Quins països estan liderant la reconversió laboral post-IA?

imatge:https://ailabschool.com/wp-content/uploads/2022/11/IA_mapa-1024×678.jpg

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el mercat laboral ha provocat una autèntica revolució en la manera com les empreses produeixen, contracten i competeixen. Molts llocs de treball tradicionals estan sent automatitzats, mentre que altres de nous emergeixen a un ritme vertiginós. Davant aquest escenari, la capacitat dels països per adaptar-se a aquesta nova realitat determinarà el seu èxit econòmic i social en els propers anys.

El Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum alerta que milions de treballadors al món necessitaran adquirir noves competències per mantenir la seva ocupabilitat. Però també destaca que alguns països ja estan fent els deures i lideren la reconversió laboral amb estratègies innovadores, formats flexibles de formació i polítiques públiques orientades a anticipar els canvis.

Aquest article analitza quins estats van al capdavant d’aquesta transformació i què podem aprendre del seu model.

Per què és clau la reconversió laboral?

La reconversió o reskilling no és una opció, sinó una necessitat. La IA, combinada amb altres tecnologies com el big data, la robòtica, el blockchain o la computació en núvol, està transformant profundament sectors com la indústria, la banca, la logística, el comerç o els serveis.

Les tasques més rutinàries i previsibles són les més susceptibles de ser automatitzades. Però també s’obren oportunitats en àmbits com la ciberseguretat, l’anàlisi de dades, la programació, el disseny d’experiències digitals, el suport tècnic o l’ètica tecnològica.

En aquest context, els països que promoguin una reconversió laboral inclusiva, àgil i àmplia seran els que podran aprofitar millor la revolució de la IA.

Països que lideren la transformació

1. Singapur: visió a llarg termini i adaptació educativa

Singapur ha desenvolupat una estratègia nacional de competències coneguda com SkillsFuture, amb una inversió pública massiva en formació contínua. Tots els ciutadans adults reben crèdits per accedir a cursos subvencionats, especialment en àrees digitals i tècniques.

El govern treballa de manera coordinada amb empreses, centres educatius i sindicats per garantir una formació adaptada a les necessitats reals del mercat. A més, ofereix itineraris personalitzats per a persones que volen canviar de sector.

2. Alemanya: força de la formació dual i aposta per la indústria 4.0

El model alemany de formació dual, que combina aprenentatge pràctic en empreses amb formació teòrica, ha demostrat ser molt eficaç per preparar els joves per a feines tècniques d’alta qualificació.

A més, el país impulsa des de fa anys el programa “Industrie 4.0”, que dona suport a la digitalització del teixit industrial, especialment de les pimes. Aquesta transició va acompanyada de formació específica per als treballadors afectats.

3. Canadà: inclusió i requalificació amb visió social

Canadà ha posat l’accent en garantir que cap treballador es quedi enrere. A través de programes com Future Skills Centre, el govern aposta per projectes pilot que ajuden col·lectius vulnerables (majors de 50 anys, immigrants, dones, persones en atur de llarga durada) a reorientar la seva carrera.

També destaquen els seus programes de requalificació per a sectors amb dèficit de mà d’obra, com les energies renovables, la salut o la tecnologia.

4. Estònia: digitalització integral i govern electrònic

Estònia ha esdevingut un referent en digitalització. Més del 99% dels tràmits públics es poden fer online, i la societat ha integrat hàbits digitals des de l’educació primària.

Això ha facilitat una ràpida adaptació del mercat laboral a la nova economia, així com la creació d’un entorn favorable per a startups i treballadors digitals. El país ha estat pioner també en oferir “e-residències” per a professionals internacionals.

5. Països Baixos: col·laboració entre governs, empreses i universitats

Als Països Baixos, la reconversió laboral s’impulsa mitjançant “centres de coneixement regional” on convergeixen empreses locals, ajuntaments, escoles i universitats. Aquests hubs ofereixen formació personalitzada en funció del perfil del treballador i les necessitats del territori.

A més, el govern holandès ha creat subsidis per a empreses que inverteixen en la requalificació de la seva plantilla, així com incentius fiscals per als treballadors que estudien durant l’edat adulta.

I Espanya?

Espanya ha fet passos importants en aquesta direcció, tot i que encara hi ha molt camí per recórrer.

Entre les iniciatives destacades hi trobem:

• El Pla de Modernització de la Formació Professional, amb nous cicles formatius adaptats a la digitalització.

• Programes de requalificació subvencionats pel SEPE.

• Fons europeus Next Generation destinats a projectes de transició digital i ecològica.

• Aliances entre empreses i centres de formació, com la Fundació Telefónica o el projecte Generación D.

Tanmateix, persisteixen reptes com la bretxa digital, la rigidesa del sistema educatiu, la falta de personal docent actualitzat o la desconnexió entre oferta formativa i demanda real.

Què tenen en comú els països líders?

Encara que cada país té el seu propi context, tots comparteixen alguns elements:

1. Inversió sostinguda en formació contínua

2. Coordinació entre institucions públiques i privades

3. Foment de l’educació tècnica i digital des de jove

4. Accés igualitari a les oportunitats formatives

5. Visió estratègica, amb plans a mitjà i llarg termini

6. Flexibilitat per adaptar l’oferta educativa a la realitat laboral

Conclusió

La reconversió laboral no és només una resposta a l’automatització, sinó una oportunitat per construir un mercat laboral més resilient, inclusiu i preparat per als reptes del segle XXI. Els països que lideren aquesta transformació ho fan no només amb tecnologia, sinó amb polítiques públiques valentes i orientades a les persones.

Espanya, i també Catalunya, poden aprendre molt d’aquests models per reforçar la seva capacitat d’adaptació i oferir un futur professional digne a les noves generacions.