Author: mataro33 (Page 1 of 9)

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/7133c2ab-b4f2-42e1-86cb-7ec627bfd2a9_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Passejant pels carrers de Mataró, especialment pels barris més antics o per les zones industrials, és fàcil topar-se amb una paret convertida en llenç, un mural ple de color o un grafit que, més enllà de la seva estètica, vol transmetre un missatge. L’art urbà ha esdevingut en els últims anys una forma d’expressió poderosa i transformadora que ha trobat a Mataró un espai per créixer i comunicar.

Aquest article explora com l’art urbà s’ha integrat a la ciutat, quins són els artistes i col·lectius més destacats, quin paper hi juguen les institucions i quina recepció té entre la ciutadania. A més, reflexiona sobre com aquest art pot contribuir a la memòria col·lectiva, la regeneració urbana i la identitat cultural local.

Una breu definició d’art urbà

L’art urbà, també conegut com a street art, inclou un conjunt divers d’expressions artístiques fetes a l’espai públic: grafits, murals, plantilles (stencils), adhesius, instal·lacions efímeres, mosaics, etc. A diferència de l’art institucionalitzat en museus o galeries, l’art urbà es caracteritza per la seva accessibilitat, el seu vincle amb l’entorn i, sovint, el seu caràcter reivindicatiu.

Encara que en el passat era vist sovint com un acte vandàlic, avui dia ha guanyat un reconeixement cada cop més ampli, tant per la qualitat artística de moltes peces com pel seu valor social i cultural.

Un paisatge visual en evolució

A Mataró, l’art urbà ha evolucionat al llarg de les últimes dècades. Des dels primers grafits fets de manera clandestina als anys noranta, sovint amb signatures o tags com a forma d’identitat del barri, fins a les actuals intervencions murals promogudes des de festivals i institucions culturals.

Actualment, hi ha diversos espais a la ciutat que actuen com a galeria a cel obert:

– El Parc Central i els seus voltants, on es poden veure murals de gran format.
– El barri de Cerdanyola, amb parets que mostren la creativitat jove i comunitària.
– El polígon de Valldeix, un espai industrial que serveix com a llenç experimental.
– El front marítim i la zona de l’Estació, amb peces de temàtica social i mediambiental.

Aquestes intervencions visuals no només embelleixen l’espai urbà, sinó que sovint fan referència a temes locals: la història tèxtil de Mataró, la lluita pels drets socials, el feminisme, la memòria obrera o l’ecologia.

Artistes i col·lectius destacats

La ciutat compta amb un teixit creatiu molt actiu. Alguns noms propis comencen a sonar amb força tant a escala local com nacional:

– Txemy Basualto, artista d’origen xilè establert a Mataró, que ha participat en projectes de gran format amb una estètica molt personal, combinant retrats amb geometria abstracta.
– Pau Morales, muralista vinculat a projectes d’art comunitari que treballa amb escoles i entitats veïnals.
– Col·lectiu Blanquisme, format per joves artistes locals que utilitzen plantilles i tipografia per transmetre missatges socials i polítics.
– LaCasaCalba, espai autogestionat que organitza trobades d’art urbà i promou el diàleg entre artistes visuals, músics i activistes.

A més, Mataró rep periòdicament la visita d’artistes d’altres punts de Catalunya o fins i tot internacionals gràcies a festivals i iniciatives puntuals.

Festivals i iniciatives municipals

Un dels motors més importants per a la consolidació de l’art urbà a Mataró ha estat la celebració de projectes i festivals, com:

– Mataró Art Wall, un projecte que convida artistes a intervenir parets de la ciutat durant uns dies concrets de l’any. Les obres tenen una durada limitada i sovint es renoven, donant lloc a una exposició viva.
– Tallers d’art mural a instituts, impulsats des del Departament d’Educació i Joventut, que combinen la formació artística amb valors com la cooperació, la diversitat o la memòria històrica.
– Convocatòries obertes de l’Ajuntament per pintar murs en espais cedits, a través de processos participatius.

Aquestes iniciatives han ajudat a canviar la percepció de l’art urbà com un acte vandàlic cap a una manifestació cultural reconeguda i valorada, capaç de revitalitzar espais degradats o invisibilitzats.

L’art urbà com a eina de memòria i identitat

Un dels aspectes més interessants de l’art urbà és la seva capacitat per capturar moments històrics, homenatjar figures oblidades o donar veu a col·lectius invisibilitzats. A Mataró trobem exemples concrets:

– Un mural en record a les dones treballadores del tèxtil, al barri de l’Escorxador.
– Intervencions temporals vinculades al 25N i al 8M, que reivindiquen els drets de les dones.
– Grafits antifeixistes que recorden les lluites veïnals dels anys vuitanta.
– Homenatges als artistes de carrer que han desaparegut o han estat reprimits.

Aquestes peces, efímeres o no, formen part d’una memòria visual col·lectiva que complementa els monuments tradicionals i permet una lectura crítica del passat i del present.

Conflictes, límits i debat ciutadà

Tot i els avanços, l’art urbà continua generant debat. Algunes de les tensions més habituals són:

– La línia entre art i vandalisme: no totes les intervencions són autoritzades, i algunes es fan en façanes privades o espais protegits.
– L’apropiació institucional: quan l’administració promou murals, hi ha qui critica que es buida l’art de la seva funció crítica o es seleccionen només artistes afins.
– La gentrificació cultural: hi ha el risc que l’art urbà sigui usat com a element decoratiu per revaloritzar barris i expulsar-ne els veïns originals.
– El vandalisme real, quan es malmeten obres d’art ja existents o es cobreixen missatges socials amb eslògans buits.

Aquestes tensions són part del propi ADN de l’art urbà i obren un espai de debat interessant sobre quin paper ha de tenir aquest art en l’espai públic i com ha de ser la seva relació amb les institucions i amb la comunitat.

Futur i reptes per a Mataró

Perquè l’art urbà pugui continuar creixent a Mataró i consolidar-se com una forma cultural rellevant, caldria:

– Mapar i protegir les obres existents, especialment les de major valor artístic o social.
– Ampliar els espais autoritzats, per evitar la criminalització d’artistes joves.
– Incorporar l’art urbà als itineraris culturals i turístics de la ciutat, reconeixent-ne el valor patrimonial.
– Fomentar projectes intergeneracionals, on els artistes col·laborin amb escoles, casals d’avis, associacions de veïns o entitats socials.
– Crear un arxiu digital amb les obres més destacades, per preservar la seva memòria quan siguin esborrades o modificades.

Conclusions

L’art urbà a Mataró és molt més que pintura sobre paret. És un reflex del batec de la ciutat, de les seves contradiccions i dels seus somnis. És una eina de participació, una manera d’embellir l’espai comú i, sobretot, una veu visual que expressa allò que sovint no troba lloc en els canals oficials.

Si sabem escoltar aquesta veu i cuidar-ne l’expressió, podem convertir Mataró en un referent cultural, obert, creatiu i participatiu. I això, més enllà dels murs, pot transformar també les relacions entre les persones i el sentit que donem a viure la ciutat.

imatge:https://www.elpuntavui.cat/imatges/63/57/alta/780_0008_6357098_adec7dfc5624280ccc6cd9c7af682a20.jpg

En un context globalitzat on les grans superfícies i les plataformes digitals dominen els hàbits de consum, cada vegada més ciutadans i ciutadanes de Mataró estan optant per una altra via: les cooperatives de consum. Aquest model, que prioritza el producte local, la sostenibilitat i la democràcia interna, està ressorgint amb força a la ciutat i a la comarca del Maresme.

Aquest article fa una mirada detallada a aquest fenomen creixent, analitzant els motius de la seva aparició, els projectes que ja funcionen a Mataró i els reptes que afronta aquest moviment per consolidar-se com una alternativa real i transformadora.

Què és una cooperativa de consum?

Una cooperativa de consum és una entitat formada per persones que s’uneixen voluntàriament per cobrir les seves necessitats de consum de manera col·lectiva i sostenible. A diferència dels comerços tradicionals, les cooperatives no tenen ànim de lucre, sinó que es basen en principis com la gestió democràtica, la transparència, el respecte al medi ambient i el suport a l’economia local.

Aquestes organitzacions poden adoptar diferents formes: botigues cooperatives de productes ecològics, grups de compra conjunta, supermercats cooperatius, etc. En tots els casos, el seu objectiu és oferir productes de qualitat, sovint ecològics i de proximitat, a preus justos tant per al consumidor com per al productor.

El ressorgiment a Mataró

Encara que les cooperatives no són una novetat a Catalunya, els últims anys han viscut un renovat interès, especialment entre persones joves, famílies conscienciades i col·lectius socials. A Mataró, aquest fenomen ha anat creixent a partir de 2020, arran de la pandèmia de la COVID-19 i l’augment de la consciència col·lectiva sobre la importància del consum responsable.

Entre els projectes més destacats a Mataró trobem:

1. La Magrana Vallesana

Tot i el nom que remet al Vallès, La Magrana Vallesana va obrir una seu a Mataró l’any 2021. És una cooperativa de consum ecològic i responsable que agrupa una vuitantena de famílies. Funciona a través d’un sistema de comandes mensuals i ofereix productes frescos, de temporada i directes de petits productors del Maresme.

A més de proveir aliments, la Magrana organitza tallers, xerrades i activitats comunitàries per fomentar una cultura de consum conscient.

2. La Peixateria Cooperativa

Situada al barri de l’Havana, aquesta cooperativa va néixer de la voluntat de recuperar el comerç de barri, evitar el tancament de botigues històriques i apostar per la venda de producte fresc, local i just. A més de peix, ofereixen verdures, fruites, llegums i productes d’higiene ecològics. La gestió de l’espai es fa de manera horitzontal i els socis participen activament en les decisions del dia a dia.

3. Rebost Solidari del Pla d’en Boet

Aquest projecte combina la lògica de les cooperatives amb l’acció social. En aquest cas, es tracta d’un rebost col·laboratiu on famílies amb pocs recursos poden accedir a productes de primera necessitat de manera digna i participativa. Alhora, es fomenta la compra conjunta a pagesos i elaboradors locals, creant una cadena solidària de consum que beneficia a tots els agents implicats.

Quins motius impulsen aquest canvi de model?

Les raons que porten moltes persones a unir-se a una cooperativa de consum són diverses i responen a una inquietud compartida davant el model capitalista de producció i distribució. Entre els motius més habituals trobem:

– La necessitat de consumir aliments més sans i ecològics, lliures de pesticides, transgènics o additius nocius.
– La voluntat de reduir l’impacte ambiental, prioritzant productes de proximitat i evitant embalatges innecessaris.
– El suport a l’economia local, amb un tracte directe amb productors de la comarca.
– El rebuig als grans distribuïdors que imposen preus abusius als pagesos i treballen amb criteris purament mercantils.
– El desig de participar en un projecte col·lectiu, on es comparteixen responsabilitats i valors.

El valor afegit: comunitat, educació i transformació

Les cooperatives de consum no només són punts de compra: també són espais de trobada, d’intercanvi i d’educació. A Mataró, moltes d’aquestes iniciatives promouen activitats com:

– Tallers de cuina saludable i de temporada.
– Xerrades sobre sobirania alimentària i emergència climàtica.
– Visites a pagesos i productores locals.
– Campanyes per reduir el malbaratament alimentari.
– Col·laboracions amb escoles i instituts per fomentar l’educació ambiental.

Aquest enfocament integral ajuda a crear una nova cultura del consum, que no només posa el focus en el producte, sinó també en els valors que hi ha darrere de cada compra.

Reptes pendents: escalar sense perdre l’essència

Malgrat els avanços, el moviment cooperatiu de consum a Mataró també afronta reptes importants:

– La sostenibilitat econòmica: moltes iniciatives depenen del voluntariat i tenen dificultats per mantenir-se a llarg termini sense ajuts públics.
– La manca d’espais físics adequats: obrir una botiga o un rebost cooperatiu requereix recursos que sovint no estan a l’abast.
– La necessitat de creixement organitzat: ampliar el nombre de socis sense perdre la participació activa i l’autogestió és un equilibri delicat.
– La comunicació i difusió: cal fer arribar el projecte a més gent, superant la percepció elitista que a vegades tenen aquestes iniciatives.

El paper de les administracions i la societat civil

Per consolidar aquestes alternatives, és clau el suport institucional. L’Ajuntament de Mataró ha començat a donar suport a algunes iniciatives, especialment des de l’àrea de promoció econòmica i sostenibilitat. No obstant això, caldria una aposta més clara, amb:

– Ajuts directes a cooperatives de consum i producció ecològica.
– Cessió d’espais municipals per a iniciatives comunitàries.
– Programes educatius als centres escolars sobre consum responsable.
– Incentius fiscals per als projectes de l’economia social.

També la societat civil té un paper fonamental: donar suport a aquestes iniciatives amb la participació activa, la compra conscient i la difusió del model.

Cap a un consum transformador

La nova onada de cooperatives de consum a Mataró representa molt més que una moda o una tendència. És un signe de canvi de mentalitat, una aposta pel territori, per la salut i per una economia més justa. En un món on les decisions de compra tenen cada vegada més impacte global, optar per consumir de manera cooperativa i local és també una forma de fer política des de la quotidianitat.

Aquestes cooperatives no són perfectes ni exemptes de dificultats, però mostren que hi ha altres camins possibles, on les persones i el planeta són el centre. Si volem un futur més habitable, més saludable i més democràtic, les cooperatives de consum són una peça clau per avançar-hi des del municipi, des del barri, des de casa.

imatge:https://infotur.scene7.com/is/image/cta/151126_jbast-07-0220

Situat entre el Maresme i el Vallès Oriental, el Parc Natural del Montnegre i el Corredor és un dels espais naturals més extensos i desconeguts de la província de Barcelona. Tot i que molts mataronins l’han sentit anomenar o hi han fet alguna excursió puntual, aquest pulmó verd amaga una riquesa natural i patrimonial que mereix ser descoberta amb calma. El parc, amb més de 15.000 hectàrees, ofereix paisatges que van des de la frondositat mediterrània fins a racons plens de misteri i llegendes, passant per ermites romàniques, restes prehistòriques i masies centenàries.

Un mosaic de paisatges: el Montnegre i el Corredor

El parc es divideix en dues grans unitats de relleu: el Montnegre, més abrupte i boscós, i el Corredor, amb altituds més suaus i clarianes que permeten una millor visibilitat del paisatge. Aquesta dualitat fa que el parc sigui ideal tant per a caminadors experimentats com per a famílies amb criatures que volen gaudir d’una jornada tranquil·la a la natura.

Els boscos de sureres, pins i alzines es barregen amb castanyers, arbres de ribera i prats naturals. La biodiversitat és notable: hi habiten espècies com la geneta, el senglar, el teixó, ocells rapinyaires, granotes autòctones i una àmplia varietat de papallones i insectes pol·linitzadors. A la primavera i a la tardor, la varietat de bolets i plantes florides converteixen el parc en un espectacle natural digne d’explorar amb ulls atents.

Un patrimoni cultural mil·lenari

Més enllà de la riquesa ecològica, el parc conserva un patrimoni arquitectònic i cultural de gran valor històric. El Corredor i el Montnegre han estat habitats des de temps prehistòrics, com ho demostren les restes de dòlmens i menhirs escampats per diversos punts del parc, com el Dolmen de Pedra Gentil, prop de Vallgorguina.

Altres elements destacats són les ermites romàniques, algunes encara en actiu i altres convertides en vestigis arqueològics. L’ermita del Corredor, situada al punt més alt del massís, és un dels punts més emblemàtics i visitats. La seva festivitat principal, l’Aplec del Corredor, reuneix centenars de persones cada any.

També hi ha masies històriques com Can Bosc, Can Miloca o Can Clarens, algunes de les quals han estat rehabilitades i serveixen avui com a cases rurals o centres d’interpretació. Aquestes masies conserven l’essència de la vida rural catalana i ofereixen una finestra al passat agrícola i ramader del Maresme.

Rutes i excursions per descobrir el parc

Una de les millors maneres de conèixer el parc és a peu o en bicicleta. El parc disposa de desenes de rutes senyalitzades de diferents dificultats i durades. Aquí en destaquem algunes:

Ruta a l’ermita del Corredor des de Canyamars

Un recorregut circular de dificultat mitjana, ideal per fer en família. A mesura que s’avança pel camí, el paisatge canvia i es pot observar la varietat forestal del parc. L’arribada a l’ermita és un moment perfecte per fer una parada, esmorzar i gaudir de les vistes.

Ruta del dolmen de Pedra Gentil

Sortint des de Vallgorguina, es pot arribar a aquest impressionant dolmen, una construcció megalítica envoltada de misteris i llegendes. El camí és fàcil i apte per a totes les edats.

Travessa del Montnegre

Per als excursionistes més experimentats, existeix la possibilitat de fer la travessa completa del Montnegre, des de Sant Celoni fins a Sant Andreu de Llavaneres o Dosrius. És una ruta exigent però plena de recompenses visuals i espirituals.

Llegendes i misteris entre els arbres

El Parc del Montnegre i el Corredor també és ric en llegendes que han passat de generació en generació. Algunes d’aquestes històries tenen com a protagonistes éssers màgics, bruixes o fenòmens inexplicables.

Una de les llegendes més conegudes és la de les bruixes de Pedra Gentil, que segons la tradició, es reunien les nits de lluna plena per celebrar rituals pagans al voltant del dolmen. Tot i que no hi ha proves històriques d’aquests esdeveniments, el lloc conserva una aura mística que atrau amants de l’esoterisme i la simbologia antiga.

També es parla de llums estranyes entre els arbres, d’aparicions fantasmals a les masies abandonades i de sons inexplicables durant les nits de tempesta. Aquests relats han inspirat escriptors locals i fins i tot alguns creadors audiovisuals que han utilitzat el parc com a escenari per a rodatges.

Un espai per al lleure i l’educació ambiental

El parc també és un gran recurs pedagògic. Diverses escoles del Maresme fan sortides escolars a aquest espai per ensenyar als infants el valor de la natura, la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Els centres d’interpretació ofereixen tallers, visites guiades i activitats adaptades per a tots els públics.

A més, és un espai ideal per practicar esports a l’aire lliure com el senderisme, la BTT, l’orientació o simplement la contemplació. Algunes zones compten amb taules de pícnic, fonts naturals i àrees recreatives perfectes per passar el dia en família.

Protecció i sostenibilitat

Com qualsevol espai natural protegit, el parc té unes normes d’ús que cal respectar. Està prohibit fer foc, acampar fora de les zones permeses, recollir espècies protegides o deixar deixalles. La preservació del parc depèn tant de les autoritats com dels visitants.

També és important el paper de les entitats locals i les associacions ambientals que vetllen per la conservació de l’ecosistema, impulsen campanyes de neteja i sensibilització i col·laboren amb les administracions per garantir-ne la viabilitat.

Conclusions: un tresor per redescobrir

El Parc del Montnegre i el Corredor és molt més que un espai verd. És un refugi de biodiversitat, una aula viva d’història, un escenari de llegendes i un lloc de connexió espiritual amb la natura. A només mitja hora de Mataró, ofereix una escapada perfecta per desconnectar del ritme urbà i reconnectar amb l’essencial.

Conèixer aquest parc és també una forma de valorar el territori, la seva història i la seva cultura. I potser, també, una oportunitat per descobrir racons que, malgrat la seva proximitat, encara ens són desconeguts.

imatge:https://capgros.elnacional.cat/uploads/s1/55/16/50/5e-forti-32_11_1280x644.jpeg

Tot i que avui en dia Mataró és coneguda per la seva platja, el comerç actiu i els esdeveniments culturals, amaga entre els seus paisatges una història de guerra, supervivència i resistència. Els búnquers i refugis antiaeris de la ciutat i del Maresme són testimonis muts d’un passat convuls: la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquests elements de defensa i protecció, molts encara desconeguts per la població, formen part d’un patrimoni històric que mereix ser redescobert i valorat.

El context històric: quan el Maresme era zona estratègica

Durant la Guerra Civil, Mataró i les poblacions del Maresme van jugar un paper important. La seva proximitat a Barcelona i la seva situació costanera les feien vulnerables als bombardejos aeris i als desembarcaments militars. A partir de 1937, amb l’entrada en escena de l’aviació italiana i alemanya al servei del bàndol franquista, es va intensificar la construcció de refugis i búnquers per protegir la població civil.

Els ajuntaments i comitès de defensa locals van coordinar les obres, sovint amb l’ajuda de la mateixa ciutadania. Es van excavar refugis sota escoles, esglésies, fàbriques i places, i es van construir búnquers a zones estratègiques del litoral, preparats per repel·lir hipotètics atacs per mar.

Què és un búnquer i quina diferència hi ha amb un refugi?

Els refugis antiaeris eren espais subterranis, normalment construïts sota terra o dins d’edificis, pensats per protegir la població civil dels bombardejos aeris. Tenien capacitat per a desenes o centenars de persones i estaven equipats amb sistemes de ventilació, bancs, i fins i tot punts de llum.

En canvi, els búnquers costaners eren estructures de defensa activa. Normalment construïts amb formigó armat, es col·locaven a prop del mar o a punts elevats amb bona visibilitat, des d’on podien controlar l’arribada d’embarcacions enemigues. Alguns estaven armats amb metralladores o canons lleugers.

Els búnquers i refugis que encara existeixen a Mataró i rodalies

A Mataró i als municipis veïns encara es poden localitzar diversos vestigis d’aquesta arquitectura militar:

El búnquer de la platja del Varador (Mataró)

Un dels més visibles, situat prop del port, pràcticament a tocar de la sorra. Encara que avui està tancat, des de fora es pot observar la seva estructura cilíndrica i robusta. Durant anys ha estat víctima del vandalisme i l’oblit, però recentment hi ha hagut iniciatives per protegir-lo i contextualitzar-lo.

Refugi antiaeri del Parc Central (Mataró)

Situat sota una de les zones verdes més grans de la ciutat, aquest refugi va ser descobert durant unes obres públiques. Encara no està obert al públic, però forma part d’un projecte municipal per posar en valor la memòria històrica de la ciutat.

Els búnquers de Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac

Aquests municipis també conserven restes ben visibles de búnquers costaners. Alguns estan integrats en el paisatge i sovint passen desapercebuts per als turistes o fins i tot per als veïns. Destaquen pel seu bon estat de conservació i per la vista estratègica que ofereixen sobre el mar.

La importància de conservar la memòria històrica

Els búnquers i refugis no són només formigó vell o estructures abandonades. Són testimonis d’un passat que encara avui genera debat i emoció. Recuperar-los no vol dir glorificar la guerra, sinó recordar per no repetir, comprendre com es va viure i quin impacte va tenir en la població civil.

Diversos ajuntaments del Maresme han impulsat en els darrers anys projectes de recuperació del patrimoni bèl·lic, amb visites guiades, plafons informatius i activitats escolars. Tanmateix, encara hi ha molt a fer. Alguns d’aquests espais continuen oblidats, degradats o fins i tot amagats sota construccions modernes.

Rutes històriques i propostes culturals

Fer una ruta per aquests espais pot esdevenir una experiència molt enriquidora, especialment per a joves i famílies. Algunes idees:

• Itinerari del litoral defensiu: un passeig pel passeig marítim de Mataró amb parada als punts on es conserven búnquers o on hi havia emplaçaments defensius.

• Visita escolar als refugis: crear tallers i itineraris guiats per a escoles, amb contextualització històrica, entrevistes a supervivents i activitats interactives.

• Exposicions temporals: col·laboracions amb museus locals per mostrar objectes trobats, fotografies d’arxiu i documents de l’època.

• Mapatge col·laboratiu: una eina online on la ciutadania pugui aportar informació sobre ubicacions desconegudes o poc documentades.

L’interès creixent pel turisme de memòria

El turisme cultural relacionat amb la memòria històrica està creixent a tot Catalunya. Espais com el Born Centre de Cultura i Memòria, els espais de la Batalla de l’Ebre o la línia del front del Pallars són exemples d’una aposta per entendre el passat a través del territori.

El Maresme, i en concret Mataró, té un potencial enorme per sumar-se a aquesta tendència, oferint rutes i activitats que combinin natura, història i educació.

Una crida a l’acció ciutadana

Conservar el patrimoni no és només tasca de les institucions. Els veïns i veïnes poden jugar un paper clau: participant en campanyes, difonent informació, col·laborant amb historiadors locals i exigint a les administracions que protegeixin aquests espais.

En definitiva, els búnquers de Mataró i del Maresme són molt més que estructures de formigó. Són portes al passat, testimoniatges d’un temps difícil però ple d’històries humanes. Preservar-los i compartir-los és una forma de fer comunitat, de comprendre millor qui som i d’enfortir la nostra identitat col·lectiva.