MATARÓ NEWS:

imatge:https://entitatsmataro.cat/diseno-sin-titulo-1.png/@@images/0af79e20-bd45-41d6-bbc2-930654efdc34.png

Mataró és una ciutat que es mou, s’organitza i s’implica. Si una cosa defineix la seva identitat cívica i comunitària és el teixit associatiu, ampli i actiu, que cobreix gairebé tots els àmbits de la vida social: des de l’esport fins a la cultura, passant per l’educació, la solidaritat o el medi ambient. La vida associativa mataronina no només és rica per la quantitat d’entitats existents, sinó per la qualitat i la constància de la seva tasca.

Aquest article explora què significa aquesta vida associativa, com s’organitza, quins són els seus àmbits principals, i com contribueix a fer de Mataró una ciutat cohesionada, viva i participativa. També repassa alguns reptes que afronten les entitats i reflexiona sobre el paper del voluntariat, fonamental per mantenir aquest ecosistema actiu.

Un teixit associatiu consolidat

Amb més de 700 entitats censades, Mataró és una de les ciutats catalanes amb més densitat associativa per habitant. Aquesta xifra és significativa si es té en compte que la ciutat ronda els 130.000 habitants. Això vol dir que gairebé tothom participa o ha participat, d’una manera o altra, en alguna activitat col·lectiva: una coral, una colla castellera, un club esportiu, una associació de veïns, un esplai o una ONG.

Aquesta força associativa és hereva d’una tradició cooperativa i solidària que arrenca de fa dècades. Ja al segle XIX, Mataró comptava amb mutualitats, societats obreres i agrupacions culturals. Durant la postguerra, moltes entitats van mantenir viva la cultura catalana i la consciència social, sovint des de la discreció. I amb l’arribada de la democràcia, aquest teixit es va expandir i diversificar.

Àmbits de participació: un ventall molt ampli

Les entitats mataronines poden agrupar-se en diversos àmbits d’actuació. A continuació, en destaquem alguns dels més rellevants:

Cultura popular i tradicional

La cultura popular és un dels motors de la vida associativa a Mataró. Destaquen les colles castelleres, com els Capgrossos de Mataró, que tenen un paper actiu en les festes majors i en la projecció de la ciutat. També hi ha agrupacions de gegants, grallers, diables i grups de dansa tradicional, que participen en actes com Les Santes, la festa major de la ciutat, considerada una de les més potents de Catalunya.

A més, Mataró acull corals, agrupacions teatrals, grups de música popular i diverses entitats vinculades a la cultura catalana, com Òmnium Cultural o el Casal Popular El Tabaran, que promouen actes culturals, debats i tallers.

Esport i lleure

El món esportiu és un altre dels grans pilars. Hi ha desenes de clubs de futbol, bàsquet, atletisme, natació, arts marcials i altres disciplines. Destaquen entitats com el Centre Natació Mataró, amb una llarga trajectòria i èxits en competicions nacionals, o el Club Esportiu Mataró, molt actiu en l’esport base.

Els esplais, caus i entitats de lleure educatiu també tenen un paper clau en l’educació no formal de la infància i l’adolescència. Entitats com l’AEiG Sant Josep o l’Esplai Garbí ofereixen activitats de cap de setmana, colònies i valors de convivència, respecte i solidaritat.

Acció social i solidaritat

A Mataró hi ha un teixit d’entitats que treballen en l’àmbit social, ja sigui donant suport a col·lectius vulnerables, promovent la inclusió o defensant els drets humans. Entitats com Càritas Interparroquial, la Fundació El Maresme, Creu Roja Mataró o Revolta treballen des de diferents àmbits: alimentació, habitatge, discapacitat, inserció laboral o drets de les persones migrades.

També existeixen plataformes de suport mutu, bancs del temps, iniciatives per compartir coneixements o recursos, i col·lectius que promouen l’ecologisme i el consum responsable.

Educació, feminismes i medi ambient

La participació ciutadana s’expressa també a través d’entitats que defensen la igualtat de gènere, la justícia climàtica o l’educació alternativa. A Mataró hi trobem col·lectius feministes, assemblees ecologistes i grups de suport escolar, com també entitats que promouen la inclusió digital o l’educació crítica.

Aquestes iniciatives, sovint nascudes de la base, tenen un gran potencial transformador i interpel·len directament les institucions.

El paper del voluntariat

El voluntariat és la columna vertebral de moltes entitats. Sense la dedicació desinteressada de centenars de persones que hi aporten hores, energia i coneixements, el teixit associatiu no podria funcionar. A Mataró, el voluntariat es desplega en múltiples formes: des del monitoratge de caus i esplais fins al suport a menjadors socials, passant per la gestió d’actes culturals o la cura de persones grans.

Moltes entitats ofereixen formació als seus voluntaris i voluntàries, ja sigui en àmbits tècnics o en valors com l’empatia, la comunicació o la responsabilitat. A més, participar com a voluntari o voluntària sovint genera un fort sentiment de pertinença i millora la salut emocional.

Reptes de futur

Tot i la seva força, la vida associativa a Mataró afronta diversos reptes:

– Relleu generacional: moltes entitats tenen dificultats per captar joves que assegurin la continuïtat del projecte.
– Sostenibilitat econòmica: la dependència de subvencions o quotes pot generar inestabilitat.
– Burocràcia: els requisits administratius i legals són cada vegada més exigents, i moltes entitats petites no tenen prou recursos per gestionar-los.
– Visibilitat: moltes iniciatives valuoses no tenen el ressò mediàtic o institucional que mereixen.

Per afrontar aquests reptes, cal una col·laboració estreta entre entitats, administracions i ciutadania. També és important repensar els espais de participació, incorporar eines digitals i afavorir les xarxes de suport mutu entre associacions.

Espais i infraestructures

La ciutat compta amb diversos espais públics i equipaments cedits o compartits per a ús associatiu. El Casal de Joves de Can Xammar, el Centre Cívic Cabot i Barba o l’Espai Gatassa són alguns exemples d’equipaments que acullen activitats de tota mena. També hi ha centres cívics de barri que actuen com a nodes de dinamització social i cultural.

Aquests espais són fonamentals per al desenvolupament de les entitats, però sovint caldria millorar-ne l’accessibilitat, la dotació tècnica i la gestió compartida.

Una ciutat més viva i cohesionada

La vida associativa fa de Mataró una ciutat més cohesionada, creativa i resilient. La capacitat de crear xarxes, d’organitzar-se col·lectivament i de respondre a necessitats reals és un valor que cal cuidar i potenciar. A més, la participació ciutadana reforça la democràcia, enforteix els vincles entre persones i millora la qualitat de vida.

Per tot plegat, cal continuar apostant per polítiques de suport a les entitats, reconèixer la seva tasca i obrir nous espais perquè tothom, independentment de l’edat, l’origen o la condició, pugui sentir-se part activa de la ciutat.

Conclusió

Mataró no s’entén sense el seu teixit associatiu. Aquesta xarxa d’entitats, persones i projectes és el cor que batega al marge de l’administració però al servei del bé comú. És cultura, és solidaritat, és compromís, és comunitat.

Participar-hi és una oportunitat d’aprendre, de créixer i de transformar. I és també una invitació oberta a tothom que vulgui formar part d’una ciutat més humana, més justa i més viva.

imatge:https://www.femturisme.cat/_fotos/pobles/main/mataro.jpg

Descobrir Mataró caminant és una de les millors maneres de gaudir del seu patrimoni, la seva història i la seva vida quotidiana. L’urbanisme compacte de la ciutat, la seva combinació d’elements històrics i moderns, i la proximitat al mar fan que sigui ideal per ser explorada a peu, sense presses i amb la mirada atenta.

Aquest article et proposa cinc rutes temàtiques per conèixer Mataró des d’angles diferents: des del seu llegat romà fins als racons naturals del litoral, passant pel patrimoni modernista, la memòria obrera i els espais culturals emergents. Són itineraris aptes per a tots els públics i ideals per a turistes tranquils, famílies o residents que vulguin redescobrir la seva ciutat.

Ruta 1: Mataró Romana – Iluro sota els teus peus

Mataró té un passat romà que sovint passa desapercebut. L’antiga ciutat d’Iluro va ser un nucli important de la Hispània Citerior i encara en queden vestigis amagats sota els carrers actuals.

Itinerari suggerit:

– Comença per Can Llauder, una vil·la romana situada al carrer de la República Argentina. Les restes de mosaics, termes i estructures arquitectòniques permeten entendre la vida quotidiana romana.
– Continua pel Museu de Mataró – Can Serra, on hi ha exposicions permanents sobre Iluro, amb objectes arqueològics trobats en excavacions.
– Acaba al centre històric, on plaques i senyals informatius marquen alguns punts de l’antiga muralla romana i altres restes subterrànies.

Durada estimada: 1,5 hores.
Recomanació: fer la visita en diumenge al matí, quan hi ha menys trànsit i més calma per observar.

Ruta 2: Modernisme i arquitectura singular

Mataró té un patrimoni modernista notable, en part gràcies a l’empremta d’arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, que hi va néixer i desenvolupar part de la seva carrera.

Itinerari suggerit:

– Inicia al Nau Gaudí, la primera obra de Gaudí, avui convertida en espai d’exposicions.
– Segueix cap a la casa Coll i Regàs, obra de Puig i Cadafalch, exemple magnífic de l’arquitectura burgesa del tombant del segle XX.
– Continua pel carrer d’Argentona i la plaça de les Tereses, on hi ha diversos edificis amb façanes decorades amb ceràmica i ferro forjat.
– Acaba al Mercat de la Plaça de Cuba, un exemple d’arquitectura del ferro amb influències modernistes.

Durada estimada: 2 hores.
Recomanació: fer la ruta al vespre, quan la llum realça els detalls arquitectònics.

Ruta 3: Memòria obrera i Mataró industrial

Entre els segles XIX i XX, Mataró va ser una ciutat industrial amb una forta presència del tèxtil. Aquesta activitat va marcar la fisonomia urbana, la composició social i el desenvolupament econòmic. Encara avui es poden recórrer espais que en parlen.

Itinerari suggerit:

– Inicia al Museu de Mataró – Can Marfà Gènere de Punt, un espai que explica l’evolució del tèxtil a la ciutat, amb maquinària, testimonis i documents.
– Visita les antigues colònies obreres i fàbriques del barri de l’Havana, avui en procés de reconversió.
– Passeja pel Carrer de la Riera i el barri de l’Escorxador, zones tradicionals amb edificis d’estil fabril reconvertits.
– Acaba a Can Xalant, antic centre de creació artística i lloc de memòria per a projectes comunitaris.

Durada estimada: 2,5 hores.
Recomanació: complementar la ruta amb lectures sobre història local o entrevistes a antics treballadors industrials.

Ruta 4: Espais naturals i litoral

Mataró no només és ciutat; també és natura. Aquesta ruta et permet descobrir espais verds, miradors i trams de litoral que conviden al passeig i a la contemplació.

Itinerari suggerit:

– Comença a la platja del Varador, amb el seu passeig marítim i accés accessible.
– Segueix fins al Port de Mataró, amb barques de pescadors, terrasses i vistes obertes al mar.
– Puja fins al Turó de Cerdanyola, un mirador des d’on es veu tota la ciutat i el litoral.
– Acaba al Parc Central Nou, amb àmplies zones de gespa, jocs infantils i biodiversitat urbana.

Durada estimada: 2 hores.
Recomanació: ideal per fer en família, portar prismàtics per observar aus i aprofitar els bancs per fer pícnic.

Ruta 5: Mataró creativa i alternativa

La ciutat té una escena cultural viva, amb espais independents, iniciatives artístiques i rutes alternatives que s’escapen del turisme tradicional. Aquesta ruta proposa una mirada més contemporània i alternativa.

Itinerari suggerit:

– Visita Can Gassol, centre de creació escènica i punt de trobada de companyies locals.
– Posa rumb al MAU (Mostra d’Art Urbà) i explora alguns murals destacats repartits pel barri de Rocafonda o Cerdanyola.
– Entra a llibreries independents com Dòria Llibres, que a més organitzen recitals i xerrades.
– Descobreix galeries alternatives, com l’Espai Capgròs o projectes de fotoperiodisme com Documenta.

Durada estimada: 2,5 hores.
Recomanació: consultar l’agenda cultural abans per coincidir amb alguna activitat en directe.

Beneficis del turisme lent i a peu

Practicar el turisme a peu aporta beneficis evidents:

– Permet una millor observació dels detalls arquitectònics, socials i culturals.
– Fomenta una mobilitat sostenible i redueix l’impacte ambiental.
– Potencia el comerç local, ja que incentiva les aturades espontànies en bars, botigues i mercats.
– Ofereix una experiència més autèntica, amb interaccions directes amb la gent del territori.

Per això, Mataró hauria de continuar impulsant rutes senyalitzades, materials informatius i guies que fomentin aquest model turístic respectuós i enriquidor.

Conclusions

Mataró és una ciutat rica en paisatges, històries i formes de vida. Recórrer-la a peu és la millor manera d’entrar en contacte amb la seva essència: una barreja de modernitat i tradició, de mar i muntanya, de memòria i futur.

Amb aquestes cinc rutes, qualsevol persona pot apropar-se a la ciutat amb una mirada curiosa i oberta, descobrint racons amagats, aprenent detalls sorprenents i participant activament en la seva vida urbana. Una experiència que recomanem no només a visitants, sinó també als propis habitants de Mataró, que sovint desconeixen les meravelles que tenen a tocar de casa.

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/7133c2ab-b4f2-42e1-86cb-7ec627bfd2a9_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Passejant pels carrers de Mataró, especialment pels barris més antics o per les zones industrials, és fàcil topar-se amb una paret convertida en llenç, un mural ple de color o un grafit que, més enllà de la seva estètica, vol transmetre un missatge. L’art urbà ha esdevingut en els últims anys una forma d’expressió poderosa i transformadora que ha trobat a Mataró un espai per créixer i comunicar.

Aquest article explora com l’art urbà s’ha integrat a la ciutat, quins són els artistes i col·lectius més destacats, quin paper hi juguen les institucions i quina recepció té entre la ciutadania. A més, reflexiona sobre com aquest art pot contribuir a la memòria col·lectiva, la regeneració urbana i la identitat cultural local.

Una breu definició d’art urbà

L’art urbà, també conegut com a street art, inclou un conjunt divers d’expressions artístiques fetes a l’espai públic: grafits, murals, plantilles (stencils), adhesius, instal·lacions efímeres, mosaics, etc. A diferència de l’art institucionalitzat en museus o galeries, l’art urbà es caracteritza per la seva accessibilitat, el seu vincle amb l’entorn i, sovint, el seu caràcter reivindicatiu.

Encara que en el passat era vist sovint com un acte vandàlic, avui dia ha guanyat un reconeixement cada cop més ampli, tant per la qualitat artística de moltes peces com pel seu valor social i cultural.

Un paisatge visual en evolució

A Mataró, l’art urbà ha evolucionat al llarg de les últimes dècades. Des dels primers grafits fets de manera clandestina als anys noranta, sovint amb signatures o tags com a forma d’identitat del barri, fins a les actuals intervencions murals promogudes des de festivals i institucions culturals.

Actualment, hi ha diversos espais a la ciutat que actuen com a galeria a cel obert:

– El Parc Central i els seus voltants, on es poden veure murals de gran format.
– El barri de Cerdanyola, amb parets que mostren la creativitat jove i comunitària.
– El polígon de Valldeix, un espai industrial que serveix com a llenç experimental.
– El front marítim i la zona de l’Estació, amb peces de temàtica social i mediambiental.

Aquestes intervencions visuals no només embelleixen l’espai urbà, sinó que sovint fan referència a temes locals: la història tèxtil de Mataró, la lluita pels drets socials, el feminisme, la memòria obrera o l’ecologia.

Artistes i col·lectius destacats

La ciutat compta amb un teixit creatiu molt actiu. Alguns noms propis comencen a sonar amb força tant a escala local com nacional:

– Txemy Basualto, artista d’origen xilè establert a Mataró, que ha participat en projectes de gran format amb una estètica molt personal, combinant retrats amb geometria abstracta.
– Pau Morales, muralista vinculat a projectes d’art comunitari que treballa amb escoles i entitats veïnals.
– Col·lectiu Blanquisme, format per joves artistes locals que utilitzen plantilles i tipografia per transmetre missatges socials i polítics.
– LaCasaCalba, espai autogestionat que organitza trobades d’art urbà i promou el diàleg entre artistes visuals, músics i activistes.

A més, Mataró rep periòdicament la visita d’artistes d’altres punts de Catalunya o fins i tot internacionals gràcies a festivals i iniciatives puntuals.

Festivals i iniciatives municipals

Un dels motors més importants per a la consolidació de l’art urbà a Mataró ha estat la celebració de projectes i festivals, com:

– Mataró Art Wall, un projecte que convida artistes a intervenir parets de la ciutat durant uns dies concrets de l’any. Les obres tenen una durada limitada i sovint es renoven, donant lloc a una exposició viva.
– Tallers d’art mural a instituts, impulsats des del Departament d’Educació i Joventut, que combinen la formació artística amb valors com la cooperació, la diversitat o la memòria històrica.
– Convocatòries obertes de l’Ajuntament per pintar murs en espais cedits, a través de processos participatius.

Aquestes iniciatives han ajudat a canviar la percepció de l’art urbà com un acte vandàlic cap a una manifestació cultural reconeguda i valorada, capaç de revitalitzar espais degradats o invisibilitzats.

L’art urbà com a eina de memòria i identitat

Un dels aspectes més interessants de l’art urbà és la seva capacitat per capturar moments històrics, homenatjar figures oblidades o donar veu a col·lectius invisibilitzats. A Mataró trobem exemples concrets:

– Un mural en record a les dones treballadores del tèxtil, al barri de l’Escorxador.
– Intervencions temporals vinculades al 25N i al 8M, que reivindiquen els drets de les dones.
– Grafits antifeixistes que recorden les lluites veïnals dels anys vuitanta.
– Homenatges als artistes de carrer que han desaparegut o han estat reprimits.

Aquestes peces, efímeres o no, formen part d’una memòria visual col·lectiva que complementa els monuments tradicionals i permet una lectura crítica del passat i del present.

Conflictes, límits i debat ciutadà

Tot i els avanços, l’art urbà continua generant debat. Algunes de les tensions més habituals són:

– La línia entre art i vandalisme: no totes les intervencions són autoritzades, i algunes es fan en façanes privades o espais protegits.
– L’apropiació institucional: quan l’administració promou murals, hi ha qui critica que es buida l’art de la seva funció crítica o es seleccionen només artistes afins.
– La gentrificació cultural: hi ha el risc que l’art urbà sigui usat com a element decoratiu per revaloritzar barris i expulsar-ne els veïns originals.
– El vandalisme real, quan es malmeten obres d’art ja existents o es cobreixen missatges socials amb eslògans buits.

Aquestes tensions són part del propi ADN de l’art urbà i obren un espai de debat interessant sobre quin paper ha de tenir aquest art en l’espai públic i com ha de ser la seva relació amb les institucions i amb la comunitat.

Futur i reptes per a Mataró

Perquè l’art urbà pugui continuar creixent a Mataró i consolidar-se com una forma cultural rellevant, caldria:

– Mapar i protegir les obres existents, especialment les de major valor artístic o social.
– Ampliar els espais autoritzats, per evitar la criminalització d’artistes joves.
– Incorporar l’art urbà als itineraris culturals i turístics de la ciutat, reconeixent-ne el valor patrimonial.
– Fomentar projectes intergeneracionals, on els artistes col·laborin amb escoles, casals d’avis, associacions de veïns o entitats socials.
– Crear un arxiu digital amb les obres més destacades, per preservar la seva memòria quan siguin esborrades o modificades.

Conclusions

L’art urbà a Mataró és molt més que pintura sobre paret. És un reflex del batec de la ciutat, de les seves contradiccions i dels seus somnis. És una eina de participació, una manera d’embellir l’espai comú i, sobretot, una veu visual que expressa allò que sovint no troba lloc en els canals oficials.

Si sabem escoltar aquesta veu i cuidar-ne l’expressió, podem convertir Mataró en un referent cultural, obert, creatiu i participatiu. I això, més enllà dels murs, pot transformar també les relacions entre les persones i el sentit que donem a viure la ciutat.

imatge:https://www.elpuntavui.cat/imatges/63/57/alta/780_0008_6357098_adec7dfc5624280ccc6cd9c7af682a20.jpg

En un context globalitzat on les grans superfícies i les plataformes digitals dominen els hàbits de consum, cada vegada més ciutadans i ciutadanes de Mataró estan optant per una altra via: les cooperatives de consum. Aquest model, que prioritza el producte local, la sostenibilitat i la democràcia interna, està ressorgint amb força a la ciutat i a la comarca del Maresme.

Aquest article fa una mirada detallada a aquest fenomen creixent, analitzant els motius de la seva aparició, els projectes que ja funcionen a Mataró i els reptes que afronta aquest moviment per consolidar-se com una alternativa real i transformadora.

Què és una cooperativa de consum?

Una cooperativa de consum és una entitat formada per persones que s’uneixen voluntàriament per cobrir les seves necessitats de consum de manera col·lectiva i sostenible. A diferència dels comerços tradicionals, les cooperatives no tenen ànim de lucre, sinó que es basen en principis com la gestió democràtica, la transparència, el respecte al medi ambient i el suport a l’economia local.

Aquestes organitzacions poden adoptar diferents formes: botigues cooperatives de productes ecològics, grups de compra conjunta, supermercats cooperatius, etc. En tots els casos, el seu objectiu és oferir productes de qualitat, sovint ecològics i de proximitat, a preus justos tant per al consumidor com per al productor.

El ressorgiment a Mataró

Encara que les cooperatives no són una novetat a Catalunya, els últims anys han viscut un renovat interès, especialment entre persones joves, famílies conscienciades i col·lectius socials. A Mataró, aquest fenomen ha anat creixent a partir de 2020, arran de la pandèmia de la COVID-19 i l’augment de la consciència col·lectiva sobre la importància del consum responsable.

Entre els projectes més destacats a Mataró trobem:

1. La Magrana Vallesana

Tot i el nom que remet al Vallès, La Magrana Vallesana va obrir una seu a Mataró l’any 2021. És una cooperativa de consum ecològic i responsable que agrupa una vuitantena de famílies. Funciona a través d’un sistema de comandes mensuals i ofereix productes frescos, de temporada i directes de petits productors del Maresme.

A més de proveir aliments, la Magrana organitza tallers, xerrades i activitats comunitàries per fomentar una cultura de consum conscient.

2. La Peixateria Cooperativa

Situada al barri de l’Havana, aquesta cooperativa va néixer de la voluntat de recuperar el comerç de barri, evitar el tancament de botigues històriques i apostar per la venda de producte fresc, local i just. A més de peix, ofereixen verdures, fruites, llegums i productes d’higiene ecològics. La gestió de l’espai es fa de manera horitzontal i els socis participen activament en les decisions del dia a dia.

3. Rebost Solidari del Pla d’en Boet

Aquest projecte combina la lògica de les cooperatives amb l’acció social. En aquest cas, es tracta d’un rebost col·laboratiu on famílies amb pocs recursos poden accedir a productes de primera necessitat de manera digna i participativa. Alhora, es fomenta la compra conjunta a pagesos i elaboradors locals, creant una cadena solidària de consum que beneficia a tots els agents implicats.

Quins motius impulsen aquest canvi de model?

Les raons que porten moltes persones a unir-se a una cooperativa de consum són diverses i responen a una inquietud compartida davant el model capitalista de producció i distribució. Entre els motius més habituals trobem:

– La necessitat de consumir aliments més sans i ecològics, lliures de pesticides, transgènics o additius nocius.
– La voluntat de reduir l’impacte ambiental, prioritzant productes de proximitat i evitant embalatges innecessaris.
– El suport a l’economia local, amb un tracte directe amb productors de la comarca.
– El rebuig als grans distribuïdors que imposen preus abusius als pagesos i treballen amb criteris purament mercantils.
– El desig de participar en un projecte col·lectiu, on es comparteixen responsabilitats i valors.

El valor afegit: comunitat, educació i transformació

Les cooperatives de consum no només són punts de compra: també són espais de trobada, d’intercanvi i d’educació. A Mataró, moltes d’aquestes iniciatives promouen activitats com:

– Tallers de cuina saludable i de temporada.
– Xerrades sobre sobirania alimentària i emergència climàtica.
– Visites a pagesos i productores locals.
– Campanyes per reduir el malbaratament alimentari.
– Col·laboracions amb escoles i instituts per fomentar l’educació ambiental.

Aquest enfocament integral ajuda a crear una nova cultura del consum, que no només posa el focus en el producte, sinó també en els valors que hi ha darrere de cada compra.

Reptes pendents: escalar sense perdre l’essència

Malgrat els avanços, el moviment cooperatiu de consum a Mataró també afronta reptes importants:

– La sostenibilitat econòmica: moltes iniciatives depenen del voluntariat i tenen dificultats per mantenir-se a llarg termini sense ajuts públics.
– La manca d’espais físics adequats: obrir una botiga o un rebost cooperatiu requereix recursos que sovint no estan a l’abast.
– La necessitat de creixement organitzat: ampliar el nombre de socis sense perdre la participació activa i l’autogestió és un equilibri delicat.
– La comunicació i difusió: cal fer arribar el projecte a més gent, superant la percepció elitista que a vegades tenen aquestes iniciatives.

El paper de les administracions i la societat civil

Per consolidar aquestes alternatives, és clau el suport institucional. L’Ajuntament de Mataró ha començat a donar suport a algunes iniciatives, especialment des de l’àrea de promoció econòmica i sostenibilitat. No obstant això, caldria una aposta més clara, amb:

– Ajuts directes a cooperatives de consum i producció ecològica.
– Cessió d’espais municipals per a iniciatives comunitàries.
– Programes educatius als centres escolars sobre consum responsable.
– Incentius fiscals per als projectes de l’economia social.

També la societat civil té un paper fonamental: donar suport a aquestes iniciatives amb la participació activa, la compra conscient i la difusió del model.

Cap a un consum transformador

La nova onada de cooperatives de consum a Mataró representa molt més que una moda o una tendència. És un signe de canvi de mentalitat, una aposta pel territori, per la salut i per una economia més justa. En un món on les decisions de compra tenen cada vegada més impacte global, optar per consumir de manera cooperativa i local és també una forma de fer política des de la quotidianitat.

Aquestes cooperatives no són perfectes ni exemptes de dificultats, però mostren que hi ha altres camins possibles, on les persones i el planeta són el centre. Si volem un futur més habitable, més saludable i més democràtic, les cooperatives de consum són una peça clau per avançar-hi des del municipi, des del barri, des de casa.