MATARÓ NEWS:

imatge:https://maresmegourmet.com/wp-content/uploads/2021/02/torrada-de-mar.jpg

Amb el final de l’estiu i l’arribada del setembre, Mataró es transforma. Les platges s’esvaeixen de la quotidianitat, el ritme s’estabilitza i les parades del mercat s’omplen de colors càlids i productes frescos de temporada que conviden a cuinar amb calma. La gastronomia local també fa aquest pas: dels menjars lleugers i frescos de juliol i agost, a les elaboracions més equilibrades, nutritives i reconfortants. És moment de reconnectar amb la cuina del Maresme, amb les receptes de les àvies, amb els productes de proximitat i amb el plaer de menjar bé cada dia.

El Maresme, territori de conreu i mar

La comarca del Maresme, amb Mataró com a capital, gaudeix d’una posició privilegiada entre la serra del Corredor i el Mediterrani. Aquesta ubicació permet una agricultura rica i variada, on predominen les hortalisses, fruites i flors comestibles. Les carxofes de primavera deixen pas a les mongetes tendres, els tomàquets de sucar, les figues, els pebrots vermells i els carbassons.

A finals d’agost i principis de setembre, un dels protagonistes indiscutibles és la poma de relleno del Maresme, amb denominació d’origen protegida, molt apreciada per les seves característiques úniques i la seva textura ideal per farcir o cuinar al forn.

Pel que fa al mar, la costa mataronina segueix oferint productes fresquíssims com el pop de roca, les sèpies, els seitons o les gambes, que continuen sent part fonamental de molts plats locals.

Mercats i compra de proximitat: el retorn a la cuina de casa

Després dels mesos d’estiu en què el ritme canvia i sovint es menja més fora de casa, setembre representa un retorn a les rutines, però també a la cuina. Els mercats de Mataró, com el Mercat de la Plaça de Cuba i el Mercat del Centre, tornen a ser punts neuràlgics per omplir el rebost amb producte de temporada, de proximitat i amb cara i ulls: els venedors et coneixen, et recomanen, t’informen.

Aquesta connexió directa amb el producte i el productor ajuda a prendre consciència del que mengem, de com cuinem i de com podem fer-ho millor per a la nostra salut i per al planeta.

5 productes de temporada imprescindibles aquest setembre

1. Figa coll de dama: dolça i suculenta, perfecta tant per a plats dolços com salats. Marida molt bé amb formatges suaus, embotits com el pernil o fruits secs com les nous.

2. Tomàquet de penjar del Maresme: ideal per sucar pa amb tomàquet o per fer gaspatxos amb el darrer toc d’estiu.

3. Carabassa: amb l’inici de setembre, ja es comença a veure a les parades. Bona per fer cremes, guisats o simplement al forn amb romaní.

4. Pebrot escalivat: després de rostir-lo al forn, es pot conservar dies a la nevera. És bàsic per a les amanides, les coques i els plats de verdura.

5. Raïm: a punt per a la verema, és un clàssic de setembre. S’utilitza tant fresc com en plats cuinats o postres.

Receptes senzilles i locals per tornar a la cuina

1. Coca de recapte de verdures de temporada

Ingredients:

• Pasta de full o de coca (casolana o comprada)

• Pebrots vermells

• Albergínies

• Ceba

• Oli d’oliva verge extra

• Sal i pebre

Elaboració: escaliva els vegetals al forn durant 45 min a 180 °C. Un cop freds, pela’ls i talla’ls a tires. Col·loca sobre la massa, rega amb oli d’oliva i enforna 20-25 minuts. Ideal per sopars lleugers o pícnics.

2. Figuetes amb formatge fresc i mel

Ingredients:

• Figuetes madures

• Formatge fresc de cabra o mató

• Mel local (com la del Montnegre)

• Nous o ametlles torrades

Elaboració: parteix les figues, col·loca una cullerada de formatge a sobre, rega amb mel i decora amb fruits secs. És una tapa exquisida o un postre sa i elegant.

3. Pop a la brasa amb patates i allioli suau

Ingredients:

• Pop fresc o bullit

• Patates noves

• Oli d’oliva, all, julivert i ou (per a l’allioli)

Elaboració: bull el pop si és fresc. Talla i salta a la paella amb oli i julivert. Serveix amb patata bullida o al forn i una culleradeta d’allioli. Un clàssic mediterrani ple de sabor.

4. Crema de carbassa amb gingebre i taronja

Ingredients:

• Carbassa

• Ceba

• Gingebre fresc

• Suc de mitja taronja

• Brou vegetal

Elaboració: salteja la ceba i la carbassa, afegeix el gingebre ratllat, cobreix amb brou i cuina 20 minuts. Tritura i afegeix un toc de taronja. Serveix calent o tebi.

Restaurants i cuiners locals que aposten pel producte de temporada

Cada vegada més cuiners de Mataró opten per incorporar productes de temporada i receptes tradicionals a les seves cartes. Restaurants com La Marineta, Sangiovese, Tres Leones, Acuario, o espais més moderns com Panoràmic o Salazogue aposten per menús de migdia i tapes elaborades amb productes del Maresme.

Molts d’aquests establiments treballen amb proveïdors locals o fins i tot tenen hort propi. Aquests mesos, veurem plats com risottos de ceps, seitó arrebossat amb samfaina, bacallà amb crema de carabassa o postres amb figues i ametlla.

Espais gastronòmics i activitats que tornen

A Mataró, setembre també significa el retorn de les aules de cuina als centres cívics i a entitats com el Casal de Gent Gran o l’Espai Gatassa. A més, tornen esdeveniments com:

• Tallers de cuina saludable al CAP (organitzats amb l’ICS o l’Ajuntament)

• Tastets de vins del Maresme a la Casa Capell o al Foment

• Mercats temàtics de producte local o ecològic

Aquestes activitats fomenten no només la gastronomia com a plaer, sinó també com a eina de salut, sostenibilitat i cultura.

Una gastronomia que ens connecta amb el territori

Tornar a la rutina no vol dir renunciar al plaer de menjar bé. Al contrari: pot ser l’excusa ideal per reconnectar amb els sabors autèntics, redescobrir productes que tenim a tocar i donar valor a la feina de pagesos, pescadors, cuiners i venedors de proximitat. A Mataró, la gastronomia no és només un fet cultural o social: és una forma de vida.

imatge:https://esportiumaresme.cat/wp-content/uploads/2025/05/esportiu-maresme-maig-2025-44.jpg

Setembre arriba amb el seu ritme particular, a cavall entre la nostàlgia de l’estiu que s’acaba i l’embranzida que suposa començar un nou curs, una nova etapa o simplement reprendre la vida quotidiana amb nous propòsits. A Mataró, aquest mes és sinònim de retorn, però també d’oportunitats per redescobrir la ciutat, participar en activitats, apuntar-se a tallers i, en definitiva, tornar a la rutina amb una dosi d’energia positiva. Aquesta guia pràctica recull els esdeveniments, espais i iniciatives que faran més amè i inspirador aquest retorn a la normalitat.

Una ciutat activa que no s’atura

Encara que l’estiu és una època intensa a Mataró, amb les Santes, els concerts i les activitats a l’aire lliure, setembre manté el pols viu. Des del primer cap de setmana, els parcs, centres cívics, biblioteques, poliesportius i equipaments culturals es tornen a omplir de vida. És el moment ideal per apuntar-se a nous cursos, descobrir espais de trobada o reprendre hàbits saludables. Tant si ets una persona jove que comença els estudis, una família que organitza el calendari setmanal o un jubilat amb ganes de mantenir-se actiu, hi ha opcions per a tothom.

Tallers i cursos per a totes les edats

Un dels grans atractius de setembre és la reobertura de l’oferta formativa i lúdica als centres cívics de la ciutat. El Centre Cívic Espai Gatassa, el Centre Cívic Pla d’en Boet o el Centre Cívic Cerdanyola ofereixen un ventall ampli de cursos: ioga, pilates, ball en línia, teatre, informàtica, cuina, pintura i moltes altres disciplines que combinen el lleure amb l’aprenentatge. La majoria d’aquests cursos tenen preus molt accessibles i estan pensats per fomentar la participació comunitària.

Per als joves, l’Espai Jove Cafè Nou i l’Espai Jove Rocafonda tornen a oferir activitats gratuïtes com tornejos de videojocs, tallers de rap, creació audiovisual, sessions de DJ, grups de debat i suport a l’orientació acadèmica. És un bon moment per socialitzar, aprendre noves habilitats i implicar-se en la vida comunitària de manera activa.

Els infants, per la seva banda, poden gaudir d’extraescolars a escoles, esplais i equipaments com Can Noè o la Biblioteca Pompeu Fabra, on es programen contacontes, hores del conte i tallers de manualitats, ciència o música.

Esport per tornar amb energia

Setembre també és el mes perfecte per reprendre o començar la pràctica esportiva. Mataró compta amb una àmplia xarxa d’instal·lacions esportives municipals com el Complex Esportiu El Sorrall, el Palau Josep Mora, el camp del Camí del Mig o les pistes de la Zona Esportiva Municipal del Pla d’en Boet. Clubs i entitats ofereixen jornades de portes obertes, inscripcions obertes i promocions per iniciar-se en esports com la natació, el futbol, el vòlei, el bàsquet o el patinatge artístic.

Per aquells que prefereixen l’esport al carrer, el Passeig Marítim i el Parc Central són escenaris ideals per córrer, fer ioga o fer rutes en bicicleta. A més, aquest setembre torna el programa “Activa’t a Mataró”, amb classes gratuïtes de gimnàstica suau, zumba o estiraments als parcs de la ciutat, especialment adreçades a persones grans.

Cultura i espectacles per gaudir del retorn

Les arts escèniques també reprenen força durant el mes de setembre. El Teatre Monumental programa obres de teatre contemporani, monòlegs i espectacles familiars. L’Ateneu de la Fundació Iluro acull exposicions d’art local i activitats de divulgació. A més, tornen els cicles de cinema a la fresca en alguns barris com Rocafonda i Cirera, i les sessions de cinema VOSE al Foment.

També és un bon moment per descobrir nous llibres i lectures. Les biblioteques municipals actualitzen els seus catàlegs amb novetats editorials, organitzen clubs de lectura i xerrades amb autors locals. A Mataró, la lectura no és només un plaer individual, sinó una eina de cohesió i participació col·lectiva.

Fires i mercats per connectar amb la ciutat

Al setembre continuen les fires i mercats setmanals, que es converteixen en espais de trobada entre veïns i veïnes. El mercat del Pla d’en Boet i el del Centre ofereixen producte fresc, proximitat i una experiència de compra molt diferent dels grans supermercats. A més, tornen algunes cites destacades com la Fira d’Artesania o el Mercat del Col·leccionista, amb propostes singulars i ambient familiar.

També es comença a parlar de les activitats de tardor: fires de la cervesa, mostres gastronòmiques i festes de barri com les de Cerdanyola o Vista Alegre, que mantenen viva la cultura popular i el veïnatge.

Benestar emocional i social: una prioritat

El retorn a la rutina també pot suposar una càrrega emocional, especialment després d’un estiu intens o d’un canvi d’etapa vital. A Mataró, cada vegada hi ha més recursos dedicats al benestar emocional. Espais com el Servei d’Atenció Psicològica Municipal, el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) o l’Espai Jove oferixen tallers de gestió emocional, atenció individualitzada i grups de suport.

Per a col·lectius específics, com famílies amb infants, persones grans o persones amb diversitat funcional, també es programen activitats orientades a la salut mental i el suport mutu. La xarxa de suport comunitari que s’ha anat construint a Mataró en els últims anys és un recurs valuós per començar setembre amb una mirada més compassiva i empoderada.

Consells pràctics per començar amb bon peu

1. Planifica, però deixa espai per a l’espontaneïtat: Revisa l’oferta d’activitats al web de l’Ajuntament o als perfils socials dels equipaments. Però no t’omplis el calendari de cop. Deixa temps per improvisar.

2. Prioritza el benestar: Apunta’t a activitats que t’ajudin a estar bé físicament i emocionalment. Fer esport, crear o compartir et donarà més energia que les obligacions constants.

3. Connecta amb la comunitat: Participar en activitats locals et permet conèixer gent nova, sentir-te arrelat i descobrir tot el que la ciutat pot oferir-te.

4. Implica’t amb els teus interessos: Si tens una passió o un projecte, potser és el moment de sumar-te a alguna entitat o grup local relacionat.

5. Evita el retorn brusc: Recupera hàbits com menjar a hores, dormir bé i limitar l’ús de pantalles, però sense presses. Setembre és un pont, no una carrera.

Una ciutat que comença de nou

Cada setembre, Mataró es desperta amb nous propòsits. Els carrers tornen a omplir-se de passos ràpids, motxilles, bicicletes i converses de cafè a primera hora. Però dins d’aquest moviment hi ha també moltes oportunitats de créixer, compartir i viure amb plenitud. Aquesta ciutat, gran però propera, ofereix múltiples camins per començar de nou amb energia i il·lusió. Només cal aturar-se un moment, mirar al voltant i deixar-se portar per tot allò que ja està passant.

imatge:https://www.mataro.cat/ca/actualitat/agenda/una-ciutat-imaginada-1/@@images/9e6d127b-53f1-454a-8e50-3bb825b0d986.jpeg

Mataró és una ciutat amb una història rica i una presència viva, però també és un espai en constant transformació, on les decisions del present configuraran la realitat de demà. Qui millor per imaginar aquest futur que els nens i nenes que avui recorren els seus carrers, estudien a les seves escoles i somien amb la ciutat que volen habitar? Aquest article recull les visions i somnis dels més petits, fruit d’entrevistes realitzades a diferents centres educatius de Mataró, i ofereix una mirada fresca i esperançadora sobre el futur urbà i social de la ciutat.

Els nens i nenes de Mataró, amb edats compreses entre els 7 i els 12 anys, ens expliquen què els agrada de la seva ciutat, què canviaria i com s’imaginen Mataró d’aquí a vint o trenta anys. La seva perspectiva és un mosaic d’idees que reflecteixen preocupacions actuals però també esperances i creativitat.

Un dels temes que més es repeteix entre els entrevistats és el desig de més espais verds i zones de joc. Molts nens expliquen que els agradaria tenir més parcs on poder córrer, jugar i estar en contacte amb la natura. També reclamen una ciutat més segura, amb carrers més tranquils i amb menys cotxes, perquè puguin sortir sols a passejar o anar a l’escola amb tranquil·litat. Aquesta preocupació per la seguretat i la qualitat de l’entorn és una mostra clara de com perceben el seu entorn immediat.

Pel que fa a la tecnologia, els nens i nenes veuen Mataró com una ciutat connectada, amb més pantalles interactives, robots que ajudin a les tasques quotidianes i vehicles elèctrics o voladors que no contaminen. Aquesta visió futurista revela la importància que la tecnologia ja té a les seves vides i com esperen que serveixi per millorar la qualitat de vida i la sostenibilitat.

També apareixen en les seves respostes idees relacionades amb la cultura i la convivència. Molts expressen el desig que Mataró sigui un lloc on tothom es respecti, on hi hagi més activitats per a joves i espais per compartir amb amics i familiars. Aquestes reflexions evidencien una consciència social que valora la diversitat i la inclusió com a pilars fonamentals del futur.

Per a molts d’aquests nens, la ciutat ideal és aquella que combina elements tradicionals amb innovació. Volen conservar la història i els símbols que defineixen Mataró, com els edificis antics, les festes populars i els mercats, però també integrar noves formes de viure i relacionar-se. Així, la ciutat del futur és un equilibri entre arrels i modernitat.

Aquestes entrevistes ens conviden a reflexionar sobre quines polítiques públiques són necessàries per atendre les necessitats i expectatives de les generacions futures. És fonamental escoltar les veus dels infants per construir espais més habitables, sostenibles i justos. Invertir en educació, medi ambient, mobilitat i cultura és, sens dubte, una aposta pel futur que els nens i nenes de Mataró ja estan imaginant i esperant.

En resum, la visió dels nens i nenes de Mataró ens ofereix una guia esperançadora per repensar la ciutat. El seu futur és un projecte col·lectiu que comença ara, i que depèn de com gestionem el present i del compromís de tota la comunitat per construir un Mataró millor per a tothom, especialment per als qui més ho necessiten: els més petits.

imatge:https://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/347380/160617761/maresme-BV.png/c6961d5f-b347-4bf2-95c9-40c7f8c7b070?version=1.0&t=1530025519976&download=true

IMATGE:https://www.capgros.com/uploads/s1/25/62/03/nou-parc-central-fotos-r-gallofre-2.jpeg

En un món marcat per la saturació d’informació, el consumisme desmesurat i la pressa constant, el minimalisme urbà s’ha convertit en una opció atractiva per a moltes persones que busquen més qualitat de vida i menys estrès. Aquesta tendència global, que defensa viure amb menys però millor, s’adapta perfectament a la realitat de Mataró, una ciutat que combina la vida costanera amb la vida urbana, i que permet explorar noves maneres de relacionar-nos amb l’espai, els objectes i el temps.

El minimalisme no és només una moda estètica o un estil decoratiu; és una filosofia que proposa simplificar, alliberar-nos del superflu i prioritzar el que realment aporta valor i benestar. Aplicar el minimalisme a la vida urbana significa replantejar la manera com habitem la ciutat, com consumim i com gestionem el nostre dia a dia. Però, per què és tan rellevant ara a Mataró? Quins avantatges aporta i com podem incorporar-lo de manera realista i accessible?

Mataró i el repte d’una vida més simple

Mataró és una ciutat que combina zones densament poblades com el centre i alguns barris amb entorns més tranquils i naturals a la seva perifèria. Aquesta combinació ofereix una oportunitat ideal per al minimalisme urbà: viure a prop de serveis i transport públic, aprofitant l’oferta cultural i comercial, però també gaudir d’espais oberts i zones verdes que conviden a la calma i a la reflexió.

No obstant això, la vida urbana sovint ve carregada de tensions: pressa per arribar a tot arreu, acumulació d’objectes, presència constant de pantalles i publicitat, i una sensació de manca de temps i espai personal. En aquest context, el minimalisme urbà pot ser un respir i una resposta pràctica per reconnectar amb allò essencial.

Què significa viure amb menys a Mataró?

Viure amb menys no vol dir privar-se, sinó reduir l’excés per fer espai a allò que ens fa realment feliços i saludables. A Mataró, això pot traduir-se en diversos àmbits:

• Reducció de l’espai habitable: Els pisos i apartaments de la ciutat, sovint de mides moderades, conviden a pensar en un moblament funcional i reduït. Optar per mobles multifuncionals, evitar l’acumulació d’objectes innecessaris i mantenir l’ordre pot transformar qualsevol habitatge en un refugi de calma.

• Consum responsable: Evitar compres impulsives, apostar per productes locals i sostenibles, i prioritzar la qualitat per sobre la quantitat són formes de consumir que ajuden a disminuir la pressió econòmica i ambiental.

• Mobilitat sostenible: Mataró compta amb una xarxa de carrils bici i transport públic accessible. Apostar per desplaçaments a peu, en bicicleta o amb transport públic és una forma de viure amb menys cotxe, menys contaminació i més salut.

• Temps per a un mateix: Dedicant menys temps a activitats superficials o consumistes, és possible recuperar moments per al descans, la lectura, l’exercici o la connexió amb familiars i amics.

Exemples reals i iniciatives locals

Diversos mataronins i mataronines ja estan incorporant el minimalisme a la seva vida quotidiana. Per exemple, la Sara, una jove dissenyadora gràfica, explica com va decidir simplificar la seva rutina i el seu espai després de traslladar-se a un pis més petit

imatge:https://cdn.appculturamataro.cat/medias/agenda/2023/c_crop,x_2,y_130,w_1492,h_828%7Cc_fit,w_768,h_426%7Cp_480/3fc9e896058993cd864867e12a4c3586.jpeg

Hi ha ciutats que es defineixen per les seves infraestructures, pel seu entorn natural o pel seu llegat històric. Però Mataró, més enllà del mar, del centre històric o dels seus carrers plens de vida, s’explica millor a través de les persones que la formen. En silenci, lluny dels focus, molts mataronins i mataronines han superat obstacles immensos i han convertit situacions difícils en camins de creixement personal, social o professional. Són històries de superació que emocionen, que interpel·len i que, sobretot, inspiren. Històries que demostren que, fins i tot en els moments més foscos, hi ha llum.

La Mariam, una nova vida després de travessar el desert

La Mariam va arribar a Mataró fa vuit anys, després d’un viatge llarg i perillós des del Senegal. Travessar el desert, sobreviure en camps de trànsit a Líbia i pujar a una pastera van ser només algunes de les proves que va haver d’afrontar. Quan va trepitjar la platja de Tarifa, només portava un telèfon vell i una fotografia esquinçada del seu fill petit. A Mataró va començar de zero, sense papers, sense feina i sense parlar ni una paraula de català o castellà.

Però va trobar una mà estesa al centre cívic de Rocafonda, on una voluntària li va ensenyar a llegir i escriure en castellà. Amb el temps, va obtenir l’alta com a treballadora domèstica, i anys després, el permís de residència. Ara la Mariam treballa en una escola com a monitora de menjador, està cursant formació de vetlladora escolar i ha aconseguit portar el seu fill, avui adolescent, a viure amb ella. La seva història és una mostra viva de coratge, tenacitat i esperança.

L’Eudald, de l’atur a l’emprenedoria ecològica

L’Eudald havia treballat vint anys com a lampista en una empresa de la comarca. Quan va arribar la crisi del 2008, va perdre la feina i, amb més de cinquanta anys, li va resultar impossible tornar a trobar un lloc al sector. Durant gairebé dos anys va estar cobrant un subsidi mínim, patint per pagar el lloguer i pensant que no podria recuperar la seva estabilitat.

Un dia, passejant pel barri de Cirera, es va adonar que molts contenidors de reciclatge estaven plens de material mal gestionat. Va començar a informar-se sobre economia circular, i amb el suport d’una cooperativa local, va fundar un petit negoci de manteniment d’instal·lacions sostenibles i reciclatge creatiu. Avui, “ReparEco Mataró” dona feina a tres persones, ofereix tallers a escoles i participa en iniciatives mediambientals. El que semblava un final professional s’ha convertit en un projecte amb impacte social.

La Judit, un nou començament després de la malaltia

Amb només 32 anys, a la Judit li van diagnosticar un càncer de mama. Treballava com a administrativa en una empresa del polígon, tenia una filla petita i una vida aparentment estable. El tractament va ser llarg i dur. Va perdre el cabell, pes i confiança. Però també va descobrir una força interior que desconeixia.

Durant la convalescència, va començar a escriure un blog per explicar la seva experiència. Amb el temps, aquell espai digital es va convertir en una comunitat d’altres dones en situacions semblants. Quan va acabar el tractament, va decidir formar-se en comunicació emocional i avui treballa com a coach en un centre de benestar de l’Havana. Organitza xerrades a l’Hospital de Mataró i col·labora amb entitats que donen suport a malaltes de càncer. Diu que la malaltia li va treure molt, però també li va donar un nou sentit a la vida.

En Kevin i la força de l’esport contra l’exclusió

Kevin va créixer a Rocafonda, en un entorn on molts joves cauen en la desmotivació o l’abandonament escolar. Ell mateix va deixar els estudis a tercer d’ESO i va començar a fer feines esporàdiques. Però res no acabava de funcionar. Fins que un monitor del Casal Jove li va proposar apuntar-se a un projecte esportiu de futbol inclusiu.

Aquell simple pas va canviar-ho tot. L’esport li va donar rutines, autoestima i una nova mirada. Al cap d’un any, va decidir reprendre els estudis a l’Escola d’Adults i ara està acabant un cicle formatiu d’Activitats Físiques i Esportives. Però no només això: en Kevin s’ha convertit en entrenador voluntari d’un equip de nens del barri i és una figura de referència positiva per molts adolescents que s’hi veuen reflectits. De no veure sortida, a ser el mirall on d’altres poden somiar.

La Teresa, una jubilació que transforma

La Teresa havia treballat tota la vida com a mestra de primària al barri de Vista Alegre. Quan es va jubilar, va notar un gran buit. Però lluny de caure en la inactivitat, va decidir posar els seus coneixements al servei de la comunitat. Va començar com a voluntària ensenyant català a persones nouvingudes, i després va implicar-se en un projecte d’alfabetització digital per a gent gran.

Ara coordina un espai setmanal al centre cívic on es troben joves i persones grans per intercanviar coneixements, històries i experiències. Ella diu que el més important que ha après és que “la vida només té sentit si la compartim”. En una etapa vital que molts viuen com un tancament, la Teresa ha obert una nova porta a l’activisme social i intergeneracional.

L’ànima de Mataró: les seves històries

Tots aquests noms —Mariam, Eudald, Judit, Kevin, Teresa— podrien ser substituïts per molts altres. Perquè la força de Mataró no és només el seu patrimoni, ni la seva ubicació, ni tan sols les seves institucions. La força real de la ciutat rau en les persones que, malgrat les dificultats, trien avançar. En els que han perdut i tornen a començar. En els que han patit, però no s’han rendit. En aquells que converteixen l’adversitat en oportunitat, i ho fan no només per ells mateixos, sinó també pel seu entorn.

Aquestes històries de superació ens recorden que tothom té una batalla invisible, però també un potencial immens. I que, potser, el que fa gran una ciutat no és només el que es veu, sinó tot allò que, com aquestes vides, brilla des del silenci i la constància.

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/145bc57f-2f66-4e2d-9285-11ce3729a830_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Hi ha ciutats que es poden descriure per les seves grans avingudes, per la seva arquitectura imponent o per l’empremta històrica que porten al damunt. Però Mataró, més enllà del seu llegat romà, de la seva façana marítima o de la força cultural que la defineix, s’explica millor a través dels seus barris. Perquè són els veïnats els que li donen vida, personalitat i ànima. I qui ha crescut, ha estimat o ha viscut en un barri mataroní sap que hi ha una essència especial que no es troba enlloc més.

La vida de barri a Mataró no és només una manera d’ubicar-se geogràficament dins del mapa de la ciutat. És una manera de viure, de relacionar-se, de formar part d’una petita comunitat dins d’un conjunt més gran. Cada barri té les seves olors, els seus ritmes, les seves places i les seves històries.

Cerdanyola: la força de la diversitat

És impossible parlar dels barris de Mataró sense començar per Cerdanyola. Un barri on conviuen cultures, llengües i tradicions d’arreu del món. A primera vista pot semblar un espai dens, urbanísticament compacte, però dins de cada pati interior, de cada botiga de barri, de cada parc, hi ha vida.

Els dissabtes al matí, els carrers s’omplen de famílies que van a comprar a les botigues de tota la vida: la fruiteria de confiança, la carnisseria amb el client habitual, el forn que encara fa pa amb crosta gruixuda i olor a poble. Les veïnes es coneixen pel nom. Els nens juguen amb llibertat i les festes populars, com la de Sant Joan o la castanyada, es viuen amb intensitat perquè són espais on tot el barri es retroba.

Havana i el batec del mar

A tocar del mar, el barri de l’Havana té una personalitat tranquil·la, però decidida. Potser és per la seva proximitat a la platja, o per la vida que es respira al passeig marítim, però tot s’hi mou amb un altre ritme. Els veïns de l’Havana saben que viure prop del mar no és només una qüestió estètica: és una manera d’entendre la calma i el temps. El mar, aquí, no és decoració: és banda sonora i horitzó.

Als estius, les finestres s’obren de bat a bat per deixar entrar la brisa. Els sopars a la fresca omplen els patis i les terrasses. I les activitats de l’Associació de Veïns són una mostra del compromís social i cultural que hi ha amb el barri. Qui viu a l’Havana sap que la seva és una identitat que mira cap a fora, però que arrela fort a dins.

Cirera i Rocafonda: comunitat i resistència

Dos barris que, tot i les seves diferències, comparteixen una mateixa força: la de la comunitat que s’organitza, que resisteix i que tira endavant. A Cirera, les famílies treballadores han teixit, amb el temps, una xarxa de suport mutu que es fa evident quan algú té un problema, una malaltia, o simplement necessita ajuda per cuidar els nens. La confiança entre veïns, la salutació diària i el respecte pel comerç local encara tenen un pes real.

A Rocafonda, les onades migratòries han deixat una petjada multicultural que no només s’ha sabut integrar, sinó que ha enriquit la vida diària. Des de les botigues de menjar halal fins als tallers de cuina organitzats pel casal del barri, aquí conviuen realitats molt diferents que fan del dia a dia una experiència d’aprenentatge constant. És un barri viu, creatiu i que no es resigna. Quan el barri pateix, el barri respon. Amb manifestacions, amb accions veïnals, amb esperança.

El Centre: entre tradició i moviment

El Centre de Mataró té un peu al passat i un altre al futur. És el barri dels mercats, dels carrers estrets que desemboquen en places plenes de vida, de les botigues de tota la vida que conviuen amb negocis nous, cafeteries amb encant i espais culturals com Can Palauet o la Nau Gaudí. Aquí s’hi respira història, però també dinamisme.

Els matins de diumenge, la Plaça de Santa Anna és un punt de trobada intergeneracional. Gent gran que llegeix el diari mentre pren un cafè, parelles joves que passegen, nens que corren lliures… I a les tardes, les activitats culturals, les exposicions, els concerts o les xerrades omplen el barri d’un batec que no s’atura.

La Llàntia, Vista Alegre i Mataró Parc: nous barris, nous reptes

Mataró també té barris que han crescut de manera més recent i que encara busquen una identitat pròpia. La Llàntia o Vista Alegre són zones residencials tranquil·les, amb una població diversa i amb una qualitat de vida molt valorada per les famílies. L’associacionisme hi comença a créixer, i tot i la manca de serveis en algunes zones, el sentiment de barri s’està construint amb fermesa.

El cas de Mataró Parc i els voltants és diferent. És un espai més comercial i menys residencial, però cada cop més habitat. El repte és crear vincles socials allà on abans només hi havia espais de pas. I això passa, com sempre, per les persones: per les famílies que s’hi instal·len, pels comerços que s’arrelen, per les escoles que donen vida.

Què tenen els barris de Mataró que no trobes enlloc més?

Potser la resposta és senzilla: tenen ànima. Tenen records col·lectius, veïns que s’ajuden, activitats de carrer que omplen l’estiu, festes majors que no només celebren, sinó que uneixen. Tenen una manera d’entendre el veïnatge que no es pot comprar ni construir amb presses. Tenen, en definitiva, una identitat compartida.

Mataró no seria Mataró sense els seus barris. I els barris no serien el que són sense la gent que els viu, que els estima i que els transforma dia a dia. Aquesta és la veritable riquesa de la ciutat. No està als edificis més alts ni als titulars de premsa, sinó en cada salutació al carrer, en cada conversa de balcó, en cada petit gest que fa que la vida de barri sigui única.

I això, a Mataró, és més que una manera de viure. És una manera de ser.

imagen:https://hips.hearstapps.com/hmg-prod/images/cuentas-de-instagram-optimistas-1673345930.jpg

Vivim en una època en què la connectivitat és constant. Estem hiperconnectats a través dels telèfons mòbils, ordinadors, tauletes i rellotges intel·ligents. Rebem notificacions a tota hora, contestem missatges de manera quasi immediata i ens sentim culpables si no donem resposta ràpida a un correu o un WhatsApp. Aparentment, aquest entorn ens fa més eficients, més informats i més relacionats. Però, al mateix temps, cada vegada més veus alerten sobre el desgast emocional, la manca de concentració i la sensació de buit que comporta aquest estil de vida. Realment estem connectats… o més aviat atrapats?

A Mataró, com a tantes altres ciutats mitjanes, aquest fenomen pren una forma molt concreta. Les noves generacions han crescut amb mòbil a la mà. Els joves de 16 a 30 anys, segons dades del Consell Comarcal del Maresme, passen de mitjana entre 6 i 9 hores al dia davant de pantalles. Però no només ells: adults i fins i tot gent gran han incorporat amb naturalitat les videotrucades, les xarxes socials i les aplicacions per fer tràmits, comprar, llegir o socialitzar. Tot sembla passar per una interfície digital.

L’ansietat de la notificació

En una entrevista realitzada per aquest article, l’Anna, una estudiant de 22 anys de la Universitat Pompeu Fabra però veïna de Mataró, admet que se sent aclaparada: “El meu telèfon sona cada cinc minuts. Missatges del grup de la uni, notificacions d’Instagram, avisos del calendari… Em costa concentrar-me per llegir o per estudiar”. I afegeix: “Quan ho desactivo, em sento culpable. Penso que estic perdent-me alguna cosa important”.

Aquest fenomen rep el nom de FOMO (Fear of Missing Out) i afecta sobretot a la població jove. Però també té impacte sobre la qualitat del son, la salut mental i les relacions interpersonals. Psicòlegs com la mataronina Carla S., especialitzada en teràpies digitals, ho veuen cada setmana a consulta: “Molts pacients no poden deixar de mirar el mòbil, ni tan sols durant el menjar. Això genera una sensació de dependència i redueix la capacitat d’atenció”.

El valor del silenci i del temps sense pantalla

La desconnexió digital no implica renunciar a la tecnologia, sinó reaprendre a fer-la servir amb consciència. És el que proposen iniciatives com la de l’Associació Desconnecta’t, que ofereix tallers a Mataró per fomentar hàbits digitals saludables. Un dels seus responsables, en Jordi M., apunta: “Ens hem oblidat de l’espai sense estímuls. El cervell necessita estones de calma per processar, per crear, per descansar. Sense això, augmenten l’ansietat, l’insomni i fins i tot la depressió”.

Hi ha persones que han optat per mesures radicals. L’Enric, un autònom de 39 anys, explica que va comprar un telèfon sense connexió a Internet per a l’ús diari, i només encén el seu smartphone a les tardes. “Va ser dur al principi, però ara em sento més present. He recuperat el plaer de llegir i d’estar amb els meus fills sense interrupcions”.

Altres opten per fórmules intermitents: establir franges horàries sense pantalla (per exemple, durant els àpats o abans de dormir), limitar les notificacions, deixar el mòbil a una altra habitació, o fer “caps de setmana sense xarxes”.

La paradoxa del benestar digital

Les mateixes empreses tecnològiques han començat a parlar de benestar digital. Google i Apple han incorporat funcions que mesuren el temps de pantalla, permeten posar límits d’ús o activar modes de concentració. Però és una paradoxa: la solució als efectes nocius de la tecnologia passa, aparentment, per més tecnologia.

A Mataró, alguns centres escolars com l’Institut Miquel Biada estan explorant iniciatives per educar en l’ús digital conscient. Amb tallers dirigits a alumnes i famílies, promouen una reflexió sobre l’impacte de la hiperconnexió en la vida acadèmica i personal. “No es tracta de demonitzar el mòbil, sinó d’aprendre a fer-ne un ús equilibrat”, diu la tutora d’un dels cursos.

Desconnectar per tornar a connectar

La vida digital ha vingut per quedar-se, però el repte és que no ens esclavitzi. La desconnexió real implica reconèixer que el silenci té valor, que l’avorriment és font de creativitat, i que mirar als ulls d’algú, sense pantalles pel mig, segueix sent essencial.

En una societat com la nostra, accelerada i sovint saturada d’informació, aturar-se no és perdre el temps. És, potser, l’acte més revolucionari. Estàs desconnectat? O millor dit… et permets estar-ho?

Aquest estiu pot ser una oportunitat per intentar-ho. Deixar el mòbil a casa durant una passejada pel Passeig Marítim. Escriure en una llibreta en comptes de tuitejar. Llegir un llibre a l’ombra dels plataners de la Plaça Gran. Petites accions que poden ajudar-nos a recuperar una part de nosaltres mateixos.

Desconnectar no vol dir desaparèixer. Vol dir, simplement, respirar. I això, al final del dia, pot ser el més humà que podem fer.

imagen:https://blog.vicensvives.com/wp-content/uploads/2021/04/Inteligencia-Artificial.jpg

La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una idea de ciència-ficció per convertir-se en una realitat quotidiana que ja transforma la manera com vivim, treballem i aprenem. A Mataró, una ciutat amb una llarga tradició industrial i un ecosistema educatiu i tecnològic emergent, la irrupció de la IA planteja tant reptes com oportunitats. Què representa aquesta tecnologia per al futur del treball a la ciutat? Com s’hi està adaptant l’educació? Quin impacte tindrà en la vida dels joves mataronins? Aquest article analitza de forma local les claus d’un fenomen global.

Per començar, cal entendre què és la IA. Es tracta d’un conjunt de tecnologies que permeten a les màquines simular processos intel·ligents com l’aprenentatge, el raonament, la percepció i la presa de decisions. Aquesta capacitat ha fet possible la creació d’algoritmes que redacten textos, reconeixen imatges, responen consultes, analitzen grans volums de dades i fins i tot creen música o fan diagnòstics mèdics. A Mataró, com en qualsevol altra ciutat, la IA ja és present en molts serveis: des de les recomanacions de contingut que reben els estudiants a les plataformes educatives, fins a eines de gestió intel·ligent al sector sanitari i administratiu.

El primer gran àmbit d’impacte és, sens dubte, el laboral. Mataró, tot i haver deixat enrere el seu passat estrictament tèxtil, continua sent una ciutat amb pes de la indústria, la logística, els serveis i el comerç. Amb l’arribada de la IA, alguns llocs de treball poden veure’s amenaçats per l’automatització. Tasques repetitives, com la gestió d’inventaris, el tractament administratiu o fins i tot l’atenció al client, ja estan sent substituïdes per sistemes automatitzats que treballen més ràpid i sense descans. Això podria generar, a curt termini, un desplaçament laboral per a treballadors poc digitalitzats o amb menys formació.

Tanmateix, la IA no només destrueix ocupació: també en crea. El repte és adaptar-se. Professions com analista de dades, programador d’IA, tècnic en automatització o expert en ètica digital són molt demandades i poden representar una gran oportunitat per als joves de Mataró. El TecnoCampus, per exemple, ja ofereix formacions orientades a aquests nous perfils, i està ampliant la seva oferta per incorporar especialitats relacionades amb la IA, la robòtica i la ciència de dades. Això posiciona Mataró com un pol d’innovació tecnològica dins el Maresme, i pot atreure talent i empreses.

Però aquesta transició no serà fàcil si no es garanteix una formació adequada. En l’àmbit educatiu, la IA obre moltes possibilitats: sistemes personalitzats d’aprenentatge, plataformes que adapten els continguts al ritme de cada alumne, tutories virtuals o eines per combatre l’abandonament escolar. Algunes escoles de Mataró ja han començat a utilitzar recursos com l’aprenentatge adaptatiu o assistents educatius basats en IA. Tanmateix, també sorgeixen preocupacions. Com es protegeixen les dades dels alumnes? Com garantir que la tecnologia complementa el professorat i no el substitueix? I com fer que aquestes eines arribin a tots, evitant una nova bretxa digital?

La clau està en l’equitat i l’ètica. La IA pot ser una eina democratitzadora si s’implementa amb criteri. Però si només arriba a centres privats o a estudiants amb més recursos, pot ampliar les desigualtats. A Mataró, on conviuen barris amb realitats molt diverses, aquest risc és especialment rellevant. Per això, cal que les polítiques educatives i les inversions públiques assegurin l’accés equitatiu a la tecnologia i formació en competències digitals des de l’etapa obligatòria. També calen docents formats en IA, capaços d’ensenyar-ne el funcionament, les implicacions i els límits.

A més, la IA pot tenir un paper important en la formació contínua de persones adultes que han quedat fora del món digital. Tallers de requalificació, formació ocupacional i cursos a centres cívics o biblioteques poden ajudar a reduir el desfasament entre les demandes del mercat laboral i les competències de la població activa. Mataró té una xarxa d’equipaments culturals i educatius que podrien jugar un paper clau en aquest procés d’inclusió tecnològica.

Un altre factor a considerar és l’impacte social i cultural de la IA. L’automatització pot canviar la manera com ens relacionem amb l’entorn, com prenem decisions o com interpretem la realitat. Per exemple, els algoritmes de recomanació poden reforçar els nostres biaixos, tancar-nos en bombolles informatives o fer-nos més vulnerables a la desinformació. També poden afectar la creativitat, si confiem massa en eines que “pensen per nosaltres”. A Mataró, on el teixit associatiu, cultural i creatiu és molt actiu, caldrà defensar els valors humans, crítics i col·laboratius davant d’una tecnologia que pot ser tan útil com manipuladora.

És aquí on entra en joc la regulació i el debat ciutadà. La UE ja treballa en normatives per limitar els usos nocius de la IA, però a nivell local caldrà garantir la transparència dels sistemes utilitzats, fomentar el pensament crític i fer pedagogia sobre els drets digitals. L’Ajuntament de Mataró, per exemple, pot tenir un paper fonamental impulsant espais de diàleg entre experts, joves, professionals i entitats per decidir com volem que sigui la convivència amb la IA a la nostra ciutat.

Finalment, cal posar el focus en la participació dels joves. Són ells qui conviuran més temps amb aquestes tecnologies, i han de tenir veu. A través d’iniciatives com hackatons escolars, concursos d’idees, laboratoris d’innovació o espais de cocreació, es pot aprofitar el seu talent i entusiasme per desenvolupar projectes amb IA que responguin a necessitats locals: des de apps per millorar la mobilitat fins a eines de suport emocional o plataformes educatives inclusives.

En resum, Mataró té l’oportunitat d’encarar el repte de la intel·ligència artificial no com una amenaça, sinó com una oportunitat de transformació social i econòmica. Però per fer-ho, caldrà inversió, planificació, visió i, sobretot, una aposta decidida per l’educació, l’equitat i la participació ciutadana. La IA ja és aquí, i la manera com l’afrontem determinarà si reforça o debilita la cohesió, l’ocupació i el benestar de la ciutat en els propers anys.

imagen:https://www.capgros.com/uploads/s1/19/68/66/portada.jpeg

Mataró, capital del Maresme, no és només una ciutat amb història, mar i cultura. També és una incubadora de talent digital. Amb l’auge de les xarxes socials, han sorgit a la ciutat una nova generació de creadors de contingut que, a través d’Instagram, TikTok, YouTube o Twitch, comparteixen la seva veu, estils de vida, opinions i projectes amb centenars o milers de seguidors. Són els influencers de Mataró. Alguns tenen un públic local molt fidel; altres han traspassat fronteres. Però tots, en major o menor mesura, generen conversa, marquen tendència i tenen un impacte real en la comunitat.

Per començar, cal entendre què vol dir realment ser influencer. No és només tenir molts seguidors. És tenir la capacitat d’influir en el comportament o les opinions d’un públic. Això pot ser a través de moda, gastronomia, activisme, esports, cultura, humor o estils de vida. I a Mataró, en totes aquestes categories hi ha veus potents que val la pena conèixer.

Un dels noms més destacats és la Laia Cañigueral, coneguda al seu perfil d’Instagram com @laiacani. Aquesta jove mataronina de 23 anys s’ha fet un nom com a divulgadora de moda sostenible i activisme feminista. Combina contingut de ‘looks’ assequibles i consells de compra responsable amb reflexions sobre el consum i la pressió estètica a les xarxes. Ha col·laborat amb marques locals i forma part de diversos esdeveniments relacionats amb la moda ètica a Barcelona. El seu estil proper i autèntic ha generat una comunitat molt activa que segueix les seves recomanacions.

En l’àmbit del fitness i el benestar, destaca el Marc Tió (@marctio.fit). Entrenador personal i nutricionista, publica rutines casolanes, receptes saludables i consells per mantenir-se en forma amb pocs recursos. Té una comunitat fidel a Mataró i rodalia, i molts dels seus clients el coneixen de les seves aparicions regulars a la platja del Varador fent entrenaments en grup. El Marc defensa un estil de vida actiu i assequible, especialment pensat per a joves que no poden permetre’s un gimnàs.

També és important destacar els perfils més artístics. La Marta Ribas (@martaribasart), per exemple, és una jove il·lustradora que combina la seva faceta de creadora de dibuixos digitals amb petits vídeos explicant el seu procés creatiu. A TikTok ha superat els 50.000 seguidors i ha venut obres a tot Espanya. Però sempre manté un vincle fort amb Mataró, sovint exposant en espais locals, participant en mercats de joves artistes o donant tallers a instituts.

El món de l’humor i el contingut casual també té referents locals. Un cas popular és el del Gerard Puig (@gerardpuig.mp4), conegut pels seus vídeos satírics sobre la vida als pobles catalans, l’educació o les situacions absurdes del dia a dia. Els seus reels tenen milers de visualitzacions i sovint es viralitzen per la seva ironia i sentit de l’humor molt proper al jovent mataroní. Tot i que juga amb l’humor, també introdueix reflexions sobre política, precarietat laboral o l’habitatge.

No podem oblidar tampoc les veus activistes i educatives. La Núria Serrat (@nuria_educa) és pedagoga i crea contingut pensat per a famílies, mestres i adolescents. Parla sobre educació emocional, diversitat, inclusió i com adaptar l’escola al món digital. Encara que té una comunitat més petita, la Núria té un alt grau d’interacció i moltes escoles de la zona han adaptat idees que ella ha compartit. La seva influència és més qualitativa que quantitativa, però igualment poderosa.

En l’àmbit de la gastronomia, trobem també figures com el David Romeu (@elplatdelmar), que mostra receptes locals amb productes del Maresme, rutes per tastar plats típics i fa crítiques gastronòmiques de petits establiments de Mataró. Ha col·laborat amb diversos restaurants de la ciutat i sovint defensa el comerç local, donant visibilitat a negocis que no tenen gran presència digital. És molt valorat per la seva proximitat i pel seu compromís amb l’economia de proximitat.

Ara bé, quin impacte tenen realment aquests influencers en la comunitat? En primer lloc, generen referents locals. Davant la saturació de figures globals amb estils de vida inabastables, aquests creadors ofereixen un model més proper i realista, especialment per a la joventut. A més, connecten el món digital amb el territori: promocionen activitats locals, fan visibles problemàtiques de la ciutat o posen en valor aspectes de la cultura mataronina.

També contribueixen a crear xarxa. Molts col·laboren entre ells, participen en esdeveniments culturals o solidaris i tenen una relació directa amb els seus seguidors. No són figures inabastables: pots trobar-los a la biblioteca, al mercat o al tren cap a Barcelona. Aquesta accessibilitat genera confiança i els converteix en ponts entre la vida digital i la realitat quotidiana.

Però com passa amb qualsevol fenomen, també cal ser crítics. Algunes veus han assenyalat que el contingut de certs influencers es basa massa en l’estètica o en la promoció constant de productes, cosa que pot alimentar una cultura de consum poc reflexiva. Altres critiquen l’absència de diversitat i la repetició de formats. És important, doncs, que la comunitat local també pugui participar en el debat sobre quin tipus de contingut es valora, es comparteix i es promou.

Amb tot, no hi ha dubte que els influencers de Mataró són ja part de l’ecosistema cultural i social de la ciutat. Reflecteixen el talent, la creativitat i la veu d’una generació que ha trobat en el món digital una eina per expressar-se i connectar amb altres. Ja sigui parlant de moda, educació, humor, art o cuina, aquests creadors contribueixen a donar una imatge viva i plural de Mataró, fent que la ciutat també tingui presència pròpia dins el gran soroll global d’internet.