MATARÓ NEWS:

Blog Informatiu de la Marató y Mataró

Page 2 of 8

Ocupacions verdes a Mataró: iniciatives locals que impulsen una economia sostenible

Sostenibilidad y economía verde, una apuesta de futuro para la creación de  empleo | Formación | Economía | EL PAÍS

imatge:https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HEHD3BZBVZEGBD6VHFJ7YGYSVI.jpg?auth=8a0b41b67856d20b4ad6c9ffd475c38dc7090a6bd28ecaf25e0e151e249ee94a&width=1960&height=1103&smart=true

L’economia verda no és només una tendència global: s’està convertint en una realitat palpable a escala local. Mataró, ciutat amb vocació industrial, agrícola i costanera, es troba en un moment clau per impulsar un model econòmic més sostenible, resilient i generador de llocs de treball verds. En un context de transició energètica i crisi climàtica, les ocupacions verdes ofereixen una oportunitat doble: cuidar el planeta i crear ocupació de qualitat.

Aquest article analitza quines són les professions verdes amb més projecció, quines iniciatives ja estan en marxa a Mataró i com es pot promoure una nova economia verda i justa des del territori.

Què entenem per ocupacions verdes?

Segons la definició de la OIT, les ocupacions verdes són aquelles que contribueixen a preservar o restaurar el medi ambient, ja sigui en sectors tradicionals com l’agricultura o la construcció, o en sectors emergents com les energies renovables o la mobilitat elèctrica.

Inclouen treballs relacionats amb:

  • Eficiència energètica

  • Gestió de residus i economia circular

  • Energies renovables

  • Agricultura ecològica i producció de proximitat

  • Educació i sensibilització ambiental

  • Turisme sostenible

  • Rehabilitació d’edificis i urbanisme verd

  • Protecció de la biodiversitat i gestió forestal

Aquestes ocupacions no només responen a una necessitat ambiental, sinó que tenen un alt potencial de creixement en els propers anys.

Mataró: una ciutat amb potencial verd

Mataró, capital del Maresme, compta amb una combinació d’elements que la situen en una posició ideal per liderar la transició verda a nivell comarcal:

1. Entorn natural privilegiat
Amb mar i muntanya, el territori compta amb espais naturals, camps agrícoles, platges i zones protegides que requereixen gestió sostenible i poden generar ocupació ambiental.

2. Presència d’indústria i innovació
El TecnoCampus i el teixit industrial poden esdevenir tractors de projectes d’eficiència energètica, mobilitat sostenible i digitalització verda.

3. Xarxa d’agents socials i formatius
Escoles, instituts, empreses, entitats i administració local ja treballen en projectes que combinen educació, ocupació i sostenibilitat.

4. Compromís institucional
L’Ajuntament de Mataró ha definit estratègies com el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) i forma part de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Quines ocupacions verdes tenen més futur?

1. Instal·ladors de plaques solars i tècnics en energia renovable
Amb l’augment de l’autoconsum, es necessiten perfils formats per instal·lar, mantenir i assessorar projectes solars.

2. Tècnics en gestió de residus i economia circular
Professionals que treballin en la recollida selectiva, compostatge, reutilització i educació ambiental.

3. Experts en rehabilitació energètica d’edificis
Ajudar a fer que els habitatges siguin més eficients i sostenibles: aïllament, sistemes de calefacció verds, etc.

4. Agricultors ecològics i gestors de circuits curts de consum
Impulsar la producció local, la venda directa i les cooperatives agroecològiques.

5. Agents ambientals i educadors en sostenibilitat
Persones que treballin en escoles, ajuntaments o entitats per sensibilitzar i formar sobre la transició ecològica.

Iniciatives que ja funcionen a Mataró

1. Projectes d’horts urbans i agricultura de proximitat
Diversos barris disposen d’horts comunitaris que fomenten el consum responsable i poden esdevenir espais d’inserció sociolaboral.

2. Apostes per la mobilitat sostenible
L’ampliació dels carrils bici, la promoció del transport públic i la incorporació de vehicles elèctrics en flotes municipals són passos clars cap a un model de ciutat més net.

3. Eficiència energètica a edificis municipals
Es fan auditories energètiques, instal·lació de LED i renovació de sistemes antics amb criteris d’estalvi i sostenibilitat.

4. Formació específica al TecnoCampus
Programes de formació en energies renovables, sostenibilitat, gestió ambiental i responsabilitat social empresarial.

5. Col·laboració amb entitats del tercer sector
Projectes d’ocupació per a persones en situació de vulnerabilitat en el marc de la gestió de residus, neteja d’espais naturals o manteniment d’equipaments verds.

Com es pot potenciar encara més aquest camí?

Per fer de Mataró una referència en ocupació verda, es poden impulsar accions com:

  • Crear un observatori local d’ocupació verda amb dades actualitzades i estudis de demanda

  • Promoure la formació dual en sectors com les renovables o la construcció sostenible

  • Oferir ajuts i subvencions a empreses que apostin per la transició verda i contractin perfils ecològics

  • Fomentar la compra pública verda des de l’administració

  • Incentivar els projectes comunitaris d’energia (cooperatives, autoconsum compartit)

  • Enfortir la connexió entre escoles, empreses i administració per crear itineraris professionals verds

Conclusió

El futur laboral de Mataró passa per construir un model de ciutat sostenible, productiva i centrada en les persones. Les ocupacions verdes no són només una necessitat ecològica: són una oportunitat real per diversificar l’economia, generar feina de qualitat i enfortir la cohesió social.

Amb una aposta clara i decidida, Mataró pot esdevenir un referent territorial en transició justa, formació verda i innovació sostenible. El moment de començar és ara.

IA i ciberseguretat a les pimes hoteleres: com protegir el teu allotjament amb pressupostos ajustats

Ciberseguretat i intel·ligència artificial: reptes principals i possibles  solucions en l'àmbit de la salut - Programa Salut/IA

imatge:https://iasalut.cat/wp-content/uploads/2023/10/Article-Ciberseguretat-i-intelligencia-artificial.jpg

Els hotels petits i mitjans —especialment els independents— s’enfronten cada vegada més a desafiaments relacionats amb la digitalització. Amb la incorporació de plataformes de reserves, sistemes de check-in en línia, targetes virtuals i gestió automatitzada de dades, la protecció de la informació s’ha convertit en un aspecte fonamental. Però, com poden aquestes empreses afrontar el repte de la ciberseguretat amb pressupostos limitats?

Aquest article analitza com els hotels poden aprofitar eines d’intel·ligència artificial (IA) per millorar la seva seguretat digital, quins són els principals riscos cibernètics del sector, i quines accions pràctiques i assequibles es poden aplicar per evitar ser víctima d’un atac informàtic.

Per què la ciberseguretat és clau al sector hoteler?

Els allotjaments turístics gestionen cada dia dades sensibles: noms, adreces, telèfons, dades bancàries, hàbits de consum, preferències personals, etc. A més, treballen amb:

  • Plataformes de reserves (OTAs, portals web propis)

  • Sistemes de gestió de propietats (PMS)

  • Connexió de wifi per als clients

  • Pagaments electrònics i TPVs digitals

  • Comunicació online amb clients (mails, xats, formularis)

Aquesta xarxa d’eines digitals crea una superfície d’exposició molt gran. Un sol error —un enllaç maliciós, una contrasenya feble, un software no actualitzat— pot obrir la porta a atacs de ransomware, robatori de dades o bloqueig de sistemes.

Quins riscos concrets afronten els hotels?

  1. Atacs de ransomware
    Els delinqüents encripten els arxius del sistema i exigeixen un rescat per alliberar-los. Poden bloquejar el PMS, les reserves o les dades dels clients.

  2. Robatori de dades personals
    Un accés indegut pot filtrar dades sensibles que després es venen o es fan públiques.

  3. Suplantació d’identitat digital
    Enviament de correus fraudulents als clients fent-se passar per l’hotel, amb l’objectiu d’estafar-los.

  4. Accés no autoritzat al wifi
    Els sistemes de connexió pública són especialment vulnerables si no estan ben protegits.

  5. Frau amb targetes de crèdit
    Errors en el sistema de cobrament o manca de verificacions poden afavorir operacions fraudulentes.

Com pot ajudar la IA a millorar la seguretat?

La intel·ligència artificial aplicada a la ciberseguretat permet:

1. Detecció de comportaments anòmals
Algoritmes que analitzen patrons d’ús i avisen si detecten accessos estranys, descàrregues sospitoses o activitats fora de l’horari habitual.

2. Sistemes d’autenticació intel·ligent
L’ús de biometria (empremtes, reconeixement facial), codis temporals i IA per reforçar la seguretat d’accés als sistemes interns.

3. Prevenció proactiva de vulnerabilitats
Programes que escanegen les xarxes i sistemes de l’hotel per trobar punts febles i recomanen accions.

4. Xatbots segurs amb IA
Assistents virtuals que interactuen amb el client sense exposar dades sensibles i que poden detectar intents d’engany o suplantació.

5. Filtratge intel·ligent del correu electrònic
La IA pot identificar correus maliciosos millor que els filtres tradicionals, prevenint phishing o enllaços perillosos.

Eines assequibles i adaptades a pimes

No cal tenir un equip d’enginyers per protegir un hotel. Algunes solucions eficaces i assequibles són:

  • Antivirus amb IA com Bitdefender o Sophos, que s’adapten als patrons d’ús

  • Gestors de contrasenyes com LastPass o 1Password, amb control d’accés per rols

  • Sistemes de còpia de seguretat al núvol, com Acronis o Backblaze

  • Tallafocs intel·ligents que bloquegen intents d’accés no autoritzats

  • Solucions de ciberseguretat per wifi com Cisco Umbrella o Aruba Instant On

Moltes d’aquestes plataformes ofereixen tarifes específiques per a negocis petits i mitjans, i suport tècnic accessible.

Bones pràctiques a implementar des de ja

1. Formar l’equip
El 90% dels atacs informàtics comencen amb un error humà. Cal formar el personal perquè no obri correus sospitosos, utilitzi contrasenyes segures i entengui els riscos.

2. Fer còpies de seguretat regulars
És imprescindible tenir backups automàtics, almenys un cop al dia, i emmagatzemats fora del sistema principal.

3. Segmentar l’accés a la informació
No tothom ha de tenir accés a totes les dades. Es pot limitar l’accés segons el rol dins l’empresa.

4. Actualitzar sistemes i software
Els atacants aprofiten vulnerabilitats de sistemes obsolets. Cal mantenir-ho tot al dia.

5. Tenir un protocol d’actuació
Què fer si hi ha un atac? Qui ho gestiona? Com es comunica? Tenir un pla és fonamental per actuar ràpid i minimitzar danys.

I si el pressupost és molt limitat?

Si l’hotel disposa de recursos molt ajustats, es pot començar per:

  • Fer una auditoria bàsica amb un professional extern un cop l’any

  • Utilitzar eines gratuïtes de protecció (amb funcions bàsiques però útils)

  • Aprofitar subvencions o ajuts per a digitalització i seguretat (Kit Digital, programes de la Cambra de Comerç, etc.)

  • Treballar amb proveïdors que integrin mesures de seguretat ja en les seves plataformes

Conclusió

La ciberseguretat no és un luxe ni una qüestió tècnica: és una necessitat bàsica per protegir el negoci, la reputació i la confiança dels clients. I la intel·ligència artificial pot ser una gran aliada per aconseguir-ho sense grans despeses.

Amb una inversió raonable, formació interna i el suport d’eines digitals ben triades, qualsevol petit hotel pot defensar-se dels riscos més comuns i operar amb tranquil·litat en un entorn cada cop més digital.

Psicologia del treball del futur: ansietat, propòsit i xarxes de suport emocional

El lloc de treball, un espai clau per a la promoció de la salut mental |  Salut Mental 360

imatge:https://estigma.som360.org/sites/default/files/styles/landscape_558x370/public/2023-08/SL%20a%20la%20feina.png?h=d1cb525d&itok=AoAAqQ2a

El món laboral està vivint una transformació profunda. Els canvis tecnològics, l’augment de la incertesa, la digitalització, la pressió per ser productius i l’erosió de les fronteres entre la vida professional i la personal estan afectant la salut mental dels treballadors com mai abans. En aquest context, la psicologia del treball ja no pot limitar-se a prevenir riscos laborals: ha de redefinir el benestar en un entorn professional radicalment diferent.

Aquest article explora com la psicologia del treball s’està adaptant als nous temps, quins són els principals riscos psicològics en l’entorn laboral actual i futur, i com les empreses, institucions i individus poden construir xarxes de suport emocional que afavoreixin la salut mental i el desenvolupament humà.

Una nova era de malestar silenciós

Segons dades de l’OMS, els trastorns d’ansietat i depressió són una de les principals causes de baixa laboral a escala global. A més, informes recents apunten que, després de la pandèmia, s’ha produït un increment significatiu de l’estrès crònic, el sentiment de desconnexió i la pèrdua de sentit dins les organitzacions.

Alguns factors que ho expliquen:

  • Pressió constant per assolir objectius

  • Multitasca i falta de descans real

  • Comunicació digital permanent (mails, xats, videotrucades)

  • Por a perdre la feina per l’automatització

  • Poca claredat en els rols i les funcions

  • Solitud en el teletreball o treball híbrid

  • Falta de reconeixement o valoració del treball fet

Tot això ha portat a l’aparició del concepte de burnout digital i a una nova onada d’abandonaments voluntaris (la “gran dimissió”) en cerques de feines amb més sentit o menys pressió.

Del burnout al propòsit: una nova mirada psicològica

La psicologia del treball tradicional es basava en evitar el malestar. Però avui s’obre camí una visió més àmplia, que no només busca prevenir el patiment, sinó fomentar el benestar, el sentit i la realització professional.

Aquest canvi de paradigma es fonamenta en tres eixos:

1. De la salut mental reactiva a la proactiva
No esperar que la persona “exploti”, sinó generar condicions que previnguin l’estrès i l’esgotament.

2. Del lloc de treball com a font d’estrès a espai de desenvolupament
El treball pot ser un factor protector, si es gestionen bé els riscos i es cuida l’entorn emocional.

3. Del focus individual al focus sistèmic
Els problemes psicològics no són només personals: tenen arrels estructurals, organitzatives i culturals.

Quins són els nous riscos psicosocials?

Els nous entorns de treball porten associats nous riscos, entre els quals destaquen:

  • Hiperconnexió: estar disponible permanentment

  • Aïllament social: especialment en el teletreball

  • Micromanagerisme digital: supervisió constant via software

  • Despersonalització: relacions fredes, impersonals i poc empàtiques

  • Discriminació algorítmica: IA que penalitza perfils per dades esbiaixades

  • Inestabilitat laboral crònica: contractes curts, feines intermitents, freelance precaris

  • Càrrega emocional: especialment en sectors com educació, salut, serveis socials o atenció al client

Què hi pot fer la psicologia del treball?

Les noves funcions del psicòleg/a del treball o de l’organització inclouen:

  • Dissenyar sistemes de treball que minimitzin l’estrès

  • Fomentar la comunicació empàtica dins els equips

  • Implementar programes de suport emocional (coaching, escolta activa, mediació)

  • Avaluar els riscos psicosocials de forma periòdica

  • Col·laborar amb RRHH per promoure la conciliació i el reconeixement

  • Formar líders emocionalment intel·ligents

  • Promoure espais segurs per parlar obertament de salut mental

Xarxes de suport: l’arma més potent

Cap persona pot sostenir la seva salut mental de forma aïllada. És imprescindible construir xarxes de suport que incloguin:

  • L’equip directe de companys i companyes

  • La figura del líder com a facilitador

  • Espais formals de contenció emocional

  • Xarxes informals: grups de conversa, moments de desconnexió real

  • Accés a professionals externs quan calgui

Una cultura d’empresa que normalitzi el malestar ocasional, que escolti i actuï, pot fer una gran diferència.

El propòsit: el nou antídot contra la desconnexió

Un dels aspectes centrals del benestar psicològic és sentir que allò que fem té sentit. Treballar només per diners o obligació acaba generant frustració i apatia. Quan una persona percep que la seva feina contribueix a un objectiu més gran, connecta amb valors o impacta positivament en els altres, la seva motivació es multiplica.

Les organitzacions poden ajudar a reforçar aquest propòsit:

  • Compartint la missió i visió de forma clara

  • Posant en valor els èxits, petits i grans

  • Celebrant els avenços col·lectius

  • Oferint espais per a la creativitat i la iniciativa personal

Exemple d’iniciatives positives

  • Empreses que fan una pausa col·lectiva diària per meditar, caminar o conversar

  • Startups que reserven un dia al mes per “treball significatiu”: projectes socials o personals

  • Consultores que ofereixen suport psicològic gratuït per a tot el personal

  • Equips que fan rotacions de tasques per evitar la monotonia i estimular el creixement

Conclusió

La psicologia del treball ja no pot limitar-se a evitar l’estrès o gestionar conflictes. Ha de contribuir a construir entorns de treball més humans, flexibles i plens de sentit.

El benestar emocional no és un luxe, sinó un factor clau de rendiment, fidelització i innovació. I les organitzacions que ho entenguin no només cuidaran millor la seva gent, sinó que estaran millor preparades per afrontar el futur.

Intel·ligència artificial en restaurants: gestió de reserves, cartes dinàmiques i predicció de consum

Intel·ligència Artificial versus Ferran Adrià: la batalla per la  creativitat es lliura al Madrid Fusión

imatge:https://static1.ara.cat/clip/2ba4ca1e-f5a3-4778-bb60-68377d945b26_16-9-aspect-ratio_default_0.png

La transformació digital no només afecta grans empreses o sectors tecnològics. Cada cop més, els restaurants de mida petita i mitjana incorporen eines d’intel·ligència artificial (IA) per millorar la gestió, optimitzar processos i oferir una millor experiència als clients. Des de la predicció de la demanda fins a l’automatització de les reserves o la creació de menús dinàmics, la IA està deixant de ser un concepte futurista per convertir-se en una eina quotidiana i rendible.

Aquest article analitza com els restaurants poden aplicar la intel·ligència artificial en el seu dia a dia, quins beneficis aporta i com fer-ho sense perdre el tracte humà que caracteritza aquest sector.

Què pot fer la IA per a un restaurant?

En l’actualitat, la IA permet executar una àmplia gamma de tasques que tradicionalment requereixen hores de treball i una alta capacitat d’anàlisi. Alguns exemples concrets:

1. Gestió automàtica de reserves
Plataformes intel·ligents com TheFork, OpenTable o Resy poden integrar-se amb el sistema del restaurant per gestionar reserves, assignar taules segons preferències, evitar overbookings i enviar recordatoris automàtics als clients.

2. Predicció de la demanda
Algoritmes que analitzen dades històriques, estacionalitat, esdeveniments locals i condicions meteorològiques per preveure el volum de clients en dies concrets. Això permet planificar millor el personal, les compres i reduir malbarataments.

3. Menús dinàmics
Sistemes que recomanen canvis a la carta segons les vendes, preferències dels clients o disponibilitat d’ingredients. També poden suggerir plats personalitzats per a clients habituals.

4. Recomanacions per a maridatges o postres
Alguns restaurants utilitzen IA per fer suggeriments intel·ligents durant el servei, millorant l’upselling i l’experiència gastronòmica.

5. Anàlisi de valoracions i xarxes socials
Eines que recopilen i analitzen ressenyes online per identificar patrons, punts forts i febles. Això permet actuar ràpidament davant crítiques o tendències.

6. Control de costos i inventari
Algoritmes que analitzen compres, consum i preus per optimitzar les comandes i detectar desviacions en els marges.

Beneficis concrets per al restaurant

1. Estalvi de temps i recursos
La IA allibera el personal de tasques repetitives i administratives, permetent que es concentrin en l’atenció al client i la cuina.

2. Reducció del malbaratament alimentari
Amb una millor previsió de la demanda, es pot ajustar la producció i aprofitar millor els ingredients.

3. Augment de la rendibilitat
Les recomanacions automàtiques i la gestió eficient dels recursos contribueixen a incrementar el marge de benefici.

4. Millora de l’experiència del client
Personalitzar l’oferta, evitar errors en les reserves o rebre suggeriments rellevants eleva la satisfacció i fidelització.

5. Toma de decisions basada en dades
Deixar de decidir “per intuïció” i passar a fer-ho amb dades reals millora la gestió a mitjà i llarg termini.

Eines i plataformes disponibles

Plataformes de reserves amb IA: TheFork Manager, Resy OS, Tock
Control d’estoc i compres: MarketMan, Apicbase
Anàlisi de dades i KPIs: Tenzo, Tablee
IA per a menús i carta digital: MenuSifu, Ordamo
Xatbots per atenció al client: ChatGPT, Tidio, Manychat

Moltes d’aquestes eines s’ofereixen en modalitat SaaS (software com a servei), amb tarifes mensuals adaptades a restaurants petits i sense necessitat de grans inversions inicials.

Com començar?

1. Identificar necessitats
No cal implementar tot de cop. Potser el primer pas és optimitzar les reserves, o analitzar les valoracions online.

2. Triar eines senzilles i escalables
Evita plataformes massa complexes. Comença amb aquelles que ofereixen bon suport i integració amb els sistemes que ja utilitzes.

3. Formar el personal
És clau que l’equip entengui com funcionen aquestes eines i les vegin com un suport, no una amenaça.

4. Monitorar resultats
Mesura l’impacte: estalvi de temps, augment de reserves, menys queixes, etc. Això ajudarà a decidir els següents passos.

5. Mantenir el toc humà
Tot i l’ús d’intel·ligència artificial, la calidesa en el tracte, l’empatia i la passió per la cuina continuen essent insubstituïbles.

Exemples d’ús a Catalunya

Restaurant urbà a Mataró
Utilitza un sistema automatitzat de reserves amb xatbot que resol preguntes freqüents i assigna taules segons preferències (amb nens, amb mascotes, a la terrassa…).

Bar de tapes a Barcelona
Ha creat una carta digital intel·ligent que mostra plats recomanats segons el que han demanat altres clients amb gustos similars.

Restaurant de muntanya al Ripollès
Aplica predicció de demanda per optimitzar la cuina durant caps de setmana i ponts, millorant el control de compres i reduint sobrants.

I els riscos?

Tot i els avantatges, cal tenir present alguns riscos:

  • Dependència tecnològica si no es tenen protocols manuals en cas de fallida

  • Mala implementació si no s’adapta a les necessitats reals del restaurant

  • Pèrdua d’autenticitat si es deixa tot en mans de sistemes automàtics

  • Dades mal gestionades o mal interpretades

Per això, la IA ha de ser una eina al servei del projecte, no una substituta de l’experiència, l’ofici ni el criteri humà.

Conclusió

La intel·ligència artificial no és només per a grans grups de restauració. Els restaurants de proximitat poden i han de veure-la com una aliada per millorar la seva gestió, reduir càrregues i oferir una millor experiència al client.

Amb una estratègia clara, formació adequada i una implantació progressiva, la IA pot ser una revolució tranquil·la que transformi positivament el dia a dia de molts establiments.

L’impacte del treball híbrid en el turisme de Mataró: escapades laborals i oci entre setmana

Qué es el trabajo híbrido y cuáles son sus características?

imatge:https://images.ctfassets.net/p03bi75xct27/23GkYISQFKtrs9NEXJUB3S/5da47156c95bde581676f33e8b2fe743/5G8A7596.jpg

El món del treball ha canviat. La pandèmia va accelerar una transformació que ja es començava a intuir: la flexibilització de la jornada i la possibilitat de treballar des de qualsevol lloc. El model de treball híbrid, que combina presencialitat i teletreball, s’ha convertit en una realitat estable per a milers de persones. Aquesta nova manera de treballar està reconfigurant també els patrons de consum turístic, especialment en ciutats mitjanes com Mataró, que ofereixen un entorn tranquil, ben connectat i amb serveis suficients per compatibilitzar feina i oci.

En aquest context, Mataró té l’oportunitat de consolidar-se com una destinació atractiva per a escapades de treball, estades flexibles entre setmana i fins i tot per a professionals que decideixen traslladar-se parcialment o temporalment. Aquest article analitza l’impacte del treball híbrid en el turisme local i com pot aprofitar-se per dinamitzar l’economia i diversificar l’oferta de serveis.

Què és exactament el treball híbrid?

El treball híbrid és un model laboral que combina dies de treball presencial a l’oficina amb jornades de treball remot des de casa o qualsevol altre lloc. Aquesta flexibilitat permet als treballadors:

  • Reduir desplaçaments

  • Conciliar millor la vida personal i professional

  • Organitzar la setmana segons necessitats pròpies

  • Viatjar fora del cap de setmana o períodes habituals

Aquesta nova realitat ha trencat la rigidesa del calendari laboral tradicional, i això ha obert la porta a noves formes de fer turisme, especialment les que combinen feina i oci.

Com afecta aquest fenomen a Mataró?

Mataró compta amb diversos actius que la fan especialment atractiva per a aquest perfil de visitant:

1. Proximitat amb Barcelona
Amb només 30 minuts en tren o cotxe, Mataró és perfecta per a professionals que han d’anar alguns dies a l’oficina a la capital però volen fugir del ritme frenètic.

2. Bona connexió digital
La ciutat disposa de cobertura de fibra òptica, espais públics amb wifi i una xarxa de coworkings en creixement.

3. Tranquil·litat i entorn natural
El mar, la muntanya i el clima suau ofereixen un entorn ideal per desconnectar després de la feina.

4. Oferta d’oci i restauració entre setmana
Els bars, restaurants i activitats culturals no es concentren només el cap de setmana, sinó que mantenen una programació estable.

5. Allotjaments amb serveis adaptats
Cada cop més apartaments turístics, hotels i hostals ofereixen wifi de qualitat, escriptoris i paquets pensats per a nòmades digitals o treballadors híbrids.

Nous perfils de visitants

El treball híbrid ha generat nous perfils de turista que abans no existien o eren molt marginals:

  • Professionals que fan una escapada de dilluns a dijous amb feina parcial i oci al vespre

  • Parelles que combinen teletreball i turisme en dies laborables

  • Amics o famílies que opten per una setmana amb una part de feina i una part de vacances

  • Empreses que organitzen reunions d’equip, formacions o jornades híbrides fora de la ciutat

Tots ells contribueixen a una desestacionalització del turisme, ja que visiten la ciutat fora dels pics habituals i tenen estades més llargues que el turista de cap de setmana.

Oportunitats per al sector turístic i comercial

Aquest nou escenari genera múltiples oportunitats:

1. Allotjaments més rendibles
Estades de 3 a 5 dies en dies laborables poden ajudar a millorar l’ocupació entre setmana i estabilitzar els ingressos dels establiments turístics.

2. Més activitat per al comerç local
A diferència del turista exprés, el treballador híbrid passa més temps a la ciutat i consumeix més: menjar per emportar, supermercats, activitats, serveis…

3. Revalorització del patrimoni cultural
Amb més temps i menys presses, aquests visitants tenen més interès a descobrir la història i la cultura local.

4. Noves experiències híbrides
Es poden crear paquets que combinin coworking, allotjament, rutes guiades o tastos gastronòmics adaptats a aquests perfils.

5. Promoció de Mataró com a ciutat saludable i sostenible
Aquest perfil valora l’aire lliure, el menjar de qualitat, els productes de proximitat i la mobilitat sostenible.

Reptes a afrontar

Tot i les oportunitats, també hi ha reptes importants a considerar:

  • Adaptar l’oferta a les necessitats d’aquests nous perfils (wifi, horaris flexibles, atenció entre setmana)

  • Evitar que la pressió turística encareixi l’habitatge i afecti els residents permanents

  • Fomentar la convivència entre visitants i ciutadania amb una oferta equilibrada

  • Promocionar la ciutat amb una estratègia clara de workation (work + vacation)

Iniciatives que es poden impulsar

Des de les administracions i el sector privat, es poden impulsar accions com:

  • Crear una marca turística específica per al teletreball a Mataró

  • Promoure la ciutat en fires de treball remot o nòmades digitals

  • Col·laborar amb empreses de coworking per oferir paquets combinats

  • Incentivar la rehabilitació de pisos turístics pensats per a estades mitjanes i treballadores

  • Reforçar la connexió entre agents turístics, culturals i comercials

Conclusió

El treball híbrid ha vingut per quedar-se, i amb ell, una nova manera de viatjar i viure les ciutats. Mataró té totes les condicions per aprofitar aquesta tendència: proximitat, qualitat de vida, equipaments i encant local.

Convertir-se en una destinació atractiva per a professionals que combinen feina i oci pot ser una palanca per diversificar l’economia, reduir la temporalitat del turisme i consolidar la ciutat com a referent de benestar, cultura i modernitat.

Jornada laboral de quatre dies: es pot aplicar al sector hoteler sense perdre competitivitat?

Quines conseqüències pot tenir aplicar la setmana laboral de 4 dies? -  timenet - Gestió de temps de treballimatge:https://www.registrejornadalaboral.cat/FitxersWeb/167413/setmana-laboral-de-4-dies.jpg

En els darrers anys, la proposta de reduir la jornada laboral de cinc a quatre dies s’ha fet un lloc en l’agenda pública i empresarial arreu del món. Amb l’objectiu de millorar el benestar dels treballadors, augmentar la productivitat i reduir l’estrès laboral, diverses empreses i sectors han començat a experimentar amb aquest model. Però, què passa amb el sector hoteler, on els serveis són contínuos, l’horari és ampli i la presència física és clau?

És viable aplicar una jornada laboral de quatre dies a un hotel sense sacrificar qualitat de servei, rendibilitat o experiència del client? Aquest article analitza el debat amb una mirada realista, exposa casos pilot i proposa fórmules híbrides que poden beneficiar tant el personal com l’empresa.

L’origen del debat

La jornada de cinc dies laborals i dos de descans està arrelada en la majoria de països des de fa dècades. Però en un context on la tecnologia ha augmentat la productivitat i ha difuminat els límits entre treball i vida personal, molts experts qüestionen si aquest model encara és el més eficient.

La idea de treballar quatre dies i descansar tres no busca només més oci. Pretén:

  • Reduir el burnout i les baixes per estrès

  • Afavorir la conciliació familiar

  • Retenir i atreure talent

  • Millorar la motivació i l’eficiència

  • Contribuir a la sostenibilitat (menys desplaçaments, menys emissions)

Alguns països com Islàndia, Bèlgica o Escòcia han impulsat proves pilot amb bons resultats. A Espanya, diverses empreses ja han iniciat els seus propis experiments, especialment en el sector tecnològic o creatiu.

El cas del sector hoteler

L’hoteleria és un dels sectors més intensius en hores, amb gran rotació de personal i alts nivells d’estrès. Les jornades són llargues, els caps de setmana són dies forts d’ocupació, i la demanda de disponibilitat és constant.

Això fa que implementar la jornada de quatre dies sigui un repte complex, però no impossible. El que cal és adaptar el concepte a la realitat específica de cada establiment.

Possibles models per aplicar-la a hotels

1. Reducció d’hores setmanals mantenint la qualitat

Treballar 32 o 36 hores repartides en quatre dies, en lloc de 40 o més en cinc o sis, amb l’objectiu de mantenir la mateixa productivitat. Cal optimitzar processos, eliminar tasques innecessàries i repartir millor els torns.

2. Torns rotatius per equips

Dividir l’equip en diversos grups que cobreixin el servei setmanal, de manera que cada treballador tingui tres dies de descans, però l’hotel no es quedi descobert en cap moment.

3. Compactació de jornada

Fer quatre jornades més intenses (10 hores, per exemple) i tenir tres dies lliures. No és ideal per a tots els perfils, però pot encaixar en tasques com manteniment, administració o recepció nocturna.

4. Model voluntari i flexible

Oferir l’opció a aquells treballadors que ho desitgin, combinant-ho amb contractes parcials, ampliació de plantilla o noves incorporacions en moments punta.

Beneficis potencials per als hotels

1. Retenció de personal

En un sector amb alta rotació i dificultats per trobar treballadors formats, oferir millors condicions laborals és un valor afegit clau. Una jornada reduïda pot fidelitzar treballadors i millorar l’ambient de feina.

2. Més productivitat per hora

Diversos estudis mostren que, amb menys hores, augmenta la concentració i es redueix el temps improductiu. En el sector serveis, això pot traduir-se en millor atenció al client i menys errades.

3. Diferenciació de marca

Els hotels que aposten per valors com el benestar laboral i la conciliació poden destacar positivament en la comunicació corporativa, captant tant clients com nous professionals.

4. Millora del clima intern

Un equip menys cansat, amb més temps personal i més motivat pot generar un entorn més positiu, que es reflecteix directament en l’experiència del client.

Reptes i condicionants

1. Costos operatius

Aplicar la jornada de quatre dies pot requerir més personal o reestructuració de torns, amb un impacte directe en costos. Per això, cal analitzar bé l’eficiència interna abans de fer el pas.

2. Continuïtat del servei

En un hotel, no pot haver-hi hores mortes ni cobertura incompleta. Cal garantir que el client percep el mateix nivell de servei cada dia de la setmana.

3. Canvi cultural

Tant direccions com equips poden tenir resistències inicials. El diàleg, la formació i els pilots controlats poden ajudar a fer el canvi de mentalitat necessari.

4. Tipologia de l’hotel

Un hotel gran amb molts departaments pot tenir més facilitats per reorganitzar-se que un petit allotjament familiar on hi ha pocs treballadors polivalents.

Experiències reals i tendències

Encara són poques les iniciatives en aquest àmbit dins el món hoteler, però ja comencen a aparèixer:

  • Alguns hotels urbans a França i Alemanya han implantat torns compactats amb resultats positius.

  • En l’àmbit rural, hi ha establiments que combinen la jornada reduïda amb allotjament per al personal, afavorint el benestar general.

  • Empreses del sector turístic a Espanya, com agències o cadenes petites, estan testant models híbrids que podrien inspirar el món hoteler.

Conclusió

La jornada laboral de quatre dies no és una fórmula màgica, però pot ser una via interessant per transformar el sector hoteler cap a un model més sostenible, humà i competitiu. Amb creativitat, planificació i adaptació, és possible aplicar aquest model, total o parcialment, en establiments hotelers sense perdre qualitat ni rendibilitat.

Potser no tots els hotels estan preparats per fer el salt de cop, però cada pas cap a una millor conciliació i qualitat de vida laboral és també un pas cap a una millor experiència per al client.

Educació líquida: aprendre per projectes i no per assignatures

Aprendre per projectes: millora realment els resultats a l'aula?

imatge:https://www.rac1.cat/files/og_thumbnail/files/fp/uploads/2023/12/12/65783dc92a4ca.r_d.3991-1879-2283.jpeg

Vivim una època de canvis profunds en tots els àmbits, i l’educació no n’és una excepció. En un món on les habilitats que avui són crucials poden quedar obsoletes en pocs anys, cada vegada hi ha més veus que qüestionen el sistema educatiu tradicional, basat en assignatures aïllades, exàmens memorístics i recorreguts acadèmics rígids. En contraposició, neix amb força el concepte d’educació líquida, una manera d’entendre l’aprenentatge basada en la flexibilitat, la interdisciplinarietat i la connexió amb la realitat.

Aquest enfocament posa èmfasi en aprendre fent, resoldre problemes reals, treballar per projectes i adaptar-se constantment. És un model que pren el seu nom del concepte de “modernitat líquida” de Zygmunt Bauman, i que busca dotar les persones de competències útils per a un món canviant, incert i altament digitalitzat.

En aquest article, analitzarem què és exactament l’educació líquida, com s’aplica, quins avantatges ofereix i per què pot ser una peça clau en la formació de les generacions que hauran de conviure amb la intel·ligència artificial, el canvi climàtic i la transformació constant del món laboral.

Què és l’educació líquida?

L’educació líquida no és un mètode tancat, sinó una manera d’entendre l’aprenentatge com un procés continu, personalitzat i connectat amb el context. A diferència del sistema tradicional, que divideix el coneixement en assignatures estanques (matemàtiques, història, llengua…), aquest model proposa:

  • Aprenentatge per projectes interdisciplinaris

  • Metodologies actives: aprendre fent, investigant, experimentant

  • Flexibilitat en els continguts, ritmes i formes d’avaluació

  • Ús intensiu de tecnologies digitals i recursos en línia

  • Acompanyament personalitzat i tutorització constant

  • Connexió amb problemes reals i reptes socials

No es tracta d’eliminar els continguts clàssics, sinó de reorganitzar-los i aplicar-los de manera integrada.

Per què neix aquesta proposta?

La necessitat de repensar l’educació respon a diverses tendències globals:

1. Canvi en el món laboral
Segons el Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum, les habilitats més demandades en els propers anys seran la resolució de problemes, el pensament crític, la creativitat, la comunicació i l’aprenentatge continu. Cap d’aquestes es fomenta amb exàmens tradicionals.

2. Digitalització i accés universal a la informació
Amb internet, tothom pot accedir a continguts teòrics en qualsevol moment. El que cal és saber com aplicar-los, seleccionar-los i contrastar-los.

3. Canvi en els interessos i motivacions dels alumnes
Els joves d’avui volen saber per què estudien allò que estudien. Volen participar, experimentar i crear, no només escoltar i repetir.

4. Emergència climàtica i social
Els reptes del segle XXI no es poden abordar des d’una sola disciplina. Cal visió sistèmica, empatia i capacitat de treballar en equip.

Com funciona l’aprenentatge per projectes?

L’aprenentatge per projectes és un dels eixos de l’educació líquida. Es tracta de proposar situacions reals o simulades que plantegen reptes complexos, i que requereixen l’ús combinat de diferents coneixements i habilitats.

Exemples:

  • Crear una campanya contra el malbaratament alimentari

  • Simular el disseny d’una ciutat sostenible

  • Desenvolupar una aplicació mòbil per a una necessitat local

  • Investigar les causes d’un conflicte històric i fer una presentació teatral

  • Dissenyar una exposició sobre dones científiques oblidades

L’alumnat treballa en equips, pren decisions, experimenta, fracassa, torna a intentar-ho i finalment presenta el resultat.

Quins avantatges té?

1. Motivació
Quan l’aprenentatge està connectat amb interessos reals, l’alumnat es compromet més i participa activament.

2. Desenvolupament de competències transversals
Es fomenta la comunicació, la col·laboració, la resolució de conflictes, la creativitat i l’autonomia.

3. Aprenentatge significatiu
En aplicar els coneixements en contextos reals, aquests tenen més sentit i es retenen millor.

4. Preparació per al món real
Els reptes actuals (laborals, socials, ambientals) requereixen visió global, capacitat d’aprendre a aprendre i actitud proactiva.

5. Diversitat i inclusió
Aquest model permet adaptar-se a diferents estils d’aprenentatge i ritmes personals, afavorint la igualtat d’oportunitats.

Reptes per a la seva implementació

No tot són avantatges. L’educació líquida presenta també desafiaments importants:

  • Formació del professorat en noves metodologies

  • Canvi cultural dins les institucions educatives

  • Avaluació més complexa i menys estandarditzada

  • Resistència de famílies i sectors que valoren més els mètodes tradicionals

  • Necessitat de recursos materials i temps de preparació

Malgrat això, cada vegada més escoles, instituts i universitats estan incorporant elements d’aquest model en el seu dia a dia, sovint amb resultats molt positius.

Casos inspiradors

Escoles d’innovació pedagògica a Catalunya com l’Escola Sadako (Barcelona), Escola El Martinet (Ripollet) o l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) ja treballen amb projectes integrats i amb una estructura molt més flexible que la tradicional.

Universitats com la UOC o la Universitat de Girona aposten per itineraris competencials, avaluació contínua i aprenentatge connectat amb l’entorn.

I a fora?

Països com Finlàndia, Nova Zelanda, Canadà o els Països Baixos estan liderant aquesta transformació a nivell internacional, amb sistemes educatius centrats en l’alumne, l’aprenentatge per descobriment i la integració de competències transversals.

Conclusió

L’educació líquida no és una moda pedagògica. És una resposta necessària a un món que ja no pot formar les persones per a una sola feina, una sola disciplina o una sola manera de pensar. Calen ciutadans capaços d’adaptar-se, aprendre, desaprendre i tornar a aprendre al llarg de tota la vida.

Per això, posar en marxa projectes educatius flexibles, significatius i connectats amb la realitat és una aposta valenta… però també imprescindible. Perquè el futur ja és aquí, i cal estar preparats per navegar-lo.

Quins països estan liderant la reconversió laboral post-IA?

Qué país está más avanzado en inteligencia artificial? - Ai Lab School

imatge:https://ailabschool.com/wp-content/uploads/2022/11/IA_mapa-1024×678.jpg

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el mercat laboral ha provocat una autèntica revolució en la manera com les empreses produeixen, contracten i competeixen. Molts llocs de treball tradicionals estan sent automatitzats, mentre que altres de nous emergeixen a un ritme vertiginós. Davant aquest escenari, la capacitat dels països per adaptar-se a aquesta nova realitat determinarà el seu èxit econòmic i social en els propers anys.

El Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum alerta que milions de treballadors al món necessitaran adquirir noves competències per mantenir la seva ocupabilitat. Però també destaca que alguns països ja estan fent els deures i lideren la reconversió laboral amb estratègies innovadores, formats flexibles de formació i polítiques públiques orientades a anticipar els canvis.

Aquest article analitza quins estats van al capdavant d’aquesta transformació i què podem aprendre del seu model.

Per què és clau la reconversió laboral?

La reconversió o reskilling no és una opció, sinó una necessitat. La IA, combinada amb altres tecnologies com el big data, la robòtica, el blockchain o la computació en núvol, està transformant profundament sectors com la indústria, la banca, la logística, el comerç o els serveis.

Les tasques més rutinàries i previsibles són les més susceptibles de ser automatitzades. Però també s’obren oportunitats en àmbits com la ciberseguretat, l’anàlisi de dades, la programació, el disseny d’experiències digitals, el suport tècnic o l’ètica tecnològica.

En aquest context, els països que promoguin una reconversió laboral inclusiva, àgil i àmplia seran els que podran aprofitar millor la revolució de la IA.

Països que lideren la transformació

1. Singapur: visió a llarg termini i adaptació educativa

Singapur ha desenvolupat una estratègia nacional de competències coneguda com SkillsFuture, amb una inversió pública massiva en formació contínua. Tots els ciutadans adults reben crèdits per accedir a cursos subvencionats, especialment en àrees digitals i tècniques.

El govern treballa de manera coordinada amb empreses, centres educatius i sindicats per garantir una formació adaptada a les necessitats reals del mercat. A més, ofereix itineraris personalitzats per a persones que volen canviar de sector.

2. Alemanya: força de la formació dual i aposta per la indústria 4.0

El model alemany de formació dual, que combina aprenentatge pràctic en empreses amb formació teòrica, ha demostrat ser molt eficaç per preparar els joves per a feines tècniques d’alta qualificació.

A més, el país impulsa des de fa anys el programa “Industrie 4.0”, que dona suport a la digitalització del teixit industrial, especialment de les pimes. Aquesta transició va acompanyada de formació específica per als treballadors afectats.

3. Canadà: inclusió i requalificació amb visió social

Canadà ha posat l’accent en garantir que cap treballador es quedi enrere. A través de programes com Future Skills Centre, el govern aposta per projectes pilot que ajuden col·lectius vulnerables (majors de 50 anys, immigrants, dones, persones en atur de llarga durada) a reorientar la seva carrera.

També destaquen els seus programes de requalificació per a sectors amb dèficit de mà d’obra, com les energies renovables, la salut o la tecnologia.

4. Estònia: digitalització integral i govern electrònic

Estònia ha esdevingut un referent en digitalització. Més del 99% dels tràmits públics es poden fer online, i la societat ha integrat hàbits digitals des de l’educació primària.

Això ha facilitat una ràpida adaptació del mercat laboral a la nova economia, així com la creació d’un entorn favorable per a startups i treballadors digitals. El país ha estat pioner també en oferir “e-residències” per a professionals internacionals.

5. Països Baixos: col·laboració entre governs, empreses i universitats

Als Països Baixos, la reconversió laboral s’impulsa mitjançant “centres de coneixement regional” on convergeixen empreses locals, ajuntaments, escoles i universitats. Aquests hubs ofereixen formació personalitzada en funció del perfil del treballador i les necessitats del territori.

A més, el govern holandès ha creat subsidis per a empreses que inverteixen en la requalificació de la seva plantilla, així com incentius fiscals per als treballadors que estudien durant l’edat adulta.

I Espanya?

Espanya ha fet passos importants en aquesta direcció, tot i que encara hi ha molt camí per recórrer.

Entre les iniciatives destacades hi trobem:

  • El Pla de Modernització de la Formació Professional, amb nous cicles formatius adaptats a la digitalització.

  • Programes de requalificació subvencionats pel SEPE.

  • Fons europeus Next Generation destinats a projectes de transició digital i ecològica.

  • Aliances entre empreses i centres de formació, com la Fundació Telefónica o el projecte Generación D.

Tanmateix, persisteixen reptes com la bretxa digital, la rigidesa del sistema educatiu, la falta de personal docent actualitzat o la desconnexió entre oferta formativa i demanda real.

Què tenen en comú els països líders?

Encara que cada país té el seu propi context, tots comparteixen alguns elements:

  1. Inversió sostinguda en formació contínua

  2. Coordinació entre institucions públiques i privades

  3. Foment de l’educació tècnica i digital des de jove

  4. Accés igualitari a les oportunitats formatives

  5. Visió estratègica, amb plans a mitjà i llarg termini

  6. Flexibilitat per adaptar l’oferta educativa a la realitat laboral

Conclusió

La reconversió laboral no és només una resposta a l’automatització, sinó una oportunitat per construir un mercat laboral més resilient, inclusiu i preparat per als reptes del segle XXI. Els països que lideren aquesta transformació ho fan no només amb tecnologia, sinó amb polítiques públiques valentes i orientades a les persones.

Espanya, i també Catalunya, poden aprendre molt d’aquests models per reforçar la seva capacitat d’adaptació i oferir un futur professional digne a les noves generacions.

L’auge del copilot digital: com els assistents d’IA estan transformant la gestió hotelera

Hotel restaurant Ceferino, Vilanova i la Geltrú (precios actualizados 2025)

imatge:https://cf.bstatic.com/xdata/images/hotel/max1024x768/474188452.jpg?k=a2a7c244a3dee8354844a8e421777261d20cc63dc14fcd5f2df8e04651eba615&o=&hp=1

En un món cada vegada més digitalitzat, la intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser patrimoni exclusiu de les grans empreses tecnològiques per convertir-se en una eina indispensable per a negocis de qualsevol mida. En el cas del sector hoteler, especialment en els establiments de mida mitjana i petita, l’ús d’assistents digitals i “copilots” basats en IA està marcant un abans i un després en la forma de gestionar els processos interns, millorar l’experiència del client i augmentar l’eficiència.

Aquests copilots digitals no són robots amb forma humana que passegen per recepció, sinó sistemes integrats dins del programari de gestió, plataformes de reserves, eines de comunicació i canals de màrqueting. Són algoritmes que treballen en segon pla, aprenent del comportament dels clients, suggerint accions al personal, automatitzant tasques repetitives i oferint una visió predictiva del negoci.

Aquest article explora com els hotels poden aprofitar aquesta revolució tecnològica sense perdre l’essència del tracte humà que els caracteritza.

Què és exactament un copilot digital?

Un copilot digital és una eina d’intel·ligència artificial que acompanya l’usuari (en aquest cas, el professional hoteler) en la presa de decisions i execució de tasques, però sense substituir-lo completament. A diferència d’una automatització rígida, el copilot aprèn, s’adapta i col·labora amb la persona.

En l’àmbit hoteler, aquests copilots poden estar integrats a:

  • Sistemes de gestió de propietats (PMS)

  • Plataformes de reserves online (OTAs)

  • Eines de gestió de reputació online

  • Programes de fidelització

  • Sistemes de CRM

  • Canal de comunicació directa amb el client (xatbots, WhatsApp Business, email màrqueting)

Quines tasques pot assumir un copilot digital en un hotel?

  1. Resposta automàtica a sol·licituds freqüents
    Assistents d’IA poden gestionar consultes habituals com horaris d’esmorzar, política d’anul·lacions, serveis disponibles o com arribar a l’hotel.

  2. Gestió intel·ligent de preus
    Algoritmes que analitzen la demanda, la competència i l’historial per ajustar les tarifes en temps real.

  3. Predicció d’ocupació i gestió de disponibilitat
    Eines que ajuden a preveure períodes de baixa i alta ocupació per planificar promocions, personal o manteniment.

  4. Anàlisi de valoracions i reputació online
    Resum de comentaris dels clients, detecció de patrons de queixes i suggeriments per millorar la qualitat del servei.

  5. Automatització de comunicacions
    Missatges pre i postestada, enquestes de satisfacció, promocions personalitzades o recordatoris de reserva.

  6. Optimització de recursos interns
    IA aplicada a la gestió del personal de neteja, cuina o manteniment per millorar l’eficiència operativa.

Beneficis per als hotels independents

Tot i que grans cadenes hoteleres com Marriott, Hilton o Meliá ja fa anys que treballen amb sistemes avançats, els hotels independents o familiars poden beneficiar-se enormement dels copilots digitals per:

  • Estalviar temps en tasques repetitives

  • Reduir errors humans

  • Millorar la relació amb el client sense afegir càrrega de treball

  • Fer una gestió més professional del màrqueting i vendes

  • Tenir dades reals per prendre decisions informades

A més, avui dia moltes d’aquestes eines estan disponibles en format SaaS (Software as a Service), amb costos assumibles i sense necessitat d’inversions tecnològiques elevades.

El repte: mantenir el tracte humà

El principal temor d’alguns hotelers davant l’ús d’IA és perdre el component personal, aquell que fidelitza clients i genera bones valoracions. Però precisament, els copilots digitals no estan pensats per substituir persones, sinó per alliberar-les de tasques que no requereixen empatia ni intuïció.

Exemples clars:

  • Si un xatbot resol les preguntes bàsiques abans de l’arribada, el personal de recepció pot dedicar més temps a l’acollida i la conversa personal.

  • Si una eina analitza les valoracions, el director de l’hotel pot prendre mesures immediates abans que els problemes es repeteixin.

  • Si la gestió de tarifes està automatitzada, l’equip comercial pot centrar-se en accions estratègiques.

En definitiva, la IA pot potenciar el factor humà en lloc de desplaçar-lo.

Casos d’èxit a Catalunya

Alguns hotels de la costa catalana, incloent-hi establiments a Mataró, han començat a incorporar IA de forma progressiva:

  • Hotels boutique que automatitzen el check-in i check-out per via mòbil, però ofereixen una copa de benvinguda personalitzada a recepció.

  • Allotjaments rurals que analitzen les preferències dels seus clients per oferir recomanacions d’activitats locals.

  • Establiments urbans que fan seguiment de les valoracions i adapten els serveis en temps real (per exemple, canviant el bufet d’esmorzar segons la demanda).

Com començar?

Per a un hotel que vol començar a incorporar copilots digitals, es recomana:

  1. Fer una auditoria de processos interns per detectar quines tasques es poden automatitzar.

  2. Seleccionar eines senzilles i escalables, com un CRM amb IA integrada o un sistema de reserves intel·ligent.

  3. Formar l’equip perquè entengui el funcionament i les limitacions dels sistemes.

  4. Avaluar resultats de forma periòdica i mantenir el focus en el client.

  5. Escollir proveïdors amb suport tècnic i bon servei postvenda.

Conclusió

Els copilots digitals són una realitat creixent que pot ajudar els hotels a guanyar temps, millorar el servei i augmentar la rendibilitat. L’èxit no rau en substituir persones, sinó en aconseguir una aliança intel·ligent entre tecnologia i humanitat.

En un entorn cada cop més competitiu, adoptar l’IA no és opcional: és una eina clau per oferir una experiència millorada, personalitzada i sostenible. I els hotels que ho entenguin avui estaran millor posicionats per al turisme de demà.

Què fer a Mataró quan fa molta calor: plans refrescants aquest estiu 2025

imagen:https://eskoriatza.eus/wp-content/uploads/2022/06/ola-de-calor.jpg

Els estius al Maresme poden ser intensos. Quan el sol pica fort i el termòmetre supera els 30 °C, buscar opcions per refrescar-se és una necessitat. Però a Mataró, el calor no ha de ser sinònim d’avorriment. De fet, la ciutat ofereix un munt de plans estiuencs per gaudir mentre et protegeixes de les hores més càlides del dia.

A continuació et presentem una selecció de propostes refrescants i agradables per combatre la calor estiuenca a Mataró aquest 2025, pensades per a tots els gustos: des de banyistes fins a amants de la cultura o de la bona gastronomia.

1. Bany a la platja, però amb estratègia

Aprofita les primeres hores del matí o el capvespre

Evita les hores de més calor (de 12 h a 17 h) i aprofita les franges més suaus per banyar-te. Les platges de Mataró a primera hora són un paradís tranquil i amb l’aigua neta i calmada.

Platja del Callao i Sant Simó: més frescor i menys gent

Aquestes platges, més naturals i menys massificades, permeten gaudir d’una estada més relaxada. Si portes para-sol i una bona nevera, hi podràs passar hores amb confort.

2. Piscines i espais aquàtics

Piscina Municipal del CN Mataró

Amb zona d’ombra, gespa, piscina gran i infantil, és una de les millors opcions per refrescar-se amb comoditat i seguretat. Aquest estiu ofereixen:

Sessions d’aquagym i natació lliure.

Jornades especials amb jocs d’aigua i inflables.

Cinema aquàtic nocturn amb projeccions infantils i familiars.

Altres opcions

Alguns gimnasos i clubs esportius com el CN Atlètic Mataró tenen piscines obertes a no socis en determinades franges horàries.

També hi ha piscines petites i agradables als parcs urbans com la del Parc Central, ideals per a famílies amb nens petits.

3. Refrescar-se amb gastronomia d’estiu

Gelateries artesanes

L’opció dolça per excel·lència. A Mataró tens opcions com:

La Valenciana: clàssics d’autor.

Tasta’m Gelats: sabors ecològics i fruita de temporada.

Sweet Gelato Lab: combinacions sorprenents com mango i gingebre o iogurt amb mel i menta.

Terrasses amb còctels o batuts

Molts locals ofereixen sucs naturals, smoothies i còctels refrescants:

Milbana: brunchs d’estiu i granissats naturals.

Salitre Beach Club: mojitos, daiquiris i batuts tropicals amb vista al mar.

Barhaus: combinacions creatives amb fruites de temporada i gel triturat.

Mercats amb producte fresc

Una opció econòmica i saludable és visitar el Mercat de la Plaça de Cuba per comprar fruita fresca, amanides preparades o begudes artesanes.

Ideal per emportar-te un pícnic lleuger a la platja o al parc.

4. Cultura amb aire condicionat

Quan la calor és insuportable, els espais tancats i climatitzats es converteixen en autèntics oasis.

Museus i centres culturals

Nau Gaudí: ideal per veure exposicions temporals d’art contemporani i gaudir d’un edifici històric fresc i inspirador.

Ca l’Arenas: espai de reflexió artística amb activitats familiars i exposicions de pintura.

Museu de Mataró: recorregut per la història local amb sales climatitzades i tallers infantils durant l’estiu.

Biblioteca Pompeu Fabra

Perfecta per passar una tarda llegint, treballant o jugant a l’espai infantil amb aire condicionat.

Aquest estiu 2025 ofereix:

Contacontes refrescants.

Cinema infantil en versió original.

Tallers de còmic i creativitat per a joves.

5. Rutes ombrívoles i fresques

Camins de Mata i Can Bruguera

A pocs minuts de la ciutat, ofereixen senders frescos entre arbres, amb fonts naturals i zones d’ombra.

Ideal per passejos tranquils o rutes en bicicleta en hores de poc sol.

Parc Central Vell

Un dels espais més agradables del centre, amb grans arbres, zones de jocs, bancs a l’ombra i espais de gespa.

Molts mataronins hi fan la migdiada d’estiu o una lectura en silenci.

6. Plans nocturns per evitar la calor

Cinema a la fresca

Es projectaran pel·lícules cada setmana en diferents barris: places, parcs, patis d’escola.

Porta una manta, begudes fresques i prepara’t per una vetllada relaxada.

Concerts i activitats nocturnes

Els Concerts de Santes o els cicles Música als Parcs permeten gaudir d’actuacions en directe sense exposar-se a la calor diürna.

Hi ha també balls a la fresca i sessions de DJ en guinguetes del Passeig Marítim.

Rutes guiades nocturnes

Aquest any es consoliden les rutes culturals al vespre:

Ruta modernista amb llum natural en declivi.

Visites teatralitzades pels carrers antics de Mataró.

Caminades pel front marítim amb guia ambiental.

7. Espais interiors amb refrigeració natural

Esglésies i temples històrics

Entrar a Santa Maria de Mataró o l’ermita de Sant Simó pot ser un pla cultural i fresc alhora, ja que la seva estructura de pedra manté temperatures agradables.

Cafeteries i botigues amb aire condicionat

Moltes cafeteries amb interior acollidor ofereixen espais per llegir, treballar o simplement descansar amb una beguda freda.

Algunes galeries comercials o botigues grans del centre també són bones opcions per fer una volta fresca.

8. Allotjaments amb piscina o climatització

Si estàs de visita, molts hotels i aparthotels com Atenea Park o URH Ciutat de Mataró ofereixen:

Piscina exterior.

Habitacions amb aire condicionat.

Zones comunes fresques i amb wifi per descansar o teletreballar.

Conclusió

Quan la calor apreta, Mataró no s’atura: s’adapta. Aquest estiu 2025, la ciutat t’ofereix un ventall d’alternatives fresques i atractives perquè puguis seguir gaudint-la sense patir. Tant si prefereixes el mar, la muntanya, la cultura o la gastronomia, hi ha un pla refrescant pensat per a tu.

No deixis que el sol et pari. Posa’t la gorra, agafa l’ampolla d’aigua i surt a descobrir com viure l’estiu de manera intel·ligent (i ben fresqueta!) a Mataró.

« Older posts Newer posts »

© 2025 MATARÓ NEWS:

Theme by Anders NorenUp ↑