MATARÓ NEWS:

imatge:https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTabZjrpbECUFNXWESj2XJ41vwFfZWHSzD2Pw&s

El comerç local ha estat, tradicionalment, un dels pilars econòmics i socials de Mataró. Botigues de barri, mercats municipals i negocis familiars han donat vida als carrers de la ciutat, generant ocupació, identitat i cohesió comunitària. No obstant això, en els darrers anys aquest model ha hagut de fer front a profundes transformacions, especialment derivades de la digitalització, la irrupció de les grans plataformes de venda en línia i els canvis en els hàbits de consum.

Aquest article analitza com està evolucionant el comerç de proximitat a Mataró, quins són els principals desafiaments que afronta, però també quines oportunitats té per reinventar-se i continuar jugant un paper central en la vida urbana.

Un ecosistema comercial en transició

Mataró compta amb una àmplia i diversa xarxa comercial, amb eixos com el centre històric, l’eix Ronda–Via Europa, els mercats municipals (Plaça de Cuba, Plaça Gran) i els comerços dels barris. Tot i la força del teixit comercial, els darrers anys s’han accentuat dificultats estructurals:

– Pèrdua de clientela en determinats sectors, especialment joves que opten per la compra en línia.
– Augment dels costos de lloguer i dificultats per mantenir locals oberts.
– Manca de relleu generacional en comerços familiars.
– Canvis en la mobilitat urbana que afecten l’accessibilitat a determinades zones comercials.
– Competència amb grans superfícies i plataformes digitals com Amazon, Glovo o Zalando.

Aquests factors han generat un escenari complex, amb tancaments de negocis i una percepció de crisi en alguns sectors. Tanmateix, també han sorgit iniciatives innovadores i nous models que aposten per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència del comerç de proximitat.

L’impacte de la digitalització

La digitalització ha sacsejat profundament el món del comerç. El creixement del comerç electrònic, accelerat per la pandèmia de la COVID-19, ha provocat un canvi estructural en la manera com les persones compren. Ara bé, aquest procés també ha obert oportunitats per al petit comerç, si sap aprofitar les eines digitals a favor seu.

A Mataró, alguns comerços han fet passos importants per adaptar-se:

– Creació de botigues en línia pròpies.
– Presència activa a xarxes socials com Instagram i Facebook.
– Sistemes de comandes per WhatsApp o telèfon.
– Col·laboració amb plataformes locals de venda digital.
– Digitalització de la gestió interna (facturació, stock, CRM).

A més, l’Ajuntament i entitats com la Fundació TecnoCampus o la Unió de Botiguers han impulsat formacions i subvencions per ajudar al sector a fer el salt digital.

Reptes pendents del comerç local

Tot i els avenços, el comerç local encara té camí per recórrer. Alguns dels reptes més destacats són:

1. Digitalització real i útil

No es tracta només de tenir una web o un perfil a Instagram, sinó d’utilitzar la tecnologia per millorar l’experiència del client, optimitzar processos i crear valor afegit. Això inclou serveis com la venda omnicanal, la recollida en botiga (click & collect), les passarel·les de pagament segures o la gestió intel·ligent del magatzem.

2. Fidelització de la clientela

Davant la competència global, cal reforçar la vinculació emocional i pràctica amb els clients. Això passa per un servei personalitzat, una atenció pròxima, sistemes de fidelització, activitats comunitàries o col·laboracions amb altres negocis.

3. Renovació generacional

Molts establiments històrics de Mataró es troben davant la jubilació dels seus propietaris, sense un relleu clar. Calen polítiques que afavoreixin l’emprenedoria jove en el comerç i la transmissió de negocis viables.

4. Reformulació de l’oferta

El comerç local ha d’oferir allò que el client no troba en línia: productes singulars, serveis adaptats, experiències sensorials, relació humana. També cal innovar en formats, horaris, disseny d’interiors i propostes comercials.

5. Sostenibilitat i valors

El consumidor cada cop és més sensible a aspectes com la petjada ecològica, l’origen dels productes o l’ètica empresarial. El comerç local pot esdevenir referent en aquest àmbit si aposta per proveïdors de proximitat, packaging sostenible, economia circular i transparència.

Oportunitats per al comerç mataroní

Tot i els reptes, el comerç de Mataró també disposa d’elements a favor:

1. Proximitat i confiança

El vincle directe amb la clientela és un actiu de gran valor. La confiança en el comerciant, el tracte humà, el coneixement del producte i la rapidesa en la resposta són elements difícils de replicar per grans plataformes.

2. Identitat local

Els comerços són part del patrimoni viu de la ciutat. Donen identitat als barris, expliquen històries i formen part de la memòria col·lectiva. Reforçar aquesta identitat pot generar un relat positiu que atregui nous clients.

3. Turisme de qualitat

Amb la consolidació del turisme de proximitat i cultural, el comerç pot esdevenir una experiència més dins de l’oferta turística de Mataró. Productes locals, artesania, gastronomia i serveis personalitzats poden atraure visitants.

4. Aliances estratègiques

La col·laboració entre comerços, amb entitats culturals o educatives, amb el sector tecnològic o amb l’administració pot generar sinergies interessants. Per exemple, activitats conjuntes, campanyes de promoció o esdeveniments temàtics.

5. Transformació dels espais comercials

L’aparador físic pot reinventar-se com a espai d’experiència, tast, formació o trobada. Alguns negocis ja combinen venda amb tallers, exposicions o degustacions.

Bones pràctiques a Mataró

Diversos negocis de Mataró han esdevingut referents pel seu enfocament innovador i adaptatiu:

– Llibreries com Dòria Llibres han combinat la venda de llibres amb esdeveniments culturals, clubs de lectura i una presència digital molt cuidada.
– Botigues de moda com La Modista han apostat per productes artesanals, xarxes socials i serveis a mida.
– Fleques i pastisseries com Can Targa han integrat sistemes de comanda anticipada i reforçat la seva identitat com a negocis familiars de qualitat.

Aquestes iniciatives demostren que el comerç local pot competir si aposta per la creativitat, la qualitat i l’arrelament al territori.

El paper de les institucions i la ciutadania

Perquè el comerç local pugui consolidar-se i créixer, cal un compromís compartit entre diversos actors:

– Administració local: cal continuar oferint suport tècnic, formació, ajudes a la digitalització, accions de promoció i un entorn urbà afavoridor (accessibilitat, aparcament, neteja, seguretat).
– Entitats comercials: han de jugar un paper clau en la dinamització col·lectiva, l’organització de campanyes i la interlocució amb les administracions.
– Clients i veïns: cada compra és una decisió amb impacte. Apostar pel comerç local significa invertir en la pròpia ciutat, en llocs de treball i en cohesió social.

Conclusió

El comerç local de Mataró té futur, però no serà una continuació del passat. Caldrà reinventar-se, digitalitzar-se, fer-se més atractiu i sostenible. Però també caldrà mantenir allò que el fa únic: el tracte humà, la qualitat, la proximitat, la història.

Si sabem combinar tradició i innovació, tecnologia i valors, comunitat i competitivitat, Mataró pot esdevenir un referent de comerç urbà resilient. El repte és col·lectiu, i la solució passa per una ciutat que aposta pels seus comerços, no només com a llocs de compra, sinó com a espais de vida.

imatge:https://www.mataro.cat/ca/subsites/projectes-europeus/next-generation-eu-pla-de-recuperacio-transformacio-i-resiliencia/re-natura-mataro-projecte-de-renaturalitzacio-i-resiliencia-dels-espais-periurbans-i-urbans-de-mataro/04_riera-sant-simo_mod.jpg/@@images/image/large

L’agricultura urbana és una tendència que s’estén per ciutats d’arreu del món com a resposta a reptes ambientals, socials i alimentaris. A Mataró, aquesta pràctica ha guanyat terreny en els darrers anys, consolidant-se com una eina de transformació urbana i social. Els horts comunitaris, escolars o terapèutics són cada cop més habituals, i contribueixen a fer de la ciutat un espai més verd, sostenible i inclusiu.

Aquest article explora el desenvolupament de l’agricultura urbana a Mataró, els tipus de projectes que existeixen, els beneficis que aporta i els desafiaments que afronta. També posa en valor l’impuls ciutadà i institucional que hi ha darrere d’aquesta aposta pel quilòmetre zero i la sobirania alimentària.

Què és l’agricultura urbana?

L’agricultura urbana és el conjunt de pràctiques agrícoles i hortícoles que es desenvolupen dins o als voltants de les ciutats. Pot incloure des d’horts domèstics fins a projectes col·lectius amb vocació social, educativa o econòmica. Aquest tipus d’agricultura permet produir aliments frescos a prop del lloc de consum, reduint l’impacte ambiental i fomentant l’autosuficiència.

A més, l’agricultura urbana no només produeix aliments, sinó també comunitat, cohesió social i consciència ecològica. A les ciutats mediterrànies com Mataró, amb espais verds limitats i una alta densitat poblacional, aquests projectes són especialment valuosos.

L’inici dels horts urbans a Mataró

El moviment d’agricultura urbana a Mataró va començar a guanyar força a principis del segle XXI, amb les primeres experiències d’horts escolars i horts d’iniciativa veïnal. Amb el temps, l’Ajuntament i diferents entitats socials van començar a col·laborar per impulsar projectes més estructurats i amb una mirada comunitària.

Una fita important va ser la creació dels horts urbans municipals, que posen a disposició de la ciutadania parcel·les de terreny on conrear de manera ecològica. Aquest model s’ha anat estenent per diversos barris, com Rocafonda, Cirera o Cerdanyola, i ha generat una gran demanda entre la població.

Tipologies d’horts urbans a Mataró

Els horts urbans de Mataró es poden classificar en diferents tipologies segons la seva finalitat i model de gestió:

1. Horts comunitaris

Són espais gestionats col·lectivament per veïns i veïnes o per entitats del barri. Aquests horts tenen una funció social i participativa, i sovint esdevenen punts de trobada i convivència. Alguns exemples destacats són els horts de Rocafonda i el de Can Noè, que combinen producció d’aliments amb activitats educatives i culturals.

2. Horts municipals

Promoguts per l’Ajuntament, aquests horts es cedeixen temporalment a ciutadans que compleixen determinats requisits, com estar jubilats, viure a prop o comprometre’s amb la cura de l’espai. La cessió és gratuïta i temporal, i sovint s’hi realitzen tallers de formació i trobades.

3. Horts escolars

Moltes escoles de Mataró tenen el seu propi hort, integrat dins del projecte educatiu. Aquests horts permeten treballar valors com la responsabilitat, el respecte pel medi i l’alimentació saludable, i ofereixen als infants una experiència directa amb la natura. Escoles com l’Antonio Machado o la Camí del Cros han desenvolupat projectes d’hort escolar reconeguts.

4. Horts socials o terapèutics

Són horts orientats a col·lectius en situació de vulnerabilitat o com a eina de teràpia. Algunes entitats socials, com la Fundació Maresme o Càritas, utilitzen l’horticultura com a recurs per a la inserció laboral, la millora emocional o el desenvolupament de competències personals.

Beneficis múltiples per a la ciutat

Els horts urbans aporten beneficis a molts nivells:

– Ambientals: milloren la qualitat de l’aire, redueixen l’efecte illa de calor, fomenten la biodiversitat i contribueixen a la gestió sostenible dels residus orgànics.
– Socials: promouen la inclusió, el treball en equip, la convivència intergeneracional i la participació ciutadana.
– Educatius: són espais d’aprenentatge actiu on es poden treballar continguts de ciències naturals, alimentació, salut, economia circular i sostenibilitat.
– Econòmics: tot i que no substitueixen el sistema alimentari, ajuden a reduir la despesa familiar en aliments frescos i poden generar oportunitats d’ocupació.
– Emocionals: el contacte amb la terra i el ritme de la natura té efectes positius sobre la salut mental i emocional de les persones.

Implicació institucional i ciutadana

L’Ajuntament de Mataró ha inclòs l’agricultura urbana dins les seves polítiques de sostenibilitat i participació. A través de regidories com Medi Ambient o Benestar Social, s’impulsen programes d’horts municipals, subvencions a entitats i accions formatives.

D’altra banda, hi ha una forta implicació ciutadana. Diverses entitats i plataformes, com la Xarxa d’Horts Urbans o grups ecologistes locals, treballen per visibilitzar i defensar aquests espais, sovint davant de projectes urbanístics que en poden amenaçar la continuïtat.

Reptes actuals

Tot i els avenços, l’agricultura urbana a Mataró també ha de superar alguns reptes:

– Disponibilitat de sòl: la pressió urbanística dificulta la consolidació d’espais permanents per a horts.
– Accés universal: cal garantir que els horts siguin accessibles a persones de totes les edats, capacitats i orígens.
– Formació i acompanyament: moltes persones que s’inicien en l’horticultura urbana necessiten orientació tècnica i suport.
– Visibilitat i reconeixement: sovint, l’impacte d’aquests projectes no es valora prou en les polítiques públiques.

Exemples inspiradors

Alguns projectes d’èxit a Mataró poden servir de model:

– Hort de Can Noè: situat al barri de Rocafonda, aquest hort combina producció ecològica, activitats escolars i accions comunitàries.
– Hort de l’Escola Camí del Cros: integrat dins del projecte educatiu de l’escola, inclou compostatge i participació de les famílies.
– Projecte Sembrant Futur: una iniciativa de Càritas Mataró que ofereix formació i ocupació en horticultura a persones en risc d’exclusió.

El futur de l’agricultura urbana a la ciutat

La consolidació dels horts urbans a Mataró demostra que una altra manera de viure la ciutat és possible. Més enllà de produir aliments, aquests espais promouen valors com la sostenibilitat, la sobirania alimentària i la justícia social. De cara al futur, caldrà reforçar la xarxa d’horts, garantir-ne el manteniment i vincular-los a altres iniciatives com els menjadors escolars, els mercats de proximitat o les cooperatives de consum.

També és fonamental incorporar l’agricultura urbana dins del planejament urbanístic, garantint espais verds productius en cada barri i aprofitant solars en desús per transformar-los en recursos col·lectius.

Conclusió

L’agricultura urbana no és una moda passatgera, sinó una estratègia de ciutat intel·ligent i sostenible. A Mataró, els horts comunitaris són molt més que espais de cultiu: són llocs d’aprenentatge, de cohesió i d’empoderament. Representen un pas endavant cap a una ciutat més verda, més justa i més humana.

Si volem ciutats habitables i resilients davant del canvi climàtic i les desigualtats socials, cal que seguim sembrant, literalment i metafòricament, projectes d’aquest tipus. Mataró, en aquest sentit, ja és una ciutat sembrada de futur.

imatge:https://entitatsmataro.cat/diseno-sin-titulo-1.png/@@images/0af79e20-bd45-41d6-bbc2-930654efdc34.png

Mataró és una ciutat que es mou, s’organitza i s’implica. Si una cosa defineix la seva identitat cívica i comunitària és el teixit associatiu, ampli i actiu, que cobreix gairebé tots els àmbits de la vida social: des de l’esport fins a la cultura, passant per l’educació, la solidaritat o el medi ambient. La vida associativa mataronina no només és rica per la quantitat d’entitats existents, sinó per la qualitat i la constància de la seva tasca.

Aquest article explora què significa aquesta vida associativa, com s’organitza, quins són els seus àmbits principals, i com contribueix a fer de Mataró una ciutat cohesionada, viva i participativa. També repassa alguns reptes que afronten les entitats i reflexiona sobre el paper del voluntariat, fonamental per mantenir aquest ecosistema actiu.

Un teixit associatiu consolidat

Amb més de 700 entitats censades, Mataró és una de les ciutats catalanes amb més densitat associativa per habitant. Aquesta xifra és significativa si es té en compte que la ciutat ronda els 130.000 habitants. Això vol dir que gairebé tothom participa o ha participat, d’una manera o altra, en alguna activitat col·lectiva: una coral, una colla castellera, un club esportiu, una associació de veïns, un esplai o una ONG.

Aquesta força associativa és hereva d’una tradició cooperativa i solidària que arrenca de fa dècades. Ja al segle XIX, Mataró comptava amb mutualitats, societats obreres i agrupacions culturals. Durant la postguerra, moltes entitats van mantenir viva la cultura catalana i la consciència social, sovint des de la discreció. I amb l’arribada de la democràcia, aquest teixit es va expandir i diversificar.

Àmbits de participació: un ventall molt ampli

Les entitats mataronines poden agrupar-se en diversos àmbits d’actuació. A continuació, en destaquem alguns dels més rellevants:

Cultura popular i tradicional

La cultura popular és un dels motors de la vida associativa a Mataró. Destaquen les colles castelleres, com els Capgrossos de Mataró, que tenen un paper actiu en les festes majors i en la projecció de la ciutat. També hi ha agrupacions de gegants, grallers, diables i grups de dansa tradicional, que participen en actes com Les Santes, la festa major de la ciutat, considerada una de les més potents de Catalunya.

A més, Mataró acull corals, agrupacions teatrals, grups de música popular i diverses entitats vinculades a la cultura catalana, com Òmnium Cultural o el Casal Popular El Tabaran, que promouen actes culturals, debats i tallers.

Esport i lleure

El món esportiu és un altre dels grans pilars. Hi ha desenes de clubs de futbol, bàsquet, atletisme, natació, arts marcials i altres disciplines. Destaquen entitats com el Centre Natació Mataró, amb una llarga trajectòria i èxits en competicions nacionals, o el Club Esportiu Mataró, molt actiu en l’esport base.

Els esplais, caus i entitats de lleure educatiu també tenen un paper clau en l’educació no formal de la infància i l’adolescència. Entitats com l’AEiG Sant Josep o l’Esplai Garbí ofereixen activitats de cap de setmana, colònies i valors de convivència, respecte i solidaritat.

Acció social i solidaritat

A Mataró hi ha un teixit d’entitats que treballen en l’àmbit social, ja sigui donant suport a col·lectius vulnerables, promovent la inclusió o defensant els drets humans. Entitats com Càritas Interparroquial, la Fundació El Maresme, Creu Roja Mataró o Revolta treballen des de diferents àmbits: alimentació, habitatge, discapacitat, inserció laboral o drets de les persones migrades.

També existeixen plataformes de suport mutu, bancs del temps, iniciatives per compartir coneixements o recursos, i col·lectius que promouen l’ecologisme i el consum responsable.

Educació, feminismes i medi ambient

La participació ciutadana s’expressa també a través d’entitats que defensen la igualtat de gènere, la justícia climàtica o l’educació alternativa. A Mataró hi trobem col·lectius feministes, assemblees ecologistes i grups de suport escolar, com també entitats que promouen la inclusió digital o l’educació crítica.

Aquestes iniciatives, sovint nascudes de la base, tenen un gran potencial transformador i interpel·len directament les institucions.

El paper del voluntariat

El voluntariat és la columna vertebral de moltes entitats. Sense la dedicació desinteressada de centenars de persones que hi aporten hores, energia i coneixements, el teixit associatiu no podria funcionar. A Mataró, el voluntariat es desplega en múltiples formes: des del monitoratge de caus i esplais fins al suport a menjadors socials, passant per la gestió d’actes culturals o la cura de persones grans.

Moltes entitats ofereixen formació als seus voluntaris i voluntàries, ja sigui en àmbits tècnics o en valors com l’empatia, la comunicació o la responsabilitat. A més, participar com a voluntari o voluntària sovint genera un fort sentiment de pertinença i millora la salut emocional.

Reptes de futur

Tot i la seva força, la vida associativa a Mataró afronta diversos reptes:

– Relleu generacional: moltes entitats tenen dificultats per captar joves que assegurin la continuïtat del projecte.
– Sostenibilitat econòmica: la dependència de subvencions o quotes pot generar inestabilitat.
– Burocràcia: els requisits administratius i legals són cada vegada més exigents, i moltes entitats petites no tenen prou recursos per gestionar-los.
– Visibilitat: moltes iniciatives valuoses no tenen el ressò mediàtic o institucional que mereixen.

Per afrontar aquests reptes, cal una col·laboració estreta entre entitats, administracions i ciutadania. També és important repensar els espais de participació, incorporar eines digitals i afavorir les xarxes de suport mutu entre associacions.

Espais i infraestructures

La ciutat compta amb diversos espais públics i equipaments cedits o compartits per a ús associatiu. El Casal de Joves de Can Xammar, el Centre Cívic Cabot i Barba o l’Espai Gatassa són alguns exemples d’equipaments que acullen activitats de tota mena. També hi ha centres cívics de barri que actuen com a nodes de dinamització social i cultural.

Aquests espais són fonamentals per al desenvolupament de les entitats, però sovint caldria millorar-ne l’accessibilitat, la dotació tècnica i la gestió compartida.

Una ciutat més viva i cohesionada

La vida associativa fa de Mataró una ciutat més cohesionada, creativa i resilient. La capacitat de crear xarxes, d’organitzar-se col·lectivament i de respondre a necessitats reals és un valor que cal cuidar i potenciar. A més, la participació ciutadana reforça la democràcia, enforteix els vincles entre persones i millora la qualitat de vida.

Per tot plegat, cal continuar apostant per polítiques de suport a les entitats, reconèixer la seva tasca i obrir nous espais perquè tothom, independentment de l’edat, l’origen o la condició, pugui sentir-se part activa de la ciutat.

Conclusió

Mataró no s’entén sense el seu teixit associatiu. Aquesta xarxa d’entitats, persones i projectes és el cor que batega al marge de l’administració però al servei del bé comú. És cultura, és solidaritat, és compromís, és comunitat.

Participar-hi és una oportunitat d’aprendre, de créixer i de transformar. I és també una invitació oberta a tothom que vulgui formar part d’una ciutat més humana, més justa i més viva.