Blog Informatiu de la Marató y Mataró

Author: mataro33 (Page 2 of 9)

Vacances amb canalla: 4 hotels de Mataró ideals per a famílies

Escapada al Maresme: activitats en família

imagen:https://media.timeout.com/images/103321823/750/562/image.jpg

Passar les vacances en família a tocar del Mediterrani no hauria de ser un luxe, sinó una experiència assequible i còmoda per a tothom. Per això, hem seleccionat quatre hotels de Mataró que combinen bones instal·lacions, serveis pensats per als més petits i una ubicació immillorable per gaudir del mar, la ciutat i el descans. Són establiments provats i recomanats per famílies locals i visitants, ideals per a una escapada estiuenca amb nens.

1. Hotel Atenea Port Mataró

Situat just davant del port esportiu i de la platja, l’Hotel Atenea Port és un clàssic entre les famílies que busquen comoditat i serveis infantils sense renunciar al confort. Disposa d’habitacions comunicades i suites familiars amb bressols gratuïts i espai suficient perquè grans i petits convisquin amb comoditat.

Una de les grans atraccions per als nens és la piscina semi-infinity, que ofereix una vista relaxant sobre el mar, ideal per a un bany al vespre quan baixa el sol. A més, durant els mesos de juliol i agost organitzen sessions d’animació infantil a les tardes-vespres: contacontes, jocs educatius i manualitats, sempre guiats per monitors professionals i amb grups reduïts.

El restaurant Nuus ofereix menú infantil tant al migdia com al vespre, amb opcions equilibrades i atractives per als més petits: macarrons, pollastre arrebossat, peix a la planxa i fins i tot postres saludables. També disposen de trones, escalfabiberons i opcions per a celíacs.

Punts forts:

  • Habitacions amples i adaptades

  • Piscina segura i amb vistes

  • Animació infantil diària

  • Proximitat al port i zona de passeig marítim

Ideal per a: famílies que busquen un hotel complet, amb serveis per a nens i ubicació premium.

2. New Hotel Colón

El New Hotel Colón és una excel·lent opció per a famílies actives que volen passar gran part del dia a la platja o recorrent la ciutat. Està ubicat a només tres minuts a peu de la Platja del Varador, una de les més populars i familiars de Mataró, amb dutxes, zones de jocs i vigilància durant l’estiu.

Aquest hotel destaca pel lloguer de bicicletes amb cadireta per a nens, perfecte per fer la ruta costanera fins a la platja de Sant Simó o arribar a la zona de la Riera i el centre històric. Un detall que moltes famílies agraeixen és el late checkout de cortesia els diumenges: això vol dir poder esmorzar amb calma, preparar maletes sense pressa i carregar el cotxe a bon ritme després d’un cap de setmana de sol i mar.

L’hotel també ofereix amenities infantils sota petició: banyera portàtil, jocs de taula i contes per llegir abans d’anar a dormir.

Punts forts:

  • Ubicació immillorable prop de la platja

  • Bicis amb cadireta per a rutes familiars

  • Late checkout els diumenges

  • Allotjament acollidor amb ambient relaxat

Ideal per a: escapades de cap de setmana, famílies amb nens petits i aficionades a les rutes urbanes o marítimes.

3. B&B Hotel Barcelona Mataró

Si tens un pressupost ajustat o vols estalviar per dedicar més diners a activitats i excursions, el B&B Hotel Barcelona Mataró és una aposta segura. Aquest establiment ofereix habitacions quàdruples a molt bon preu, perfectes per a famílies amb dos o més nens.

Un dels seus grans encerts és l’esmorzar bufet healthy o take-away, que permet esmorzar a l’hotel o endur-se’l en motxilles per menjar a la platja o durant una excursió. El bufet inclou fruita fresca, cereals, làctics, pans integrals, sucs i opcions sense gluten.

També disposa de màquines de snacks i begudes 24 hores, que resulten molt pràctiques quan els nens es desperten abans que obri el bufet o si arribeu tard d’una excursió i voleu picar alguna cosa ràpida.

L’hotel té un aparcament ampli, bones connexions per carretera i està molt a prop del centre comercial Mataró Parc, on s’hi pot anar caminant o en cotxe per fer compres o veure una pel·lícula.

Punts forts:

  • Habitacions familiars a bon preu

  • Esmorzar saludable amb opció take-away

  • Autoservei de snacks 24/7

  • Proximitat a zones comercials

Ideal per a: famílies que prioritzen l’estalvi sense renunciar a la comoditat i busquen flexibilitat en els àpats.

4. URH Ciutat de Mataró

El URH Ciutat de Mataró aposta per una experiència familiar activa i diferent. A més de les seves habitacions espaioses, ofereix una piscina interior climatitzada, ideal per dies ennuvolats o per acabar la jornada relaxadament. També té gimnàs, sauna i zona de wellness per a adults.

Però el gran reclam per a les famílies és el paquet “Family Sail”, una activitat única que inclou una sortida en veler de 90 minuts pel litoral del Maresme, amb patró i armilles de seguretat per a tots els membres de la família. Aquesta activitat s’ha convertit en una de les més valorades pels visitants, ja que combina aventura, paisatge i desconnexió.

L’hotel també compta amb serveis adaptats com bressols, trones i activitats familiars de cap de setmana (cinema, tallers, etc., segons disponibilitat).

Punts forts:

  • Piscina climatitzada tot l’any

  • Experiència de veler en família

  • Gimnàs i wellness per a adults

  • Tallers i activitats en caps de setmana

Ideal per a: famílies que busquen un plus d’activitat i aventura sense sortir de Mataró.

Consell local

Si vens a Mataró a l’agost, reserva amb antelació el pàrquing cobert del teu hotel. La demanda és molt alta i l’ocupació sol superar el 95%, especialment durant la Festa Major de Les Santes (del 25 al 29 de juliol), un esdeveniment que atrau milers de visitants.

I ara què?

Mataró t’ofereix platja, serveis per a infants, activitats per a tota la família i una àmplia oferta hotelera adaptada a diferents pressupostos. Tant si busques aventura com relax, els hotels seleccionats et permeten gaudir d’un estiu còmode, pràctic i ple de records.

Reserva amb temps, prepara les motxilles i vine a descobrir tot el que el Maresme té per oferir en família!

Hotels amb piscina a Mataró: opcions per relaxar-te aquest estiu

Los 10 mejores hoteles con piscina de Mataró, España | Booking.com

Mataró, capital del Maresme, ofereix una combinació perfecta de platja, cultura i gastronomia. Però si el que busques és una estada refrescant, amb totes les comoditats i sense haver de moure’t massa, els hotels amb piscina a Mataró són una opció ideal. Tant si vens en família, amb amics o en parella, relaxar-te al costat de la piscina és una manera excel·lent de gaudir del bon temps mediterrani.

En aquest article, et presentem les millors opcions d’hotels amb piscina a Mataró per a aquest 2025, així com alguns consells per treure’n el màxim profit de la teva estada.

Per què escollir un hotel amb piscina a Mataró?

Mataró és coneguda per les seves magnífiques platges, com la Platja del Varador o la Platja de Sant Simó. Tot i així, tenir una piscina a l’hotel et dóna una llibertat extra: pots refrescar-te sense sortir de l’allotjament, evitar aglomeracions, relaxar-te després d’un dia d’excursions o gaudir d’una estona tranquil·la amb vistes.

Altres avantatges són:

  • Seguretat i comoditat per a famílies amb nens

  • Zones chill-out amb servei de bar

  • Activitats aquàtiques o classes de fitness

  • Privacitat i exclusivitat

Els millors hotels amb piscina a Mataró

1. Atenea Port Mataró Hotel

Situat davant del port esportiu, l’Atenea Port és una de les opcions més destacades. Disposa d’una piscina exterior amb zona de solàrium, spa, gimnàs i restaurant amb cuina mediterrània. L’hotel combina modernitat amb elegància i és perfecte tant per viatges d’oci com de negocis.

  • Habitacions àmplies amb vistes al mar

  • Servei de massatges i tractaments de bellesa

  • A poca distància caminant del centre històric de Mataró

Ideal per a parelles que busquen una escapada romàntica.

2. URH Ciutat de Mataró

Aquest hotel ofereix piscina climatitzada coberta, perfecta per a qualsevol època de l’any. A més, disposa d’spa amb jacuzzi, sauna i gimnàs.

  • Paquets d’estada amb accés al circuit termal

  • Habitacions familiars i suites modernes

  • A 10 minuts de la platja caminant

Una molt bona opció per a viatges en família o per a una escapada de relax total.

3. B&B Hotel Barcelona Mataró

Tot i ser un hotel més econòmic, aquest establiment disposa d’acords amb gimnasos i centres esportius de la zona que ofereixen accés a piscines per als seus hostes. És una opció interessant per a qui busca allotjament funcional i de qualitat.

  • Habitacions modernes i funcionals

  • Servei de bufet d’esmorzar complet

  • A prop del Tecnocampus i de la platja

Ideal per a estades de negocis o per a viatgers que volen optimitzar el pressupost sense renunciar al confort.

Consells per gaudir al màxim d’un hotel amb piscina a Mataró

  • Reserva amb antelació, sobretot a l’estiu i caps de setmana llargs.

  • Consulta si la piscina és climatitzada si viatges fora de la temporada alta.

  • Pregunta per les activitats especials: alguns hotels ofereixen classes de ioga aquàtic, sessions de cinema a l’aire lliure o còctels a la piscina.

  • Porta protecció solar i gorra: el sol del Maresme pot ser intens, especialment entre les 12 h i les 16 h.

  • Combina la piscina amb excursions locals: visita el centre històric de Mataró, el mercat de la Plaça de Cuba o el passeig marítim.

Alternatives: apartaments turístics amb piscina

Si prefereixes més independència, Mataró també ofereix apartaments turístics amb piscina comunitària. Aquesta pot ser una bona opció per a estades més llargues o per a grups grans. Plataformes com Airbnb o Booking compten amb múltiples opcions en zones com el Pla d’en Boet o la Via Europa.

Mataró: molt més que sol i platja

Recorda que, a més de la piscina, Mataró ofereix:

  • Arquitectura modernista, amb obres de Puig i Cadafalch

  • Museus i espais culturals, com el Museu de Mataró o Can Serra

  • Oferta gastronòmica variada, des de tapes fins a restaurants de cuina d’autor

  • Activitats nàutiques i esports a l’aire lliure

Combinar relaxació amb descoberta cultural i gastronòmica farà que la teva estada sigui inoblidable.

Conclusió

Si busques una escapada refrescant, còmoda i plena d’encants, un hotel amb piscina a Mataró és una aposta segura aquest estiu 2025. Les opcions són variades i s’adapten a tots els pressupostos i estils de viatge. No esperis a última hora i reserva la teva estada per viure uns dies de relax, diversió i descobriments al cor del Maresme.

Què passarà amb els treballadors humans quan la IA sigui omnipresent?

Com la intel·ligència artificial ajuda a millorar el rendiment a la feina -  Itequia

imatge:https://itequia.com/wp-content/uploads/2023/10/2109.i605.035.S.m005.c12.business-artificial-intelligence-big-set-scaled.jpg

La intel·ligència artificial (IA) està transformant a gran velocitat la manera com treballem, vivim i ens relacionem. De sistemes que redacten textos o creen imatges, a algoritmes que prenen decisions mèdiques, financeres o empresarials, la IA ja no és una promesa de futur: és una realitat present i accelerada.

Davant d’aquest panorama, moltes persones es fan una pregunta inquietant: quin serà el paper dels éssers humans en un món dominat per la intel·ligència artificial? Aquest article explora escenaris possibles, sectors afectats, noves oportunitats i el que podem fer com a societat per garantir que la IA no substitueixi la humanitat, sinó que la potenciï.

El punt d’inflexió: IA generativa i automatització avançada

Les IA generatives com ChatGPT, Bard o Midjourney han demostrat que tasques fins ara considerades exclusivament humanes poden ser replicades —i en alguns casos millorades— per màquines. Això inclou:

  • Redacció de textos periodístics o publicitaris

  • Traduccions automàtiques molt precises

  • Creació de codi informàtic

  • Disseny gràfic o conceptual

  • Composició musical o narrativa

  • Assessorament legal o mèdic bàsic

A més, la robotització en sectors com la logística, la indústria o la restauració continua creixent. I amb la millora de la visió artificial, la mobilitat autònoma i la capacitat d’aprenentatge automàtic, cada cop són més les feines que poden ser parcialment o totalment automatitzades.

Quines feines tenen més risc?

Segons diversos estudis (com el del World Economic Forum o el McKinsey Global Institute), les ocupacions més vulnerables són aquelles que són:

  • Altament repetitives o estructurades

  • Basades en regles clares i predicibles

  • Amb poc component creatiu o emocional

  • De processament de dades purament mecànic

Alguns exemples:

  • Administratius i processadors de dades

  • Caixers i treballadors de punts de venda

  • Operadors de centres de trucades

  • Xofers i repartidors (amb vehicles autònoms)

  • Treballadors en línies de producció

I quines feines tenen futur?

Les tasques més difícils de replicar per la IA són les que impliquen:

  • Empatia i comprensió emocional profunda

  • Judici moral i responsabilitat legal

  • Pensament creatiu no predictible

  • Capacitat de lideratge i visió estratègica

  • Adaptabilitat en entorns canviants

Professions amb alt potencial de futur:

  • Psicologia, educació, treball social

  • Direcció estratègica i lideratge d’equips

  • Professions artístiques i creatives

  • Investigació científica amb orientació ètica

  • Professions tècniques que dissenyen, gestionen i regulen la IA

  • Especialistes en sostenibilitat i transició ecològica

  • Especialistes en dades, ciberseguretat i drets digitals

Què faran les empreses?

Les empreses tenen un paper clau en la forma com es gestionarà la transició:

  • Algunes optaran per reduir plantilles i substituir humans per IA per reduir costos

  • Altres apostaran per models híbrids, on la IA fa part de la feina i les persones supervisen, interpreten i humanitzen

  • Les més avançades promouran la requalificació dels seus equips per afrontar els nous reptes

El factor diferencial estarà en la capacitat de combinar la potència de la IA amb el talent humà.

I els governs?

Els poders públics hauran de legislar i actuar en àmbits com:

  • Protecció dels drets laborals en entorns automatitzats

  • Control ètic de l’ús de la IA en àmbits sensibles

  • Fiscalitat que compensi la pèrdua de cotitzacions per substitució de llocs de treball

  • Programes massius de requalificació i formació digital

  • Reforç dels serveis públics on la humanitat és clau: sanitat, educació, cultura…

Cap a una nova definició de treball

Potser el gran repte no és només mantenir els llocs de treball, sinó repensar què entenem per treball en el segle XXI. Si la IA allibera les persones de tasques rutinàries, caldrà valorar més:

  • El treball de cures, sovint invisible però essencial

  • La creativitat, l’expressió i el pensament lliure

  • L’aprenentatge permanent i l’educació continuada

  • L’activisme, el voluntariat i la participació comunitària

  • La recerca del benestar col·lectiu i la qualitat de vida

Potser ens dirigim cap a un futur on treballar menys sigui possible… però només si redistribuïm els beneficis del progrés tecnològic de manera justa.

Què pots fer tu?

Com a persona treballadora o estudiant, pots:

  • Aprendre a col·laborar amb la IA: no lluitar-hi, sinó complementar-la

  • Enfortir habilitats humanes: empatia, comunicació, adaptabilitat, pensament crític

  • Formar-te en àrees amb projecció: dades, ètica digital, sostenibilitat, creativitat

  • Implicar-te en debats socials i polítics sobre el futur del treball

Conclusió

La IA no és només una eina potent: és una força de canvi estructural. Ignorar-la no és una opció, però tampoc ho és resignar-se a un futur distòpic. Tenim l’oportunitat de decidir com volem que sigui aquest futur.

El treball humà no desapareixerà. Però caldrà redefinir-lo, protegir-lo i dignificar-lo, en un món on les màquines poden fer molt… però mai tot.

Cuina regenerativa: més enllà del producte ecològic, una nova filosofia als restaurants

Más allá de la sostenibilidad: Lucía Grávalos revoluciona la alta cocina  con su filosofía regenerativa

imatge:https://gentleman.elperiodico.com/wp-content/uploads/2024/08/JM_LUCIA-GRAVALOS_100724__M5_2904-2-1024×669.jpg

En els últims anys hem vist créixer l’interès per l’alimentació saludable, de proximitat i sostenible. Però una nova tendència està guanyant força entre cuiners, productors i consumidors amb consciència ambiental: la cuina regenerativa. Aquest concepte va més enllà de l’agricultura ecològica o del quilòmetre zero. Es tracta d’un enfocament global que busca regenerar els ecosistemes, millorar la salut del sòl i del planeta, i posar la vida al centre de la cuina.

Cada vegada més restaurants aposten per integrar aquest model com a part de la seva filosofia gastronòmica. No només com a valor afegit, sinó com a eix central del seu projecte. En aquest article descobrirem què és exactament la cuina regenerativa, com s’aplica en l’àmbit de la restauració, quins beneficis aporta i per què pot marcar el futur de l’hostaleria responsable.

Què és la cuina regenerativa?

La cuina regenerativa és una forma de cuinar, proveir-se i alimentar-se que posa la regeneració dels ecosistemes naturals al centre de la seva pràctica. És a dir, no només evita el mal (com la contaminació o l’explotació), sinó que busca activament reparar i revitalitzar els cicles naturals.

Això es tradueix en:

  • Utilitzar productes de sistemes agrícoles regeneratius (que milloren el sòl, capturen carboni, fomenten la biodiversitat)

  • Col·laborar amb pagesos, ramaders i pescadors que cuiden la terra, l’aigua i els animals

  • Prioritzar varietats locals, antigues o poc explotades comercialment

  • Reduir al màxim el malbaratament alimentari

  • Cuinar amb respecte pels cicles naturals i estacionals

  • Comunicar amb transparència l’origen i l’impacte dels ingredients

No és només un tipus de cuina: és un compromís amb el territori, amb la vida i amb les generacions futures.

Com s’aplica en un restaurant?

Adoptar la cuina regenerativa requereix una revisió profunda del model de negoci. Alguns passos concrets són:

1. Selecció de proveïdors regeneratius
Buscar i establir relacions estables amb agricultors que practiquin regeneració del sòl, ramaders extensius que treballin amb races autòctones i pescadors que segueixin tècniques sostenibles.

2. Carta dinàmica i estacional
Treballar amb allò que ofereix el camp en cada moment. Acceptar la irregularitat i l’imperfecció com a part de la naturalitat del producte.

3. Gestió eficient dels residus
Compostatge, aprofitament de totes les parts de l’aliment, col·laboració amb bancs d’aliments o iniciatives contra el malbaratament.

4. Educació i comunicació
Explicar als clients l’origen dels plats, les històries dels productors, els valors que hi ha darrere de cada recepta. No és només servir: és transmetre consciència.

5. Formació interna de l’equip
Tot l’equip ha d’entendre i compartir la filosofia regenerativa: des del cuiner fins al personal de sala.

Exemples inspiradors

  • Cuiners de l’Empordà i el Berguedà treballen amb horts regeneratius i han creat menús de temporada amb varietats locals gairebé oblidades.

  • Restaurants a Barcelona comencen a col·laborar amb iniciatives de compostatge comunitari o a oferir plats 100% basats en excedents agrícoles.

  • Projectes com Slow Food Catalunya connecten restauradors amb xarxes de pagesia regenerativa, fomentant el suport mutu i la visibilitat conjunta.

Beneficis de la cuina regenerativa

1. Impacte ambiental positiu
Ajuda a restaurar sòls degradats, a capturar CO₂, a conservar la biodiversitat i a reduir la petjada ecològica del sector.

2. Qualitat nutricional i gustativa
Els productes regeneratius solen ser més sans, saborosos i rics en nutrients, gràcies a la salut del sòl i a la diversitat varietal.

3. Valors i diferenciació
Els clients valoren cada cop més l’ètica darrere d’un plat. La regeneració és una proposta potent i clara.

4. Relacions humanes i comunitàries
Treballar amb el territori reforça el vincle amb la comunitat, els proveïdors i altres agents locals.

5. Resiliència econòmica
Apostar per circuits curts, col·laboratius i locals pot fer els negocis més resistents a crisis globals com la pandèmia o les cadenes de subministrament.

Reptes a tenir en compte

  • Logística més complexa: no sempre hi ha disponibilitat constant de certs productes. Cal flexibilitat.

  • Costos inicials més elevats: en alguns casos, cal invertir temps i recursos en nous contactes i processos.

  • Formació de l’equip: cal pedagogia interna per integrar la filosofia en el dia a dia del restaurant.

  • Explicació al client: és clau comunicar bé els valors perquè no es vegin només com una “moda verda”.

Comunicació i màrqueting amb valors

Un restaurant regeneratiu pot posicionar-se no només com un lloc on es menja bé, sinó com una experiència coherent, educativa i transformadora. Alguns consells:

  • Utilitzar les xarxes socials per explicar històries dels productors

  • Mostrar el procés de creació dels plats amb transparència

  • Col·laborar amb entitats locals ambientals o escoles

  • Crear continguts audiovisuals o tallers sobre sostenibilitat alimentària

Conclusió

La cuina regenerativa representa un pas endavant en la responsabilitat ambiental de la gastronomia. No es tracta només de reduir danys, sinó de generar vida, recuperar sòls, cuidar les persones i regenerar comunitats.

Els restaurants tenen el poder de ser espais de canvi real. I la cuina, més que mai, pot ser una eina de transformació ecològica, cultural i social.

Canvis laborals i formació professional a Mataró: una ciutat que s’adapta als nous temps

Formació Professional en línia, un model flexible que impulsa una alta  ocupabilitat - FormaBages

imatge:https://www.formabages.cat/storage/media/2024/06/Captura-20.PNG

En ple segle XXI, els canvis en el món del treball són vertiginosos. L’automatització, la digitalització, la sostenibilitat i l’economia del coneixement estan redefinint les feines del futur. Davant d’aquest escenari, Mataró —ciutat amb una àmplia trajectòria industrial i formativa— ha començat a fer els deures per adaptar-se i oferir opcions educatives, formatives i laborals que responguin als reptes actuals.

Aquest article analitza com Mataró està encarant aquesta transformació, quins sectors tenen més projecció, quina oferta formativa hi ha en l’àmbit de la formació professional (FP) i quines oportunitats s’obren per a joves, persones en atur o treballadors que volen requalificar-se.

Mataró: una ciutat amb identitat productiva

Històricament, Mataró ha estat vinculada a la indústria tèxtil i a la producció. Amb el pas dels anys, el seu teixit empresarial s’ha diversificat, però conserva una forta vocació industrial, emprenedora i formativa. Ara, en l’era postindustrial, el repte és reorientar aquest talent cap a sectors emergents, sense perdre l’essència productiva.

Els canvis laborals actuals a la ciutat es poden resumir en:

  • Increment del treball digital i tecnològic

  • Demanda creixent d’oficis verds i sostenibles

  • Auge del sector serveis especialitzats

  • Creació de microempreses i autònoms en àrees creatives

  • Major mobilitat laboral (canvis de feina, perfils híbrids)

Quin paper té la formació professional?

La FP ha deixat de ser la “germana petita” de l’educació per esdevenir una via clau per a l’ocupabilitat real. I a Mataró, aquest canvi es reflecteix en una aposta clara per ampliar, diversificar i actualitzar l’oferta formativa.

Instituts com Miquel Biada, Puig i Cadafalch o Thos i Codina, i el TecnoCampus, ofereixen itineraris d’FP i FP Dual en àrees com:

  • Administració i gestió

  • Electricitat i electrònica

  • Sistemes microinformàtics i xarxes

  • Comerç i màrqueting digital

  • Instal·lacions d’energies renovables

  • Atenció a les persones

  • Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma

  • Robòtica i automatització industrial

A més, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i altres entitats ofereixen cursos subvencionats per a adults, requalificació de perfils i formació ocupacional per a persones en atur.

Sectors amb més projecció a Mataró

1. Indústria 4.0
La digitalització del sector industrial requereix perfils com tècnics en manteniment, programadors de robots, operadors de màquines intel·ligents…

2. Energia i sostenibilitat
Amb l’auge de l’autoconsum i l’eficiència energètica, es necessiten instal·ladors de plaques solars, assessors energètics i tècnics en climatització sostenible.

3. Salut i serveis a les persones
L’envelliment de la població i la demanda d’atenció especialitzada fan créixer aquest sector: auxiliar d’infermeria, geriatria, suport domiciliari, etc.

4. Comerç i màrqueting digital
Amb l’eclosió del comerç electrònic, es multipliquen les sortides com a gestors de botigues online, especialistes en SEO/SEM o creació de continguts.

5. Tecnologia i desenvolupament web
Cada cop més empreses de Mataró busquen perfils tecnològics per mantenir webs, apps o sistemes informàtics.

6. Mobilitat i logística urbana
Els nous models de ciutat intel·ligent i distribució d’última milla requereixen personal format i adaptat.

Reptes que cal afrontar

Tot i el progrés, encara hi ha reptes a superar:

  • Millorar la connexió entre centres formatius i empreses: fomentar pràctiques, FP Dual i projectes compartits.

  • Treballar la orientació vocacional des de joves: per triar estudis amb sentit i oportunitats.

  • Requalificar persones adultes: especialment aquelles que venen de sectors en crisi.

  • Reduir l’abandonament escolar: motivar l’alumnat amb formacions pràctiques i adaptades.

  • Eliminar estigmes sobre la FP: trencar amb la idea que és una via “inferior” a la universitat.

Bones pràctiques locals

  • Aliances entre el TecnoCampus i empreses locals per impulsar projectes d’innovació aplicada.

  • Tallers d’FP a instituts amb formació en realitat virtual, impressió 3D o domòtica.

  • Fires com el Saló de l’Ocupació i la Formació de Mataró, que connecten directament empreses i futurs treballadors.

  • Programes municipals per a joves en risc d’exclusió que combinen formació amb inserció laboral.

Què hi poden fer les empreses?

  • Obrir les seves portes a estudiants d’FP (visites, pràctiques, xerrades)

  • Col·laborar en el disseny dels currículums formatius

  • Detectar perfils emergents i comunicar-ho als centres

  • Donar suport a iniciatives d’autoocupació juvenil

  • Participar en espais de trobada, com clústers o taules sectorials

Conclusions

Mataró està en plena transformació laboral i formativa. La clau és fer que aquesta transició sigui inclusiva, realista i orientada al futur. La formació professional, ben connectada amb el territori i els sectors estratègics, pot ser el motor d’un nou model econòmic basat en talent, sostenibilitat i arrelament local.

El futur del treball ja no es construeix només amb títols, sinó amb competències, actitud i capacitat d’adaptació. I Mataró, amb el seu potencial, té tot per liderar aquest canvi.

Turisme digital detox: quan els hostes busquen desconnexió tecnològica

 

En un món on estem constantment connectats —pantalles, notificacions, xarxes socials, correus electrònics i aplicacions— cada vegada més persones experimenten fatiga digital. En conseqüència, ha sorgit una nova tendència dins del sector turístic: el turisme digital detox, orientat a aquells viatgers que volen fer una pausa tecnològica i reconnectar amb ells mateixos, la natura o les relacions personals. I sí, també afecta els hotels.

Què vol dir realment oferir una experiència digital detox? És viable per a qualsevol tipus d’allotjament? I com pot un hotel adaptar-se a aquest nou nínxol sense renunciar al confort ni al servei? En aquest article explorem el fenomen, els perfils de viatgers que el busquen i estratègies per aplicar-lo de manera efectiva.

Què és el turisme digital detox?

És una forma de viatjar centrada en la desconnexió voluntària dels dispositius digitals, com ara telèfons mòbils, tauletes, portàtils o televisors intel·ligents. L’objectiu no és només descansar físicament, sinó mentalment: reduir l’ansietat tecnològica, millorar la qualitat del son, recuperar la concentració i gaudir del present.

Aquest tipus d’experiència sol anar acompanyada de:

  • Activitats a la natura o relacionades amb el benestar (senderisme, ioga, meditació, lectura…)

  • Dietes saludables i menús detox

  • Allotjaments amb poca o nul·la cobertura wifi

  • Absència de pantalles a les habitacions

  • Normes o recomanacions per deixar els mòbils fora durant certs moments

Quin tipus de client busca aquest tipus d’estada?

Els perfils més habituals són:

1. Professionals saturats
Persones amb feines molt exigents que busquen desconnectar de l’estrès i la pressió digital.

2. Famílies amb infants
Pares i mares que volen fomentar l’atenció, la conversa i el joc compartit sense pantalles.

3. Joves que practiquen mindfulness o espiritualitat
Molts mil·lennials i Gen Z busquen experiències autèntiques, connectades amb la natura i deslliurades de la distracció digital.

4. Persones en processos de canvi personal o dol
El silenci i la pausa digital poden ser grans aliats en moments de reflexió.

Com pot adaptar-se un hotel?

No cal convertir-se en un monestir sense wifi per oferir una experiència detox. Es tracta de crear entorns que facilitin la desconnexió, sense imposicions, però sí amb una proposta clara. Algunes idees:

1. Habitacions sense televisió ni dispositius electrònics
Oferir opcionalment estades lliures de pantalles.

2. Zones comunes amb “silenci digital”
Espais de lectura, jardins, salons sense cobertura wifi o on es recomana deixar el mòbil de banda.

3. Activitats guiades de desconnexió
Sessions de ioga, meditació, banys de bosc, tallers de respiració o rutes sense tecnologia.

4. “Caixes guarda-mòbils” o safates per deixar els dispositius
A recepció o a les habitacions, com un ritual simbòlic d’inici de l’estada.

5. Missatges de sensibilització
Cartells i materials que convidin a la desconnexió, sense imposar-la: “Pren-te un descans del món digital”, “Aquí i ara, sense pantalles”.

6. Experiències de benestar complementàries
Massatges, alimentació natural, silenci nocturn, aromateràpia…

Quins avantatges pot aportar a l’hotel?

1. Diferenciació en un mercat saturat
És una proposta que connecta amb valors emergents i posiciona l’hotel com un espai conscient.

2. Major valor percebut
Aquest tipus d’experiència no es basa en el luxe material, sinó en el benestar profund. Això permet oferir paquets amb preus competitius sense grans inversions.

3. Fidelització i recomanacions
Els clients que se senten cuidats emocionalment tendeixen a tornar i recomanar.

4. Millor ambient intern
Promoure la desconnexió pot beneficiar també l’equip de treball: menys soroll, més calma, millor qualitat del servei.

Casos reals i inspiradors

  • Hotels a la Garrotxa i el Berguedà ofereixen cap de setmana sense wifi, amb activitats de natura, sopars a la llum de les espelmes i habitacions sense tecnologia.

  • Cases rurals a l’Empordà utilitzen la desconnexió com a reclam principal en les seves campanyes de màrqueting.

  • Espais de benestar prop de la costa combinen digital detox amb experiències de salut integrativa.

Reptes a tenir en compte

  • Expectatives dels clients: cal comunicar clarament l’experiència abans de l’arribada per evitar frustracions.

  • Dependència digital per a alguns serveis: reserves, pagaments, mapes… Es poden oferir alternatives analògiques.

  • Equilibri entre desconnexió i necessitat mínima de connexió: alguns clients poden necessitar revisar el correu 1 cop al dia. Cal espais específics per fer-ho.

Comunicació i màrqueting

És important comunicar aquest tipus d’experiència amb un to positiu i aspiracional, no prohibitiu. No es tracta de renunciar, sinó de recuperar el temps, el silenci, la presència.

Es poden utilitzar frases com:

  • “Desconnecta per reconnectar”

  • “Un cap de setmana sense notificacions”

  • “Viu l’experiència de no mirar l’hora”

  • “Recupera la conversa, la natura i tu mateix”

Conclusió

El turisme digital detox no és una moda passatgera, sinó una resposta coherent a una necessitat creixent. Oferir espais i estades que facilitin la desconnexió pot ser una aposta estratègica per als hotels que busquen qualitat, diferenciació i valor emocional.

En un món hiperconnectat, el veritable luxe pot ser, simplement, estar fora de cobertura.

Què és un prompt engineer i per què serà una de les professions més buscades?

Six skills you need to become an AI prompt engineer | ZDNET

imatge:https://www.zdnet.com/a/img/resize/83837b6fb6a4af2159fb39a2ab0419ffa160604b/2023/06/23/9a1b31b9-0ff9-4816-8af0-95def708f4db/gettyimages-1413761223.jpg?auto=webp&width=1280

Amb l’avenç accelerat de la intel·ligència artificial generativa, especialment amb eines com ChatGPT, Midjourney o DALL·E, ha sorgit una nova professió que fins fa poc no existia: la de prompt engineer, o enginyer de preguntes i instruccions. Encara desconeguda per a molts, aquesta figura comença a ser fonamental per obtenir respostes precises, creatives i útils de les IA. I tot indica que serà una de les feines més demandades en els pròxims anys.

Però… què fa exactament un prompt engineer? Quines habilitats necessita? Quins sectors el demanen? I com es pot formar algú en aquesta nova disciplina? En aquest article, resolem totes aquestes qüestions i analitzem per què aquesta figura esdevindrà clau en la nova economia digital.

Què vol dir “prompt”?

En el context de la IA generativa, un prompt és la instrucció que es dona a una intel·ligència artificial perquè produeixi una resposta. Pot ser una frase curta o una descripció extensa, segons el tipus de resultat desitjat.

Exemples:

  • Per a una IA de text: “Escriu una carta de presentació per a una oferta de treball com a analista de dades.”

  • Per a una IA d’imatge: “Crea una il·lustració d’un mercat medieval amb llums càlides i molta activitat.”

  • Per a una IA de programació: “Genera un codi en Python que extregui dades d’un full Excel.”

La qualitat i especificitat del prompt determinen la qualitat i rellevància del resultat. És aquí on entra en joc el prompt engineer.

Què fa exactament un prompt engineer?

És un professional especialitzat en formar, estructurar i optimitzar les instruccions que es donen a les IA perquè responguin de manera eficaç als objectius de l’empresa o projecte.

Les seves tasques poden incloure:

  • Dissenyar prompts que generin respostes precises i coherents

  • Iterar amb la IA per refinar els resultats obtinguts

  • Documentar i sistematitzar prompts reutilitzables

  • Treballar amb equips de màrqueting, desenvolupament, disseny o atenció al client per automatitzar tasques

  • Ajustar la comunicació entre l’usuari i el model d’IA segons la finalitat: creativa, tècnica, comercial…

En resum, és un intermediari estratègic entre les persones i les màquines intel·ligents.

Quines habilitats necessita?

Tot i que no és imprescindible ser programador, sí que es requereix un conjunt d’habilitats molt específiques:

  • Pensament lògic i estructurat: per formular instruccions clares i eficients

  • Coneixement del funcionament de les IA generatives: saber què poden fer i què no

  • Capacitat lingüística: dominar l’idioma (o idiomes) en què es redacten els prompts

  • Creativitat: especialment en entorns artístics, audiovisuals o de màrqueting

  • Coneixements bàsics de codificació (opcional però útil)

  • Capacitat d’analitzar i refinar resultats per iteració constant

També es valora molt la capacitat d’aprenentatge autònom i l’experimentació.

On treballa un prompt engineer?

Encara que la figura és nova, cada vegada més sectors busquen professionals amb aquest perfil. Alguns àmbits són:

  • Agències de màrqueting digital: per generar contingut automàticament i amb qualitat

  • Departaments de comunicació: per optimitzar textos, notes de premsa, descripcions de producte

  • Startups tecnològiques: per desenvolupar serveis i aplicacions amb IA

  • Empreses audiovisuals: per crear guions, conceptes visuals o idees creatives

  • Educació: per generar activitats, materials didàctics o respostes automatitzades

  • Recursos humans: per optimitzar processos de selecció, creació de perfils, entrevistes simulades

  • Atenció al client automatitzada: creació de prompts per a xatbots més humans i resolutius

Com es pot formar algú en aquesta professió?

Actualment no existeixen encara carreres universitàries específiques per ser prompt engineer, però sí nombrosos recursos per formar-se de manera autònoma o a través de bootcamps i formacions especialitzades.

Recomanacions:

  • Practicar amb eines d’IA: ChatGPT, Midjourney, Bard, Claude, Runway, etc.

  • Fer cursos en línia: Udemy, Coursera, edX, Domestika… ja ofereixen formacions específiques en prompt engineering.

  • Seguir comunitats online: Twitter, Discords especialitzats, subreddits de IA, etc.

  • Experimentar constantment: la millor manera d’aprendre és provar, equivocar-se i iterar.

Quin futur té aquesta professió?

Tot indica que la demanda de prompt engineers es dispararà en els pròxims anys. Ja hi ha ofertes laborals a multinacionals i startups que ofereixen sous competitius per aquest rol. A més, és una professió transversal, adaptable a molts sectors i amb gran marge d’especialització.

Alguns experts apunten que en pocs anys tots els professionals hauran de tenir nocions bàsiques de prompting, igual com avui es dona per fet saber fer servir el correu electrònic o eines d’ofimàtica.

També es preveu l’aparició de rols derivats:

  • Prompt curator (curador/a de biblioteques de prompts)

  • AI workflow designer (dissenyador de processos IA amb múltiples passos)

  • Prompt auditor (avaluador de la qualitat i ètica dels prompts)

Conclusió

La professió de prompt engineer és una mostra clara de com la tecnologia crea nous rols i oportunitats. Lluny de substituir el treball humà, la IA obre la porta a especialitzacions que combinen creativitat, pensament crític i domini tecnològic.

Entendre com parlar amb una màquina per obtenir resultats humans i útils serà una habilitat essencial en el mercat laboral del futur immediat. I aquells que s’hi avancin, poden ocupar un lloc privilegiat en aquesta nova revolució.

El nou prestigi laboral: ja no és el càrrec, és la reputació digital

Aprèn a gestionar la reputació digital de la teva empresa amb aquests 6  passos - INITEC Marketing Digital

imatge:https://initeconline.com/wp-content/uploads/2019/12/reputacio-digital.png

En el passat, el prestigi professional es mesurava pel títol que apareixia en una targeta de visita: director, gerent, enginyer, advocat. L’escala jeràrquica era clara, i el valor d’una trajectòria venia definit per la posició assolida dins una organització. Però en l’era digital, aquest paradigma està canviant ràpidament. Cada cop més, el que defineix el prestigi no és tant el càrrec que ocupes com la veu que tens, l’impacte que generes, la teva presència digital i la comunitat que et reconeix com a referent.

Aquesta transformació està afectant tots els àmbits: professionals autònoms, emprenedors, treballadors per compte d’altri, creatius, científics, educadors… Ja no n’hi ha prou amb tenir un bon currículum: cal ser visible, aportador i coherent a la xarxa.

En aquest article explorarem com ha evolucionat el concepte de prestigi laboral, què entenem avui per reputació digital i com construir-la de manera estratègica i autèntica.

El canvi de paradigma

Tradicionalment, el prestigi es vinculava a:

  • El títol acadèmic

  • L’empresa on es treballava

  • El nombre de persones que es tenien sota supervisió

  • L’antiguitat i els anys d’experiència

  • El sou com a indicador d’èxit

Però avui, molts professionals amb càrrecs “modests” tenen una gran influència digital, mentre que d’altres amb títols rellevants romanen invisibles fora del seu entorn immediat. Això és especialment evident en sectors com:

  • Tecnologia i startups

  • Comunicació i màrqueting

  • Educació i formació online

  • Disseny, art i creació de continguts

  • Consultoria i coaching

La pregunta ja no és “quin càrrec tens?”, sinó “quin valor aportes?” i “qui et coneix pel que saps fer?”.

Què és la reputació digital?

La reputació digital és la percepció que les altres persones tenen de tu a través dels canals digitals. Aquesta imatge es construeix a partir de:

  • Allò que publiques (articles, vídeos, posts, comentaris)

  • Allò que altres diuen de tu (testimonis, recomanacions, interaccions)

  • La coherència entre el que proclames i el que fas

  • El teu posicionament temàtic (a què et dediques i com ho comuniques)

A diferència de la reputació clàssica, basada en contextos tancats, la reputació digital és oberta, observable i permanent.

Per què és tan rellevant avui?

1. Visibilitat i oportunitats
Moltes oportunitats laborals, col·laboracions i projectes no arriben per canals formals, sinó per connexions digitals. Una bona reputació et converteix en una opció confiable i reconeguda.

2. Autoritat i credibilitat
Compartir coneixement de valor et posiciona com a expert o referent. I això obre portes: conferències, formacions, consultories, lideratge de projectes…

3. Diferenciació
Davant milers de perfils similars, tenir una veu pròpia i reconeixible t’ajuda a destacar i a connectar amb públics concrets.

4. Capital relacional
Una comunitat activa a xarxes professionals és una font de suport, oportunitats i aprenentatge continu.

Com construir una bona reputació digital?

No es tracta de fer autopromoció constant, sinó de construir una presència coherent, generosa i alineada amb els teus valors. Algunes claus:

1. Escull el teu focus temàtic
De què vols parlar? En què ets expert o vols ser-ho? Quins temes t’apassionen? Centrar-te en un àmbit ajuda a crear una identitat clara.

2. Crea contingut de valor
Comparteix idees, reflexions, consells, eines, experiències… No cal ser perfecte ni viral: cal ser útil i autèntic.

3. Interactua i escolta
Comenta, pregunta, recomana altres professionals. La reputació no és només parlar: és participar d’una conversa col·lectiva.

4. Sigues constant
Millor poc i sovint que molt i de forma esporàdica. La confiança es construeix amb el temps.

5. Cuida la teva imatge digital
Actualitza el teu perfil, utilitza una foto professional, explica què fas amb claredat i mostra exemples del teu treball.

6. Demana feedback i recomanacions
Opinions d’altres professionals, testimonis de clients o estudiants poden reforçar la teva credibilitat.

Plataformes clau

  • LinkedIn: la reina de la reputació professional. Perfecta per compartir continguts, articles, interaccions i teixir xarxa.

  • Twitter/X: molt útil per posicionar idees, seguir referents i participar en debats professionals.

  • Medium/Substack/Blogs: canals propis per aprofundir en temes i generar autoritat.

  • YouTube o TikTok professional: formats visuals per educar, divulgar i connectar.

  • Podcasts: una eina potent per crear comunitat i transmetre coneixement.

Exemples reals

  • Docents que comparteixen materials i metodologies i acaben sent convidats a ponències internacionals.

  • Professionals del màrqueting que creen newsletters amb milers de subscriptors i monetitzen el seu coneixement.

  • Arquitectes o dissenyadors que mostren projectes i atreuen clients a través d’Instagram o LinkedIn.

  • Advocats joves que expliquen el seu dia a dia i esdevenen veus reconegudes del dret digital.

Reputació ≠ Influència banal

No es tracta de ser un “influencer” superficial. La reputació digital no es basa en seguidors, sinó en confiança, coherència i aportació. Hi ha professionals amb comunitats petites però altament fidels i actives, i això és molt més valuós que milers de seguidors passius.

Conclusió

En el món laboral actual, la reputació digital és la nova targeta de presentació. No substitueix la competència ni l’experiència, però les complementa i potencia.

Construir-la no és una opció per a persones “mediàtiques”: és una eina de posicionament, visibilitat i connexió per a qualsevol professional del segle XXI.

Jornada laboral de 4 dies a l’hostaleria: experiències pilot en restaurants familiars

La semana laboral de 4 días llama a la puerta de Españaimatge:https://fotografias.antena3.com/clipping/cmsimages01/2022/06/15/1E42BA8F-92A4-4399-AC1D-01BA8C1B7228/semana-laboral-4-dias_default.jpg

La jornada laboral de quatre dies és un model que guanya força en molts sectors com la tecnologia, la consultoria o l’administració pública. Però, què passa amb l’hostaleria, un sector conegut per jornades llargues, caps de setmana intensos i ritmes frenètics? És viable aplicar aquest model en un restaurant familiar? I si ho és, quina forma pot adoptar i amb quins resultats reals?

En aquest article analitzem les primeres experiències pilot que s’han posat en marxa en restaurants petits i mitjans, especialment de gestió familiar, i explorem quins són els avantatges, els obstacles i les fórmules híbrides que poden fer funcionar una setmana laboral de quatre dies també en el món gastronòmic.

El context: un sector amb alt nivell d’exigència

L’hostaleria és, per definició, un sector exigent:

  • Horaris amplis, especialment els caps de setmana

  • Molta càrrega física i emocional

  • Temporades altes molt intenses

  • Dificultat per trobar i retenir personal qualificat

  • Sous ajustats i poc marge de benefici

Això fa que, tradicionalment, parlar de reduir jornades laborals semblés una utopia. Però amb la nova generació de treballadors exigint més conciliació i una millor qualitat de vida, i amb l’evidència que el benestar millora el rendiment, cada cop més establiments s’estan replantejant el seu model.

Per què intentar-ho?

1. Atracció i fidelització del talent
El sector pateix una manca crònica de personal. Oferir condicions laborals més atractives és clau per captar i mantenir treballadors motivats.

2. Reducció de l’absentisme i la rotació
Els equips que poden descansar més rendeixen millor i tenen menys baixes.

3. Millora de l’ambient de treball
Menys fatiga, més concentració i millor comunicació dins de l’equip.

4. Millor experiència per al client
Un personal descansat i implicat transmet millor energia, i això es nota en el servei.

5. Més temps per a la creativitat i la gestió
Els propietaris poden dedicar temps a innovar, formar-se o millorar processos.

Models de jornada de 4 dies que funcionen

1. Torns rotatius amb equips fixes
El personal es divideix en dos equips que cobreixen la setmana, amb dies fixos de treball i descans. S’assegura continuïtat i estabilitat.

2. Torns compactats
S’agrupen les hores laborals en quatre jornades més intenses (per exemple, de 10 hores), deixant tres dies de descans seguits.

3. Reducció real d’hores amb menys dies
Es passen de 40 a 32-35 hores setmanals sense concentrar les jornades. Requereix reorganitzar processos per mantenir la productivitat.

4. Model mixt
S’ofereix la jornada de quatre dies a part de l’equip (per exemple, cuina) i manteniment de cinc dies a sala o viceversa.

5. Aplicació només a temporada baixa
Durant els mesos amb menys afluència es redueixen dies per compensar les temporades fortes.

Exemples reals a Catalunya

Restaurant familiar al Vallès Oriental
Ha implantat torns de quatre dies amb dos equips alternats. Resultat: més estabilitat, millor coordinació i treballadors més motivats.

Bistró de cuina de mercat a Girona
Durant la temporada baixa, obre només de dimecres a dissabte. El personal fa jornades intenses però té tres dies seguits de descans.

Bar de tapes a Barcelona
Ofereix jornada de quatre dies a canvi de polivalència: els treballadors assumeixen funcions múltiples i l’empresa optimitza recursos.

Restaurant de muntanya al Ripollès
A la cuina es fa jornada de quatre dies. Sala manté cinc per necessitats de servei, però amb horaris més compactats i bonificació econòmica.

Reptes habituals

1. Costos laborals
Reduir jornades sense reduir sous pot ser inviable per a negocis amb marges ajustats. Cal buscar fórmules híbrides o ajuts públics.

2. Organització de torns
És clau planificar bé per evitar buits en el servei. L’ús de programari de gestió ajuda molt.

3. Expectatives del client
Si es tanquen més dies o es redueix personal, cal comunicar-ho bé al client perquè entengui el valor afegit.

4. Negoci petit amb poc personal
En restaurants amb només 3-4 treballadors, pot ser complicat implantar-ho sense reforç puntual.

Factors que afavoreixen l’èxit

  • Equips polivalents i compromesos

  • Bon lideratge i planificació anticipada

  • Comunicació oberta amb el personal

  • Programes de digitalització per optimitzar temps

  • Control de costos i bon ús dels recursos

Perspectives de futur

Amb l’evolució del sector i la demanda social de més benestar laboral, la jornada de quatre dies pot esdevenir una realitat cada vegada més estesa també a l’hostaleria. Potser no serà possible aplicar-la literalment a tots els casos, però sí modificar estructures, torns i dinàmiques per avançar cap a models més sostenibles.

A més, iniciatives públiques com programes pilot de la Generalitat o ajuts europeus poden ser una gran oportunitat per provar aquests models amb més seguretat.

Conclusió

Els restaurants familiars no només poden plantejar-se la jornada laboral de quatre dies: poden liderar-ne la innovació. Amb coneixement del personal, flexibilitat i una aposta clara pel benestar, és possible oferir un entorn laboral més humà i eficient.

Millorar les condicions laborals no és només una qüestió ètica, sinó també estratègica. I els locals que ho entenguin avui estaran millor preparats per als reptes de demà.

Ocupacions verdes a Mataró: iniciatives locals que impulsen una economia sostenible

Sostenibilidad y economía verde, una apuesta de futuro para la creación de  empleo | Formación | Economía | EL PAÍS

imatge:https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HEHD3BZBVZEGBD6VHFJ7YGYSVI.jpg?auth=8a0b41b67856d20b4ad6c9ffd475c38dc7090a6bd28ecaf25e0e151e249ee94a&width=1960&height=1103&smart=true

L’economia verda no és només una tendència global: s’està convertint en una realitat palpable a escala local. Mataró, ciutat amb vocació industrial, agrícola i costanera, es troba en un moment clau per impulsar un model econòmic més sostenible, resilient i generador de llocs de treball verds. En un context de transició energètica i crisi climàtica, les ocupacions verdes ofereixen una oportunitat doble: cuidar el planeta i crear ocupació de qualitat.

Aquest article analitza quines són les professions verdes amb més projecció, quines iniciatives ja estan en marxa a Mataró i com es pot promoure una nova economia verda i justa des del territori.

Què entenem per ocupacions verdes?

Segons la definició de la OIT, les ocupacions verdes són aquelles que contribueixen a preservar o restaurar el medi ambient, ja sigui en sectors tradicionals com l’agricultura o la construcció, o en sectors emergents com les energies renovables o la mobilitat elèctrica.

Inclouen treballs relacionats amb:

  • Eficiència energètica

  • Gestió de residus i economia circular

  • Energies renovables

  • Agricultura ecològica i producció de proximitat

  • Educació i sensibilització ambiental

  • Turisme sostenible

  • Rehabilitació d’edificis i urbanisme verd

  • Protecció de la biodiversitat i gestió forestal

Aquestes ocupacions no només responen a una necessitat ambiental, sinó que tenen un alt potencial de creixement en els propers anys.

Mataró: una ciutat amb potencial verd

Mataró, capital del Maresme, compta amb una combinació d’elements que la situen en una posició ideal per liderar la transició verda a nivell comarcal:

1. Entorn natural privilegiat
Amb mar i muntanya, el territori compta amb espais naturals, camps agrícoles, platges i zones protegides que requereixen gestió sostenible i poden generar ocupació ambiental.

2. Presència d’indústria i innovació
El TecnoCampus i el teixit industrial poden esdevenir tractors de projectes d’eficiència energètica, mobilitat sostenible i digitalització verda.

3. Xarxa d’agents socials i formatius
Escoles, instituts, empreses, entitats i administració local ja treballen en projectes que combinen educació, ocupació i sostenibilitat.

4. Compromís institucional
L’Ajuntament de Mataró ha definit estratègies com el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) i forma part de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Quines ocupacions verdes tenen més futur?

1. Instal·ladors de plaques solars i tècnics en energia renovable
Amb l’augment de l’autoconsum, es necessiten perfils formats per instal·lar, mantenir i assessorar projectes solars.

2. Tècnics en gestió de residus i economia circular
Professionals que treballin en la recollida selectiva, compostatge, reutilització i educació ambiental.

3. Experts en rehabilitació energètica d’edificis
Ajudar a fer que els habitatges siguin més eficients i sostenibles: aïllament, sistemes de calefacció verds, etc.

4. Agricultors ecològics i gestors de circuits curts de consum
Impulsar la producció local, la venda directa i les cooperatives agroecològiques.

5. Agents ambientals i educadors en sostenibilitat
Persones que treballin en escoles, ajuntaments o entitats per sensibilitzar i formar sobre la transició ecològica.

Iniciatives que ja funcionen a Mataró

1. Projectes d’horts urbans i agricultura de proximitat
Diversos barris disposen d’horts comunitaris que fomenten el consum responsable i poden esdevenir espais d’inserció sociolaboral.

2. Apostes per la mobilitat sostenible
L’ampliació dels carrils bici, la promoció del transport públic i la incorporació de vehicles elèctrics en flotes municipals són passos clars cap a un model de ciutat més net.

3. Eficiència energètica a edificis municipals
Es fan auditories energètiques, instal·lació de LED i renovació de sistemes antics amb criteris d’estalvi i sostenibilitat.

4. Formació específica al TecnoCampus
Programes de formació en energies renovables, sostenibilitat, gestió ambiental i responsabilitat social empresarial.

5. Col·laboració amb entitats del tercer sector
Projectes d’ocupació per a persones en situació de vulnerabilitat en el marc de la gestió de residus, neteja d’espais naturals o manteniment d’equipaments verds.

Com es pot potenciar encara més aquest camí?

Per fer de Mataró una referència en ocupació verda, es poden impulsar accions com:

  • Crear un observatori local d’ocupació verda amb dades actualitzades i estudis de demanda

  • Promoure la formació dual en sectors com les renovables o la construcció sostenible

  • Oferir ajuts i subvencions a empreses que apostin per la transició verda i contractin perfils ecològics

  • Fomentar la compra pública verda des de l’administració

  • Incentivar els projectes comunitaris d’energia (cooperatives, autoconsum compartit)

  • Enfortir la connexió entre escoles, empreses i administració per crear itineraris professionals verds

Conclusió

El futur laboral de Mataró passa per construir un model de ciutat sostenible, productiva i centrada en les persones. Les ocupacions verdes no són només una necessitat ecològica: són una oportunitat real per diversificar l’economia, generar feina de qualitat i enfortir la cohesió social.

Amb una aposta clara i decidida, Mataró pot esdevenir un referent territorial en transició justa, formació verda i innovació sostenible. El moment de començar és ara.

« Older posts Newer posts »

© 2025 MATARÓ NEWS:

Theme by Anders NorenUp ↑