Com la intel·ligència artificial ajuda a millorar el rendiment a la feina - Itequia

imatge:https://itequia.com/wp-content/uploads/2023/10/2109.i605.035.S.m005.c12.business-artificial-intelligence-big-set-scaled.jpg

La intel·ligència artificial (IA) està transformant a gran velocitat la manera com treballem, vivim i ens relacionem. De sistemes que redacten textos o creen imatges, a algoritmes que prenen decisions mèdiques, financeres o empresarials, la IA ja no és una promesa de futur: és una realitat present i accelerada.

Davant d’aquest panorama, moltes persones es fan una pregunta inquietant: quin serà el paper dels éssers humans en un món dominat per la intel·ligència artificial? Aquest article explora escenaris possibles, sectors afectats, noves oportunitats i el que podem fer com a societat per garantir que la IA no substitueixi la humanitat, sinó que la potenciï.

El punt d’inflexió: IA generativa i automatització avançada

Les IA generatives com ChatGPT, Bard o Midjourney han demostrat que tasques fins ara considerades exclusivament humanes poden ser replicades —i en alguns casos millorades— per màquines. Això inclou:

  • Redacció de textos periodístics o publicitaris

  • Traduccions automàtiques molt precises

  • Creació de codi informàtic

  • Disseny gràfic o conceptual

  • Composició musical o narrativa

  • Assessorament legal o mèdic bàsic

A més, la robotització en sectors com la logística, la indústria o la restauració continua creixent. I amb la millora de la visió artificial, la mobilitat autònoma i la capacitat d’aprenentatge automàtic, cada cop són més les feines que poden ser parcialment o totalment automatitzades.

Quines feines tenen més risc?

Segons diversos estudis (com el del World Economic Forum o el McKinsey Global Institute), les ocupacions més vulnerables són aquelles que són:

  • Altament repetitives o estructurades

  • Basades en regles clares i predicibles

  • Amb poc component creatiu o emocional

  • De processament de dades purament mecànic

Alguns exemples:

  • Administratius i processadors de dades

  • Caixers i treballadors de punts de venda

  • Operadors de centres de trucades

  • Xofers i repartidors (amb vehicles autònoms)

  • Treballadors en línies de producció

I quines feines tenen futur?

Les tasques més difícils de replicar per la IA són les que impliquen:

  • Empatia i comprensió emocional profunda

  • Judici moral i responsabilitat legal

  • Pensament creatiu no predictible

  • Capacitat de lideratge i visió estratègica

  • Adaptabilitat en entorns canviants

Professions amb alt potencial de futur:

  • Psicologia, educació, treball social

  • Direcció estratègica i lideratge d’equips

  • Professions artístiques i creatives

  • Investigació científica amb orientació ètica

  • Professions tècniques que dissenyen, gestionen i regulen la IA

  • Especialistes en sostenibilitat i transició ecològica

  • Especialistes en dades, ciberseguretat i drets digitals

Què faran les empreses?

Les empreses tenen un paper clau en la forma com es gestionarà la transició:

  • Algunes optaran per reduir plantilles i substituir humans per IA per reduir costos

  • Altres apostaran per models híbrids, on la IA fa part de la feina i les persones supervisen, interpreten i humanitzen

  • Les més avançades promouran la requalificació dels seus equips per afrontar els nous reptes

El factor diferencial estarà en la capacitat de combinar la potència de la IA amb el talent humà.

I els governs?

Els poders públics hauran de legislar i actuar en àmbits com:

  • Protecció dels drets laborals en entorns automatitzats

  • Control ètic de l’ús de la IA en àmbits sensibles

  • Fiscalitat que compensi la pèrdua de cotitzacions per substitució de llocs de treball

  • Programes massius de requalificació i formació digital

  • Reforç dels serveis públics on la humanitat és clau: sanitat, educació, cultura…

Cap a una nova definició de treball

Potser el gran repte no és només mantenir els llocs de treball, sinó repensar què entenem per treball en el segle XXI. Si la IA allibera les persones de tasques rutinàries, caldrà valorar més:

  • El treball de cures, sovint invisible però essencial

  • La creativitat, l’expressió i el pensament lliure

  • L’aprenentatge permanent i l’educació continuada

  • L’activisme, el voluntariat i la participació comunitària

  • La recerca del benestar col·lectiu i la qualitat de vida

Potser ens dirigim cap a un futur on treballar menys sigui possible… però només si redistribuïm els beneficis del progrés tecnològic de manera justa.

Què pots fer tu?

Com a persona treballadora o estudiant, pots:

  • Aprendre a col·laborar amb la IA: no lluitar-hi, sinó complementar-la

  • Enfortir habilitats humanes: empatia, comunicació, adaptabilitat, pensament crític

  • Formar-te en àrees amb projecció: dades, ètica digital, sostenibilitat, creativitat

  • Implicar-te en debats socials i polítics sobre el futur del treball

Conclusió

La IA no és només una eina potent: és una força de canvi estructural. Ignorar-la no és una opció, però tampoc ho és resignar-se a un futur distòpic. Tenim l’oportunitat de decidir com volem que sigui aquest futur.

El treball humà no desapareixerà. Però caldrà redefinir-lo, protegir-lo i dignificar-lo, en un món on les màquines poden fer molt… però mai tot.