La història amagada dels búnquers de Mataró i el Maresme

imatge:https://capgros.elnacional.cat/uploads/s1/55/16/50/5e-forti-32_11_1280x644.jpeg

Tot i que avui en dia Mataró és coneguda per la seva platja, el comerç actiu i els esdeveniments culturals, amaga entre els seus paisatges una història de guerra, supervivència i resistència. Els búnquers i refugis antiaeris de la ciutat i del Maresme són testimonis muts d’un passat convuls: la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquests elements de defensa i protecció, molts encara desconeguts per la població, formen part d’un patrimoni històric que mereix ser redescobert i valorat.

El context històric: quan el Maresme era zona estratègica

Durant la Guerra Civil, Mataró i les poblacions del Maresme van jugar un paper important. La seva proximitat a Barcelona i la seva situació costanera les feien vulnerables als bombardejos aeris i als desembarcaments militars. A partir de 1937, amb l’entrada en escena de l’aviació italiana i alemanya al servei del bàndol franquista, es va intensificar la construcció de refugis i búnquers per protegir la població civil.

Els ajuntaments i comitès de defensa locals van coordinar les obres, sovint amb l’ajuda de la mateixa ciutadania. Es van excavar refugis sota escoles, esglésies, fàbriques i places, i es van construir búnquers a zones estratègiques del litoral, preparats per repel·lir hipotètics atacs per mar.

Què és un búnquer i quina diferència hi ha amb un refugi?

Els refugis antiaeris eren espais subterranis, normalment construïts sota terra o dins d’edificis, pensats per protegir la població civil dels bombardejos aeris. Tenien capacitat per a desenes o centenars de persones i estaven equipats amb sistemes de ventilació, bancs, i fins i tot punts de llum.

En canvi, els búnquers costaners eren estructures de defensa activa. Normalment construïts amb formigó armat, es col·locaven a prop del mar o a punts elevats amb bona visibilitat, des d’on podien controlar l’arribada d’embarcacions enemigues. Alguns estaven armats amb metralladores o canons lleugers.

Els búnquers i refugis que encara existeixen a Mataró i rodalies

A Mataró i als municipis veïns encara es poden localitzar diversos vestigis d’aquesta arquitectura militar:

El búnquer de la platja del Varador (Mataró)

Un dels més visibles, situat prop del port, pràcticament a tocar de la sorra. Encara que avui està tancat, des de fora es pot observar la seva estructura cilíndrica i robusta. Durant anys ha estat víctima del vandalisme i l’oblit, però recentment hi ha hagut iniciatives per protegir-lo i contextualitzar-lo.

Refugi antiaeri del Parc Central (Mataró)

Situat sota una de les zones verdes més grans de la ciutat, aquest refugi va ser descobert durant unes obres públiques. Encara no està obert al públic, però forma part d’un projecte municipal per posar en valor la memòria històrica de la ciutat.

Els búnquers de Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac

Aquests municipis també conserven restes ben visibles de búnquers costaners. Alguns estan integrats en el paisatge i sovint passen desapercebuts per als turistes o fins i tot per als veïns. Destaquen pel seu bon estat de conservació i per la vista estratègica que ofereixen sobre el mar.

La importància de conservar la memòria històrica

Els búnquers i refugis no són només formigó vell o estructures abandonades. Són testimonis d’un passat que encara avui genera debat i emoció. Recuperar-los no vol dir glorificar la guerra, sinó recordar per no repetir, comprendre com es va viure i quin impacte va tenir en la població civil.

Diversos ajuntaments del Maresme han impulsat en els darrers anys projectes de recuperació del patrimoni bèl·lic, amb visites guiades, plafons informatius i activitats escolars. Tanmateix, encara hi ha molt a fer. Alguns d’aquests espais continuen oblidats, degradats o fins i tot amagats sota construccions modernes.

Rutes històriques i propostes culturals

Fer una ruta per aquests espais pot esdevenir una experiència molt enriquidora, especialment per a joves i famílies. Algunes idees:

• Itinerari del litoral defensiu: un passeig pel passeig marítim de Mataró amb parada als punts on es conserven búnquers o on hi havia emplaçaments defensius.

• Visita escolar als refugis: crear tallers i itineraris guiats per a escoles, amb contextualització històrica, entrevistes a supervivents i activitats interactives.

• Exposicions temporals: col·laboracions amb museus locals per mostrar objectes trobats, fotografies d’arxiu i documents de l’època.

• Mapatge col·laboratiu: una eina online on la ciutadania pugui aportar informació sobre ubicacions desconegudes o poc documentades.

L’interès creixent pel turisme de memòria

El turisme cultural relacionat amb la memòria històrica està creixent a tot Catalunya. Espais com el Born Centre de Cultura i Memòria, els espais de la Batalla de l’Ebre o la línia del front del Pallars són exemples d’una aposta per entendre el passat a través del territori.

El Maresme, i en concret Mataró, té un potencial enorme per sumar-se a aquesta tendència, oferint rutes i activitats que combinin natura, història i educació.

Una crida a l’acció ciutadana

Conservar el patrimoni no és només tasca de les institucions. Els veïns i veïnes poden jugar un paper clau: participant en campanyes, difonent informació, col·laborant amb historiadors locals i exigint a les administracions que protegeixin aquests espais.

En definitiva, els búnquers de Mataró i del Maresme són molt més que estructures de formigó. Són portes al passat, testimoniatges d’un temps difícil però ple d’històries humanes. Preservar-los i compartir-los és una forma de fer comunitat, de comprendre millor qui som i d’enfortir la nostra identitat col·lectiva.