Mataró pedala: l’anella ciclista suma 15 km nous i pacifica la N-II

El compromís de Mataró amb la mobilitat sostenible ha fet un pas de gegant aquest 2025 amb l’ampliació de l’anella ciclista fins als 32 quilòmetres totals. La ciutat, que fa temps que aposta per transformar l’espai públic per fer-lo més verd, segur i accessible, ha culminat la connexió Castell–Parc Central, una ruta clau que reforça l’eix est-oest i potencia els desplaçaments en bicicleta.

Però això no és tot. El carril segregat a la N-II, que fins ara compartia trànsit amb vehicles a alta velocitat, es convertirà en zona 30 abans d’acabar l’any, en preparació per a la implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Aquestes actuacions formen part d’un pla estratègic de mobilitat urbana que vol reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, millorar la qualitat de vida i fomentar els desplaçaments actius.

A continuació, t’expliquem amb detall què significa tot això per als veïns i veïnes de Mataró, quins beneficis aporta i quins canvis cal esperar a curt i mitjà termini.

Un nou impuls a l’anella ciclista: connectivitat i seguretat

Amb els 15 km que s’acaben d’inaugurar, Mataró es posiciona com una de les ciutats mitjanes de Catalunya amb més infraestructura ciclista per habitant. El tram Castell–Parc Central uneix barris residencials, escoles, zones comercials i equipaments esportius, tot seguint una ruta segura, segregada i senyalitzada.

Els nous trams incorporen:

• Separació física respecte al trànsit motoritzat, amb panots, pilones o jardineres que garanteixen la seguretat del ciclista.

• Paviment de color vermell, visible i antilliscant, especialment útil en dies de pluja.

• Encreuaments protegits, amb semàfors específics per a bicicletes i passos elevats.

• Enllumenat LED intel·ligent, que augmenta la visibilitat nocturna amb sensors de moviment.

Aquest augment de la infraestructura facilita la mobilitat diària amb bicicleta, no només per a lleure, sinó per anar a la feina, a l’escola o de compres. La idea és normalitzar l’ús de la bici com a mitjà de transport habitual.

Zona 30 a la N-II: menys cotxes, menys soroll

Un dels canvis més esperats és la pacificació de la N-II al seu pas per Mataró, un eix viari tradicionalment dominat pels cotxes i el trànsit pesat. A partir del quart trimestre de 2025, aquest tram passarà a ser zona 30, la qual cosa significa:

• Reducció de la velocitat màxima a 30 km/h per a tots els vehicles.

• Preferència de pas per a bicicletes i vianants.

• Possibilitat d’ampliar voreres, instal·lar arbrat o crear espais verds.

• Disminució de la contaminació ambiental i sonora.

Aquesta transformació prepara el terreny per a la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE) que entrarà en vigor entre finals de 2026 i inicis de 2027. La ZBE restringirà l’accés de vehicles contaminants al centre i establirà criteris ambientals per a la mobilitat urbana.

80 nous aparcabicis: facilitats per al dia a dia

Una bona xarxa ciclista no serveix de gaire si no hi ha llocs segurs on deixar la bicicleta. Per això, l’Ajuntament ha instal·lat 80 nous aparcabicis distribuïts per punts estratègics com:

• Estacions de tren (Mataró Centre i Cerdanyola)

• Equipaments públics (CAPs, centres cívics, biblioteques)

• Places comercials i zones escolars

• Accés a platges i carrils bici

A més, aquests nous aparcaments compten amb sistema d’ancoratge doble (roda i quadre) i, en alguns casos, videovigilància.

L’objectiu és reduir els robatoris, una de les principals preocupacions de les persones que utilitzen la bici a diari, i garantir que els trajectes puguin començar i acabar amb tranquil·litat.

Bonificació de l’IBI per comunitats que apostin pel bike-parking

Una de les mesures més innovadores del pla és la bonificació fiscal per a comunitats de veïns que decideixin invertir en infraestructura per a bicicletes. En concret:

• Es podrà sol·licitar una reducció de fins al 25 % de l’IBI durant tres anys si la comunitat habilita un espai tancat, segur i accessible per a l’aparcament de bicicletes.

• La iniciativa es dirigeix sobretot a finques construïdes abans de 2000, que sovint no compten amb espais dissenyats per a aquest ús.

• L’Ajuntament oferirà ajuts tècnics i subvencions per adequar espais comuns, com trasters o garatges, amb rètols, suports verticals i sistemes de tancament.

Aquesta política busca descentralitzar l’aparcament, fomentar la bici entre les famílies i resoldre un dels principals frens al seu ús: no tenir on guardar-la a casa o a prop.

Impacte previst: una ciutat més saludable i més activa

Segons l’Ajuntament de Mataró, amb aquestes noves mesures es preveu que:

• L’ús de la bicicleta augmenti un 40 % durant el proper any.

• Es redueixi el trànsit de vehicles privats un 15 % al centre.

• Les emissions de CO₂ es redueixin en més de 1.000 tones anuals.

• Més del 60 % de la població escolar faci els trajectes casa-escola en bici o a peu.

Aquest canvi de model es basa en estudis que demostren que una ciutat amb mobilitat activa és una ciutat més saludable, amb menys sedentarisme, més interacció social i millor qualitat de l’aire.

I ara què? Els propers passos

Les actuacions que s’han posat en marxa formen part d’un Pla Director de la Bicicleta 2023-2027, que inclou:

• Duplicar el nombre de bicicletes al sistema públic MataróBici.

• Incorporar formació ciclista a escoles i instituts.

• Estendre el servei de manteniment ràpid (BikeBox) a tots els barris.

• Crear una aplicació mòbil amb mapes interactius, notificacions i recompenses per kilòmetres pedalats.

Aquest full de ruta preveu que Mataró esdevingui ciutat amiga de la bicicleta, al nivell d’altres ciutats mitjanes com Vic, Reus o Manresa, que ja han implementat sistemes de mobilitat urbana sostenible amb èxit.

Conclusió: cap a una ciutat pedalable i viva

Mataró avança amb pas ferm cap a un model de ciutat que posa les persones al centre i fa de la bicicleta un element clau per transformar l’espai públic. Amb una anella ciclista de 32 km, una N-II pacificada, més aparcaments i incentius fiscals per a la bici privada, s’obre un horitzó nou per a la mobilitat urbana.

La bici ja no és només una opció ecològica o esportiva: és una eina de canvi urbà, una manera de viure més sana, més eficient i més connectada. A Mataró, pedalar no és només moure’s: és construir futur.