La importància dels límits i perquè ens costa tant posar-los - VENTIJOL

imatge:https://ventijol.cat/wp-content/uploads/2021/07/limits_ventijol-scaled.jpg

Vivim envoltats de pantalles. Les consultem al matí quan ens llevem, durant la feina, a les estones d’oci i abans d’anar a dormir. Missatges de WhatsApp, notificacions de correu, vídeos curts a Instagram, alertes de notícies i correus laborals que arriben a qualsevol hora del dia. Fins i tot quan no les mirem, les pantalles hi són: al rellotge intel·ligent, al televisor, als rètols del carrer. En aquest entorn tan hiperconnectat, desconnectar s’ha convertit en un acte de resistència.

Però, per què ens costa tant? Què hi ha darrere d’aquesta dependència? I sobretot, què podem fer —com a individus i com a societat— per recuperar el control del nostre temps i la nostra atenció?

La hiperconnexió com a norma

Des de fa més d’una dècada, els dispositius mòbils han passat de ser eines a convertir-se en extensions de nosaltres mateixos. Les dades ho confirmen: a Catalunya, segons un informe del 2024 de la Fundació .cat, el 87% de la població utilitza el mòbil més de tres hores al dia, i gairebé un 40% supera les cinc hores.

Aquest ús intensiu no sempre està relacionat amb l’oci. Moltes feines requereixen estar connectat constantment. Els missatges laborals arriben per WhatsApp, les reunions es fan per videotrucada i la disponibilitat 24/7 s’ha normalitzat en molts sectors. El problema és que aquesta connexió contínua no es limita a l’horari laboral, i la frontera entre feina i vida personal s’esborra.

El disseny que atrapa

Les aplicacions i plataformes digitals estan pensades per captar l’atenció i mantenir-nos enganxats el màxim de temps possible. Es tracta d’una estratègia conscient: les notificacions constants, el “scroll infinit” i els sistemes de recompensa variable (com els likes o els missatges que desapareixen) activen mecanismes de dopamina al cervell que ens generen addicció.

Aquesta realitat ha estat estudiada àmpliament per experts en neurociència i psicologia. El disseny addictiu no és casual: plataformes com TikTok o Instagram es basen en algoritmes que aprenen què ens agrada i ens ho mostren sense pausa, eliminant la necessitat de prendre decisions. Això provoca que, sovint, entrem a l’app per “5 minuts” i en sortim 40 minuts després, sense saber ben bé com hem arribat fins allà.

Impacte en la salut i les relacions

Els efectes de l’excés de connexió són múltiples. A nivell físic, l’ús prolongat de pantalles està relacionat amb problemes de visió, dolors cervicals i alteracions del son. La llum blava, especialment a la nit, interfereix en la producció de melatonina, l’hormona que regula el cicle del son.

A nivell emocional, la saturació d’estímuls pot provocar estrès, ansietat, baixa tolerància a la frustració i dificultat per concentrar-se. A més, l’exposició constant a les vides aparentment perfectes d’altres persones pot generar sentiments d’insuficiència o frustració, especialment entre joves.

També cal destacar l’impacte en les relacions personals. És habitual veure grups d’amics en un bar, tots mirant el mòbil, o famílies sopant mentre cadascú està pendent de la seva pantalla. La connexió digital ha substituït, en part, la connexió humana directa.

El repte de posar límits

Desconnectar no és fàcil. El problema no és només tecnològic, sinó també cultural i social. Hi ha una pressió implícita per estar sempre disponible. Quan no contestes un missatge a temps, algú es pot molestar. Si no mires els correus fora d’hores, pots sentir-te “poc professional”. I si no estàs a totes les xarxes, sembla que et quedis fora del món.

Però cada vegada més persones comencen a qüestionar aquest model. L’interès pel digital minimalism (minimalisme digital), els retirs digitals, les hores sense pantalles o les aplicacions que limiten l’ús del mòbil són indicadors d’un moviment creixent: el de recuperar el control sobre el nostre temps i atenció.

Estratègies per desconnectar amb sentit

Desconnectar no vol dir renunciar a la tecnologia, sinó utilitzar-la de manera més conscient i saludable. Aquí tens algunes estratègies útils per començar:

1. Estableix horaris digitals

Reserva franges del dia sense pantalles: per exemple, no mirar el mòbil fins després d’esmorzar, evitar l’ús abans d’anar a dormir, o crear un espai lliure de pantalles a l’hora dels àpats.

2. Apaga les notificacions innecessàries

Les notificacions són una font constant d’interrupció. Deixa només les imprescindibles (com les trucades o missatges importants) i desactiva la resta.

3. Fes servir eines que et mostrin el teu ús real

Aplicacions com Digital Wellbeing (Android) o Temps de pantalla (iOS) et permeten veure quant temps passes a cada app i posar-hi límits automàtics.

4. Reorganitza les aplicacions

Col·loca les apps que vols usar menys en carpetes ocultes o fora de la pantalla principal. Deixa visibles només aquelles que realment necessites.

5. Practica activitats sense pantalles

Llegir, caminar, cuinar, fer esport o conversar són activitats que poden ajudar-te a reconnectar amb el món físic i reduir la dependència digital.

I les institucions, què poden fer?

No tot ha de recaure en l’individu. Les administracions, les escoles i les empreses també poden promoure una cultura més saludable:

  • Les escoles poden educar en ús responsable de la tecnologia, no només en competències digitals.

  • Les empreses poden establir polítiques de desconnexió real, com evitar correus fora de l’horari laboral.

  • Les campanyes públiques poden sensibilitzar sobre els riscos de la hiperconnexió i promoure hàbits més sans.

També cal que la legislació vagi adaptant-se a aquesta realitat, garantint drets com la desconnexió digital i regulant els efectes nocius d’algoritmes dissenyats per maximitzar el temps d’ús.

Una nova relació amb la tecnologia és possible

La solució no és tornar enrere ni rebutjar el progrés. La tecnologia ha aportat enormes beneficis: comunicació instantània, accés a informació, noves formes de treball i aprenentatge. Però com qualsevol eina poderosa, requereix criteri, límits i responsabilitat.

Desconnectar és una forma de connectar millor: amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten, amb el món real. I en un moment en què l’atenció és un recurs escàs, cuidar-la és un acte de salut i llibertat.