Foto d'estoc gratuïta de afecte per les mascotes, amants de les mascotes, amics d'animals, amics peluts, amistat entre espècies, animals domèstics, animals lúdics, caní, companyia, companyia animal, companyia de mascotes, comportament animal,

imatge:https://images.pexels.com/photos/16366333/pexels-photo-16366333/free-photo-of-gos-mascotes-gat-urba.jpeg?auto=compress&cs=tinysrgb&w=1260&h=750&dpr=1

Cada vegada més llars a Mataró tenen animals de companyia. Segons dades de l’Ajuntament, més d’un 30% dels domicilis registren almenys un gos o un gat, i la xifra continua creixent. Aquesta realitat no és exclusiva de la nostra ciutat: arreu de Catalunya, les mascotes formen part cada vegada més central de la vida familiar i emocional de les persones.

Però aquesta convivència humana-animal dins l’espai urbà també planteja nous reptes. Com podem garantir el benestar de les mascotes i alhora respectar la convivència amb la resta de ciutadans? Quines són les responsabilitats que comporta tenir un animal en entorns com Mataró? Què podem fer per fomentar una convivència més cívica i saludable per a tothom?

Aquest article reflexiona sobre la situació actual, exposa bones pràctiques i ofereix recursos útils per a propietaris, veïns i institucions.

Més mascotes, més responsabilitats

En les últimes dècades, el rol de les mascotes ha canviat profundament. Si abans el gos es considerava una eina de vigilància i el gat un caçador de rosegadors, avui són membres de ple dret de moltes famílies, amb accés a serveis veterinaris, alimentació especialitzada i fins i tot psicologia animal.

Aquesta transformació ha tingut conseqüències positives: més consciència sobre els drets dels animals, més adopcions responsables i més inversió en el seu benestar. Però també ha generat conflictes en l’espai públic: excrements no recollits, sorolls, gossos deslligats o situacions de por en espais comuns.

És per això que, tenir una mascota en entorn urbà, no és només un acte afectiu, sinó també una responsabilitat social.

Principals reptes de convivència urbana amb animals

1. Recollida d’excrements i miccions

Tot i que Mataró disposa de papereres amb dispensadors de bosses i senyals clars, encara hi ha molts carrers amb presència freqüent d’excrements de gos. Aquest fet genera molèsties, problemes d’higiene i mala imatge urbana.

Les orines, tot i no deixar rastre sòlid, també poden ser font de conflicte, especialment en portals, cantonades o façanes de comerços. Algunes ciutats han començat a exigir netejar amb aigua o productes específics després de cada micció, una pràctica que cada cop es normalitza més.

2. Gossos deslligats fora de les zones permeses

L’ordenança municipal de Mataró estableix que els gossos han d’anar lligats a la via pública, excepte a les àrees d’esbarjo habilitades. Tot i això, és habitual veure gossos corrent lliurement per places o parcs, cosa que pot generar por en infants, molèsties a altres animals o fins i tot accidents.

3. Sorolls i lladrucs continus

A les comunitats de veïns, un dels conflictes més habituals són els lladrucs prolongats de gossos sols a casa. Aquest comportament pot indicar ansietat per separació i afecta tant el benestar del gos com la convivència amb els veïns.

4. Abandonament i manca de xipatge

Tot i els avenços, encara hi ha casos de mascotes abandonades o trobades sense identificar. El xipatge és obligatori, però la seva aplicació no és universal. Sense xip, és gairebé impossible recuperar l’animal o sancionar conductes irresponsables.

Bones pràctiques per a una convivència exemplar

1. Educació i socialització de la mascota

Un gos educat és un gos que pot viure millor a la ciutat. Socialitzar-lo amb altres animals, persones i situacions urbanes des de petit és fonamental per prevenir pors, agressivitat o conductes destructives.

Avui dia hi ha moltes opcions d’ensinistrament en positiu, que es poden fer individualment o en grup. A més, l’estimulació mental i física diària és essencial per evitar problemes de comportament.

2. Complir amb la normativa local

Cal conèixer i respectar les ordenances municipals: portar el gos lligat, recollir els excrements, portar-lo amb morrió si és potencialment perillós, no accedir a zones prohibides (com algunes platges a l’estiu) i garantir el seu registre i xipatge.

L’Ajuntament de Mataró disposa d’un registre d’animals domèstics i ofereix informació actualitzada al seu web. També es pot consultar la normativa específica a través de l’ordenança de tinença d’animals.

3. Participar de la comunitat animalista local

A Mataró hi ha diverses entitats i associacions que promouen l’adopció responsable, l’educació canina i la protecció animal. Participar-hi ajuda a crear xarxa, resoldre dubtes, fer voluntariat i fomentar bones pràctiques.

Alguns noms destacats:

  • Protectora d’Animals de Mataró (SPAM): fa dècades que promou l’adopció i el benestar animal.

  • Etocan i altres centres d’educació canina: ofereixen formació, assessorament i socialització.

  • Grups de veïns amb mascotes: presents a xarxes socials, comparteixen consells i organitzen quedades o activitats.

4. Informar i dialogar, no enfrontar

Quan hi ha conflictes veïnals relacionats amb mascotes, el diàleg és fonamental. Abans de denunciar o generar tensió, pot ser útil parlar amb la persona afectada, explicar el problema i buscar solucions conjuntes.

A vegades, qui deixa el gos sol no és conscient dels lladrucs. O qui no recull l’excrement pot ser un visitant. El civisme es construeix amb empatia i responsabilitat compartida.

Les institucions també tenen un paper clau

L’administració pública ha d’anar més enllà de sancionar i ha de crear entorns i recursos que facilitin la tinença responsable. Algunes propostes que ja es duen a terme o que es podrien impulsar:

  • Àrees d’esbarjo caní ben dissenyades i mantingudes

  • Campanyes de sensibilització periòdiques

  • Xerrades informatives als centres cívics

  • Ajuts per a la castració o adopció

  • Suport a la formació i l’educació canina

També és clau fomentar la col·laboració amb entitats animalistes i veïnals per recollir propostes i millorar l’entorn de convivència.

Conclusió: convivència i benestar van de la mà

Tenir una mascota a la ciutat és una alegria i una responsabilitat. Els animals ens aporten afecte, companyia i benestar emocional. Però també depenen totalment de nosaltres per viure en condicions dignes i segures. Conviure amb mascotes en entorns urbans és possible, però requereix educació, civisme i respecte mutu.

Quan cada persona compleix amb les seves responsabilitats i l’administració acompanya amb recursos i sensibilització, guanyem tots: els animals, els propietaris i tota la comunitat. Mataró pot ser una ciutat amiga dels animals si ho fem entre tots.