Els 28 projectes que definiran el futur de Mataró

imatge:https://www.capgros.com/uploads/s1/12/58/45/1/rom-7526_7_960x634.jpeg

Vivim en un món en transformació. L’emergència climàtica, la digitalització accelerada, les crisis sanitàries i els canvis en els hàbits laborals estan alterant profundament la manera com vivim, treballem i ens relacionem amb l’espai urbà. En aquest context, les ciutats mitjanes com Mataró es troben davant d’un moment clau, amb noves oportunitats però també grans reptes.

Si durant dècades el relat urbanístic s’ha centrat en les grans metròpolis (Barcelona, Madrid, París…), avui cada cop més veus apunten al potencial de les ciutats intermèdies per esdevenir motors de canvi, innovació i qualitat de vida. Però perquè això passi, cal una mirada estratègica i valenta.

Aquest article analitza el paper de Mataró com a ciutat mitjana en el segle XXI, les oportunitats que se’n deriven i els riscos que cal evitar si volem garantir un futur equilibrat, sostenible i amb arrels al territori.

Què entenem per ciutat mitjana?

Les ciutats mitjanes són aquelles que, sense tenir la dimensió de les grans capitals, concentren serveis, infraestructures i població suficient per oferir una vida urbana completa. Mataró, amb més de 130.000 habitants, és un clar exemple: capital del Maresme, amb connexions ferroviàries, universitat, serveis hospitalaris i teixit comercial i empresarial propi.

Aquest tipus de ciutat té una escala humana, però amb possibilitats de dinamitzar tot un territori. En el cas de Mataró, la seva situació costanera, la proximitat amb Barcelona i el seu patrimoni cultural i econòmic li donen un caràcter únic.

Oportunitats per a ciutats com Mataró

1. Descentralització postpandèmia i teletreball

La pandèmia de la COVID-19 va provocar un canvi radical en la manera de treballar. Milers de persones van descobrir que podien fer la seva feina des de casa, o des de qualsevol lloc amb connexió. Això ha generat una oportunitat clara per a ciutats com Mataró: atreure persones que busquen fugir del ritme accelerat de Barcelona, però que volen mantenir una bona qualitat de serveis.

Aquest nou flux residencial pot revitalitzar l’economia local, impulsar la rehabilitació d’habitatges i fer créixer sectors com la restauració, l’educació o la cultura.

2. Reequilibri territorial i descongestió metropolitana

Mataró pot exercir un paper clau en el reequilibri territorial de Catalunya. Si es dota de bones infraestructures de mobilitat, serveis i accés a la cultura i el coneixement, pot contribuir a descongestionar l’àrea metropolitana i frenar la dependència centralista.

Ciutats mitjanes fortes generen territoris més justos, més resilients i més cohesionats.

3. Espais més habitables i verds

Per la seva dimensió, Mataró pot desenvolupar models urbanístics més sostenibles i accessibles que no serien viables a grans ciutats. L’aposta per una mobilitat verda, la promoció d’habitatge assequible, els espais públics de qualitat o les comunitats energètiques locals són línies a explorar.

A més, ciutats com Mataró poden recuperar la connexió amb l’entorn natural —el mar, la riera, el Parc del Montnegre— com a element de salut, lleure i sostenibilitat.

4. Innovació i economia de proximitat

Amb un teixit de petites i mitjanes empreses, una tradició industrial i una creixent xarxa de projectes innovadors, Mataró pot posicionar-se com a laboratori d’innovació social, tecnològica i ambiental. El suport a l’emprenedoria local, l’impuls a l’economia circular o les cooperatives poden reforçar un model propi, diversificat i resilient.

Riscos i amenaces a tenir en compte

No obstant això, aquest potencial no s’ha de donar per fet. També hi ha riscos que poden frenar o fins i tot revertir aquest impuls.

1. Gentrificació i augment del preu de l’habitatge

L’arribada de nous residents amb més poder adquisitiu pot generar pressió sobre el mercat immobiliari, fent pujar els preus i dificultant l’accés a l’habitatge per a la població local. Aquest fenomen, conegut com a gentrificació, pot desplaçar veïns i alterar l’equilibri social.

És essencial establir polítiques d’habitatge protegit, foment del lloguer assequible i rehabilitació d’edificis en desús amb criteris socials.

2. Pèrdua d’identitat i model urbà copiat

El desig d’atraure nous habitants o turistes pot portar algunes ciutats a copiar models forans, perdre el seu caràcter i caure en l’homogeneïtzació. L’autenticitat i l’arrelament són claus per a un desenvolupament sostenible i amb sentit.

Mataró ha de posar en valor la seva identitat pròpia: el patrimoni industrial, el modernisme, les entitats locals, la memòria obrera i el vincle amb el mar i el camp.

3. Dependència de la mobilitat amb Barcelona

Si no s’impulsen prou llocs de treball locals i formació de qualitat, Mataró pot quedar com a ciutat dormitori, amb dependència de la capital per estudiar o treballar. Això genera col·lapses de mobilitat i desequilibris territorials.

Cal fomentar un teixit econòmic diversificat, potent i arrelat al territori, així com una oferta educativa atractiva i adaptada als reptes de futur.

4. Inacció davant del canvi climàtic

Les ciutats costaneres com Mataró són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic: pujada del nivell del mar, temporals, calorades extremes i problemes hídrics. Si no s’actua amb previsió, la vulnerabilitat pot augmentar.

La transició energètica, la resiliència climàtica i la gestió sostenible de l’aigua i el verd urbà han de ser eixos centrals del planejament urbanístic.

Què pot fer Mataró per aprofitar aquest moment?

  • Impulsar una estratègia urbana pròpia, amb participació ciutadana i visió a llarg termini.

  • Invertir en mobilitat sostenible i connectivitat digital de qualitat per fer viable el teletreball i l’activitat local.

  • Protegir i activar el parc d’habitatge públic i assequible.

  • Donar suport a iniciatives econòmiques locals, socials i ecològiques.

  • Crear espais de trobada, cultura i innovació per fer de la ciutat un lloc atractiu per viure i créixer.

  • Enfortir l’educació i la formació professional, adaptant-les als sectors emergents.

  • Establir aliances amb altres ciutats mitjanes per compartir estratègies i fer front comú als reptes compartits.

Conclusió: una oportunitat que no podem desaprofitar

Mataró, com moltes altres ciutats mitjanes catalanes, té l’oportunitat de liderar un nou model urbà, més equilibrat, sostenible i humà. Però això no passarà sol. Cal visió, lideratge polític, implicació ciutadana i capacitat de pensar més enllà dels quatre anys de mandat.

En un món cada cop més imprevisible i accelerat, les ciutats com Mataró poden ser espais de seguretat, innovació i benestar. Però només si sabem cuidar el que ens fa únics i construir col·lectivament el futur que volem.