L'art de no fer res

imatge:https://static1.ara.cat/clip/1e395603-bff4-4efe-8826-4bc2870b4439_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg

En una època en què el temps sembla una cursa i el valor personal sovint es mesura per la productivitat, descansar ha esdevingut gairebé un acte de rebel·lia. El missatge que ens transmet la societat és clar: si no estàs fent alguna cosa “útil”, estàs perdent el temps. Però, i si precisament el que necessitem és recuperar l’espai per no fer res? Per respirar. Per existir sense pressió. Per reconnectar amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

Aquest article és una defensa del no fer res com a pràctica necessària, saludable i humana. Una reflexió sobre com el descans real pot ajudar-nos a viure millor i amb més sentit, i com podem començar a incorporar-lo en el nostre dia a dia, també a Mataró.

Una societat que no para

Vivim immersos en una cultura de la hiperactivitat. Des de l’escola fins a la feina, tot ens empeny a fer més, més ràpid i millor. Tenim agendes plenes, pantalles que no descansen mai, notificacions constants i una sensació permanent que sempre podríem estar aprofitant més el temps.

Aquesta mentalitat ens ha portat a associar el descans amb la culpa. Si descanses, et sents mandrós. Si desconectes, ets poc ambiciós. Però aquest model ens està esgotant. I cada vegada més persones s’adonen que viure així no és sostenible.

Què vol dir “no fer res”?

Quan parlem de no fer res, no ens referim a estar avorrits davant d’una pantalla o a perdre el temps amb distraccions buides. Ens referim a:

  • Aturar-se sense objectiu ni finalitat.

  • Estar sense produir, planificar, respondre o solucionar.

  • Permetre’s simplement existir, respirar, observar, sentir.

  • Deixar espai al silenci, a la contemplació, a l’espontaneïtat.

És un “no fer” actiu i conscient. Un estat que permet al cos i a la ment descansar de veritat.

Per què ens costa tant?

Hi ha diversos motius pels quals ens resulta tan difícil no fer res:

1. Càrrega cultural

Des de petits se’ns ha ensenyat que l’activitat és positiva i la inactivitat negativa. Fer moltes coses vol dir que tens èxit, ets vàlid, ets productiu.

2. Por al buit

Moltes persones, quan s’aturen, se senten inquietes, nervioses o buides. No fer res ens posa davant d’allò que normalment evitem: emocions, dubtes, pensaments incòmodes.

3. Addicció a l’estímul

Vivim tan estimulats per pantalles, sorolls i tasques, que quan no en tenim cap, el cervell entra en abstinència. Ens avorrim fàcilment i busquem distraccions immediates.

4. Pressió social

Tenim por que ens jutgin si ens veuen “sense fer res”. Ens hem acostumat a justificar el descans: “necessitava desconnectar”, “ho he guanyat”, “estic molt cansat”. Com si el descans no fos un dret per si sol.

Beneficis del descans real

Aturar-se no és només agradable. És necessari. El descans conscient té beneficis demostrats per la salut física, mental i emocional.

Millora la creativitat

El cervell connecta idees i troba solucions noves quan no està ocupat en tasques concretes. Moltes idees brillants han nascut mentre algú feia una passejada o descansava.

Redueix l’estrès

El descans disminueix els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, i activa el sistema nerviós parasimpàtic, que afavoreix la calma i la regeneració.

Millora la concentració

Paradoxalment, aturar-se ajuda després a concentrar-se millor. El cervell descansat ret més i comet menys errors.

Enforteix l’autoestima

Permetre’t descansar sense culpa és una forma de respecte i d’autoestima. És reconèixer que el teu valor no depèn només del que fas, sinó de qui ets.

Potencia la connexió amb un mateix

Quan deixem d’omplir cada moment, ens escoltem millor. Podem identificar com estem, què necessitem i cap on volem anar.

Com practicar el “no fer res” a Mataró?

Tot i ser una ciutat activa, Mataró ofereix múltiples espais i moments per aturar-se i descansar de debò. Aquí tens algunes idees:

1. Anar a passejar sense rumb

Fer una passejada per la platja, el Passeig Marítim o els camins del voltant de Mata o Can Bruguera, sense cap objectiu concret, és una forma ideal de no fer res amb consciència.

2. Seure en un banc a observar

A la Plaça Gran, al Parc Central o en qualsevol plaça de barri, asseure’s a observar la vida pot ser un exercici de presència molt potent.

3. Fer una pausa sense mòbil

Deixa el mòbil en silenci i fes una pausa de 10 minuts només per respirar, mirar per la finestra o tancar els ulls. No facis res. No planifiquis. No productivitzi’s la pausa.

4. Crear un espai de calma a casa

Dedica un racó de casa al silenci i a la quietud. Sense pantalles, sense distraccions. Pot ser una butaca, una estoreta o una cadira al balcó.

5. Practicar mindfulness o meditació

Hi ha tallers i grups a Mataró que ofereixen sessions de meditació, ioga o consciència corporal. Però també pots començar sol amb vídeos o apps senzilles.

El descans no és negociable

És important entendre que el descans no ha de ser una recompensa per haver treballat molt. És una necessitat bàsica del nostre cos i de la nostra ment. Igual que mengem, dormim o respirem, també necessitem aturar-nos.

En una societat que glorifica la pressa, descansar és un acte de rebel·lia sanadora. És una manera de cuidar-nos i de resistir la desconnexió emocional i social.

Educar en el valor del descans

Si volem transformar la relació col·lectiva amb el descans, hem d’educar infants i joves en el valor de l’aturada. Deixar-los espais lliures, no omplir-los d’activitats i ensenyar-los que avorrir-se no és dolent, sinó un camí cap a la creativitat i l’autonomia.

També als adults ens toca desaprendre moltes creences: que si no produeixes no vals, que cal estar ocupat sempre, que l’oci passiu és per a mandrosos. El descans no ha de justificar-se. S’ha de reivindicar.

Conclusió: descansar per viure millor

Potser no podem desfer-nos de totes les exigències ni viure sempre sense presses. Però sí que podem escollir moments per no fer res, per parar, per escoltar. I fer-ho sense culpa.

Perquè al final, no és cert que el temps és or. El temps és vida. I aturar-se, encara que sigui uns minuts cada dia, és una manera de recuperar-la.