imagen:https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2023/10/Captura-de-Pantalla-2023-10-19-a-les-17.02.56-19150303.png
La generació Z, formada pels joves nascuts entre el 1997 i el 2010, representa avui un dels segments socials més influents a Mataró i arreu del món. Tot i la seva joventut, aquesta generació ja ha començat a transformar la manera com es relaciona la societat amb la tecnologia, el treball, el consum i la política. Mataró, com a ciutat diversa, dinàmica i en contínua evolució, ofereix un escenari interessant per entendre els hàbits, les preocupacions i les aspiracions d’aquesta nova fornada de ciutadans i ciutadanes. Però, com pensen realment els joves d’entre 16 i 26 anys a Mataró? Què els preocupa? Què consumeixen, què rebutgen i què esperen del futur?
Per començar, cal tenir en compte que la generació Z ha crescut en un context de canvis accelerats. A diferència de generacions anteriors, han estat criats en plena era digital, envoltats de pantalles, xarxes socials i informació constant. Això els ha conferit una habilitat tecnològica natural, però també els ha exposat a una quantitat de pressions i estímuls sense precedents. En el cas concret de Mataró, aquesta exposició digital conviu amb una realitat social marcada per contrastos: d’una banda, l’esforç d’un Ajuntament que inverteix en joventut i cultura, i de l’altra, unes condicions econòmiques que sovint dificulten la plena autonomia i desenvolupament dels joves.
Les seves prioritats, segons diverses enquestes realitzades per entitats locals com el Consell Comarcal del Maresme o el Servei d’Informació Juvenil de Mataró, passen principalment per la salut mental, la formació i l’estabilitat econòmica. En un món marcat per la incertesa, aquesta generació no té cap garantia de millorar la qualitat de vida de les seves famílies com havia passat amb generacions anteriors. Això provoca una actitud més crítica, però també més creativa. Els joves de Mataró no només esperen que el sistema funcioni per ells; molts volen reinventar-lo.
En l’àmbit educatiu, la generació Z de Mataró destaca per ser pràctica. Volen formació que serveixi, que connecti amb el món real i amb les seves passions. Els cicles formatius, les formacions duals i els estudis amb sortides clares tenen una gran demanda. També creix l’interès per les noves tecnologies, el disseny, la sostenibilitat i el món audiovisual. El perfil d’estudiant ha canviat: volen poder treballar mentre estudien, emprendre petits projectes o combinar formació presencial amb formats digitals.
Pel que fa al consum, la generació Z és menys fidel a les marques que generacions anteriors. No compren pel logotip, sinó per valors. Prefereixen empreses amb responsabilitat social, amb missatges clars sobre sostenibilitat, igualtat i transparència. Això també es reflecteix a Mataró, on molts joves aposten per iniciatives de proximitat, botigues locals, mercats de segona mà o plataformes de consum responsable. L’ús d’apps com Wallapop, Vinted o Too Good To Go és habitual, així com la participació en mercats d’intercanvi o fires alternatives.
A nivell cultural, el seu univers és fragmentat però intens. Són lectors de continguts curts, visuals i digitals, però també poden ser apassionats de la lectura clàssica si connecta amb els seus interessos. El que és clau és el format i l’autenticitat. Les xarxes socials com TikTok, Instagram i YouTube són el seu canal natural d’informació i entreteniment. Aquí és on consumeixen música, moda, actualitat i fins i tot política. Però alhora, cada vegada més joves de Mataró s’allunyen d’aquests canals per saturació i busquen espais més “nets” com BeReal, Discord o Telegram.
En el pla emocional, una de les grans preocupacions de la generació Z a Mataró és la salut mental. El sentiment de soledat, l’angoixa pel futur i les pressions estètiques i socials derivades de les xarxes tenen un impacte evident. Els serveis de salut mental per a joves, tot i els esforços municipals i del sistema sanitari, sovint es veuen desbordats. Això ha donat lloc a iniciatives alternatives, com grups de suport entre iguals, projectes de teràpia comunitària o l’ús d’aplicacions de mindfulness i gestió emocional. Molts joves reclamen més espais de trobada segurs, sense judici, on poder parlar i ser escoltats.
Respecte a la participació política i social, la generació Z no sempre confia en els canals tradicionals. La seva implicació no passa necessàriament per militar en partits o sindicats, sinó per accions puntuals, campanyes digitals o mobilitzacions temàtiques. El moviment feminista, el canvi climàtic, l’antiracisme i els drets LGTBI són temes que mobilitzen bona part d’aquest segment. A Mataró, la presència d’associacions juvenils, col·lectius estudiantils o plataformes veïnals ha crescut en els darrers anys, moltes vegades liderades per joves que no superen els 20 anys.
En l’àmbit laboral, la generació Z és conscient de les limitacions. Saben que les feines precàries són la norma i que l’estabilitat és difícil d’assolir abans dels 30 anys. Tot i això, mantenen l’esperança i busquen alternatives: autoocupació, cooperatives, economia social o carreres digitals que permetin treballar en remot. També valoren cada vegada més l’equilibri entre feina i vida personal. No volen viure per treballar, sinó treballar per viure, i això comporta una redefinició de les aspiracions i de la idea mateixa d’èxit.
La ciutat de Mataró, amb els seus espais joves, festivals, centres educatius i recursos públics, juga un paper fonamental a l’hora d’acompanyar i donar oportunitats reals a aquesta generació. Tanmateix, encara hi ha camí per recórrer. Són molts els joves que no coneixen els recursos que tenen a disposició o que no senten que les institucions els representin. Això demana una escolta activa i una major presència de la veu jove en els processos de presa de decisions.
En definitiva, la generació Z a Mataró és diversa, complexa i plena de contradiccions, però també de potencial. Volen viure amb sentit, treballar en el que els apassiona i formar part d’un món més just. Són crítics, però també implicats. Consumidors exigents, però també compromesos. I sobretot, són el present d’una ciutat que, si vol mirar amb optimisme cap al futur, ha de saber escoltar-los, entendre’ls i caminar al seu costat.
Leave a Reply