imagen:https://www.capgros.com/uploads/s1/19/68/66/portada.jpeg
Mataró, capital del Maresme, no és només una ciutat amb història, mar i cultura. També és una incubadora de talent digital. Amb l’auge de les xarxes socials, han sorgit a la ciutat una nova generació de creadors de contingut que, a través d’Instagram, TikTok, YouTube o Twitch, comparteixen la seva veu, estils de vida, opinions i projectes amb centenars o milers de seguidors. Són els influencers de Mataró. Alguns tenen un públic local molt fidel; altres han traspassat fronteres. Però tots, en major o menor mesura, generen conversa, marquen tendència i tenen un impacte real en la comunitat.
Per començar, cal entendre què vol dir realment ser influencer. No és només tenir molts seguidors. És tenir la capacitat d’influir en el comportament o les opinions d’un públic. Això pot ser a través de moda, gastronomia, activisme, esports, cultura, humor o estils de vida. I a Mataró, en totes aquestes categories hi ha veus potents que val la pena conèixer.
Un dels noms més destacats és la Laia Cañigueral, coneguda al seu perfil d’Instagram com @laiacani. Aquesta jove mataronina de 23 anys s’ha fet un nom com a divulgadora de moda sostenible i activisme feminista. Combina contingut de ‘looks’ assequibles i consells de compra responsable amb reflexions sobre el consum i la pressió estètica a les xarxes. Ha col·laborat amb marques locals i forma part de diversos esdeveniments relacionats amb la moda ètica a Barcelona. El seu estil proper i autèntic ha generat una comunitat molt activa que segueix les seves recomanacions.
En l’àmbit del fitness i el benestar, destaca el Marc Tió (@marctio.fit). Entrenador personal i nutricionista, publica rutines casolanes, receptes saludables i consells per mantenir-se en forma amb pocs recursos. Té una comunitat fidel a Mataró i rodalia, i molts dels seus clients el coneixen de les seves aparicions regulars a la platja del Varador fent entrenaments en grup. El Marc defensa un estil de vida actiu i assequible, especialment pensat per a joves que no poden permetre’s un gimnàs.
També és important destacar els perfils més artístics. La Marta Ribas (@martaribasart), per exemple, és una jove il·lustradora que combina la seva faceta de creadora de dibuixos digitals amb petits vídeos explicant el seu procés creatiu. A TikTok ha superat els 50.000 seguidors i ha venut obres a tot Espanya. Però sempre manté un vincle fort amb Mataró, sovint exposant en espais locals, participant en mercats de joves artistes o donant tallers a instituts.
El món de l’humor i el contingut casual també té referents locals. Un cas popular és el del Gerard Puig (@gerardpuig.mp4), conegut pels seus vídeos satírics sobre la vida als pobles catalans, l’educació o les situacions absurdes del dia a dia. Els seus reels tenen milers de visualitzacions i sovint es viralitzen per la seva ironia i sentit de l’humor molt proper al jovent mataroní. Tot i que juga amb l’humor, també introdueix reflexions sobre política, precarietat laboral o l’habitatge.
No podem oblidar tampoc les veus activistes i educatives. La Núria Serrat (@nuria_educa) és pedagoga i crea contingut pensat per a famílies, mestres i adolescents. Parla sobre educació emocional, diversitat, inclusió i com adaptar l’escola al món digital. Encara que té una comunitat més petita, la Núria té un alt grau d’interacció i moltes escoles de la zona han adaptat idees que ella ha compartit. La seva influència és més qualitativa que quantitativa, però igualment poderosa.
En l’àmbit de la gastronomia, trobem també figures com el David Romeu (@elplatdelmar), que mostra receptes locals amb productes del Maresme, rutes per tastar plats típics i fa crítiques gastronòmiques de petits establiments de Mataró. Ha col·laborat amb diversos restaurants de la ciutat i sovint defensa el comerç local, donant visibilitat a negocis que no tenen gran presència digital. És molt valorat per la seva proximitat i pel seu compromís amb l’economia de proximitat.
Ara bé, quin impacte tenen realment aquests influencers en la comunitat? En primer lloc, generen referents locals. Davant la saturació de figures globals amb estils de vida inabastables, aquests creadors ofereixen un model més proper i realista, especialment per a la joventut. A més, connecten el món digital amb el territori: promocionen activitats locals, fan visibles problemàtiques de la ciutat o posen en valor aspectes de la cultura mataronina.
També contribueixen a crear xarxa. Molts col·laboren entre ells, participen en esdeveniments culturals o solidaris i tenen una relació directa amb els seus seguidors. No són figures inabastables: pots trobar-los a la biblioteca, al mercat o al tren cap a Barcelona. Aquesta accessibilitat genera confiança i els converteix en ponts entre la vida digital i la realitat quotidiana.
Però com passa amb qualsevol fenomen, també cal ser crítics. Algunes veus han assenyalat que el contingut de certs influencers es basa massa en l’estètica o en la promoció constant de productes, cosa que pot alimentar una cultura de consum poc reflexiva. Altres critiquen l’absència de diversitat i la repetició de formats. És important, doncs, que la comunitat local també pugui participar en el debat sobre quin tipus de contingut es valora, es comparteix i es promou.
Amb tot, no hi ha dubte que els influencers de Mataró són ja part de l’ecosistema cultural i social de la ciutat. Reflecteixen el talent, la creativitat i la veu d’una generació que ha trobat en el món digital una eina per expressar-se i connectar amb altres. Ja sigui parlant de moda, educació, humor, art o cuina, aquests creadors contribueixen a donar una imatge viva i plural de Mataró, fent que la ciutat també tingui presència pròpia dins el gran soroll global d’internet.
Leave a Reply