Com afectarà la Intel·ligència Artificial a l'educació?

imagen:https://blog.vicensvives.com/wp-content/uploads/2021/04/Inteligencia-Artificial.jpg

La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una idea de ciència-ficció per convertir-se en una realitat quotidiana que ja transforma la manera com vivim, treballem i aprenem. A Mataró, una ciutat amb una llarga tradició industrial i un ecosistema educatiu i tecnològic emergent, la irrupció de la IA planteja tant reptes com oportunitats. Què representa aquesta tecnologia per al futur del treball a la ciutat? Com s’hi està adaptant l’educació? Quin impacte tindrà en la vida dels joves mataronins? Aquest article analitza de forma local les claus d’un fenomen global.

Per començar, cal entendre què és la IA. Es tracta d’un conjunt de tecnologies que permeten a les màquines simular processos intel·ligents com l’aprenentatge, el raonament, la percepció i la presa de decisions. Aquesta capacitat ha fet possible la creació d’algoritmes que redacten textos, reconeixen imatges, responen consultes, analitzen grans volums de dades i fins i tot creen música o fan diagnòstics mèdics. A Mataró, com en qualsevol altra ciutat, la IA ja és present en molts serveis: des de les recomanacions de contingut que reben els estudiants a les plataformes educatives, fins a eines de gestió intel·ligent al sector sanitari i administratiu.

El primer gran àmbit d’impacte és, sens dubte, el laboral. Mataró, tot i haver deixat enrere el seu passat estrictament tèxtil, continua sent una ciutat amb pes de la indústria, la logística, els serveis i el comerç. Amb l’arribada de la IA, alguns llocs de treball poden veure’s amenaçats per l’automatització. Tasques repetitives, com la gestió d’inventaris, el tractament administratiu o fins i tot l’atenció al client, ja estan sent substituïdes per sistemes automatitzats que treballen més ràpid i sense descans. Això podria generar, a curt termini, un desplaçament laboral per a treballadors poc digitalitzats o amb menys formació.

Tanmateix, la IA no només destrueix ocupació: també en crea. El repte és adaptar-se. Professions com analista de dades, programador d’IA, tècnic en automatització o expert en ètica digital són molt demandades i poden representar una gran oportunitat per als joves de Mataró. El TecnoCampus, per exemple, ja ofereix formacions orientades a aquests nous perfils, i està ampliant la seva oferta per incorporar especialitats relacionades amb la IA, la robòtica i la ciència de dades. Això posiciona Mataró com un pol d’innovació tecnològica dins el Maresme, i pot atreure talent i empreses.

Però aquesta transició no serà fàcil si no es garanteix una formació adequada. En l’àmbit educatiu, la IA obre moltes possibilitats: sistemes personalitzats d’aprenentatge, plataformes que adapten els continguts al ritme de cada alumne, tutories virtuals o eines per combatre l’abandonament escolar. Algunes escoles de Mataró ja han començat a utilitzar recursos com l’aprenentatge adaptatiu o assistents educatius basats en IA. Tanmateix, també sorgeixen preocupacions. Com es protegeixen les dades dels alumnes? Com garantir que la tecnologia complementa el professorat i no el substitueix? I com fer que aquestes eines arribin a tots, evitant una nova bretxa digital?

La clau està en l’equitat i l’ètica. La IA pot ser una eina democratitzadora si s’implementa amb criteri. Però si només arriba a centres privats o a estudiants amb més recursos, pot ampliar les desigualtats. A Mataró, on conviuen barris amb realitats molt diverses, aquest risc és especialment rellevant. Per això, cal que les polítiques educatives i les inversions públiques assegurin l’accés equitatiu a la tecnologia i formació en competències digitals des de l’etapa obligatòria. També calen docents formats en IA, capaços d’ensenyar-ne el funcionament, les implicacions i els límits.

A més, la IA pot tenir un paper important en la formació contínua de persones adultes que han quedat fora del món digital. Tallers de requalificació, formació ocupacional i cursos a centres cívics o biblioteques poden ajudar a reduir el desfasament entre les demandes del mercat laboral i les competències de la població activa. Mataró té una xarxa d’equipaments culturals i educatius que podrien jugar un paper clau en aquest procés d’inclusió tecnològica.

Un altre factor a considerar és l’impacte social i cultural de la IA. L’automatització pot canviar la manera com ens relacionem amb l’entorn, com prenem decisions o com interpretem la realitat. Per exemple, els algoritmes de recomanació poden reforçar els nostres biaixos, tancar-nos en bombolles informatives o fer-nos més vulnerables a la desinformació. També poden afectar la creativitat, si confiem massa en eines que “pensen per nosaltres”. A Mataró, on el teixit associatiu, cultural i creatiu és molt actiu, caldrà defensar els valors humans, crítics i col·laboratius davant d’una tecnologia que pot ser tan útil com manipuladora.

És aquí on entra en joc la regulació i el debat ciutadà. La UE ja treballa en normatives per limitar els usos nocius de la IA, però a nivell local caldrà garantir la transparència dels sistemes utilitzats, fomentar el pensament crític i fer pedagogia sobre els drets digitals. L’Ajuntament de Mataró, per exemple, pot tenir un paper fonamental impulsant espais de diàleg entre experts, joves, professionals i entitats per decidir com volem que sigui la convivència amb la IA a la nostra ciutat.

Finalment, cal posar el focus en la participació dels joves. Són ells qui conviuran més temps amb aquestes tecnologies, i han de tenir veu. A través d’iniciatives com hackatons escolars, concursos d’idees, laboratoris d’innovació o espais de cocreació, es pot aprofitar el seu talent i entusiasme per desenvolupar projectes amb IA que responguin a necessitats locals: des de apps per millorar la mobilitat fins a eines de suport emocional o plataformes educatives inclusives.

En resum, Mataró té l’oportunitat d’encarar el repte de la intel·ligència artificial no com una amenaça, sinó com una oportunitat de transformació social i econòmica. Però per fer-ho, caldrà inversió, planificació, visió i, sobretot, una aposta decidida per l’educació, l’equitat i la participació ciutadana. La IA ja és aquí, i la manera com l’afrontem determinarà si reforça o debilita la cohesió, l’ocupació i el benestar de la ciutat en els propers anys.