imagen:https://hips.hearstapps.com/hmg-prod/images/cuentas-de-instagram-optimistas-1673345930.jpg
Vivim en una època en què la connectivitat és constant. Estem hiperconnectats a través dels telèfons mòbils, ordinadors, tauletes i rellotges intel·ligents. Rebem notificacions a tota hora, contestem missatges de manera quasi immediata i ens sentim culpables si no donem resposta ràpida a un correu o un WhatsApp. Aparentment, aquest entorn ens fa més eficients, més informats i més relacionats. Però, al mateix temps, cada vegada més veus alerten sobre el desgast emocional, la manca de concentració i la sensació de buit que comporta aquest estil de vida. Realment estem connectats… o més aviat atrapats?
A Mataró, com a tantes altres ciutats mitjanes, aquest fenomen pren una forma molt concreta. Les noves generacions han crescut amb mòbil a la mà. Els joves de 16 a 30 anys, segons dades del Consell Comarcal del Maresme, passen de mitjana entre 6 i 9 hores al dia davant de pantalles. Però no només ells: adults i fins i tot gent gran han incorporat amb naturalitat les videotrucades, les xarxes socials i les aplicacions per fer tràmits, comprar, llegir o socialitzar. Tot sembla passar per una interfície digital.
L’ansietat de la notificació
En una entrevista realitzada per aquest article, l’Anna, una estudiant de 22 anys de la Universitat Pompeu Fabra però veïna de Mataró, admet que se sent aclaparada: “El meu telèfon sona cada cinc minuts. Missatges del grup de la uni, notificacions d’Instagram, avisos del calendari… Em costa concentrar-me per llegir o per estudiar”. I afegeix: “Quan ho desactivo, em sento culpable. Penso que estic perdent-me alguna cosa important”.
Aquest fenomen rep el nom de FOMO (Fear of Missing Out) i afecta sobretot a la població jove. Però també té impacte sobre la qualitat del son, la salut mental i les relacions interpersonals. Psicòlegs com la mataronina Carla S., especialitzada en teràpies digitals, ho veuen cada setmana a consulta: “Molts pacients no poden deixar de mirar el mòbil, ni tan sols durant el menjar. Això genera una sensació de dependència i redueix la capacitat d’atenció”.
El valor del silenci i del temps sense pantalla
La desconnexió digital no implica renunciar a la tecnologia, sinó reaprendre a fer-la servir amb consciència. És el que proposen iniciatives com la de l’Associació Desconnecta’t, que ofereix tallers a Mataró per fomentar hàbits digitals saludables. Un dels seus responsables, en Jordi M., apunta: “Ens hem oblidat de l’espai sense estímuls. El cervell necessita estones de calma per processar, per crear, per descansar. Sense això, augmenten l’ansietat, l’insomni i fins i tot la depressió”.
Hi ha persones que han optat per mesures radicals. L’Enric, un autònom de 39 anys, explica que va comprar un telèfon sense connexió a Internet per a l’ús diari, i només encén el seu smartphone a les tardes. “Va ser dur al principi, però ara em sento més present. He recuperat el plaer de llegir i d’estar amb els meus fills sense interrupcions”.
Altres opten per fórmules intermitents: establir franges horàries sense pantalla (per exemple, durant els àpats o abans de dormir), limitar les notificacions, deixar el mòbil a una altra habitació, o fer “caps de setmana sense xarxes”.
La paradoxa del benestar digital
Les mateixes empreses tecnològiques han començat a parlar de benestar digital. Google i Apple han incorporat funcions que mesuren el temps de pantalla, permeten posar límits d’ús o activar modes de concentració. Però és una paradoxa: la solució als efectes nocius de la tecnologia passa, aparentment, per més tecnologia.
A Mataró, alguns centres escolars com l’Institut Miquel Biada estan explorant iniciatives per educar en l’ús digital conscient. Amb tallers dirigits a alumnes i famílies, promouen una reflexió sobre l’impacte de la hiperconnexió en la vida acadèmica i personal. “No es tracta de demonitzar el mòbil, sinó d’aprendre a fer-ne un ús equilibrat”, diu la tutora d’un dels cursos.
Desconnectar per tornar a connectar
La vida digital ha vingut per quedar-se, però el repte és que no ens esclavitzi. La desconnexió real implica reconèixer que el silenci té valor, que l’avorriment és font de creativitat, i que mirar als ulls d’algú, sense pantalles pel mig, segueix sent essencial.
En una societat com la nostra, accelerada i sovint saturada d’informació, aturar-se no és perdre el temps. És, potser, l’acte més revolucionari. Estàs desconnectat? O millor dit… et permets estar-ho?
Aquest estiu pot ser una oportunitat per intentar-ho. Deixar el mòbil a casa durant una passejada pel Passeig Marítim. Escriure en una llibreta en comptes de tuitejar. Llegir un llibre a l’ombra dels plataners de la Plaça Gran. Petites accions que poden ajudar-nos a recuperar una part de nosaltres mateixos.
Desconnectar no vol dir desaparèixer. Vol dir, simplement, respirar. I això, al final del dia, pot ser el més humà que podem fer.
Leave a Reply