Cerdanyola, un dels barris més vulnerables de Mataró

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/145bc57f-2f66-4e2d-9285-11ce3729a830_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Hi ha ciutats que es poden descriure per les seves grans avingudes, per la seva arquitectura imponent o per l’empremta històrica que porten al damunt. Però Mataró, més enllà del seu llegat romà, de la seva façana marítima o de la força cultural que la defineix, s’explica millor a través dels seus barris. Perquè són els veïnats els que li donen vida, personalitat i ànima. I qui ha crescut, ha estimat o ha viscut en un barri mataroní sap que hi ha una essència especial que no es troba enlloc més.

La vida de barri a Mataró no és només una manera d’ubicar-se geogràficament dins del mapa de la ciutat. És una manera de viure, de relacionar-se, de formar part d’una petita comunitat dins d’un conjunt més gran. Cada barri té les seves olors, els seus ritmes, les seves places i les seves històries.

Cerdanyola: la força de la diversitat

És impossible parlar dels barris de Mataró sense començar per Cerdanyola. Un barri on conviuen cultures, llengües i tradicions d’arreu del món. A primera vista pot semblar un espai dens, urbanísticament compacte, però dins de cada pati interior, de cada botiga de barri, de cada parc, hi ha vida.

Els dissabtes al matí, els carrers s’omplen de famílies que van a comprar a les botigues de tota la vida: la fruiteria de confiança, la carnisseria amb el client habitual, el forn que encara fa pa amb crosta gruixuda i olor a poble. Les veïnes es coneixen pel nom. Els nens juguen amb llibertat i les festes populars, com la de Sant Joan o la castanyada, es viuen amb intensitat perquè són espais on tot el barri es retroba.

Havana i el batec del mar

A tocar del mar, el barri de l’Havana té una personalitat tranquil·la, però decidida. Potser és per la seva proximitat a la platja, o per la vida que es respira al passeig marítim, però tot s’hi mou amb un altre ritme. Els veïns de l’Havana saben que viure prop del mar no és només una qüestió estètica: és una manera d’entendre la calma i el temps. El mar, aquí, no és decoració: és banda sonora i horitzó.

Als estius, les finestres s’obren de bat a bat per deixar entrar la brisa. Els sopars a la fresca omplen els patis i les terrasses. I les activitats de l’Associació de Veïns són una mostra del compromís social i cultural que hi ha amb el barri. Qui viu a l’Havana sap que la seva és una identitat que mira cap a fora, però que arrela fort a dins.

Cirera i Rocafonda: comunitat i resistència

Dos barris que, tot i les seves diferències, comparteixen una mateixa força: la de la comunitat que s’organitza, que resisteix i que tira endavant. A Cirera, les famílies treballadores han teixit, amb el temps, una xarxa de suport mutu que es fa evident quan algú té un problema, una malaltia, o simplement necessita ajuda per cuidar els nens. La confiança entre veïns, la salutació diària i el respecte pel comerç local encara tenen un pes real.

A Rocafonda, les onades migratòries han deixat una petjada multicultural que no només s’ha sabut integrar, sinó que ha enriquit la vida diària. Des de les botigues de menjar halal fins als tallers de cuina organitzats pel casal del barri, aquí conviuen realitats molt diferents que fan del dia a dia una experiència d’aprenentatge constant. És un barri viu, creatiu i que no es resigna. Quan el barri pateix, el barri respon. Amb manifestacions, amb accions veïnals, amb esperança.

El Centre: entre tradició i moviment

El Centre de Mataró té un peu al passat i un altre al futur. És el barri dels mercats, dels carrers estrets que desemboquen en places plenes de vida, de les botigues de tota la vida que conviuen amb negocis nous, cafeteries amb encant i espais culturals com Can Palauet o la Nau Gaudí. Aquí s’hi respira història, però també dinamisme.

Els matins de diumenge, la Plaça de Santa Anna és un punt de trobada intergeneracional. Gent gran que llegeix el diari mentre pren un cafè, parelles joves que passegen, nens que corren lliures… I a les tardes, les activitats culturals, les exposicions, els concerts o les xerrades omplen el barri d’un batec que no s’atura.

La Llàntia, Vista Alegre i Mataró Parc: nous barris, nous reptes

Mataró també té barris que han crescut de manera més recent i que encara busquen una identitat pròpia. La Llàntia o Vista Alegre són zones residencials tranquil·les, amb una població diversa i amb una qualitat de vida molt valorada per les famílies. L’associacionisme hi comença a créixer, i tot i la manca de serveis en algunes zones, el sentiment de barri s’està construint amb fermesa.

El cas de Mataró Parc i els voltants és diferent. És un espai més comercial i menys residencial, però cada cop més habitat. El repte és crear vincles socials allà on abans només hi havia espais de pas. I això passa, com sempre, per les persones: per les famílies que s’hi instal·len, pels comerços que s’arrelen, per les escoles que donen vida.

Què tenen els barris de Mataró que no trobes enlloc més?

Potser la resposta és senzilla: tenen ànima. Tenen records col·lectius, veïns que s’ajuden, activitats de carrer que omplen l’estiu, festes majors que no només celebren, sinó que uneixen. Tenen una manera d’entendre el veïnatge que no es pot comprar ni construir amb presses. Tenen, en definitiva, una identitat compartida.

Mataró no seria Mataró sense els seus barris. I els barris no serien el que són sense la gent que els viu, que els estima i que els transforma dia a dia. Aquesta és la veritable riquesa de la ciutat. No està als edificis més alts ni als titulars de premsa, sinó en cada salutació al carrer, en cada conversa de balcó, en cada petit gest que fa que la vida de barri sigui única.

I això, a Mataró, és més que una manera de viure. És una manera de ser.