imatge:https://cdn.appculturamataro.cat/medias/agenda/2023/c_crop,x_2,y_130,w_1492,h_828%7Cc_fit,w_768,h_426%7Cp_480/3fc9e896058993cd864867e12a4c3586.jpeg
Hi ha ciutats que es defineixen per les seves infraestructures, pel seu entorn natural o pel seu llegat històric. Però Mataró, més enllà del mar, del centre històric o dels seus carrers plens de vida, s’explica millor a través de les persones que la formen. En silenci, lluny dels focus, molts mataronins i mataronines han superat obstacles immensos i han convertit situacions difícils en camins de creixement personal, social o professional. Són històries de superació que emocionen, que interpel·len i que, sobretot, inspiren. Històries que demostren que, fins i tot en els moments més foscos, hi ha llum.
La Mariam, una nova vida després de travessar el desert
La Mariam va arribar a Mataró fa vuit anys, després d’un viatge llarg i perillós des del Senegal. Travessar el desert, sobreviure en camps de trànsit a Líbia i pujar a una pastera van ser només algunes de les proves que va haver d’afrontar. Quan va trepitjar la platja de Tarifa, només portava un telèfon vell i una fotografia esquinçada del seu fill petit. A Mataró va començar de zero, sense papers, sense feina i sense parlar ni una paraula de català o castellà.
Però va trobar una mà estesa al centre cívic de Rocafonda, on una voluntària li va ensenyar a llegir i escriure en castellà. Amb el temps, va obtenir l’alta com a treballadora domèstica, i anys després, el permís de residència. Ara la Mariam treballa en una escola com a monitora de menjador, està cursant formació de vetlladora escolar i ha aconseguit portar el seu fill, avui adolescent, a viure amb ella. La seva història és una mostra viva de coratge, tenacitat i esperança.
L’Eudald, de l’atur a l’emprenedoria ecològica
L’Eudald havia treballat vint anys com a lampista en una empresa de la comarca. Quan va arribar la crisi del 2008, va perdre la feina i, amb més de cinquanta anys, li va resultar impossible tornar a trobar un lloc al sector. Durant gairebé dos anys va estar cobrant un subsidi mínim, patint per pagar el lloguer i pensant que no podria recuperar la seva estabilitat.
Un dia, passejant pel barri de Cirera, es va adonar que molts contenidors de reciclatge estaven plens de material mal gestionat. Va començar a informar-se sobre economia circular, i amb el suport d’una cooperativa local, va fundar un petit negoci de manteniment d’instal·lacions sostenibles i reciclatge creatiu. Avui, “ReparEco Mataró” dona feina a tres persones, ofereix tallers a escoles i participa en iniciatives mediambientals. El que semblava un final professional s’ha convertit en un projecte amb impacte social.
La Judit, un nou començament després de la malaltia
Amb només 32 anys, a la Judit li van diagnosticar un càncer de mama. Treballava com a administrativa en una empresa del polígon, tenia una filla petita i una vida aparentment estable. El tractament va ser llarg i dur. Va perdre el cabell, pes i confiança. Però també va descobrir una força interior que desconeixia.
Durant la convalescència, va començar a escriure un blog per explicar la seva experiència. Amb el temps, aquell espai digital es va convertir en una comunitat d’altres dones en situacions semblants. Quan va acabar el tractament, va decidir formar-se en comunicació emocional i avui treballa com a coach en un centre de benestar de l’Havana. Organitza xerrades a l’Hospital de Mataró i col·labora amb entitats que donen suport a malaltes de càncer. Diu que la malaltia li va treure molt, però també li va donar un nou sentit a la vida.
En Kevin i la força de l’esport contra l’exclusió
Kevin va créixer a Rocafonda, en un entorn on molts joves cauen en la desmotivació o l’abandonament escolar. Ell mateix va deixar els estudis a tercer d’ESO i va començar a fer feines esporàdiques. Però res no acabava de funcionar. Fins que un monitor del Casal Jove li va proposar apuntar-se a un projecte esportiu de futbol inclusiu.
Aquell simple pas va canviar-ho tot. L’esport li va donar rutines, autoestima i una nova mirada. Al cap d’un any, va decidir reprendre els estudis a l’Escola d’Adults i ara està acabant un cicle formatiu d’Activitats Físiques i Esportives. Però no només això: en Kevin s’ha convertit en entrenador voluntari d’un equip de nens del barri i és una figura de referència positiva per molts adolescents que s’hi veuen reflectits. De no veure sortida, a ser el mirall on d’altres poden somiar.
La Teresa, una jubilació que transforma
La Teresa havia treballat tota la vida com a mestra de primària al barri de Vista Alegre. Quan es va jubilar, va notar un gran buit. Però lluny de caure en la inactivitat, va decidir posar els seus coneixements al servei de la comunitat. Va començar com a voluntària ensenyant català a persones nouvingudes, i després va implicar-se en un projecte d’alfabetització digital per a gent gran.
Ara coordina un espai setmanal al centre cívic on es troben joves i persones grans per intercanviar coneixements, històries i experiències. Ella diu que el més important que ha après és que “la vida només té sentit si la compartim”. En una etapa vital que molts viuen com un tancament, la Teresa ha obert una nova porta a l’activisme social i intergeneracional.
L’ànima de Mataró: les seves històries
Tots aquests noms —Mariam, Eudald, Judit, Kevin, Teresa— podrien ser substituïts per molts altres. Perquè la força de Mataró no és només el seu patrimoni, ni la seva ubicació, ni tan sols les seves institucions. La força real de la ciutat rau en les persones que, malgrat les dificultats, trien avançar. En els que han perdut i tornen a començar. En els que han patit, però no s’han rendit. En aquells que converteixen l’adversitat en oportunitat, i ho fan no només per ells mateixos, sinó també pel seu entorn.
Aquestes històries de superació ens recorden que tothom té una batalla invisible, però també un potencial immens. I que, potser, el que fa gran una ciutat no és només el que es veu, sinó tot allò que, com aquestes vides, brilla des del silenci i la constància.
Leave a Reply