El lloc de treball, un espai clau per a la promoció de la salut mental | Salut Mental 360

imatge:https://estigma.som360.org/sites/default/files/styles/landscape_558x370/public/2023-08/SL%20a%20la%20feina.png?h=d1cb525d&itok=AoAAqQ2a

El món laboral està vivint una transformació profunda. Els canvis tecnològics, l’augment de la incertesa, la digitalització, la pressió per ser productius i l’erosió de les fronteres entre la vida professional i la personal estan afectant la salut mental dels treballadors com mai abans. En aquest context, la psicologia del treball ja no pot limitar-se a prevenir riscos laborals: ha de redefinir el benestar en un entorn professional radicalment diferent.

Aquest article explora com la psicologia del treball s’està adaptant als nous temps, quins són els principals riscos psicològics en l’entorn laboral actual i futur, i com les empreses, institucions i individus poden construir xarxes de suport emocional que afavoreixin la salut mental i el desenvolupament humà.

Una nova era de malestar silenciós

Segons dades de l’OMS, els trastorns d’ansietat i depressió són una de les principals causes de baixa laboral a escala global. A més, informes recents apunten que, després de la pandèmia, s’ha produït un increment significatiu de l’estrès crònic, el sentiment de desconnexió i la pèrdua de sentit dins les organitzacions.

Alguns factors que ho expliquen:

  • Pressió constant per assolir objectius

  • Multitasca i falta de descans real

  • Comunicació digital permanent (mails, xats, videotrucades)

  • Por a perdre la feina per l’automatització

  • Poca claredat en els rols i les funcions

  • Solitud en el teletreball o treball híbrid

  • Falta de reconeixement o valoració del treball fet

Tot això ha portat a l’aparició del concepte de burnout digital i a una nova onada d’abandonaments voluntaris (la “gran dimissió”) en cerques de feines amb més sentit o menys pressió.

Del burnout al propòsit: una nova mirada psicològica

La psicologia del treball tradicional es basava en evitar el malestar. Però avui s’obre camí una visió més àmplia, que no només busca prevenir el patiment, sinó fomentar el benestar, el sentit i la realització professional.

Aquest canvi de paradigma es fonamenta en tres eixos:

1. De la salut mental reactiva a la proactiva
No esperar que la persona “exploti”, sinó generar condicions que previnguin l’estrès i l’esgotament.

2. Del lloc de treball com a font d’estrès a espai de desenvolupament
El treball pot ser un factor protector, si es gestionen bé els riscos i es cuida l’entorn emocional.

3. Del focus individual al focus sistèmic
Els problemes psicològics no són només personals: tenen arrels estructurals, organitzatives i culturals.

Quins són els nous riscos psicosocials?

Els nous entorns de treball porten associats nous riscos, entre els quals destaquen:

  • Hiperconnexió: estar disponible permanentment

  • Aïllament social: especialment en el teletreball

  • Micromanagerisme digital: supervisió constant via software

  • Despersonalització: relacions fredes, impersonals i poc empàtiques

  • Discriminació algorítmica: IA que penalitza perfils per dades esbiaixades

  • Inestabilitat laboral crònica: contractes curts, feines intermitents, freelance precaris

  • Càrrega emocional: especialment en sectors com educació, salut, serveis socials o atenció al client

Què hi pot fer la psicologia del treball?

Les noves funcions del psicòleg/a del treball o de l’organització inclouen:

  • Dissenyar sistemes de treball que minimitzin l’estrès

  • Fomentar la comunicació empàtica dins els equips

  • Implementar programes de suport emocional (coaching, escolta activa, mediació)

  • Avaluar els riscos psicosocials de forma periòdica

  • Col·laborar amb RRHH per promoure la conciliació i el reconeixement

  • Formar líders emocionalment intel·ligents

  • Promoure espais segurs per parlar obertament de salut mental

Xarxes de suport: l’arma més potent

Cap persona pot sostenir la seva salut mental de forma aïllada. És imprescindible construir xarxes de suport que incloguin:

  • L’equip directe de companys i companyes

  • La figura del líder com a facilitador

  • Espais formals de contenció emocional

  • Xarxes informals: grups de conversa, moments de desconnexió real

  • Accés a professionals externs quan calgui

Una cultura d’empresa que normalitzi el malestar ocasional, que escolti i actuï, pot fer una gran diferència.

El propòsit: el nou antídot contra la desconnexió

Un dels aspectes centrals del benestar psicològic és sentir que allò que fem té sentit. Treballar només per diners o obligació acaba generant frustració i apatia. Quan una persona percep que la seva feina contribueix a un objectiu més gran, connecta amb valors o impacta positivament en els altres, la seva motivació es multiplica.

Les organitzacions poden ajudar a reforçar aquest propòsit:

  • Compartint la missió i visió de forma clara

  • Posant en valor els èxits, petits i grans

  • Celebrant els avenços col·lectius

  • Oferint espais per a la creativitat i la iniciativa personal

Exemple d’iniciatives positives

  • Empreses que fan una pausa col·lectiva diària per meditar, caminar o conversar

  • Startups que reserven un dia al mes per “treball significatiu”: projectes socials o personals

  • Consultores que ofereixen suport psicològic gratuït per a tot el personal

  • Equips que fan rotacions de tasques per evitar la monotonia i estimular el creixement

Conclusió

La psicologia del treball ja no pot limitar-se a evitar l’estrès o gestionar conflictes. Ha de contribuir a construir entorns de treball més humans, flexibles i plens de sentit.

El benestar emocional no és un luxe, sinó un factor clau de rendiment, fidelització i innovació. I les organitzacions que ho entenguin no només cuidaran millor la seva gent, sinó que estaran millor preparades per afrontar el futur.