L’art urbà de Mataró: grafits, murals i memòria visual als carrers

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/7133c2ab-b4f2-42e1-86cb-7ec627bfd2a9_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Passejant pels carrers de Mataró, especialment pels barris més antics o per les zones industrials, és fàcil topar-se amb una paret convertida en llenç, un mural ple de color o un grafit que, més enllà de la seva estètica, vol transmetre un missatge. L’art urbà ha esdevingut en els últims anys una forma d’expressió poderosa i transformadora que ha trobat a Mataró un espai per créixer i comunicar.

Aquest article explora com l’art urbà s’ha integrat a la ciutat, quins són els artistes i col·lectius més destacats, quin paper hi juguen les institucions i quina recepció té entre la ciutadania. A més, reflexiona sobre com aquest art pot contribuir a la memòria col·lectiva, la regeneració urbana i la identitat cultural local.

Una breu definició d’art urbà

L’art urbà, també conegut com a street art, inclou un conjunt divers d’expressions artístiques fetes a l’espai públic: grafits, murals, plantilles (stencils), adhesius, instal·lacions efímeres, mosaics, etc. A diferència de l’art institucionalitzat en museus o galeries, l’art urbà es caracteritza per la seva accessibilitat, el seu vincle amb l’entorn i, sovint, el seu caràcter reivindicatiu.

Encara que en el passat era vist sovint com un acte vandàlic, avui dia ha guanyat un reconeixement cada cop més ampli, tant per la qualitat artística de moltes peces com pel seu valor social i cultural.

Un paisatge visual en evolució

A Mataró, l’art urbà ha evolucionat al llarg de les últimes dècades. Des dels primers grafits fets de manera clandestina als anys noranta, sovint amb signatures o tags com a forma d’identitat del barri, fins a les actuals intervencions murals promogudes des de festivals i institucions culturals.

Actualment, hi ha diversos espais a la ciutat que actuen com a galeria a cel obert:

– El Parc Central i els seus voltants, on es poden veure murals de gran format.
– El barri de Cerdanyola, amb parets que mostren la creativitat jove i comunitària.
– El polígon de Valldeix, un espai industrial que serveix com a llenç experimental.
– El front marítim i la zona de l’Estació, amb peces de temàtica social i mediambiental.

Aquestes intervencions visuals no només embelleixen l’espai urbà, sinó que sovint fan referència a temes locals: la història tèxtil de Mataró, la lluita pels drets socials, el feminisme, la memòria obrera o l’ecologia.

Artistes i col·lectius destacats

La ciutat compta amb un teixit creatiu molt actiu. Alguns noms propis comencen a sonar amb força tant a escala local com nacional:

– Txemy Basualto, artista d’origen xilè establert a Mataró, que ha participat en projectes de gran format amb una estètica molt personal, combinant retrats amb geometria abstracta.
– Pau Morales, muralista vinculat a projectes d’art comunitari que treballa amb escoles i entitats veïnals.
– Col·lectiu Blanquisme, format per joves artistes locals que utilitzen plantilles i tipografia per transmetre missatges socials i polítics.
– LaCasaCalba, espai autogestionat que organitza trobades d’art urbà i promou el diàleg entre artistes visuals, músics i activistes.

A més, Mataró rep periòdicament la visita d’artistes d’altres punts de Catalunya o fins i tot internacionals gràcies a festivals i iniciatives puntuals.

Festivals i iniciatives municipals

Un dels motors més importants per a la consolidació de l’art urbà a Mataró ha estat la celebració de projectes i festivals, com:

– Mataró Art Wall, un projecte que convida artistes a intervenir parets de la ciutat durant uns dies concrets de l’any. Les obres tenen una durada limitada i sovint es renoven, donant lloc a una exposició viva.
– Tallers d’art mural a instituts, impulsats des del Departament d’Educació i Joventut, que combinen la formació artística amb valors com la cooperació, la diversitat o la memòria històrica.
– Convocatòries obertes de l’Ajuntament per pintar murs en espais cedits, a través de processos participatius.

Aquestes iniciatives han ajudat a canviar la percepció de l’art urbà com un acte vandàlic cap a una manifestació cultural reconeguda i valorada, capaç de revitalitzar espais degradats o invisibilitzats.

L’art urbà com a eina de memòria i identitat

Un dels aspectes més interessants de l’art urbà és la seva capacitat per capturar moments històrics, homenatjar figures oblidades o donar veu a col·lectius invisibilitzats. A Mataró trobem exemples concrets:

– Un mural en record a les dones treballadores del tèxtil, al barri de l’Escorxador.
– Intervencions temporals vinculades al 25N i al 8M, que reivindiquen els drets de les dones.
– Grafits antifeixistes que recorden les lluites veïnals dels anys vuitanta.
– Homenatges als artistes de carrer que han desaparegut o han estat reprimits.

Aquestes peces, efímeres o no, formen part d’una memòria visual col·lectiva que complementa els monuments tradicionals i permet una lectura crítica del passat i del present.

Conflictes, límits i debat ciutadà

Tot i els avanços, l’art urbà continua generant debat. Algunes de les tensions més habituals són:

– La línia entre art i vandalisme: no totes les intervencions són autoritzades, i algunes es fan en façanes privades o espais protegits.
– L’apropiació institucional: quan l’administració promou murals, hi ha qui critica que es buida l’art de la seva funció crítica o es seleccionen només artistes afins.
– La gentrificació cultural: hi ha el risc que l’art urbà sigui usat com a element decoratiu per revaloritzar barris i expulsar-ne els veïns originals.
– El vandalisme real, quan es malmeten obres d’art ja existents o es cobreixen missatges socials amb eslògans buits.

Aquestes tensions són part del propi ADN de l’art urbà i obren un espai de debat interessant sobre quin paper ha de tenir aquest art en l’espai públic i com ha de ser la seva relació amb les institucions i amb la comunitat.

Futur i reptes per a Mataró

Perquè l’art urbà pugui continuar creixent a Mataró i consolidar-se com una forma cultural rellevant, caldria:

– Mapar i protegir les obres existents, especialment les de major valor artístic o social.
– Ampliar els espais autoritzats, per evitar la criminalització d’artistes joves.
– Incorporar l’art urbà als itineraris culturals i turístics de la ciutat, reconeixent-ne el valor patrimonial.
– Fomentar projectes intergeneracionals, on els artistes col·laborin amb escoles, casals d’avis, associacions de veïns o entitats socials.
– Crear un arxiu digital amb les obres més destacades, per preservar la seva memòria quan siguin esborrades o modificades.

Conclusions

L’art urbà a Mataró és molt més que pintura sobre paret. És un reflex del batec de la ciutat, de les seves contradiccions i dels seus somnis. És una eina de participació, una manera d’embellir l’espai comú i, sobretot, una veu visual que expressa allò que sovint no troba lloc en els canals oficials.

Si sabem escoltar aquesta veu i cuidar-ne l’expressió, podem convertir Mataró en un referent cultural, obert, creatiu i participatiu. I això, més enllà dels murs, pot transformar també les relacions entre les persones i el sentit que donem a viure la ciutat.