imatge:https://entitatsmataro.cat/diseno-sin-titulo-1.png/@@images/0af79e20-bd45-41d6-bbc2-930654efdc34.png
Mataró és una ciutat que es mou, s’organitza i s’implica. Si una cosa defineix la seva identitat cívica i comunitària és el teixit associatiu, ampli i actiu, que cobreix gairebé tots els àmbits de la vida social: des de l’esport fins a la cultura, passant per l’educació, la solidaritat o el medi ambient. La vida associativa mataronina no només és rica per la quantitat d’entitats existents, sinó per la qualitat i la constància de la seva tasca.
Aquest article explora què significa aquesta vida associativa, com s’organitza, quins són els seus àmbits principals, i com contribueix a fer de Mataró una ciutat cohesionada, viva i participativa. També repassa alguns reptes que afronten les entitats i reflexiona sobre el paper del voluntariat, fonamental per mantenir aquest ecosistema actiu.
Un teixit associatiu consolidat
Amb més de 700 entitats censades, Mataró és una de les ciutats catalanes amb més densitat associativa per habitant. Aquesta xifra és significativa si es té en compte que la ciutat ronda els 130.000 habitants. Això vol dir que gairebé tothom participa o ha participat, d’una manera o altra, en alguna activitat col·lectiva: una coral, una colla castellera, un club esportiu, una associació de veïns, un esplai o una ONG.
Aquesta força associativa és hereva d’una tradició cooperativa i solidària que arrenca de fa dècades. Ja al segle XIX, Mataró comptava amb mutualitats, societats obreres i agrupacions culturals. Durant la postguerra, moltes entitats van mantenir viva la cultura catalana i la consciència social, sovint des de la discreció. I amb l’arribada de la democràcia, aquest teixit es va expandir i diversificar.
Àmbits de participació: un ventall molt ampli
Les entitats mataronines poden agrupar-se en diversos àmbits d’actuació. A continuació, en destaquem alguns dels més rellevants:
Cultura popular i tradicional
La cultura popular és un dels motors de la vida associativa a Mataró. Destaquen les colles castelleres, com els Capgrossos de Mataró, que tenen un paper actiu en les festes majors i en la projecció de la ciutat. També hi ha agrupacions de gegants, grallers, diables i grups de dansa tradicional, que participen en actes com Les Santes, la festa major de la ciutat, considerada una de les més potents de Catalunya.
A més, Mataró acull corals, agrupacions teatrals, grups de música popular i diverses entitats vinculades a la cultura catalana, com Òmnium Cultural o el Casal Popular El Tabaran, que promouen actes culturals, debats i tallers.
Esport i lleure
El món esportiu és un altre dels grans pilars. Hi ha desenes de clubs de futbol, bàsquet, atletisme, natació, arts marcials i altres disciplines. Destaquen entitats com el Centre Natació Mataró, amb una llarga trajectòria i èxits en competicions nacionals, o el Club Esportiu Mataró, molt actiu en l’esport base.
Els esplais, caus i entitats de lleure educatiu també tenen un paper clau en l’educació no formal de la infància i l’adolescència. Entitats com l’AEiG Sant Josep o l’Esplai Garbí ofereixen activitats de cap de setmana, colònies i valors de convivència, respecte i solidaritat.
Acció social i solidaritat
A Mataró hi ha un teixit d’entitats que treballen en l’àmbit social, ja sigui donant suport a col·lectius vulnerables, promovent la inclusió o defensant els drets humans. Entitats com Càritas Interparroquial, la Fundació El Maresme, Creu Roja Mataró o Revolta treballen des de diferents àmbits: alimentació, habitatge, discapacitat, inserció laboral o drets de les persones migrades.
També existeixen plataformes de suport mutu, bancs del temps, iniciatives per compartir coneixements o recursos, i col·lectius que promouen l’ecologisme i el consum responsable.
Educació, feminismes i medi ambient
La participació ciutadana s’expressa també a través d’entitats que defensen la igualtat de gènere, la justícia climàtica o l’educació alternativa. A Mataró hi trobem col·lectius feministes, assemblees ecologistes i grups de suport escolar, com també entitats que promouen la inclusió digital o l’educació crítica.
Aquestes iniciatives, sovint nascudes de la base, tenen un gran potencial transformador i interpel·len directament les institucions.
El paper del voluntariat
El voluntariat és la columna vertebral de moltes entitats. Sense la dedicació desinteressada de centenars de persones que hi aporten hores, energia i coneixements, el teixit associatiu no podria funcionar. A Mataró, el voluntariat es desplega en múltiples formes: des del monitoratge de caus i esplais fins al suport a menjadors socials, passant per la gestió d’actes culturals o la cura de persones grans.
Moltes entitats ofereixen formació als seus voluntaris i voluntàries, ja sigui en àmbits tècnics o en valors com l’empatia, la comunicació o la responsabilitat. A més, participar com a voluntari o voluntària sovint genera un fort sentiment de pertinença i millora la salut emocional.
Reptes de futur
Tot i la seva força, la vida associativa a Mataró afronta diversos reptes:
– Relleu generacional: moltes entitats tenen dificultats per captar joves que assegurin la continuïtat del projecte.
– Sostenibilitat econòmica: la dependència de subvencions o quotes pot generar inestabilitat.
– Burocràcia: els requisits administratius i legals són cada vegada més exigents, i moltes entitats petites no tenen prou recursos per gestionar-los.
– Visibilitat: moltes iniciatives valuoses no tenen el ressò mediàtic o institucional que mereixen.
Per afrontar aquests reptes, cal una col·laboració estreta entre entitats, administracions i ciutadania. També és important repensar els espais de participació, incorporar eines digitals i afavorir les xarxes de suport mutu entre associacions.
Espais i infraestructures
La ciutat compta amb diversos espais públics i equipaments cedits o compartits per a ús associatiu. El Casal de Joves de Can Xammar, el Centre Cívic Cabot i Barba o l’Espai Gatassa són alguns exemples d’equipaments que acullen activitats de tota mena. També hi ha centres cívics de barri que actuen com a nodes de dinamització social i cultural.
Aquests espais són fonamentals per al desenvolupament de les entitats, però sovint caldria millorar-ne l’accessibilitat, la dotació tècnica i la gestió compartida.
Una ciutat més viva i cohesionada
La vida associativa fa de Mataró una ciutat més cohesionada, creativa i resilient. La capacitat de crear xarxes, d’organitzar-se col·lectivament i de respondre a necessitats reals és un valor que cal cuidar i potenciar. A més, la participació ciutadana reforça la democràcia, enforteix els vincles entre persones i millora la qualitat de vida.
Per tot plegat, cal continuar apostant per polítiques de suport a les entitats, reconèixer la seva tasca i obrir nous espais perquè tothom, independentment de l’edat, l’origen o la condició, pugui sentir-se part activa de la ciutat.
Conclusió
Mataró no s’entén sense el seu teixit associatiu. Aquesta xarxa d’entitats, persones i projectes és el cor que batega al marge de l’administració però al servei del bé comú. És cultura, és solidaritat, és compromís, és comunitat.
Participar-hi és una oportunitat d’aprendre, de créixer i de transformar. I és també una invitació oberta a tothom que vulgui formar part d’una ciutat més humana, més justa i més viva.
Leave a Reply