imatge:https://www.mataro.cat/ca/subsites/projectes-europeus/next-generation-eu-pla-de-recuperacio-transformacio-i-resiliencia/re-natura-mataro-projecte-de-renaturalitzacio-i-resiliencia-dels-espais-periurbans-i-urbans-de-mataro/04_riera-sant-simo_mod.jpg/@@images/image/large
L’agricultura urbana és una tendència que s’estén per ciutats d’arreu del món com a resposta a reptes ambientals, socials i alimentaris. A Mataró, aquesta pràctica ha guanyat terreny en els darrers anys, consolidant-se com una eina de transformació urbana i social. Els horts comunitaris, escolars o terapèutics són cada cop més habituals, i contribueixen a fer de la ciutat un espai més verd, sostenible i inclusiu.
Aquest article explora el desenvolupament de l’agricultura urbana a Mataró, els tipus de projectes que existeixen, els beneficis que aporta i els desafiaments que afronta. També posa en valor l’impuls ciutadà i institucional que hi ha darrere d’aquesta aposta pel quilòmetre zero i la sobirania alimentària.
Què és l’agricultura urbana?
L’agricultura urbana és el conjunt de pràctiques agrícoles i hortícoles que es desenvolupen dins o als voltants de les ciutats. Pot incloure des d’horts domèstics fins a projectes col·lectius amb vocació social, educativa o econòmica. Aquest tipus d’agricultura permet produir aliments frescos a prop del lloc de consum, reduint l’impacte ambiental i fomentant l’autosuficiència.
A més, l’agricultura urbana no només produeix aliments, sinó també comunitat, cohesió social i consciència ecològica. A les ciutats mediterrànies com Mataró, amb espais verds limitats i una alta densitat poblacional, aquests projectes són especialment valuosos.
L’inici dels horts urbans a Mataró
El moviment d’agricultura urbana a Mataró va començar a guanyar força a principis del segle XXI, amb les primeres experiències d’horts escolars i horts d’iniciativa veïnal. Amb el temps, l’Ajuntament i diferents entitats socials van començar a col·laborar per impulsar projectes més estructurats i amb una mirada comunitària.
Una fita important va ser la creació dels horts urbans municipals, que posen a disposició de la ciutadania parcel·les de terreny on conrear de manera ecològica. Aquest model s’ha anat estenent per diversos barris, com Rocafonda, Cirera o Cerdanyola, i ha generat una gran demanda entre la població.
Tipologies d’horts urbans a Mataró
Els horts urbans de Mataró es poden classificar en diferents tipologies segons la seva finalitat i model de gestió:
1. Horts comunitaris
Són espais gestionats col·lectivament per veïns i veïnes o per entitats del barri. Aquests horts tenen una funció social i participativa, i sovint esdevenen punts de trobada i convivència. Alguns exemples destacats són els horts de Rocafonda i el de Can Noè, que combinen producció d’aliments amb activitats educatives i culturals.
2. Horts municipals
Promoguts per l’Ajuntament, aquests horts es cedeixen temporalment a ciutadans que compleixen determinats requisits, com estar jubilats, viure a prop o comprometre’s amb la cura de l’espai. La cessió és gratuïta i temporal, i sovint s’hi realitzen tallers de formació i trobades.
3. Horts escolars
Moltes escoles de Mataró tenen el seu propi hort, integrat dins del projecte educatiu. Aquests horts permeten treballar valors com la responsabilitat, el respecte pel medi i l’alimentació saludable, i ofereixen als infants una experiència directa amb la natura. Escoles com l’Antonio Machado o la Camí del Cros han desenvolupat projectes d’hort escolar reconeguts.
4. Horts socials o terapèutics
Són horts orientats a col·lectius en situació de vulnerabilitat o com a eina de teràpia. Algunes entitats socials, com la Fundació Maresme o Càritas, utilitzen l’horticultura com a recurs per a la inserció laboral, la millora emocional o el desenvolupament de competències personals.
Beneficis múltiples per a la ciutat
Els horts urbans aporten beneficis a molts nivells:
– Ambientals: milloren la qualitat de l’aire, redueixen l’efecte illa de calor, fomenten la biodiversitat i contribueixen a la gestió sostenible dels residus orgànics.
– Socials: promouen la inclusió, el treball en equip, la convivència intergeneracional i la participació ciutadana.
– Educatius: són espais d’aprenentatge actiu on es poden treballar continguts de ciències naturals, alimentació, salut, economia circular i sostenibilitat.
– Econòmics: tot i que no substitueixen el sistema alimentari, ajuden a reduir la despesa familiar en aliments frescos i poden generar oportunitats d’ocupació.
– Emocionals: el contacte amb la terra i el ritme de la natura té efectes positius sobre la salut mental i emocional de les persones.
Implicació institucional i ciutadana
L’Ajuntament de Mataró ha inclòs l’agricultura urbana dins les seves polítiques de sostenibilitat i participació. A través de regidories com Medi Ambient o Benestar Social, s’impulsen programes d’horts municipals, subvencions a entitats i accions formatives.
D’altra banda, hi ha una forta implicació ciutadana. Diverses entitats i plataformes, com la Xarxa d’Horts Urbans o grups ecologistes locals, treballen per visibilitzar i defensar aquests espais, sovint davant de projectes urbanístics que en poden amenaçar la continuïtat.
Reptes actuals
Tot i els avenços, l’agricultura urbana a Mataró també ha de superar alguns reptes:
– Disponibilitat de sòl: la pressió urbanística dificulta la consolidació d’espais permanents per a horts.
– Accés universal: cal garantir que els horts siguin accessibles a persones de totes les edats, capacitats i orígens.
– Formació i acompanyament: moltes persones que s’inicien en l’horticultura urbana necessiten orientació tècnica i suport.
– Visibilitat i reconeixement: sovint, l’impacte d’aquests projectes no es valora prou en les polítiques públiques.
Exemples inspiradors
Alguns projectes d’èxit a Mataró poden servir de model:
– Hort de Can Noè: situat al barri de Rocafonda, aquest hort combina producció ecològica, activitats escolars i accions comunitàries.
– Hort de l’Escola Camí del Cros: integrat dins del projecte educatiu de l’escola, inclou compostatge i participació de les famílies.
– Projecte Sembrant Futur: una iniciativa de Càritas Mataró que ofereix formació i ocupació en horticultura a persones en risc d’exclusió.
El futur de l’agricultura urbana a la ciutat
La consolidació dels horts urbans a Mataró demostra que una altra manera de viure la ciutat és possible. Més enllà de produir aliments, aquests espais promouen valors com la sostenibilitat, la sobirania alimentària i la justícia social. De cara al futur, caldrà reforçar la xarxa d’horts, garantir-ne el manteniment i vincular-los a altres iniciatives com els menjadors escolars, els mercats de proximitat o les cooperatives de consum.
També és fonamental incorporar l’agricultura urbana dins del planejament urbanístic, garantint espais verds productius en cada barri i aprofitant solars en desús per transformar-los en recursos col·lectius.
Conclusió
L’agricultura urbana no és una moda passatgera, sinó una estratègia de ciutat intel·ligent i sostenible. A Mataró, els horts comunitaris són molt més que espais de cultiu: són llocs d’aprenentatge, de cohesió i d’empoderament. Representen un pas endavant cap a una ciutat més verda, més justa i més humana.
Si volem ciutats habitables i resilients davant del canvi climàtic i les desigualtats socials, cal que seguim sembrant, literalment i metafòricament, projectes d’aquest tipus. Mataró, en aquest sentit, ja és una ciutat sembrada de futur.
Leave a Reply