imatge:https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTabZjrpbECUFNXWESj2XJ41vwFfZWHSzD2Pw&s
El comerç local ha estat, tradicionalment, un dels pilars econòmics i socials de Mataró. Botigues de barri, mercats municipals i negocis familiars han donat vida als carrers de la ciutat, generant ocupació, identitat i cohesió comunitària. No obstant això, en els darrers anys aquest model ha hagut de fer front a profundes transformacions, especialment derivades de la digitalització, la irrupció de les grans plataformes de venda en línia i els canvis en els hàbits de consum.
Aquest article analitza com està evolucionant el comerç de proximitat a Mataró, quins són els principals desafiaments que afronta, però també quines oportunitats té per reinventar-se i continuar jugant un paper central en la vida urbana.
Un ecosistema comercial en transició
Mataró compta amb una àmplia i diversa xarxa comercial, amb eixos com el centre històric, l’eix Ronda–Via Europa, els mercats municipals (Plaça de Cuba, Plaça Gran) i els comerços dels barris. Tot i la força del teixit comercial, els darrers anys s’han accentuat dificultats estructurals:
– Pèrdua de clientela en determinats sectors, especialment joves que opten per la compra en línia.
– Augment dels costos de lloguer i dificultats per mantenir locals oberts.
– Manca de relleu generacional en comerços familiars.
– Canvis en la mobilitat urbana que afecten l’accessibilitat a determinades zones comercials.
– Competència amb grans superfícies i plataformes digitals com Amazon, Glovo o Zalando.
Aquests factors han generat un escenari complex, amb tancaments de negocis i una percepció de crisi en alguns sectors. Tanmateix, també han sorgit iniciatives innovadores i nous models que aposten per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència del comerç de proximitat.
L’impacte de la digitalització
La digitalització ha sacsejat profundament el món del comerç. El creixement del comerç electrònic, accelerat per la pandèmia de la COVID-19, ha provocat un canvi estructural en la manera com les persones compren. Ara bé, aquest procés també ha obert oportunitats per al petit comerç, si sap aprofitar les eines digitals a favor seu.
A Mataró, alguns comerços han fet passos importants per adaptar-se:
– Creació de botigues en línia pròpies.
– Presència activa a xarxes socials com Instagram i Facebook.
– Sistemes de comandes per WhatsApp o telèfon.
– Col·laboració amb plataformes locals de venda digital.
– Digitalització de la gestió interna (facturació, stock, CRM).
A més, l’Ajuntament i entitats com la Fundació TecnoCampus o la Unió de Botiguers han impulsat formacions i subvencions per ajudar al sector a fer el salt digital.
Reptes pendents del comerç local
Tot i els avenços, el comerç local encara té camí per recórrer. Alguns dels reptes més destacats són:
1. Digitalització real i útil
No es tracta només de tenir una web o un perfil a Instagram, sinó d’utilitzar la tecnologia per millorar l’experiència del client, optimitzar processos i crear valor afegit. Això inclou serveis com la venda omnicanal, la recollida en botiga (click & collect), les passarel·les de pagament segures o la gestió intel·ligent del magatzem.
2. Fidelització de la clientela
Davant la competència global, cal reforçar la vinculació emocional i pràctica amb els clients. Això passa per un servei personalitzat, una atenció pròxima, sistemes de fidelització, activitats comunitàries o col·laboracions amb altres negocis.
3. Renovació generacional
Molts establiments històrics de Mataró es troben davant la jubilació dels seus propietaris, sense un relleu clar. Calen polítiques que afavoreixin l’emprenedoria jove en el comerç i la transmissió de negocis viables.
4. Reformulació de l’oferta
El comerç local ha d’oferir allò que el client no troba en línia: productes singulars, serveis adaptats, experiències sensorials, relació humana. També cal innovar en formats, horaris, disseny d’interiors i propostes comercials.
5. Sostenibilitat i valors
El consumidor cada cop és més sensible a aspectes com la petjada ecològica, l’origen dels productes o l’ètica empresarial. El comerç local pot esdevenir referent en aquest àmbit si aposta per proveïdors de proximitat, packaging sostenible, economia circular i transparència.
Oportunitats per al comerç mataroní
Tot i els reptes, el comerç de Mataró també disposa d’elements a favor:
1. Proximitat i confiança
El vincle directe amb la clientela és un actiu de gran valor. La confiança en el comerciant, el tracte humà, el coneixement del producte i la rapidesa en la resposta són elements difícils de replicar per grans plataformes.
2. Identitat local
Els comerços són part del patrimoni viu de la ciutat. Donen identitat als barris, expliquen històries i formen part de la memòria col·lectiva. Reforçar aquesta identitat pot generar un relat positiu que atregui nous clients.
3. Turisme de qualitat
Amb la consolidació del turisme de proximitat i cultural, el comerç pot esdevenir una experiència més dins de l’oferta turística de Mataró. Productes locals, artesania, gastronomia i serveis personalitzats poden atraure visitants.
4. Aliances estratègiques
La col·laboració entre comerços, amb entitats culturals o educatives, amb el sector tecnològic o amb l’administració pot generar sinergies interessants. Per exemple, activitats conjuntes, campanyes de promoció o esdeveniments temàtics.
5. Transformació dels espais comercials
L’aparador físic pot reinventar-se com a espai d’experiència, tast, formació o trobada. Alguns negocis ja combinen venda amb tallers, exposicions o degustacions.
Bones pràctiques a Mataró
Diversos negocis de Mataró han esdevingut referents pel seu enfocament innovador i adaptatiu:
– Llibreries com Dòria Llibres han combinat la venda de llibres amb esdeveniments culturals, clubs de lectura i una presència digital molt cuidada.
– Botigues de moda com La Modista han apostat per productes artesanals, xarxes socials i serveis a mida.
– Fleques i pastisseries com Can Targa han integrat sistemes de comanda anticipada i reforçat la seva identitat com a negocis familiars de qualitat.
Aquestes iniciatives demostren que el comerç local pot competir si aposta per la creativitat, la qualitat i l’arrelament al territori.
El paper de les institucions i la ciutadania
Perquè el comerç local pugui consolidar-se i créixer, cal un compromís compartit entre diversos actors:
– Administració local: cal continuar oferint suport tècnic, formació, ajudes a la digitalització, accions de promoció i un entorn urbà afavoridor (accessibilitat, aparcament, neteja, seguretat).
– Entitats comercials: han de jugar un paper clau en la dinamització col·lectiva, l’organització de campanyes i la interlocució amb les administracions.
– Clients i veïns: cada compra és una decisió amb impacte. Apostar pel comerç local significa invertir en la pròpia ciutat, en llocs de treball i en cohesió social.
Conclusió
El comerç local de Mataró té futur, però no serà una continuació del passat. Caldrà reinventar-se, digitalitzar-se, fer-se més atractiu i sostenible. Però també caldrà mantenir allò que el fa únic: el tracte humà, la qualitat, la proximitat, la història.
Si sabem combinar tradició i innovació, tecnologia i valors, comunitat i competitivitat, Mataró pot esdevenir un referent de comerç urbà resilient. El repte és col·lectiu, i la solució passa per una ciutat que aposta pels seus comerços, no només com a llocs de compra, sinó com a espais de vida.
Leave a Reply