El TecnoCampus de Mataró es projecta com a pol d’innovació: nou edifici d’IA, data center verd i acceleradora deep-tech per al curs 2026-27

El TecnoCampus de Mataró, parc tecnològic vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, es consolida com un dels principals motors d’innovació del territori amb l’anunci de l’ampliació del seu hub digital. El nou projecte, que es posarà en marxa de cara al curs 2026-2027, preveu la construcció d’un edifici de 6.000 metres quadrats dedicats a la intel·ligència artificial (IA), recerca aplicada, formació universitària d’alt nivell i impuls a empreses emergents del sector tecnològic.

La nova infraestructura no només suposa una aposta per l’economia del coneixement, sinó que també s’alinea amb els objectius de sostenibilitat i creació de llocs de treball altament qualificats. El projecte aspira a atraure més de 15 milions d’euros d’inversió privada i generar fins a 320 nous llocs de treball directes i indirectes.

Un pas de gegant per al TecnoCampus i la ciutat de Mataró

L’ampliació anunciada representa un salt qualitatiu i quantitatiu per al TecnoCampus, que fins ara comptava amb tres edificis —d’ús universitari i empresarial— i més de 100 empreses instal·lades. Amb la nova construcció, es triplicarà l’espai destinat a la recerca i a l’aplicació de tecnologies disruptives, en especial dins el camp de la intel·ligència artificial, la robòtica avançada, l’aprenentatge automàtic i la gestió de dades massives.

Aquest creixement suposa una transformació radical del parc tecnològic, que es posiciona com un node clau dins del sistema d’innovació català i europeu. A més, situarà Mataró com a ciutat capdavantera en formació i recerca aplicada en IA, una fita que pot atraure talent jove, start-ups, empreses internacionals i inversors tecnològics.

Un edifici concebut per a la innovació digital

El nou edifici d’IA comptarà amb:

• Laboratoris de recerca aplicada en intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i ciències computacionals.

• Un data center verd, optimitzat per consumir energia renovable i amb sistemes d’eficiència energètica d’última generació.

• Aules híbrides i espais de co-creació per a l’alumnat dels graus i màsters en Enginyeria Informàtica, Dades i IA.

• Una acceleradora deep-tech, orientada a incubar empreses de base tecnològica i científicament avançades.

• Zones de coworking i transferència tecnològica, perquè investigadors i emprenedors comparteixin coneixement i recursos.

La construcció s’executarà en dues fases, i es preveu que estigui completament operativa a inicis del quart trimestre de 2026. L’edifici estarà dissenyat amb criteris de sostenibilitat ambiental, accessibilitat universal i modularitat arquitectònica, permetent adaptar-lo a futurs usos o creixements.

Un campus més verd i intel·ligent

Un dels aspectes més innovadors del projecte és la inclusió d’un data center verd, una infraestructura clau per a la gestió de grans volums de dades i càlcul computacional intensiu, però amb una petjada de carboni mínima. Aquest centre computacional estarà equipat amb sistemes de refrigeració líquida de baix consum, panells solars fotovoltaics, recuperació de calor residual i monitoratge energètic amb IA per optimitzar-ne el rendiment.

Aquesta aposta permetrà que la Universitat Pompeu Fabra i les empreses del TecnoCampus treballin amb dades massives i processos d’intel·ligència artificial de manera sostenible, sense haver de dependre d’infraestructures externes situades en altres països.

Impacte econòmic i social

L’ampliació del TecnoCampus tindrà un impacte directe sobre l’economia local i comarcal. Segons les primeres estimacions, el projecte generarà uns 320 llocs de treball d’alt valor afegit, especialment en els àmbits de la recerca científica, l’enginyeria de dades, la programació, la ciberseguretat i la gestió empresarial.

A més, el projecte aspira a convertir-se en un pol d’atracció de talent internacional, oferint programes de doctorat, recerca postdoctoral i convenis amb empreses multinacionals. L’objectiu és que els joves formats a Mataró no hagin de marxar fora per desenvolupar una carrera científica i tecnològica, sinó que puguin fer-ho a la seva pròpia ciutat.

També s’espera que l’impacte es tradueixi en nous negocis locals, millora de l’habitatge per a estudiants i professionals i un augment del prestigi de Mataró com a ciutat universitària i tecnològica.

Col·laboració públic-privada i finançament

Per fer realitat aquest ambiciós projecte, la Universitat Pompeu Fabra ha impulsat una estratègia de col·laboració públic-privada, buscant la complicitat tant de l’administració pública com de l’ecosistema empresarial.

L’ampliació del hub digital del TecnoCampus comptarà amb finançament de fons europeus Next Generation EU, així com amb aportacions del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, i el Ministeri de Ciència i Innovació.

D’altra banda, s’ha obert una ronda de captació d’inversió privada amb l’objectiu d’assolir 15 milions d’euros, dirigits principalment a empreses tecnològiques, fons d’inversió especialitzats en deep-tech i entitats bancàries compromeses amb la transició digital i verda.

L’aposta de la UPF pel Maresme

Aquest creixement s’emmarca dins de l’estratègia a llarg termini de la Universitat Pompeu Fabra, que aposta pel desplegament territorial i la descentralització del coneixement més enllà de Barcelona. La UPF vol fer del TecnoCampus un referent europeu en recerca i transferència tecnològica, amb una identitat pròpia però plenament connectada amb la resta d’infraestructures universitàries del país.

Actualment, el TecnoCampus ja imparteix graus i màsters oficials en Enginyeria, Ciències de la Salut i Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb més de 4.000 estudiants matriculats i un centenar de docents i investigadors. Amb l’ampliació, es preveu augmentar un 35 % la capacitat del campus, oferint noves titulacions en IA, sostenibilitat digital i emprenedoria tecnològica.

Acceleradora deep-tech: del laboratori a l’empresa

Un dels punts més destacats del nou hub digital serà la acceleradora deep-tech, un espai destinat a convertir la recerca científica en projectes empresarials viables. Aquestes start-ups de base tecnològica podran desenvolupar-se en un entorn privilegiat, amb accés a laboratoris, mentoria, finançament inicial i connexions amb xarxes internacionals d’inversors.

L’objectiu és que els resultats de la recerca no es quedin en l’àmbit acadèmic, sinó que arribin a la societat mitjançant solucions tecnològiques concretes en àmbits com la salut digital, l’educació intel·ligent, l’energia neta o la mobilitat urbana.

Un model replicable per a altres ciutats mitjanes

Amb aquest projecte, Mataró es pot convertir en un model per a altres ciutats mitjanes que busquen transformar el seu teixit productiu mitjançant la innovació, la digitalització i el coneixement. En lloc de competir amb les grans capitals, el TecnoCampus aposta per un creixement arrelat al territori, amb vocació global però compromís local.

La clau de l’èxit serà mantenir una aliança sòlida entre universitat, empreses i institucions públiques, i oferir a la ciutadania un projecte tangible, que generi ocupació de qualitat, fomenti vocacions tecnològiques i situï el Maresme al mapa europeu de la innovació.

Conclusió

El nou edifici d’IA del TecnoCampus de Mataró marca un abans i un després en l’evolució del parc tecnològic i universitari del Maresme. Amb una aposta decidida per la recerca, la sostenibilitat i l’emprenedoria, el projecte preveu triplicar l’espai dedicat a la innovació, atraure inversió privada, generar centenars de llocs de treball i consolidar Mataró com a capital digital del nord de Barcelona. Un repte ambiciosos que, si es materialitza, pot redefinir el futur de la ciutat i el seu paper en l’economia del coneixement del segle XXI.