imatge:https://www.rac1.cat/files/og_thumbnail/files/fp/uploads/2023/12/12/65783dc92a4ca.r_d.3991-1879-2283.jpeg
Vivim una època de canvis profunds en tots els àmbits, i l’educació no n’és una excepció. En un món on les habilitats que avui són crucials poden quedar obsoletes en pocs anys, cada vegada hi ha més veus que qüestionen el sistema educatiu tradicional, basat en assignatures aïllades, exàmens memorístics i recorreguts acadèmics rígids. En contraposició, neix amb força el concepte d’educació líquida, una manera d’entendre l’aprenentatge basada en la flexibilitat, la interdisciplinarietat i la connexió amb la realitat.
Aquest enfocament posa èmfasi en aprendre fent, resoldre problemes reals, treballar per projectes i adaptar-se constantment. És un model que pren el seu nom del concepte de “modernitat líquida” de Zygmunt Bauman, i que busca dotar les persones de competències útils per a un món canviant, incert i altament digitalitzat.
En aquest article, analitzarem què és exactament l’educació líquida, com s’aplica, quins avantatges ofereix i per què pot ser una peça clau en la formació de les generacions que hauran de conviure amb la intel·ligència artificial, el canvi climàtic i la transformació constant del món laboral.
Què és l’educació líquida?
L’educació líquida no és un mètode tancat, sinó una manera d’entendre l’aprenentatge com un procés continu, personalitzat i connectat amb el context. A diferència del sistema tradicional, que divideix el coneixement en assignatures estanques (matemàtiques, història, llengua…), aquest model proposa:
-
Aprenentatge per projectes interdisciplinaris
-
Metodologies actives: aprendre fent, investigant, experimentant
-
Flexibilitat en els continguts, ritmes i formes d’avaluació
-
Ús intensiu de tecnologies digitals i recursos en línia
-
Acompanyament personalitzat i tutorització constant
-
Connexió amb problemes reals i reptes socials
No es tracta d’eliminar els continguts clàssics, sinó de reorganitzar-los i aplicar-los de manera integrada.
Per què neix aquesta proposta?
La necessitat de repensar l’educació respon a diverses tendències globals:
1. Canvi en el món laboral
Segons el Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum, les habilitats més demandades en els propers anys seran la resolució de problemes, el pensament crític, la creativitat, la comunicació i l’aprenentatge continu. Cap d’aquestes es fomenta amb exàmens tradicionals.
2. Digitalització i accés universal a la informació
Amb internet, tothom pot accedir a continguts teòrics en qualsevol moment. El que cal és saber com aplicar-los, seleccionar-los i contrastar-los.
3. Canvi en els interessos i motivacions dels alumnes
Els joves d’avui volen saber per què estudien allò que estudien. Volen participar, experimentar i crear, no només escoltar i repetir.
4. Emergència climàtica i social
Els reptes del segle XXI no es poden abordar des d’una sola disciplina. Cal visió sistèmica, empatia i capacitat de treballar en equip.
Com funciona l’aprenentatge per projectes?
L’aprenentatge per projectes és un dels eixos de l’educació líquida. Es tracta de proposar situacions reals o simulades que plantegen reptes complexos, i que requereixen l’ús combinat de diferents coneixements i habilitats.
Exemples:
-
Crear una campanya contra el malbaratament alimentari
-
Simular el disseny d’una ciutat sostenible
-
Desenvolupar una aplicació mòbil per a una necessitat local
-
Investigar les causes d’un conflicte històric i fer una presentació teatral
-
Dissenyar una exposició sobre dones científiques oblidades
L’alumnat treballa en equips, pren decisions, experimenta, fracassa, torna a intentar-ho i finalment presenta el resultat.
Quins avantatges té?
1. Motivació
Quan l’aprenentatge està connectat amb interessos reals, l’alumnat es compromet més i participa activament.
2. Desenvolupament de competències transversals
Es fomenta la comunicació, la col·laboració, la resolució de conflictes, la creativitat i l’autonomia.
3. Aprenentatge significatiu
En aplicar els coneixements en contextos reals, aquests tenen més sentit i es retenen millor.
4. Preparació per al món real
Els reptes actuals (laborals, socials, ambientals) requereixen visió global, capacitat d’aprendre a aprendre i actitud proactiva.
5. Diversitat i inclusió
Aquest model permet adaptar-se a diferents estils d’aprenentatge i ritmes personals, afavorint la igualtat d’oportunitats.
Reptes per a la seva implementació
No tot són avantatges. L’educació líquida presenta també desafiaments importants:
-
Formació del professorat en noves metodologies
-
Canvi cultural dins les institucions educatives
-
Avaluació més complexa i menys estandarditzada
-
Resistència de famílies i sectors que valoren més els mètodes tradicionals
-
Necessitat de recursos materials i temps de preparació
Malgrat això, cada vegada més escoles, instituts i universitats estan incorporant elements d’aquest model en el seu dia a dia, sovint amb resultats molt positius.
Casos inspiradors
Escoles d’innovació pedagògica a Catalunya com l’Escola Sadako (Barcelona), Escola El Martinet (Ripollet) o l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) ja treballen amb projectes integrats i amb una estructura molt més flexible que la tradicional.
Universitats com la UOC o la Universitat de Girona aposten per itineraris competencials, avaluació contínua i aprenentatge connectat amb l’entorn.
I a fora?
Països com Finlàndia, Nova Zelanda, Canadà o els Països Baixos estan liderant aquesta transformació a nivell internacional, amb sistemes educatius centrats en l’alumne, l’aprenentatge per descobriment i la integració de competències transversals.
Conclusió
L’educació líquida no és una moda pedagògica. És una resposta necessària a un món que ja no pot formar les persones per a una sola feina, una sola disciplina o una sola manera de pensar. Calen ciutadans capaços d’adaptar-se, aprendre, desaprendre i tornar a aprendre al llarg de tota la vida.
Per això, posar en marxa projectes educatius flexibles, significatius i connectats amb la realitat és una aposta valenta… però també imprescindible. Perquè el futur ja és aquí, i cal estar preparats per navegar-lo.
