Category: Noticies (Page 1 of 3)

IMAGEN:https://www.tvmataro.cat/_next/image?url=https%3A%2F%2Fd2wdgodjgr1nuq.cloudfront.net%2Fpre-mataro%2Fimages%2F047f354e-6cb6-4610-b336-c032906e7cae%2F64fcdb03-2759-48bc-83df-8faf68602b68_medium.jpg&w=3840&q=100

El proper mes de setembre, el ple municipal de Mataró sotmetrà a votació el reglament definitiu que regularà la Zona de Baixes Emissions (ZBE), una de les mesures ambientals més significatives impulsades per l’Ajuntament en els darrers anys. L’objectiu principal: reduir la contaminació atmosfèrica, millorar la salut pública i adaptar-se als estàndards europeus en matèria de qualitat de l’aire.

La implantació de la ZBE es farà de forma progressiva en tres fases, al llarg del 2025, culminant al novembre amb la imposició de sancions de 200 euros als vehicles més contaminants que circulin dins del perímetre establert. L’Ajuntament també ha previst exempcions temporals per a col·lectius vulnerables i sectors específics, com les persones amb mobilitat reduïda (PMR), vehicles històrics i comercials, que tindran un període de moratòria fins al 2027.

Què és una ZBE i per què ara?

Les Zones de Baixes Emissions (ZBE) són àrees urbanes on es restringeix la circulació dels vehicles més contaminants, especialment els que no disposen de distintiu ambiental de la DGT (Direcció General de Trànsit). Aquesta iniciativa ja s’ha implantat a ciutats com Barcelona, Madrid o València, i forma part del compromís europeu per reduir les emissions contaminants en entorns urbans.

A Mataró, la necessitat d’una ZBE s’ha fet més evident arran dels episodis recurrents de contaminació per diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules en suspensió (PM10 i PM2.5), especialment a les zones més cèntriques i amb alta densitat de trànsit. A més, la ciutat ha de complir amb la Llei estatal de Canvi Climàtic, que obliga els municipis de més de 50.000 habitants a disposar d’una ZBE abans de finals de 2025.

El calendari d’implantació: tres fases clares

El reglament proposat per l’Ajuntament estructura la posada en marxa de la ZBE en tres etapes, per garantir una aplicació esglaonada i informativa:

Fase 1: Informació i registre (gener – abril 2025)

Durant aquest primer període, no hi haurà cap restricció de circulació ni sancions. L’objectiu és informar intensament la ciutadania, fomentar la inscripció voluntària dels vehicles afectats i instal·lar tota la infraestructura de control (sensors, càmeres, senyalització vertical i horitzontal).

Els serveis municipals activaran campanyes de comunicació a través de mitjans locals, punts informatius mòbils, oficines d’atenció ciutadana i una web específica amb tota la normativa, mapa interactiu de la ZBE i canals de contacte directe. També es posarà en marxa un registre electrònic per a sol·licitar excepcions, consultar la situació dels vehicles i realitzar altes.

Fase 2: Control voluntari (maig – octubre 2025)

A partir del maig, començarà el control mitjançant sensors i càmeres, però no es multarà. Els conductors rebran avisos informatius si entren a la ZBE amb vehicles no autoritzats. Aquesta fase de prova servirà per calibrar els sistemes tecnològics, detectar incidències, informar de forma individualitzada i acabar d’ajustar les exempcions.

Les dades recopilades permetran elaborar un informe d’impacte previ, que es farà públic a l’octubre, abans de començar la tercera fase. L’Ajuntament preveu avaluar els primers resultats i fer ajustos si cal en la regulació.

Fase 3: Sancions i aplicació definitiva (a partir de novembre 2025)

A partir del 1 de novembre de 2025, la circulació dins del perímetre ZBE quedarà prohibida als turismes sense etiqueta ambiental B (és a dir, els vehicles de gasolina anteriors a l’any 2000 i dièsel anteriors a 2006), amb sancions de fins a 200 euros per infracció detectada. Les sancions seran automàtiques, mitjançant el sistema de control per lectura de matrícules.

Aquesta mesura afectarà especialment vehicles antics que actualment no poden accedir a altres ZBE d’Espanya. L’Ajuntament preveu facilitar ajuts per a la renovació de vehicles i per a la transició cap a sistemes de mobilitat més sostenibles.

El perímetre ZBE: on s’aplicarà?

Segons l’esborrany del reglament, la ZBE de Mataró inclourà tota la zona urbana interior delimitada pel perímetre de les rondes: Ronda de Francesc Macià, Ronda de Rafael Estrany, Ronda de Miguel de Cervantes i la Riera. Això implica que el centre històric, els barris de l’Havana, Eixample i part del Pla d’en Boet quedaran dins de l’àmbit amb restriccions.

Els punts d’accés i sortida estaran senyalitzats amb claredat, i hi haurà panells informatius que avisaran sobre el tipus de vehicle admès. També s’instal·laran càmeres de lectura de matrícules als punts clau d’entrada.

Vehicles afectats i excepcions

Els vehicles afectats per les restriccions seran aquells sense etiqueta ambiental (anomenats “A”), és a dir:

• Turismes de gasolina matriculats abans de l’any 2000

• Turismes dièsel matriculats abans de 2006

• Vehicles comercials lleugers amb tecnologia antiga

Exempcions previstes:

El reglament contempla exempcions temporals o permanents per a diversos col·lectius i vehicles:

• Persones amb mobilitat reduïda (PMR) amb targeta oficial

• Vehicles històrics registrats com a tals

• Vehicles comercials de petit comerç i serveis (fins al 2027)

• Vehicles de serveis públics essencials

• Casos socials justificats (renda baixa i necessitat de desplaçament)

A més, es podrà sol·licitar una autorització puntual de 10 dies/any per a vehicles afectats, en cas de visites mèdiques, canvis de domicili, proves d’oposicions, etc.

Com afectarà la ciutadania?

Segons estimacions de l’Ajuntament, prop del 10% dels vehicles censats a Mataró no disposen de distintiu ambiental i, per tant, no podran accedir al centre a partir del novembre de 2025, si no es registren com a excepcions.

Per facilitar la transició, s’estan estudiant ajuts municipals per a la compra de vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions, així com bonificacions en impostos de circulació. També es reforçarà l’oferta de transport públic, especialment en horaris laborals i de connexió amb aparcaments dissuasius a la perifèria.

Aquesta mesura, segons el consistori, també suposarà una millora clara de la qualitat de l’aire, especialment en escoles, residències i centres sanitaris situats dins del perímetre ZBE.

Opinió ciutadana: entre la necessitat i les reticències

La proposta ha generat opinions diverses entre la ciutadania. Mentre molts veïns valoren positivament la mesura per motius ambientals, altres sectors —sobretot comerciants i persones grans— expressen preocupació pels efectes en la mobilitat quotidiana.

“És una mesura necessària si volem respirar millor, però cal garantir alternatives reals per qui no pot permetre’s un cotxe nou”, diu la Marta, veïna del barri de l’Eixample.

“El meu vehicle és antic però funciona bé, i el faig servir per portar material cada dia a la botiga. No puc comprar-ne un de nou”, protesta en Jordi, comerciant del centre.

L’Ajuntament ha anunciat que s’obrirà un procés participatiu complementari abans de l’aprovació definitiva del reglament per incorporar suggeriments i aclarir dubtes.

En resum: una Mataró més verda, però amb transició justa

L’aprovació al ple municipal prevista per al setembre marcarà l’inici oficial d’un canvi històric per a la mobilitat urbana de Mataró. La implantació de la ZBE suposa un pas endavant en sostenibilitat, però requerirà acompanyament social, flexibilitat i recursos per no deixar enrere els col·lectius més vulnerables.

Els propers mesos seran claus per a la informació, el debat i la preparació ciutadana. Mataró es prepara per respirar millor, i ho vol fer de manera justa, inclusiva i progressiva.

imagen:https://www.horanova.cat/imatges/horanova.cat/articles/f05c_estacio2.jpg

imagen:https://www.mataro.cat/resolveuid/5540616c49df4d35ba829cb9234cfdf8/@@images/image/large

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/61fa47ca-e7ad-4536-a4c6-de121d7ec6d7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg

Després de mesos d’expectativa, el Govern espanyol ha confirmat la pròrroga dels abonaments gratuïts de Rodalies fins al 31 de desembre de 2025, una mesura que forma part del paquet d’ajudes per fomentar el transport públic i reduir la despesa familiar. Això significa que, si ets usuari habitual de la línia R1 (Mataró – Barcelona), pots seguir viatjant gratis sempre que compleixis unes condicions molt senzilles. T’expliquem com renovar l’abonament, quins requisits s’han de complir i alguns consells útils perquè no perdis el descompte.

Com renovar l’abonament pas a pas

Renovar el títol gratuït és molt fàcil si segueixes aquests quatre passos:

1. Accedeix a l’app oficial de Renfe Cercanías
Descarrega’t l’app gratuïta si encara no la tens. Disponible tant a Android com a iOS, l’app Renfe Cercanías et permet gestionar els teus abonaments sense necessitat d’anar a màquines ni oficines.

2. Ves a la secció “Abonos recurrentes”
Un cop dins de l’app, selecciona el menú d’abonaments recurrents. Aquesta opció apareix destacada a la pantalla d’inici i t’ofereix la possibilitat de renovar rutes actives o crear-ne de noves.

3. Tria la teva ruta habitual: Mataró – Barcelona-Clot
Introdueix les teves estacions de sortida i arribada. En el cas de molts usuaris del Maresme, el trajecte és Mataró – Barcelona-Clot, però pots escollir qualsevol altra parada dins del sistema de Rodalies Renfe.

4. Fes el pagament de la fiança de 10 €
Per activar el nou abonament has de deixar un dipòsit de 10 €, que es retorna automàticament si realitzes un mínim de 16 viatges en un període de 4 mesos. El pagament s’efectua amb targeta bancària i només s’ha de fer una vegada per període de validesa.

Condicions per mantenir la gratuïtat

Per conservar el dret a la devolució dels 10 € i seguir utilitzant l’abonament de forma gratuïta, cal que tinguis en compte el següent:

• El QR és personal i intransferible: només el pots fer servir tu. Si Renfe detecta un ús fraudulent (una altra persona utilitza el teu codi), et poden penalitzar amb la pèrdua de la fiança o l’exclusió del sistema.

• Cal portar sempre el DNI o un document identificatiu: en cas de control, hauràs de demostrar que ets el titular del codi QR.

• Has d’usar el codi abans del 31 d’agost: encara que la validesa de l’abonament s’estén fins al desembre, la primera validació ha de ser abans del 31 d’agost de 2025.

• Els viatges han de ser d’anada i tornada: no pots fer 16 validacions seguides només en una direcció. Renfe exigeix un ús regular de la línia.

Per què aquesta mesura és important

La gratuïtat dels títols de Rodalies s’emmarca en les polítiques estatals per fomentar el transport públic, reduir l’ús del vehicle privat i contribuir a la transició ecològica. A més, suposa un estalvi significatiu per a milers de treballadors, estudiants i ciutadans que es desplacen diàriament a Barcelona per motius laborals, acadèmics o personals.

Per exemple, un usuari que abans gastava uns 40-50 € mensuals en títols multiviatge pot arribar a estalviar més de 300 € anuals gràcies a aquests abonaments subvencionats.

Preguntes freqüents (FAQs)

Què passa si no faig els 16 viatges?
En aquest cas, no se’t retorna la fiança de 10 €. No rebràs cap multa ni sanció, però perdràs el dipòsit.

Puc renovar l’abonament si ja en tenia un del període anterior?
Sí. Cada període (gener-juny / juliol-desembre) requereix una nova activació, però el procés és molt similar. No cal tornar a registrar-se.

Què passa si canvio de mòbil?
Pots recuperar el codi QR accedint a l’app amb el mateix compte d’usuari. Si tens problemes, és recomanable contactar amb l’atenció al client de Renfe o acudir a una estació amb servei d’informació.

Hi ha límit de viatges?
No. Pots fer tants trajectes com vulguis dins la teva ruta seleccionada, sempre que compleixis els requisits.

Els menors també poden obtenir l’abonament?
Sí. Els menors d’edat poden tenir el seu propi QR, però han de registrar-se amb el seu document d’identitat i, si són menors de 14 anys, sovint necessiten la gestió per part d’un adult.

Consells per a un bon ús

• Evita les hores punta si pots: els trens Mataró–BCN es col·lapsen habitualment entre les 7.00 i les 9.00 i entre les 17.00 i 19.00 h. Si tens horaris flexibles, viatjar fora d’aquests trams millora l’experiència.

• Consulta les incidències a l’app: la mateixa aplicació t’avisa en temps real si hi ha retards, obres o alteracions al servei.

• Respecta les normes de convivència: portar auriculars, no ocupar seients amb bosses i deixar sortir abans d’entrar millora la convivència entre usuaris.

• Porta el QR sempre actiu i amb bateria: sense connexió no podràs validar, i els revisors poden sancionar si no el pots mostrar en el moment.

Dates clau per recordar

El futur del transport públic subvencionat

Diverses veus dins el govern i del sector del transport estan valorant mantenir la gratuïtat de Rodalies més enllà del 2025, especialment en àrees metropolitanes amb alta densitat de passatgers. També es parla d’ampliar-ho a més línies regionals o integrar-ho amb altres operadors com FGC o el tramvia.

El repte, però, serà garantir una millora en la freqüència, la puntualitat i l’accessibilitat del servei, que ha estat criticat per les seves mancances estructurals. A Mataró, per exemple, es reclama des de fa temps una renovació de combois i millores en les andanes per a persones amb mobilitat reduïda.

Conclusió:
Si viatges sovint entre Mataró i Barcelona, no deixis passar l’oportunitat d’estalviar amb l’abonament gratuït de Rodalies. Amb una renovació ràpida des de l’app i unes condicions clares, és una eina útil, sostenible i econòmica que beneficia el conjunt de la ciutadania. Aprofita-la abans del 31 d’agost i gaudeix de la mobilitat intel·ligent aquest 2025.

imatge:https://www.zdnet.com/a/img/resize/83837b6fb6a4af2159fb39a2ab0419ffa160604b/2023/06/23/9a1b31b9-0ff9-4816-8af0-95def708f4db/gettyimages-1413761223.jpg?auto=webp&width=1280

Amb l’avenç accelerat de la intel·ligència artificial generativa, especialment amb eines com ChatGPT, Midjourney o DALL·E, ha sorgit una nova professió que fins fa poc no existia: la de prompt engineer, o enginyer de preguntes i instruccions. Encara desconeguda per a molts, aquesta figura comença a ser fonamental per obtenir respostes precises, creatives i útils de les IA. I tot indica que serà una de les feines més demandades en els pròxims anys.

Però… què fa exactament un prompt engineer? Quines habilitats necessita? Quins sectors el demanen? I com es pot formar algú en aquesta nova disciplina? En aquest article, resolem totes aquestes qüestions i analitzem per què aquesta figura esdevindrà clau en la nova economia digital.

Què vol dir “prompt”?

En el context de la IA generativa, un prompt és la instrucció que es dona a una intel·ligència artificial perquè produeixi una resposta. Pot ser una frase curta o una descripció extensa, segons el tipus de resultat desitjat.

Exemples:

• Per a una IA de text: “Escriu una carta de presentació per a una oferta de treball com a analista de dades.”

• Per a una IA d’imatge: “Crea una il·lustració d’un mercat medieval amb llums càlides i molta activitat.”

• Per a una IA de programació: “Genera un codi en Python que extregui dades d’un full Excel.”

La qualitat i especificitat del prompt determinen la qualitat i rellevància del resultat. És aquí on entra en joc el prompt engineer.

Què fa exactament un prompt engineer?

És un professional especialitzat en formar, estructurar i optimitzar les instruccions que es donen a les IA perquè responguin de manera eficaç als objectius de l’empresa o projecte.

Les seves tasques poden incloure:

• Dissenyar prompts que generin respostes precises i coherents

• Iterar amb la IA per refinar els resultats obtinguts

• Documentar i sistematitzar prompts reutilitzables

• Treballar amb equips de màrqueting, desenvolupament, disseny o atenció al client per automatitzar tasques

• Ajustar la comunicació entre l’usuari i el model d’IA segons la finalitat: creativa, tècnica, comercial…

En resum, és un intermediari estratègic entre les persones i les màquines intel·ligents.

Quines habilitats necessita?

Tot i que no és imprescindible ser programador, sí que es requereix un conjunt d’habilitats molt específiques:

• Pensament lògic i estructurat: per formular instruccions clares i eficients

• Coneixement del funcionament de les IA generatives: saber què poden fer i què no

• Capacitat lingüística: dominar l’idioma (o idiomes) en què es redacten els prompts

• Creativitat: especialment en entorns artístics, audiovisuals o de màrqueting

• Coneixements bàsics de codificació (opcional però útil)

• Capacitat d’analitzar i refinar resultats per iteració constant

També es valora molt la capacitat d’aprenentatge autònom i l’experimentació.

On treballa un prompt engineer?

Encara que la figura és nova, cada vegada més sectors busquen professionals amb aquest perfil. Alguns àmbits són:

• Agències de màrqueting digital: per generar contingut automàticament i amb qualitat

• Departaments de comunicació: per optimitzar textos, notes de premsa, descripcions de producte

• Startups tecnològiques: per desenvolupar serveis i aplicacions amb IA

• Empreses audiovisuals: per crear guions, conceptes visuals o idees creatives

• Educació: per generar activitats, materials didàctics o respostes automatitzades

• Recursos humans: per optimitzar processos de selecció, creació de perfils, entrevistes simulades

• Atenció al client automatitzada: creació de prompts per a xatbots més humans i resolutius

Com es pot formar algú en aquesta professió?

Actualment no existeixen encara carreres universitàries específiques per ser prompt engineer, però sí nombrosos recursos per formar-se de manera autònoma o a través de bootcamps i formacions especialitzades.

Recomanacions:

• Practicar amb eines d’IA: ChatGPT, Midjourney, Bard, Claude, Runway, etc.

• Fer cursos en línia: Udemy, Coursera, edX, Domestika… ja ofereixen formacions específiques en prompt engineering.

• Seguir comunitats online: Twitter, Discords especialitzats, subreddits de IA, etc.

• Experimentar constantment: la millor manera d’aprendre és provar, equivocar-se i iterar.

Quin futur té aquesta professió?

Tot indica que la demanda de prompt engineers es dispararà en els pròxims anys. Ja hi ha ofertes laborals a multinacionals i startups que ofereixen sous competitius per aquest rol. A més, és una professió transversal, adaptable a molts sectors i amb gran marge d’especialització.

Alguns experts apunten que en pocs anys tots els professionals hauran de tenir nocions bàsiques de prompting, igual com avui es dona per fet saber fer servir el correu electrònic o eines d’ofimàtica.

També es preveu l’aparició de rols derivats:

• Prompt curator (curador/a de biblioteques de prompts)

• AI workflow designer (dissenyador de processos IA amb múltiples passos)

• Prompt auditor (avaluador de la qualitat i ètica dels prompts)

Conclusió

La professió de prompt engineer és una mostra clara de com la tecnologia crea nous rols i oportunitats. Lluny de substituir el treball humà, la IA obre la porta a especialitzacions que combinen creativitat, pensament crític i domini tecnològic.

Entendre com parlar amb una màquina per obtenir resultats humans i útils serà una habilitat essencial en el mercat laboral del futur immediat. I aquells que s’hi avancin, poden ocupar un lloc privilegiat en aquesta nova revolució.

imatge:https://ailabschool.com/wp-content/uploads/2022/11/IA_mapa-1024×678.jpg

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el mercat laboral ha provocat una autèntica revolució en la manera com les empreses produeixen, contracten i competeixen. Molts llocs de treball tradicionals estan sent automatitzats, mentre que altres de nous emergeixen a un ritme vertiginós. Davant aquest escenari, la capacitat dels països per adaptar-se a aquesta nova realitat determinarà el seu èxit econòmic i social en els propers anys.

El Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum alerta que milions de treballadors al món necessitaran adquirir noves competències per mantenir la seva ocupabilitat. Però també destaca que alguns països ja estan fent els deures i lideren la reconversió laboral amb estratègies innovadores, formats flexibles de formació i polítiques públiques orientades a anticipar els canvis.

Aquest article analitza quins estats van al capdavant d’aquesta transformació i què podem aprendre del seu model.

Per què és clau la reconversió laboral?

La reconversió o reskilling no és una opció, sinó una necessitat. La IA, combinada amb altres tecnologies com el big data, la robòtica, el blockchain o la computació en núvol, està transformant profundament sectors com la indústria, la banca, la logística, el comerç o els serveis.

Les tasques més rutinàries i previsibles són les més susceptibles de ser automatitzades. Però també s’obren oportunitats en àmbits com la ciberseguretat, l’anàlisi de dades, la programació, el disseny d’experiències digitals, el suport tècnic o l’ètica tecnològica.

En aquest context, els països que promoguin una reconversió laboral inclusiva, àgil i àmplia seran els que podran aprofitar millor la revolució de la IA.

Països que lideren la transformació

1. Singapur: visió a llarg termini i adaptació educativa

Singapur ha desenvolupat una estratègia nacional de competències coneguda com SkillsFuture, amb una inversió pública massiva en formació contínua. Tots els ciutadans adults reben crèdits per accedir a cursos subvencionats, especialment en àrees digitals i tècniques.

El govern treballa de manera coordinada amb empreses, centres educatius i sindicats per garantir una formació adaptada a les necessitats reals del mercat. A més, ofereix itineraris personalitzats per a persones que volen canviar de sector.

2. Alemanya: força de la formació dual i aposta per la indústria 4.0

El model alemany de formació dual, que combina aprenentatge pràctic en empreses amb formació teòrica, ha demostrat ser molt eficaç per preparar els joves per a feines tècniques d’alta qualificació.

A més, el país impulsa des de fa anys el programa “Industrie 4.0”, que dona suport a la digitalització del teixit industrial, especialment de les pimes. Aquesta transició va acompanyada de formació específica per als treballadors afectats.

3. Canadà: inclusió i requalificació amb visió social

Canadà ha posat l’accent en garantir que cap treballador es quedi enrere. A través de programes com Future Skills Centre, el govern aposta per projectes pilot que ajuden col·lectius vulnerables (majors de 50 anys, immigrants, dones, persones en atur de llarga durada) a reorientar la seva carrera.

També destaquen els seus programes de requalificació per a sectors amb dèficit de mà d’obra, com les energies renovables, la salut o la tecnologia.

4. Estònia: digitalització integral i govern electrònic

Estònia ha esdevingut un referent en digitalització. Més del 99% dels tràmits públics es poden fer online, i la societat ha integrat hàbits digitals des de l’educació primària.

Això ha facilitat una ràpida adaptació del mercat laboral a la nova economia, així com la creació d’un entorn favorable per a startups i treballadors digitals. El país ha estat pioner també en oferir “e-residències” per a professionals internacionals.

5. Països Baixos: col·laboració entre governs, empreses i universitats

Als Països Baixos, la reconversió laboral s’impulsa mitjançant “centres de coneixement regional” on convergeixen empreses locals, ajuntaments, escoles i universitats. Aquests hubs ofereixen formació personalitzada en funció del perfil del treballador i les necessitats del territori.

A més, el govern holandès ha creat subsidis per a empreses que inverteixen en la requalificació de la seva plantilla, així com incentius fiscals per als treballadors que estudien durant l’edat adulta.

I Espanya?

Espanya ha fet passos importants en aquesta direcció, tot i que encara hi ha molt camí per recórrer.

Entre les iniciatives destacades hi trobem:

• El Pla de Modernització de la Formació Professional, amb nous cicles formatius adaptats a la digitalització.

• Programes de requalificació subvencionats pel SEPE.

• Fons europeus Next Generation destinats a projectes de transició digital i ecològica.

• Aliances entre empreses i centres de formació, com la Fundació Telefónica o el projecte Generación D.

Tanmateix, persisteixen reptes com la bretxa digital, la rigidesa del sistema educatiu, la falta de personal docent actualitzat o la desconnexió entre oferta formativa i demanda real.

Què tenen en comú els països líders?

Encara que cada país té el seu propi context, tots comparteixen alguns elements:

1. Inversió sostinguda en formació contínua

2. Coordinació entre institucions públiques i privades

3. Foment de l’educació tècnica i digital des de jove

4. Accés igualitari a les oportunitats formatives

5. Visió estratègica, amb plans a mitjà i llarg termini

6. Flexibilitat per adaptar l’oferta educativa a la realitat laboral

Conclusió

La reconversió laboral no és només una resposta a l’automatització, sinó una oportunitat per construir un mercat laboral més resilient, inclusiu i preparat per als reptes del segle XXI. Els països que lideren aquesta transformació ho fan no només amb tecnologia, sinó amb polítiques públiques valentes i orientades a les persones.

Espanya, i també Catalunya, poden aprendre molt d’aquests models per reforçar la seva capacitat d’adaptació i oferir un futur professional digne a les noves generacions.

imatge:https://www.coamb.cat/wp-content/uploads/2023/07/energies-renovables-scaled.jpeg

Mataró afronta el 2025 amb un clar compromís cap a la sostenibilitat i la transició energètica. La ciutat, conscienciada per la necessitat d’una nova manera de consumir i produir energia, ha esdevingut un referent comarcal en la implementació de projectes d’energies renovables. La instal·lació de plaques solars, l’impuls de les primeres iniciatives d’energia eòlica urbana i el naixement de comunitats energètiques són senyals d’un canvi que ja està transformant el model energètic local.

L’aposta municipal per l’energia solar

L’Ajuntament de Mataró ha estat pioner en la implantació de plaques solars fotovoltaiques en equipaments públics. Des del 2023, la ciutat ha impulsat un pla estratègic per cobrir el màxim nombre de cobertes municipals amb instal·lacions solars.

Edificis públics autosuficients

Biblioteques, escoles, poliesportius i centres cívics ja compten amb sistemes solars que permeten cobrir entre el 40% i el 70% del seu consum elèctric. Espais com la Biblioteca Antoni Comas o el Poliesportiu Eusebi Millán són exemples clars d’aquest nou model d’autogeneració energètica.

Noves instal·lacions solars en zones industrials

El polígon industrial de Pla d’en Boet ha estat protagonista d’una de les iniciatives més ambicioses, amb la creació d’una gran planta solar comunitària on diverses empreses comparteixen la producció i l’ús de l’energia renovable.

Aquest projecte no només redueix emissions de CO₂ sinó que també millora la competitivitat de les empreses locals.

Energia eòlica urbana: un pas cap al futur

Tot i que tradicionalment l’energia eòlica s’ha associat a grans parcs allunyats dels nuclis urbans, Mataró explora nous models d’energia eòlica adaptats a l’entorn urbà.

Microturbines al litoral

Aquest 2025, Mataró ha instal·lat microturbines eòliques en zones com el passeig marítim i el port esportiu. Aquests dispositius compactes aprofiten els vents costaners per generar energia neta per a l’enllumenat públic i altres serveis municipals.

Les microturbines tenen un impacte visual mínim i han estat ben rebudes per la ciutadania, demostrant que és possible integrar l’energia eòlica dins de l’espai urbà.

Projectes pilot en centres educatius

Algunes escoles de Mataró participen en projectes pilot d’autogeneració d’energia combinada (solar + eòlica), formant part d’iniciatives educatives que sensibilitzen els més joves sobre la importància de la transició energètica.

Comunitats energètiques: energia compartida, futur compartit

Una de les grans novetats del 2025 és el fort impuls a les comunitats energètiques locals: associacions de ciutadans, empreses i entitats que produeixen, consumeixen i gestionen la seva pròpia energia de forma col·laborativa.

Mataró Solar Coop

Nascuda el 2024, Mataró Solar Coop és una cooperativa ciutadana que gestiona diverses instal·lacions solars compartides en teulades d’edificis públics i privats. Els socis poden consumir energia verda de proximitat a un preu més competitiu que el del mercat convencional.

La cooperativa també fomenta l’educació energètica i organitza tallers sobre eficiència i sostenibilitat.

Projectes de barris energètics

Zones com Rocafonda i Cerdanyola han començat a impulsar comunitats energètiques de barri, aprofitant cobertes comunitàries i instal·lacions municipals per produir energia solar destinada als veïns.

Aquest model democratitza l’accés a l’energia verda i combat la pobresa energètica, fent arribar l’estalvi i la sostenibilitat a tota la població.

Incentius i facilitats per a la ciutadania

L’Ajuntament de Mataró ha implementat diferents ajuts i bonificacions per incentivar la instal·lació d’energies renovables en habitatges particulars i empreses.

Subvencions de fins al 50% per a la instal·lació de plaques solars en domicilis particulars.

Bonificacions a l’IBI (Impost de Béns Immobles) per aquells habitatges que disposin d’instal·lacions d’autoconsum energètic.

Assessorament gratuït a través de l’Oficina Municipal d’Energia i Canvi Climàtic, que guia els ciutadans en el procés d’instal·lació i tramitació.

Aquestes polítiques han fet que el nombre de llars amb plaques solars a Mataró es multipliqui per tres en només dos anys.

L’impacte ambiental i social del boom renovable

La transformació energètica de Mataró té un impacte molt positiu en múltiples àmbits:

Reducció significativa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Disminució de la dependència energètica de fonts fòssils i de l’exterior.

Estalvi econòmic per a administracions, empreses i famílies.

Foment d’una economia local verda, amb nous llocs de treball en sectors com la instal·lació, el manteniment i la gestió energètica.

Sensibilització ciutadana sobre la importància d’un model energètic més just i sostenible.

Reptes de futur

Tot i els grans avenços, encara queden reptes importants per consolidar la transició energètica a Mataró:

Millorar la capacitat d’emmagatzematge energètic per aprofitar millor la producció renovable.

Ampliar les xarxes de distribució intel·ligent que permetin una gestió més eficient de l’energia.

Fomentar la participació ciutadana en la governança energètica local.

Assegurar que la transició energètica sigui inclusiva i beneficiï tots els sectors socials.

Mataró, una ciutat compromesa amb el futur

Aquest 2025, Mataró s’ha guanyat a pols la seva reputació com a ciutat capdavantera en energies renovables. L’aposta per la solarització dels edificis, les innovacions en energia eòlica urbana i l’impuls de les comunitats energètiques demostren que la ciutat no només parla de sostenibilitat, sinó que la construeix dia a dia.

Una aposta valenta i necessària per un futur més net, més just i més resilient davant els reptes climàtics.

imatge:https://cdn.appculturamataro.cat/medias/cultura/2020/c_crop,x_78,y_240,w_1900,h_940%7Cc_fit,w_768,h_380%7Cc_auto/YLRQ2OubzmL9sl0oJ8desA.jpeg

Aquest 2025, Mataró consolida la seva aposta per la cultura amb una programació vibrant i diversa que abasta tots els gèneres artístics. La capital del Maresme es presenta com un pol d’atracció per a amants de la música, el teatre, l’art contemporani i les tradicions populars. Una ciutat que combina patrimoni i modernitat per oferir propostes culturals per a tots els públics. Descobrim quins seran els esdeveniments, festivals i exposicions imprescindibles aquest any a Mataró.

Festivals que no et pots perdre aquest 2025

La ciutat viu intensament la cultura a través de festivals que omplen els seus carrers i escenaris de música, teatre, dansa i tradicions populars.

Festival Nosaltres

El Festival Nosaltres, especialitzat en música independent i propostes emergents, torna aquest any amb una programació ampliada que aposta per bandes locals i artistes catalans de projecció internacional. El festival, que combina concerts a espais oberts i sales emblemàtiques, com la Sala Clap, s’ha consolidat com un punt de trobada per als amants de la música alternativa.

Festival Sense Portes

Aquest festival multidisciplinari omple el centre històric de Mataró de teatre de carrer, dansa, circ i instal·lacions artístiques. El 2025, el Festival Sense Portes aposta per la creació contemporània i la participació ciutadana, amb espectacles gratuïts pensats per sorprendre i emocionar el públic de totes les edats.

Les Santes: la gran festa de la cultura popular

La Festa Major de Mataró, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, continua sent l’esdeveniment cultural més esperat de l’any. Gegants, correfocs, concerts, castellers i espectacles pirotècnics omplen la ciutat de color, música i emoció. Les Santes no només mantenen viva la tradició, sinó que també aposten per la innovació cultural amb noves activitats cada any.

Exposicions destacades: art i patrimoni en primer pla

Els espais expositius de Mataró programen aquest 2025 una oferta artística que combina figures consagrades, joves creadors i patrimoni local.

Nau Gaudí

La Nau Gaudí, primer edifici construït per Antoni Gaudí, acull aquest any una exposició especial dedicada al diàleg entre l’arquitectura modernista i l’art contemporani. Una mostra que convida a redescobrir el llegat de Gaudí des d’una perspectiva actual i a través de la mirada de creadors contemporanis.

Museu de Mataró

El Museu de Mataró presenta dues grans exposicions temporals aquest 2025. La primera, “Mataró i el mar: una història compartida”, explora la relació de la ciutat amb la Mediterrània des de l’antiguitat fins als nostres dies. La segona, “El fil invisible”, proposa un recorregut per la història tèxtil de Mataró a través d’obres d’art i testimonis històrics.

Can Palauet

L’espai Can Palauet acull exposicions de fotografia contemporània, art emergent i projectes d’arts visuals. Aquest any destaca una mostra dedicada a la fotografia documental sobre la vida quotidiana a la Catalunya rural, una proposta que promet emocionar i fer reflexionar.

Teatre, música i dansa: una programació viva

La ciutat disposa d’una xarxa d’equipaments culturals que aquest 2025 ofereix una programació variada i de qualitat.

Teatre Monumental

El Teatre Monumental continua sent el gran escenari de la ciutat, amb una temporada estable de teatre, música i dansa. Destaquen produccions de teatre català contemporani, concerts de música clàssica i espectacles de dansa moderna que arriben tant a públic adult com familiar.

Sala Clap

La Sala Clap, referent de la música en directe al Maresme, ofereix aquest 2025 una agenda plena de concerts de rock, pop, indie i electrònica. La sala aposta per la promoció de talents locals i per l’acollida de bandes nacionals i internacionals en un ambient proper i vibrant.

La Presó

Aquest nou espai cultural, ubicat a l’antiga presó de Mataró, acull una programació alternativa que inclou concerts acústics, sessions de DJ, teatre experimental i arts visuals. La Presó s’ha consolidat com un laboratori d’idees i un espai de llibertat creativa per a nous artistes.

Oci i cultura al carrer: la ciutat com a escenari

Mataró aposta per treure la cultura al carrer i convertir l’espai públic en un escenari obert.

Mercats de segona mà, fires de disseny independent, jornades gastronòmiques i rutes culturals guiades permeten viure la ciutat d’una manera dinàmica i participativa. Esdeveniments com “Mataró de Tapes” o “La Nit del Comerç” combinen gastronomia, música i cultura popular en una oferta per a tots els públics.

A més, durant tot l’any es celebren activitats com el Dia Internacional de la Dansa, amb actuacions a places i carrers, o el programa “Escena Grans”, que apropa el teatre i la música als barris i a col·lectius vulnerables.

Cultura per a tots els públics

Un dels punts forts de l’oferta cultural de Mataró és la seva aposta per la inclusió. Tant les exposicions com els espectacles i festivals programen activitats adaptades a persones amb diversitat funcional i continguts pensats per al públic familiar.

Els museus ofereixen visites guiades inclusives, tallers familiars i materials adaptats. També s’organitzen espectacles accessibles, amb traducció a llenguatge de signes o acompanyaments per a persones amb dificultats de mobilitat.

Mataró, una ciutat que respira cultura

Aquest 2025, Mataró confirma el seu compromís amb la cultura com a eina de cohesió social, de desenvolupament personal i de dinamització econòmica. La ciutat ofereix una programació diversa, de qualitat i pensada per arribar a tothom.

Una ciutat que aposta per la creativitat, la memòria i la innovació. Una ciutat que convida a sortir al carrer, a descobrir nous talents, a emocionar-se i a viure la cultura en primera persona.