imatge:https://www.mataro.cat/ca/actualitat/agenda/una-ciutat-imaginada-1/@@images/9e6d127b-53f1-454a-8e50-3bb825b0d986.jpeg

Mataró és una ciutat amb una història rica i una presència viva, però també és un espai en constant transformació, on les decisions del present configuraran la realitat de demà. Qui millor per imaginar aquest futur que els nens i nenes que avui recorren els seus carrers, estudien a les seves escoles i somien amb la ciutat que volen habitar? Aquest article recull les visions i somnis dels més petits, fruit d’entrevistes realitzades a diferents centres educatius de Mataró, i ofereix una mirada fresca i esperançadora sobre el futur urbà i social de la ciutat.

Els nens i nenes de Mataró, amb edats compreses entre els 7 i els 12 anys, ens expliquen què els agrada de la seva ciutat, què canviaria i com s’imaginen Mataró d’aquí a vint o trenta anys. La seva perspectiva és un mosaic d’idees que reflecteixen preocupacions actuals però també esperances i creativitat.

Un dels temes que més es repeteix entre els entrevistats és el desig de més espais verds i zones de joc. Molts nens expliquen que els agradaria tenir més parcs on poder córrer, jugar i estar en contacte amb la natura. També reclamen una ciutat més segura, amb carrers més tranquils i amb menys cotxes, perquè puguin sortir sols a passejar o anar a l’escola amb tranquil·litat. Aquesta preocupació per la seguretat i la qualitat de l’entorn és una mostra clara de com perceben el seu entorn immediat.

Pel que fa a la tecnologia, els nens i nenes veuen Mataró com una ciutat connectada, amb més pantalles interactives, robots que ajudin a les tasques quotidianes i vehicles elèctrics o voladors que no contaminen. Aquesta visió futurista revela la importància que la tecnologia ja té a les seves vides i com esperen que serveixi per millorar la qualitat de vida i la sostenibilitat.

També apareixen en les seves respostes idees relacionades amb la cultura i la convivència. Molts expressen el desig que Mataró sigui un lloc on tothom es respecti, on hi hagi més activitats per a joves i espais per compartir amb amics i familiars. Aquestes reflexions evidencien una consciència social que valora la diversitat i la inclusió com a pilars fonamentals del futur.

Per a molts d’aquests nens, la ciutat ideal és aquella que combina elements tradicionals amb innovació. Volen conservar la història i els símbols que defineixen Mataró, com els edificis antics, les festes populars i els mercats, però també integrar noves formes de viure i relacionar-se. Així, la ciutat del futur és un equilibri entre arrels i modernitat.

Aquestes entrevistes ens conviden a reflexionar sobre quines polítiques públiques són necessàries per atendre les necessitats i expectatives de les generacions futures. És fonamental escoltar les veus dels infants per construir espais més habitables, sostenibles i justos. Invertir en educació, medi ambient, mobilitat i cultura és, sens dubte, una aposta pel futur que els nens i nenes de Mataró ja estan imaginant i esperant.

En resum, la visió dels nens i nenes de Mataró ens ofereix una guia esperançadora per repensar la ciutat. El seu futur és un projecte col·lectiu que comença ara, i que depèn de com gestionem el present i del compromís de tota la comunitat per construir un Mataró millor per a tothom, especialment per als qui més ho necessiten: els més petits.

imatge:https://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/347380/160617761/maresme-BV.png/c6961d5f-b347-4bf2-95c9-40c7f8c7b070?version=1.0&t=1530025519976&download=true

IMATGE:https://www.capgros.com/uploads/s1/25/62/03/nou-parc-central-fotos-r-gallofre-2.jpeg

En un món marcat per la saturació d’informació, el consumisme desmesurat i la pressa constant, el minimalisme urbà s’ha convertit en una opció atractiva per a moltes persones que busquen més qualitat de vida i menys estrès. Aquesta tendència global, que defensa viure amb menys però millor, s’adapta perfectament a la realitat de Mataró, una ciutat que combina la vida costanera amb la vida urbana, i que permet explorar noves maneres de relacionar-nos amb l’espai, els objectes i el temps.

El minimalisme no és només una moda estètica o un estil decoratiu; és una filosofia que proposa simplificar, alliberar-nos del superflu i prioritzar el que realment aporta valor i benestar. Aplicar el minimalisme a la vida urbana significa replantejar la manera com habitem la ciutat, com consumim i com gestionem el nostre dia a dia. Però, per què és tan rellevant ara a Mataró? Quins avantatges aporta i com podem incorporar-lo de manera realista i accessible?

Mataró i el repte d’una vida més simple

Mataró és una ciutat que combina zones densament poblades com el centre i alguns barris amb entorns més tranquils i naturals a la seva perifèria. Aquesta combinació ofereix una oportunitat ideal per al minimalisme urbà: viure a prop de serveis i transport públic, aprofitant l’oferta cultural i comercial, però també gaudir d’espais oberts i zones verdes que conviden a la calma i a la reflexió.

No obstant això, la vida urbana sovint ve carregada de tensions: pressa per arribar a tot arreu, acumulació d’objectes, presència constant de pantalles i publicitat, i una sensació de manca de temps i espai personal. En aquest context, el minimalisme urbà pot ser un respir i una resposta pràctica per reconnectar amb allò essencial.

Què significa viure amb menys a Mataró?

Viure amb menys no vol dir privar-se, sinó reduir l’excés per fer espai a allò que ens fa realment feliços i saludables. A Mataró, això pot traduir-se en diversos àmbits:

• Reducció de l’espai habitable: Els pisos i apartaments de la ciutat, sovint de mides moderades, conviden a pensar en un moblament funcional i reduït. Optar per mobles multifuncionals, evitar l’acumulació d’objectes innecessaris i mantenir l’ordre pot transformar qualsevol habitatge en un refugi de calma.

• Consum responsable: Evitar compres impulsives, apostar per productes locals i sostenibles, i prioritzar la qualitat per sobre la quantitat són formes de consumir que ajuden a disminuir la pressió econòmica i ambiental.

• Mobilitat sostenible: Mataró compta amb una xarxa de carrils bici i transport públic accessible. Apostar per desplaçaments a peu, en bicicleta o amb transport públic és una forma de viure amb menys cotxe, menys contaminació i més salut.

• Temps per a un mateix: Dedicant menys temps a activitats superficials o consumistes, és possible recuperar moments per al descans, la lectura, l’exercici o la connexió amb familiars i amics.

Exemples reals i iniciatives locals

Diversos mataronins i mataronines ja estan incorporant el minimalisme a la seva vida quotidiana. Per exemple, la Sara, una jove dissenyadora gràfica, explica com va decidir simplificar la seva rutina i el seu espai després de traslladar-se a un pis més petit

imatge:https://cdn.appculturamataro.cat/medias/agenda/2023/c_crop,x_2,y_130,w_1492,h_828%7Cc_fit,w_768,h_426%7Cp_480/3fc9e896058993cd864867e12a4c3586.jpeg

Hi ha ciutats que es defineixen per les seves infraestructures, pel seu entorn natural o pel seu llegat històric. Però Mataró, més enllà del mar, del centre històric o dels seus carrers plens de vida, s’explica millor a través de les persones que la formen. En silenci, lluny dels focus, molts mataronins i mataronines han superat obstacles immensos i han convertit situacions difícils en camins de creixement personal, social o professional. Són històries de superació que emocionen, que interpel·len i que, sobretot, inspiren. Històries que demostren que, fins i tot en els moments més foscos, hi ha llum.

La Mariam, una nova vida després de travessar el desert

La Mariam va arribar a Mataró fa vuit anys, després d’un viatge llarg i perillós des del Senegal. Travessar el desert, sobreviure en camps de trànsit a Líbia i pujar a una pastera van ser només algunes de les proves que va haver d’afrontar. Quan va trepitjar la platja de Tarifa, només portava un telèfon vell i una fotografia esquinçada del seu fill petit. A Mataró va començar de zero, sense papers, sense feina i sense parlar ni una paraula de català o castellà.

Però va trobar una mà estesa al centre cívic de Rocafonda, on una voluntària li va ensenyar a llegir i escriure en castellà. Amb el temps, va obtenir l’alta com a treballadora domèstica, i anys després, el permís de residència. Ara la Mariam treballa en una escola com a monitora de menjador, està cursant formació de vetlladora escolar i ha aconseguit portar el seu fill, avui adolescent, a viure amb ella. La seva història és una mostra viva de coratge, tenacitat i esperança.

L’Eudald, de l’atur a l’emprenedoria ecològica

L’Eudald havia treballat vint anys com a lampista en una empresa de la comarca. Quan va arribar la crisi del 2008, va perdre la feina i, amb més de cinquanta anys, li va resultar impossible tornar a trobar un lloc al sector. Durant gairebé dos anys va estar cobrant un subsidi mínim, patint per pagar el lloguer i pensant que no podria recuperar la seva estabilitat.

Un dia, passejant pel barri de Cirera, es va adonar que molts contenidors de reciclatge estaven plens de material mal gestionat. Va començar a informar-se sobre economia circular, i amb el suport d’una cooperativa local, va fundar un petit negoci de manteniment d’instal·lacions sostenibles i reciclatge creatiu. Avui, “ReparEco Mataró” dona feina a tres persones, ofereix tallers a escoles i participa en iniciatives mediambientals. El que semblava un final professional s’ha convertit en un projecte amb impacte social.

La Judit, un nou començament després de la malaltia

Amb només 32 anys, a la Judit li van diagnosticar un càncer de mama. Treballava com a administrativa en una empresa del polígon, tenia una filla petita i una vida aparentment estable. El tractament va ser llarg i dur. Va perdre el cabell, pes i confiança. Però també va descobrir una força interior que desconeixia.

Durant la convalescència, va començar a escriure un blog per explicar la seva experiència. Amb el temps, aquell espai digital es va convertir en una comunitat d’altres dones en situacions semblants. Quan va acabar el tractament, va decidir formar-se en comunicació emocional i avui treballa com a coach en un centre de benestar de l’Havana. Organitza xerrades a l’Hospital de Mataró i col·labora amb entitats que donen suport a malaltes de càncer. Diu que la malaltia li va treure molt, però també li va donar un nou sentit a la vida.

En Kevin i la força de l’esport contra l’exclusió

Kevin va créixer a Rocafonda, en un entorn on molts joves cauen en la desmotivació o l’abandonament escolar. Ell mateix va deixar els estudis a tercer d’ESO i va començar a fer feines esporàdiques. Però res no acabava de funcionar. Fins que un monitor del Casal Jove li va proposar apuntar-se a un projecte esportiu de futbol inclusiu.

Aquell simple pas va canviar-ho tot. L’esport li va donar rutines, autoestima i una nova mirada. Al cap d’un any, va decidir reprendre els estudis a l’Escola d’Adults i ara està acabant un cicle formatiu d’Activitats Físiques i Esportives. Però no només això: en Kevin s’ha convertit en entrenador voluntari d’un equip de nens del barri i és una figura de referència positiva per molts adolescents que s’hi veuen reflectits. De no veure sortida, a ser el mirall on d’altres poden somiar.

La Teresa, una jubilació que transforma

La Teresa havia treballat tota la vida com a mestra de primària al barri de Vista Alegre. Quan es va jubilar, va notar un gran buit. Però lluny de caure en la inactivitat, va decidir posar els seus coneixements al servei de la comunitat. Va començar com a voluntària ensenyant català a persones nouvingudes, i després va implicar-se en un projecte d’alfabetització digital per a gent gran.

Ara coordina un espai setmanal al centre cívic on es troben joves i persones grans per intercanviar coneixements, històries i experiències. Ella diu que el més important que ha après és que “la vida només té sentit si la compartim”. En una etapa vital que molts viuen com un tancament, la Teresa ha obert una nova porta a l’activisme social i intergeneracional.

L’ànima de Mataró: les seves històries

Tots aquests noms —Mariam, Eudald, Judit, Kevin, Teresa— podrien ser substituïts per molts altres. Perquè la força de Mataró no és només el seu patrimoni, ni la seva ubicació, ni tan sols les seves institucions. La força real de la ciutat rau en les persones que, malgrat les dificultats, trien avançar. En els que han perdut i tornen a començar. En els que han patit, però no s’han rendit. En aquells que converteixen l’adversitat en oportunitat, i ho fan no només per ells mateixos, sinó també pel seu entorn.

Aquestes històries de superació ens recorden que tothom té una batalla invisible, però també un potencial immens. I que, potser, el que fa gran una ciutat no és només el que es veu, sinó tot allò que, com aquestes vides, brilla des del silenci i la constància.

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/145bc57f-2f66-4e2d-9285-11ce3729a830_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Hi ha ciutats que es poden descriure per les seves grans avingudes, per la seva arquitectura imponent o per l’empremta històrica que porten al damunt. Però Mataró, més enllà del seu llegat romà, de la seva façana marítima o de la força cultural que la defineix, s’explica millor a través dels seus barris. Perquè són els veïnats els que li donen vida, personalitat i ànima. I qui ha crescut, ha estimat o ha viscut en un barri mataroní sap que hi ha una essència especial que no es troba enlloc més.

La vida de barri a Mataró no és només una manera d’ubicar-se geogràficament dins del mapa de la ciutat. És una manera de viure, de relacionar-se, de formar part d’una petita comunitat dins d’un conjunt més gran. Cada barri té les seves olors, els seus ritmes, les seves places i les seves històries.

Cerdanyola: la força de la diversitat

És impossible parlar dels barris de Mataró sense començar per Cerdanyola. Un barri on conviuen cultures, llengües i tradicions d’arreu del món. A primera vista pot semblar un espai dens, urbanísticament compacte, però dins de cada pati interior, de cada botiga de barri, de cada parc, hi ha vida.

Els dissabtes al matí, els carrers s’omplen de famílies que van a comprar a les botigues de tota la vida: la fruiteria de confiança, la carnisseria amb el client habitual, el forn que encara fa pa amb crosta gruixuda i olor a poble. Les veïnes es coneixen pel nom. Els nens juguen amb llibertat i les festes populars, com la de Sant Joan o la castanyada, es viuen amb intensitat perquè són espais on tot el barri es retroba.

Havana i el batec del mar

A tocar del mar, el barri de l’Havana té una personalitat tranquil·la, però decidida. Potser és per la seva proximitat a la platja, o per la vida que es respira al passeig marítim, però tot s’hi mou amb un altre ritme. Els veïns de l’Havana saben que viure prop del mar no és només una qüestió estètica: és una manera d’entendre la calma i el temps. El mar, aquí, no és decoració: és banda sonora i horitzó.

Als estius, les finestres s’obren de bat a bat per deixar entrar la brisa. Els sopars a la fresca omplen els patis i les terrasses. I les activitats de l’Associació de Veïns són una mostra del compromís social i cultural que hi ha amb el barri. Qui viu a l’Havana sap que la seva és una identitat que mira cap a fora, però que arrela fort a dins.

Cirera i Rocafonda: comunitat i resistència

Dos barris que, tot i les seves diferències, comparteixen una mateixa força: la de la comunitat que s’organitza, que resisteix i que tira endavant. A Cirera, les famílies treballadores han teixit, amb el temps, una xarxa de suport mutu que es fa evident quan algú té un problema, una malaltia, o simplement necessita ajuda per cuidar els nens. La confiança entre veïns, la salutació diària i el respecte pel comerç local encara tenen un pes real.

A Rocafonda, les onades migratòries han deixat una petjada multicultural que no només s’ha sabut integrar, sinó que ha enriquit la vida diària. Des de les botigues de menjar halal fins als tallers de cuina organitzats pel casal del barri, aquí conviuen realitats molt diferents que fan del dia a dia una experiència d’aprenentatge constant. És un barri viu, creatiu i que no es resigna. Quan el barri pateix, el barri respon. Amb manifestacions, amb accions veïnals, amb esperança.

El Centre: entre tradició i moviment

El Centre de Mataró té un peu al passat i un altre al futur. És el barri dels mercats, dels carrers estrets que desemboquen en places plenes de vida, de les botigues de tota la vida que conviuen amb negocis nous, cafeteries amb encant i espais culturals com Can Palauet o la Nau Gaudí. Aquí s’hi respira història, però també dinamisme.

Els matins de diumenge, la Plaça de Santa Anna és un punt de trobada intergeneracional. Gent gran que llegeix el diari mentre pren un cafè, parelles joves que passegen, nens que corren lliures… I a les tardes, les activitats culturals, les exposicions, els concerts o les xerrades omplen el barri d’un batec que no s’atura.

La Llàntia, Vista Alegre i Mataró Parc: nous barris, nous reptes

Mataró també té barris que han crescut de manera més recent i que encara busquen una identitat pròpia. La Llàntia o Vista Alegre són zones residencials tranquil·les, amb una població diversa i amb una qualitat de vida molt valorada per les famílies. L’associacionisme hi comença a créixer, i tot i la manca de serveis en algunes zones, el sentiment de barri s’està construint amb fermesa.

El cas de Mataró Parc i els voltants és diferent. És un espai més comercial i menys residencial, però cada cop més habitat. El repte és crear vincles socials allà on abans només hi havia espais de pas. I això passa, com sempre, per les persones: per les famílies que s’hi instal·len, pels comerços que s’arrelen, per les escoles que donen vida.

Què tenen els barris de Mataró que no trobes enlloc més?

Potser la resposta és senzilla: tenen ànima. Tenen records col·lectius, veïns que s’ajuden, activitats de carrer que omplen l’estiu, festes majors que no només celebren, sinó que uneixen. Tenen una manera d’entendre el veïnatge que no es pot comprar ni construir amb presses. Tenen, en definitiva, una identitat compartida.

Mataró no seria Mataró sense els seus barris. I els barris no serien el que són sense la gent que els viu, que els estima i que els transforma dia a dia. Aquesta és la veritable riquesa de la ciutat. No està als edificis més alts ni als titulars de premsa, sinó en cada salutació al carrer, en cada conversa de balcó, en cada petit gest que fa que la vida de barri sigui única.

I això, a Mataró, és més que una manera de viure. És una manera de ser.

imagen:https://hips.hearstapps.com/hmg-prod/images/cuentas-de-instagram-optimistas-1673345930.jpg

Vivim en una època en què la connectivitat és constant. Estem hiperconnectats a través dels telèfons mòbils, ordinadors, tauletes i rellotges intel·ligents. Rebem notificacions a tota hora, contestem missatges de manera quasi immediata i ens sentim culpables si no donem resposta ràpida a un correu o un WhatsApp. Aparentment, aquest entorn ens fa més eficients, més informats i més relacionats. Però, al mateix temps, cada vegada més veus alerten sobre el desgast emocional, la manca de concentració i la sensació de buit que comporta aquest estil de vida. Realment estem connectats… o més aviat atrapats?

A Mataró, com a tantes altres ciutats mitjanes, aquest fenomen pren una forma molt concreta. Les noves generacions han crescut amb mòbil a la mà. Els joves de 16 a 30 anys, segons dades del Consell Comarcal del Maresme, passen de mitjana entre 6 i 9 hores al dia davant de pantalles. Però no només ells: adults i fins i tot gent gran han incorporat amb naturalitat les videotrucades, les xarxes socials i les aplicacions per fer tràmits, comprar, llegir o socialitzar. Tot sembla passar per una interfície digital.

L’ansietat de la notificació

En una entrevista realitzada per aquest article, l’Anna, una estudiant de 22 anys de la Universitat Pompeu Fabra però veïna de Mataró, admet que se sent aclaparada: “El meu telèfon sona cada cinc minuts. Missatges del grup de la uni, notificacions d’Instagram, avisos del calendari… Em costa concentrar-me per llegir o per estudiar”. I afegeix: “Quan ho desactivo, em sento culpable. Penso que estic perdent-me alguna cosa important”.

Aquest fenomen rep el nom de FOMO (Fear of Missing Out) i afecta sobretot a la població jove. Però també té impacte sobre la qualitat del son, la salut mental i les relacions interpersonals. Psicòlegs com la mataronina Carla S., especialitzada en teràpies digitals, ho veuen cada setmana a consulta: “Molts pacients no poden deixar de mirar el mòbil, ni tan sols durant el menjar. Això genera una sensació de dependència i redueix la capacitat d’atenció”.

El valor del silenci i del temps sense pantalla

La desconnexió digital no implica renunciar a la tecnologia, sinó reaprendre a fer-la servir amb consciència. És el que proposen iniciatives com la de l’Associació Desconnecta’t, que ofereix tallers a Mataró per fomentar hàbits digitals saludables. Un dels seus responsables, en Jordi M., apunta: “Ens hem oblidat de l’espai sense estímuls. El cervell necessita estones de calma per processar, per crear, per descansar. Sense això, augmenten l’ansietat, l’insomni i fins i tot la depressió”.

Hi ha persones que han optat per mesures radicals. L’Enric, un autònom de 39 anys, explica que va comprar un telèfon sense connexió a Internet per a l’ús diari, i només encén el seu smartphone a les tardes. “Va ser dur al principi, però ara em sento més present. He recuperat el plaer de llegir i d’estar amb els meus fills sense interrupcions”.

Altres opten per fórmules intermitents: establir franges horàries sense pantalla (per exemple, durant els àpats o abans de dormir), limitar les notificacions, deixar el mòbil a una altra habitació, o fer “caps de setmana sense xarxes”.

La paradoxa del benestar digital

Les mateixes empreses tecnològiques han començat a parlar de benestar digital. Google i Apple han incorporat funcions que mesuren el temps de pantalla, permeten posar límits d’ús o activar modes de concentració. Però és una paradoxa: la solució als efectes nocius de la tecnologia passa, aparentment, per més tecnologia.

A Mataró, alguns centres escolars com l’Institut Miquel Biada estan explorant iniciatives per educar en l’ús digital conscient. Amb tallers dirigits a alumnes i famílies, promouen una reflexió sobre l’impacte de la hiperconnexió en la vida acadèmica i personal. “No es tracta de demonitzar el mòbil, sinó d’aprendre a fer-ne un ús equilibrat”, diu la tutora d’un dels cursos.

Desconnectar per tornar a connectar

La vida digital ha vingut per quedar-se, però el repte és que no ens esclavitzi. La desconnexió real implica reconèixer que el silenci té valor, que l’avorriment és font de creativitat, i que mirar als ulls d’algú, sense pantalles pel mig, segueix sent essencial.

En una societat com la nostra, accelerada i sovint saturada d’informació, aturar-se no és perdre el temps. És, potser, l’acte més revolucionari. Estàs desconnectat? O millor dit… et permets estar-ho?

Aquest estiu pot ser una oportunitat per intentar-ho. Deixar el mòbil a casa durant una passejada pel Passeig Marítim. Escriure en una llibreta en comptes de tuitejar. Llegir un llibre a l’ombra dels plataners de la Plaça Gran. Petites accions que poden ajudar-nos a recuperar una part de nosaltres mateixos.

Desconnectar no vol dir desaparèixer. Vol dir, simplement, respirar. I això, al final del dia, pot ser el més humà que podem fer.

imagen:https://blog.vicensvives.com/wp-content/uploads/2021/04/Inteligencia-Artificial.jpg

La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una idea de ciència-ficció per convertir-se en una realitat quotidiana que ja transforma la manera com vivim, treballem i aprenem. A Mataró, una ciutat amb una llarga tradició industrial i un ecosistema educatiu i tecnològic emergent, la irrupció de la IA planteja tant reptes com oportunitats. Què representa aquesta tecnologia per al futur del treball a la ciutat? Com s’hi està adaptant l’educació? Quin impacte tindrà en la vida dels joves mataronins? Aquest article analitza de forma local les claus d’un fenomen global.

Per començar, cal entendre què és la IA. Es tracta d’un conjunt de tecnologies que permeten a les màquines simular processos intel·ligents com l’aprenentatge, el raonament, la percepció i la presa de decisions. Aquesta capacitat ha fet possible la creació d’algoritmes que redacten textos, reconeixen imatges, responen consultes, analitzen grans volums de dades i fins i tot creen música o fan diagnòstics mèdics. A Mataró, com en qualsevol altra ciutat, la IA ja és present en molts serveis: des de les recomanacions de contingut que reben els estudiants a les plataformes educatives, fins a eines de gestió intel·ligent al sector sanitari i administratiu.

El primer gran àmbit d’impacte és, sens dubte, el laboral. Mataró, tot i haver deixat enrere el seu passat estrictament tèxtil, continua sent una ciutat amb pes de la indústria, la logística, els serveis i el comerç. Amb l’arribada de la IA, alguns llocs de treball poden veure’s amenaçats per l’automatització. Tasques repetitives, com la gestió d’inventaris, el tractament administratiu o fins i tot l’atenció al client, ja estan sent substituïdes per sistemes automatitzats que treballen més ràpid i sense descans. Això podria generar, a curt termini, un desplaçament laboral per a treballadors poc digitalitzats o amb menys formació.

Tanmateix, la IA no només destrueix ocupació: també en crea. El repte és adaptar-se. Professions com analista de dades, programador d’IA, tècnic en automatització o expert en ètica digital són molt demandades i poden representar una gran oportunitat per als joves de Mataró. El TecnoCampus, per exemple, ja ofereix formacions orientades a aquests nous perfils, i està ampliant la seva oferta per incorporar especialitats relacionades amb la IA, la robòtica i la ciència de dades. Això posiciona Mataró com un pol d’innovació tecnològica dins el Maresme, i pot atreure talent i empreses.

Però aquesta transició no serà fàcil si no es garanteix una formació adequada. En l’àmbit educatiu, la IA obre moltes possibilitats: sistemes personalitzats d’aprenentatge, plataformes que adapten els continguts al ritme de cada alumne, tutories virtuals o eines per combatre l’abandonament escolar. Algunes escoles de Mataró ja han començat a utilitzar recursos com l’aprenentatge adaptatiu o assistents educatius basats en IA. Tanmateix, també sorgeixen preocupacions. Com es protegeixen les dades dels alumnes? Com garantir que la tecnologia complementa el professorat i no el substitueix? I com fer que aquestes eines arribin a tots, evitant una nova bretxa digital?

La clau està en l’equitat i l’ètica. La IA pot ser una eina democratitzadora si s’implementa amb criteri. Però si només arriba a centres privats o a estudiants amb més recursos, pot ampliar les desigualtats. A Mataró, on conviuen barris amb realitats molt diverses, aquest risc és especialment rellevant. Per això, cal que les polítiques educatives i les inversions públiques assegurin l’accés equitatiu a la tecnologia i formació en competències digitals des de l’etapa obligatòria. També calen docents formats en IA, capaços d’ensenyar-ne el funcionament, les implicacions i els límits.

A més, la IA pot tenir un paper important en la formació contínua de persones adultes que han quedat fora del món digital. Tallers de requalificació, formació ocupacional i cursos a centres cívics o biblioteques poden ajudar a reduir el desfasament entre les demandes del mercat laboral i les competències de la població activa. Mataró té una xarxa d’equipaments culturals i educatius que podrien jugar un paper clau en aquest procés d’inclusió tecnològica.

Un altre factor a considerar és l’impacte social i cultural de la IA. L’automatització pot canviar la manera com ens relacionem amb l’entorn, com prenem decisions o com interpretem la realitat. Per exemple, els algoritmes de recomanació poden reforçar els nostres biaixos, tancar-nos en bombolles informatives o fer-nos més vulnerables a la desinformació. També poden afectar la creativitat, si confiem massa en eines que “pensen per nosaltres”. A Mataró, on el teixit associatiu, cultural i creatiu és molt actiu, caldrà defensar els valors humans, crítics i col·laboratius davant d’una tecnologia que pot ser tan útil com manipuladora.

És aquí on entra en joc la regulació i el debat ciutadà. La UE ja treballa en normatives per limitar els usos nocius de la IA, però a nivell local caldrà garantir la transparència dels sistemes utilitzats, fomentar el pensament crític i fer pedagogia sobre els drets digitals. L’Ajuntament de Mataró, per exemple, pot tenir un paper fonamental impulsant espais de diàleg entre experts, joves, professionals i entitats per decidir com volem que sigui la convivència amb la IA a la nostra ciutat.

Finalment, cal posar el focus en la participació dels joves. Són ells qui conviuran més temps amb aquestes tecnologies, i han de tenir veu. A través d’iniciatives com hackatons escolars, concursos d’idees, laboratoris d’innovació o espais de cocreació, es pot aprofitar el seu talent i entusiasme per desenvolupar projectes amb IA que responguin a necessitats locals: des de apps per millorar la mobilitat fins a eines de suport emocional o plataformes educatives inclusives.

En resum, Mataró té l’oportunitat d’encarar el repte de la intel·ligència artificial no com una amenaça, sinó com una oportunitat de transformació social i econòmica. Però per fer-ho, caldrà inversió, planificació, visió i, sobretot, una aposta decidida per l’educació, l’equitat i la participació ciutadana. La IA ja és aquí, i la manera com l’afrontem determinarà si reforça o debilita la cohesió, l’ocupació i el benestar de la ciutat en els propers anys.

imagen:https://www.capgros.com/uploads/s1/19/68/66/portada.jpeg

Mataró, capital del Maresme, no és només una ciutat amb història, mar i cultura. També és una incubadora de talent digital. Amb l’auge de les xarxes socials, han sorgit a la ciutat una nova generació de creadors de contingut que, a través d’Instagram, TikTok, YouTube o Twitch, comparteixen la seva veu, estils de vida, opinions i projectes amb centenars o milers de seguidors. Són els influencers de Mataró. Alguns tenen un públic local molt fidel; altres han traspassat fronteres. Però tots, en major o menor mesura, generen conversa, marquen tendència i tenen un impacte real en la comunitat.

Per començar, cal entendre què vol dir realment ser influencer. No és només tenir molts seguidors. És tenir la capacitat d’influir en el comportament o les opinions d’un públic. Això pot ser a través de moda, gastronomia, activisme, esports, cultura, humor o estils de vida. I a Mataró, en totes aquestes categories hi ha veus potents que val la pena conèixer.

Un dels noms més destacats és la Laia Cañigueral, coneguda al seu perfil d’Instagram com @laiacani. Aquesta jove mataronina de 23 anys s’ha fet un nom com a divulgadora de moda sostenible i activisme feminista. Combina contingut de ‘looks’ assequibles i consells de compra responsable amb reflexions sobre el consum i la pressió estètica a les xarxes. Ha col·laborat amb marques locals i forma part de diversos esdeveniments relacionats amb la moda ètica a Barcelona. El seu estil proper i autèntic ha generat una comunitat molt activa que segueix les seves recomanacions.

En l’àmbit del fitness i el benestar, destaca el Marc Tió (@marctio.fit). Entrenador personal i nutricionista, publica rutines casolanes, receptes saludables i consells per mantenir-se en forma amb pocs recursos. Té una comunitat fidel a Mataró i rodalia, i molts dels seus clients el coneixen de les seves aparicions regulars a la platja del Varador fent entrenaments en grup. El Marc defensa un estil de vida actiu i assequible, especialment pensat per a joves que no poden permetre’s un gimnàs.

També és important destacar els perfils més artístics. La Marta Ribas (@martaribasart), per exemple, és una jove il·lustradora que combina la seva faceta de creadora de dibuixos digitals amb petits vídeos explicant el seu procés creatiu. A TikTok ha superat els 50.000 seguidors i ha venut obres a tot Espanya. Però sempre manté un vincle fort amb Mataró, sovint exposant en espais locals, participant en mercats de joves artistes o donant tallers a instituts.

El món de l’humor i el contingut casual també té referents locals. Un cas popular és el del Gerard Puig (@gerardpuig.mp4), conegut pels seus vídeos satírics sobre la vida als pobles catalans, l’educació o les situacions absurdes del dia a dia. Els seus reels tenen milers de visualitzacions i sovint es viralitzen per la seva ironia i sentit de l’humor molt proper al jovent mataroní. Tot i que juga amb l’humor, també introdueix reflexions sobre política, precarietat laboral o l’habitatge.

No podem oblidar tampoc les veus activistes i educatives. La Núria Serrat (@nuria_educa) és pedagoga i crea contingut pensat per a famílies, mestres i adolescents. Parla sobre educació emocional, diversitat, inclusió i com adaptar l’escola al món digital. Encara que té una comunitat més petita, la Núria té un alt grau d’interacció i moltes escoles de la zona han adaptat idees que ella ha compartit. La seva influència és més qualitativa que quantitativa, però igualment poderosa.

En l’àmbit de la gastronomia, trobem també figures com el David Romeu (@elplatdelmar), que mostra receptes locals amb productes del Maresme, rutes per tastar plats típics i fa crítiques gastronòmiques de petits establiments de Mataró. Ha col·laborat amb diversos restaurants de la ciutat i sovint defensa el comerç local, donant visibilitat a negocis que no tenen gran presència digital. És molt valorat per la seva proximitat i pel seu compromís amb l’economia de proximitat.

Ara bé, quin impacte tenen realment aquests influencers en la comunitat? En primer lloc, generen referents locals. Davant la saturació de figures globals amb estils de vida inabastables, aquests creadors ofereixen un model més proper i realista, especialment per a la joventut. A més, connecten el món digital amb el territori: promocionen activitats locals, fan visibles problemàtiques de la ciutat o posen en valor aspectes de la cultura mataronina.

També contribueixen a crear xarxa. Molts col·laboren entre ells, participen en esdeveniments culturals o solidaris i tenen una relació directa amb els seus seguidors. No són figures inabastables: pots trobar-los a la biblioteca, al mercat o al tren cap a Barcelona. Aquesta accessibilitat genera confiança i els converteix en ponts entre la vida digital i la realitat quotidiana.

Però com passa amb qualsevol fenomen, també cal ser crítics. Algunes veus han assenyalat que el contingut de certs influencers es basa massa en l’estètica o en la promoció constant de productes, cosa que pot alimentar una cultura de consum poc reflexiva. Altres critiquen l’absència de diversitat i la repetició de formats. És important, doncs, que la comunitat local també pugui participar en el debat sobre quin tipus de contingut es valora, es comparteix i es promou.

Amb tot, no hi ha dubte que els influencers de Mataró són ja part de l’ecosistema cultural i social de la ciutat. Reflecteixen el talent, la creativitat i la veu d’una generació que ha trobat en el món digital una eina per expressar-se i connectar amb altres. Ja sigui parlant de moda, educació, humor, art o cuina, aquests creadors contribueixen a donar una imatge viva i plural de Mataró, fent que la ciutat també tingui presència pròpia dins el gran soroll global d’internet.

imagen:https://graust.com/wp-content/uploads/2022/03/trucs-per-estalviar-sense-passar-calor-a-l-estiu-amb-aire-condicionat_qwtg1u.webp

Els estius a Mataró poden ser intensos. L’augment de les temperatures, l’efecte de l’asfalt i la humitat de la costa fan que, moltes vegades, suportar la calor dins de casa es converteixi en tot un repte. I si a això hi sumem que no tothom disposa d’aire condicionat, sigui per qüestions econòmiques, de salut o sostenibilitat, cal buscar alternatives eficaces per mantenir l’espai fresc i confortable. Però no et preocupis: hi ha solucions. Aquesta guia et proposa trucs senzills, barats i respectuosos amb el medi ambient per sobreviure a l’estiu mataroní sense aire condicionat i amb dignitat.

Primer de tot, cal entendre com funciona la calor dins d’una casa. Les parets, el sostre, les finestres i fins i tot els mobles acumulen energia durant el dia i l’alliberen a poc a poc, fent que la temperatura interior es mantingui elevada fins i tot a la nit. Per això, l’estratègia ideal comença sempre per evitar que aquesta calor entri. El primer truc, doncs, és controlar la llum solar. Mantingues les persianes, cortines o estores tancades durant les hores de més insolació (normalment de 12 h a 18 h). Si tens tendals o cortines de colors clars, millor, ja que reflecteixen la llum i redueixen l’escalfament interior. També pots penjar una tela o llençol blanc a l’exterior de la finestra perquè actuï com a barrera solar.

La ventilació és clau, però ha de ser intel·ligent. Obrir finestres tot el dia pot semblar una bona idea, però si l’aire exterior és més calent que l’interior, només estàs empeorant la situació. El millor moment per ventilar és a primera hora del matí i a última hora del vespre. És llavors quan l’aire és més fresc i pots generar corrents d’aire natural creuant finestres oposades. A Mataró, per exemple, les brises del mar poden ajudar molt durant les nits, especialment en pisos elevats o cases ben orientades.

Un altre recurs útil i molt antic és col·locar draps mullats o tovalloles humides penjant davant les finestres. Això refresca lleugerament l’aire entrant i afegeix un toc d’humitat que pot ajudar si l’ambient és massa sec. També pots posar un bol amb aigua freda (o millor, amb glaçons) davant d’un ventilador per crear una brisa més fresca. Encara que no és aire condicionat, crea un efecte agradable que es nota.

L’ús del ventilador, de fet, és una de les alternatives més efectives i econòmiques. Però cal saber utilitzar-lo bé. Col·loca’l de manera que impulsi l’aire fresc cap a dins durant la nit i, durant el dia, aprofita’l per fer sortir l’aire calent obrint una finestra o porta oposada. Si tens ventilador de sostre, assegura’t que gira en sentit contrari a les agulles del rellotge a l’estiu: això crea una brisa cap avall que refresca. També pots fer servir ventiladors petits estratègicament ubicats prop del terra, ja que l’aire fred tendeix a baixar.

Els electrodomèstics poden ser grans aliats… o grans enemics. Durant l’estiu, intenta limitar l’ús de forns, plaques de cocció i assecadores, ja que generen molta calor. Opta per plats freds com amanides, gaspatxos, fruita o menjar cru i aprofita les hores fresques per cuinar el mínim necessari. Apaga també ordinadors, llums i altres aparells electrònics quan no els necessitis. Cada font de calor suma.

La roba que utilitzes i el teixit de la roba de llit també influeixen molt. Opta per teles naturals com el cotó o el lli, tant per vestir-te com per cobrir-te. A la nit, una dutxa amb aigua tèbia abans d’anar al llit ajuda a baixar la temperatura corporal, i si a més mulles una mica els llençols o poses una ampolla amb aigua freda als peus del llit, dormiràs més fresc.

Les plantes són grans aliades. A més de decorar, ajuden a refrescar l’ambient, especialment si les regues o les pulveritzes regularment. Si tens balcó o terrassa, aprofita per crear un petit oasi verd que freni l’escalfament directe del sol. I si vius en planta baixa o tens pati, pots regar el terra a última hora de la tarda per reduir la temperatura ambient durant la nit.

Beure aigua és fonamental. Hidratar-se correctament ajuda a regular la temperatura corporal. Evita les begudes molt ensucrades, amb alcohol o massa fredes, que poden causar efectes contraris. El millor és l’aigua fresca, fruita rica en líquids com la síndria o el meló i infusions fredes de menta, camamilla o herbes refrescants.

Un últim recurs molt antic, però útil, és fer servir el terra com a lloc de descans. A Mataró, moltes cases tradicionals tenen terres de ceràmica o marbre que es mantenen frescos. Una estoreta o matalàs a terra pot ser una bona opció per fer una migdiada o dormir les nits més caloroses.

Sobreviure a l’estiu sense aire condicionat no només és possible, sinó que pot convertir-se en una oportunitat per viure d’una manera més conscient, sostenible i econòmica. Recuperar costums antics, adaptar-se a l’horari solar, fer servir la casa d’una manera més intel·ligent i aprofitar els recursos naturals són estratègies que funcionen, i que poden fer més suportable la calor sense necessitat de gastar energia ni augmentar la teva factura de la llum. I al cap i a la fi, un bon ventall, una llimonada ben freda i una bona ombra a Mataró poden ser tot el que necessites per passar l’estiu amb dignitat, comoditat i un somriure.

imagen:https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2023/10/Captura-de-Pantalla-2023-10-19-a-les-17.02.56-19150303.png

La generació Z, formada pels joves nascuts entre el 1997 i el 2010, representa avui un dels segments socials més influents a Mataró i arreu del món. Tot i la seva joventut, aquesta generació ja ha començat a transformar la manera com es relaciona la societat amb la tecnologia, el treball, el consum i la política. Mataró, com a ciutat diversa, dinàmica i en contínua evolució, ofereix un escenari interessant per entendre els hàbits, les preocupacions i les aspiracions d’aquesta nova fornada de ciutadans i ciutadanes. Però, com pensen realment els joves d’entre 16 i 26 anys a Mataró? Què els preocupa? Què consumeixen, què rebutgen i què esperen del futur?

Per començar, cal tenir en compte que la generació Z ha crescut en un context de canvis accelerats. A diferència de generacions anteriors, han estat criats en plena era digital, envoltats de pantalles, xarxes socials i informació constant. Això els ha conferit una habilitat tecnològica natural, però també els ha exposat a una quantitat de pressions i estímuls sense precedents. En el cas concret de Mataró, aquesta exposició digital conviu amb una realitat social marcada per contrastos: d’una banda, l’esforç d’un Ajuntament que inverteix en joventut i cultura, i de l’altra, unes condicions econòmiques que sovint dificulten la plena autonomia i desenvolupament dels joves.

Les seves prioritats, segons diverses enquestes realitzades per entitats locals com el Consell Comarcal del Maresme o el Servei d’Informació Juvenil de Mataró, passen principalment per la salut mental, la formació i l’estabilitat econòmica. En un món marcat per la incertesa, aquesta generació no té cap garantia de millorar la qualitat de vida de les seves famílies com havia passat amb generacions anteriors. Això provoca una actitud més crítica, però també més creativa. Els joves de Mataró no només esperen que el sistema funcioni per ells; molts volen reinventar-lo.

En l’àmbit educatiu, la generació Z de Mataró destaca per ser pràctica. Volen formació que serveixi, que connecti amb el món real i amb les seves passions. Els cicles formatius, les formacions duals i els estudis amb sortides clares tenen una gran demanda. També creix l’interès per les noves tecnologies, el disseny, la sostenibilitat i el món audiovisual. El perfil d’estudiant ha canviat: volen poder treballar mentre estudien, emprendre petits projectes o combinar formació presencial amb formats digitals.

Pel que fa al consum, la generació Z és menys fidel a les marques que generacions anteriors. No compren pel logotip, sinó per valors. Prefereixen empreses amb responsabilitat social, amb missatges clars sobre sostenibilitat, igualtat i transparència. Això també es reflecteix a Mataró, on molts joves aposten per iniciatives de proximitat, botigues locals, mercats de segona mà o plataformes de consum responsable. L’ús d’apps com Wallapop, Vinted o Too Good To Go és habitual, així com la participació en mercats d’intercanvi o fires alternatives.

A nivell cultural, el seu univers és fragmentat però intens. Són lectors de continguts curts, visuals i digitals, però també poden ser apassionats de la lectura clàssica si connecta amb els seus interessos. El que és clau és el format i l’autenticitat. Les xarxes socials com TikTok, Instagram i YouTube són el seu canal natural d’informació i entreteniment. Aquí és on consumeixen música, moda, actualitat i fins i tot política. Però alhora, cada vegada més joves de Mataró s’allunyen d’aquests canals per saturació i busquen espais més “nets” com BeReal, Discord o Telegram.

En el pla emocional, una de les grans preocupacions de la generació Z a Mataró és la salut mental. El sentiment de soledat, l’angoixa pel futur i les pressions estètiques i socials derivades de les xarxes tenen un impacte evident. Els serveis de salut mental per a joves, tot i els esforços municipals i del sistema sanitari, sovint es veuen desbordats. Això ha donat lloc a iniciatives alternatives, com grups de suport entre iguals, projectes de teràpia comunitària o l’ús d’aplicacions de mindfulness i gestió emocional. Molts joves reclamen més espais de trobada segurs, sense judici, on poder parlar i ser escoltats.

Respecte a la participació política i social, la generació Z no sempre confia en els canals tradicionals. La seva implicació no passa necessàriament per militar en partits o sindicats, sinó per accions puntuals, campanyes digitals o mobilitzacions temàtiques. El moviment feminista, el canvi climàtic, l’antiracisme i els drets LGTBI són temes que mobilitzen bona part d’aquest segment. A Mataró, la presència d’associacions juvenils, col·lectius estudiantils o plataformes veïnals ha crescut en els darrers anys, moltes vegades liderades per joves que no superen els 20 anys.

En l’àmbit laboral, la generació Z és conscient de les limitacions. Saben que les feines precàries són la norma i que l’estabilitat és difícil d’assolir abans dels 30 anys. Tot i això, mantenen l’esperança i busquen alternatives: autoocupació, cooperatives, economia social o carreres digitals que permetin treballar en remot. També valoren cada vegada més l’equilibri entre feina i vida personal. No volen viure per treballar, sinó treballar per viure, i això comporta una redefinició de les aspiracions i de la idea mateixa d’èxit.

La ciutat de Mataró, amb els seus espais joves, festivals, centres educatius i recursos públics, juga un paper fonamental a l’hora d’acompanyar i donar oportunitats reals a aquesta generació. Tanmateix, encara hi ha camí per recórrer. Són molts els joves que no coneixen els recursos que tenen a disposició o que no senten que les institucions els representin. Això demana una escolta activa i una major presència de la veu jove en els processos de presa de decisions.

En definitiva, la generació Z a Mataró és diversa, complexa i plena de contradiccions, però també de potencial. Volen viure amb sentit, treballar en el que els apassiona i formar part d’un món més just. Són crítics, però també implicats. Consumidors exigents, però també compromesos. I sobretot, són el present d’una ciutat que, si vol mirar amb optimisme cap al futur, ha de saber escoltar-los, entendre’ls i caminar al seu costat.