Category: Sin categoría (Page 2 of 6)

imatge:https://dynamic-media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-o/04/b8/c9/ec/lasal-del-varador-mataro.jpg?w=600&h=400&s=1

L’agost és un mes ideal per descobrir la rica i variada oferta gastronòmica de Mataró, una ciutat que combina la cuina mediterrània tradicional amb les tendències més innovadores del sector culinari. Tant si ets un amant del peix fresc, com si prefereixes plats elaborats amb productes de proximitat o busques experiències gastronòmiques úniques, Mataró té un restaurant perfecte per a tu.

En aquest article, t’oferim una guia completa amb les millors propostes culinàries per gaudir aquest agost, incloent restaurants amb vistes al mar, espais familiars, opcions veganes i vegetarians, així com llocs per tastar la cuina local més autèntica.

1. Cuina mediterrània i peix fresc: el cor gastronòmic de Mataró

No hi ha millor lloc per degustar peix fresc que una ciutat costanera com Mataró. A l’agost, els pescadors locals aporten a les barques la millor captura del dia, que es tradueix en plats plens de sabor i tradició. Alguns dels restaurants més destacats per a aquest tipus de cuina són:

• Restaurant Can Pini: famós per la seva fideuà i peix a la graella, utilitza productes de proximitat i aposta per una cuina de mercat que respecta les receptes tradicionals.

• La Xara, Espai Gastronòmic: un restaurant que combina el millor del mar i la terra amb un toc creatiu, ideal per a aquells que busquen plats originals i ben elaborats.

• El Peix Blau: un clàssic de la ciutat amb una carta que canvia segons la temporada i amb una àmplia selecció de marisc i peix fresc.

2. Propostes familiars i per a grups: menjar que agrada a tothom

Si viatges amb família o en grup, trobar un restaurant on tothom pugui gaudir és clau. A Mataró, molts establiments ofereixen menús especials per a nens, plats sense al·lèrgens i espais amplis per a famílies:

• Restaurante Can Vilaró: un lloc acollidor amb menú infantil, plats casolans i terrassa exterior.

• El Racó de la Plaça: ubicat a prop del centre, ofereix cuina catalana tradicional i un ambient familiar.

• La Tagliatella Mataró: especialitzada en cuina italiana, és un clàssic per a famílies que busquen plats de pasta i pizza d’alta qualitat.

3. Opcions veganes i vegetarians: Mataró aposta per la diversitat culinària

Cada vegada més persones opten per dietes veganes o vegetarianes, i a Mataró aquesta tendència es reflecteix en una oferta gastronòmica en creixement:

• Veggie Garden: un restaurant 100% vegà amb plats saludables i creatius, que utilitza ingredients ecològics i locals.

• La Cuina de la Maria: cuina mediterrània amb opcions vegetarianes i plats sense gluten, tot amb un toc casolà i acollidor.

• Tastets i Postres: una cafeteria que ofereix esmorzars i dinars vegans, juntament amb postres elaborades sense ingredients d’origen animal.

4. Restaurants amb vistes i terrasses per a les nits d’agost

Els sopars a l’aire lliure amb vistes al mar o en terrasses acollidores són una de les millors maneres de gaudir de l’estiu a Mataró. Algunes recomanacions:

• El Balcó del Mar: situat a la platja, amb una terrassa espectacular per gaudir de còctels i tapes al capvespre.

• Miramar Restaurant: amb vistes privilegiades i una carta que combina productes de la terra i del mar amb un toc innovador.

• Terrassa La Sirena: espai chill-out amb música en viu i una selecció de plats mediterranis i fusió.

5. Fires gastronòmiques i esdeveniments culinaris a l’agost

Durant l’agost, Mataró celebra diversos esdeveniments gastronòmics que són un reclam per a locals i turistes:

• Fira del Peix i Marisc: un esdeveniment que reuneix productors i restaurants locals per oferir degustacions, tallers i maridatges.

• Mostra de Vins del Maresme: tastos i presentacions de vins de la DO Alella, un complement perfecte per a qualsevol experiència gastronòmica.

• Mercat Nocturn d’Estiu: mercats amb parades de menjar, música en viu i activitats per a tota la família.

6. Consells per reservar i gaudir al màxim

• Reserva amb antelació, especialment per sopars i caps de setmana.

• Consulta les cartes online i menús especials per a l’agost.

• Prova plats típics com el “suquet de peix” o l’escudella de Mataró.

• Demana recomanacions al personal per descobrir plats especials de temporada.

7. Gastronomia sostenible i productes de proximitat

Molts restaurants de Mataró aposten per la sostenibilitat, utilitzant productes ecològics i de proximitat, i incorporant pràctiques responsables amb el medi ambient. Aquesta tendència afegeix valor a l’experiència gastronòmica i contribueix a la preservació del patrimoni local.

Conclusió

Si busques on menjar bé aquest agost a Mataró, la ciutat no et decebrà. Amb una oferta gastronòmica àmplia i diversa, espais amb encant i esdeveniments que animen les nits d’estiu, Mataró és un destí perfecte per als amants del bon menjar. Reserva ja la teva taula i prepara’t per una experiència culinària que combina tradició, innovació i molt de sabor mediterrani.

imatge:https://apropity.com/wp-content/uploads/2024/09/generacion-z-en-el-trabajo-expectativas-laborales-02.jpg

Nascuts entre finals dels anys 90 i principis de la dècada de 2010, els membres de la Generació Z ja no són els adolescents del futur, sinó els nous treballadors del present. A Mataró, com a la resta de Catalunya, milers de joves d’entre 18 i 26 anys s’incorporen al mercat laboral en un moment ple d’incerteses, però també d’oportunitats.

Aquesta generació ha crescut en un món digitalitzat, divers, canviant i sacsejat per crisis globals com la financera del 2008, la pandèmia de la COVID-19 o la crisi climàtica. I això ha modelat profundament la seva manera d’entendre la feina, l’èxit i el sentit vital.

En aquest article explorarem com és la relació de la Generació Z amb el món laboral, què esperen de les empreses i institucions, quins valors els mouen i quines aportacions poden fer per transformar la manera de treballar.

Com és la Generació Z?

Abans d’entrar en matèria, cal entendre algunes característiques clau d’aquesta generació:

• Nadius digitals: han crescut amb internet, mòbils i xarxes socials des de petits. Això els fa ràpids aprenent, però també acostumats a la immediatesa.

• Flexibles però inquiets: no conceben la feina com una destinació fixa, sinó com un camí en evolució.

• Sensibles a l’impacte social: valoren empreses amb valors, sostenibilitat i responsabilitat social.

• Més formació i més incertesa: molts tenen estudis superiors o tècnics, però entren al mercat en condicions precàries i amb dificultats per emancipar-se.

• Diversitat i inclusió: tenen una mirada més oberta sobre gènere, orientació sexual, cultura i diferències.

Què esperen de la feina?

1. Flexibilitat horària i laboral

Després d’haver estudiat i treballat en remot, molts joves valoren poder organitzar el seu temps. No es tracta només de teletreball, sinó de tenir autonomia per gestionar el dia a dia i fugir del control excessiu. Els horaris rígids i la presència obligatòria sense sentit generen rebuig.

2. Sentit i impacte

La Generació Z no vol només “tenir una feina”, sinó fer una feina que aporti alguna cosa al món. Prefereixen empreses amb propòsit, que tinguin valors clars i que no facin greenwashing. Són crítics i fan preguntes.

3. Bon ambient i cultura inclusiva

El sou importa, però no ho és tot. Valoren el bon tracte, l’escolta activa, la diversitat i un ambient laboral on es pugui ser un mateix.

4. Creixement i aprenentatge

Molts joves no esperen quedar-se deu anys al mateix lloc. Però volen que la feina els serveixi per créixer, aprendre noves habilitats i tenir un futur millor. Prefereixen organitzacions que ofereixin formació i possibilitats d’evolució.

5. Comunicació directa i horitzontal

No tenen por de parlar amb càrrecs superiors. Els costa entendre jerarquies estrictes o rols autoritaris. Prefereixen líders propers, transparents i oberts al feedback.

Què poden aportar les persones joves al món laboral?

Tot i que sovint s’acusa la Generació Z de ser “poc compromesa” o “massa exigent”, en realitat poden aportar molt valor als equips i empreses que sàpiguen escoltar i adaptar-se.

1. Adaptabilitat tecnològica

Dominen eines digitals, xarxes, plataformes i entorns digitals amb gran naturalitat. Són àgils aprenent noves tecnologies i poden liderar la transformació digital en àmbits diversos.

2. Creativitat i mirada fresca

No arrosseguen patrons antics. Això els permet proposar noves idees, maneres de fer i maneres de comunicar més directes i atractives.

3. Compromís social

Molts joves estan implicats en moviments socials, mediambientals o de justícia global. Això es tradueix en propostes més ètiques, sostenibles i centrades en les persones.

4. Aprenentatge ràpid i interès per la formació

Tot i la inseguretat, la Generació Z mostra un gran interès per aprendre i millorar. Molts fan cursos online, bootcamps, voluntariats i es formen constantment.

5. Sensibilitat per la inclusió

Tenen una mirada més atenta a la diversitat. Posen sobre la taula temes com la salut mental, el respecte a les identitats i la igualtat d’oportunitats. Aporten una cultura més inclusiva i moderna.

Com poden les empreses adaptar-se a aquesta generació?

Les empreses i institucions que vulguin captar i retenir talent jove han de fer una revisió profunda de com treballen i es relacionen amb les noves generacions. Alguns passos clau:

• Escoltar de veritat. Fer enquestes internes, reunions obertes i canals de feedback real.

• Flexibilitzar horaris i models laborals. Incorporar teletreball parcial, jornades compactades o models híbrids.

• Formar líders empàtics. Que sàpiguen motivar sense imposar, guiar sense controlar.

• Promoure espais segurs i diversos. On tothom se senti benvingut i representat.

• Donar sentit a la feina. Explicar el perquè del que es fa, l’impacte social, la coherència amb valors.

I des del territori? El cas de Mataró

A Mataró, molts joves cerquen el seu lloc en un mercat laboral encara marcat per contractes temporals, sous baixos i manca d’oportunitats especialitzades. Però també hi ha iniciatives que apunten camins possibles:

• Programes d’emprenedoria jove impulsats per l’Ajuntament.

• Cooperatives i espais de treball compartit, on es fomenta l’autonomia i la col·laboració.

• Startups i projectes tecnològics al TecnoCampus, on molts joves hi troben la seva primera oportunitat real.

• Moviments culturals i socials juvenils que obren camins alternatius a la feina tradicional.

Amb suport institucional, inversió en formació i una nova cultura laboral, Mataró pot ser un espai d’oportunitat real per a la Generació Z.

Conclusió: una nova cultura laboral en construcció

La Generació Z no és ni millor ni pitjor que les anteriors. És diferent perquè ha crescut en un context diferent. I té el potencial d’aportar aire fresc a un món laboral sovint ancorat en l’excés d’hores, la desconnexió emocional i la por al canvi.

Però això només serà possible si escoltem les seves demandes, valorem les seves aportacions i creem entorns laborals més humans, flexibles i significatius.

Al cap i a la fi, treballar no hauria de ser només guanyar un sou. Hauria de ser construir alguna cosa que tingui sentit —per a un mateix i per al món. I en això, la Generació Z té molt a dir.

imatge:https://www.vidademinimalista.org/images/dibujos-minimalistas-animales-750×550.jpg

En un món cada vegada més ple —de coses, de sorolls, de compromisos i d’estímuls digitals—, moltes persones han començat a buscar el camí invers: reduir. No es tracta només de llençar objectes o fer neteja. El minimalisme és una filosofia de vida que proposa simplificar per recuperar el focus, l’espai, el temps i la llibertat.

Aquest moviment, que ja fa anys que arrossega adeptes arreu del món, està guanyant força també a Catalunya, especialment entre aquells que volen viure d’una manera més conscient i equilibrada. Però, què vol dir realment ser minimalista? És només una moda estètica d’Instagram o pot tenir un impacte real en la nostra qualitat de vida? Quins són els beneficis i els reptes d’aplicar-lo en un entorn urbà com Mataró?

En aquest article t’expliquem què és el minimalisme, com començar a aplicar-lo a la teva vida quotidiana i per què, en una societat de l’excés, escollir menys pot ser una forma radical de llibertat.

Què és el minimalisme?

El minimalisme és una manera d’entendre la vida que consisteix a eliminar allò que no és essencial per centrar-se en el que realment importa. Això no vol dir viure amb el mínim estrictament necessari, sinó viure amb intenció, triar amb criteri i alliberar-se de l’excés.

Aquesta filosofia es pot aplicar a molts àmbits:

• Llar: reduir objectes, mobles i decoració que no aporten valor.

• Agenda: dir no a compromisos innecessaris i prioritzar el temps personal.

• Digital: limitar el temps de pantalla, les xarxes i la sobrecàrrega d’informació.

• Economia: consumir de manera més conscient, evitar compres impulsives.

• Relacions: invertir energia en vincles significatius.

Com diu Joshua Becker, un dels referents del moviment: “El minimalisme no és sobre el que perds. És sobre el que guanyes.”

Per què cada cop més persones l’adopten?

El minimalisme no és nou. Ja ho practicaven escoles filosòfiques com l’estoïcisme, cultures espirituals com el zen o moviments contraculturals com els hippies. Però en el segle XXI ha pres una nova dimensió per diversos motius:

1. Excés de consum i acumulació

Vivim en una societat que ens convida a comprar constantment. Rebaixes, ofertes, tendències, notificacions… ens omplim de coses que no necessitem. Això genera desordre, ansietat i fins i tot deutes.

2. Saturació mental i digital

Estem sobreexposats a informació i estímuls: correus, missatges, xarxes socials… El cervell, sovint, no té espai per descansar ni pensar. El minimalisme digital ajuda a recuperar la calma i el focus.

3. Crisi climàtica i responsabilitat ambiental

Reduir el consum és una de les formes més efectives de reduir la petjada ecològica. Menys compres, menys residus, menys transport, menys energia.

4. Recerca de sentit i benestar

Cada cop més persones prioritzen viure amb propòsit, cuidar la salut mental i emocional, i allunyar-se del model de “més és millor”. El minimalisme ofereix una alternativa a la cultura de l’excés.

Els beneficis d’una vida més simple

Adoptar un estil de vida minimalista pot generar beneficis en molts àmbits:

1. Més espai físic

Una casa amb menys coses és més fàcil de netejar, més còmoda i més tranquil·la. L’ordre exterior genera ordre interior.

2. Més temps i energia

Menys coses vol dir menys manteniment, menys decisions i més temps per allò que realment vols fer: llegir, descansar, estar amb els teus, aprendre…

3. Millor salut mental

Estudis psicològics demostren que el desordre crònic pot generar ansietat i estrès. Viure en un entorn net, clar i funcional millora l’estat d’ànim i la concentració.

4. Millor gestió econòmica

Quan deixes de comprar per impuls i et concentres en el que necessites, estalvies diners i prens decisions financeres més coherents.

5. Més llibertat

Menys coses vol dir menys dependència, menys lligams i més capacitat per moure’t, canviar, adaptar-te. És una manera d’alliberar-te del pes material i mental.

Com començar a aplicar el minimalisme

El primer pas és tenir consciència. No es tracta de llençar-ho tot d’un dia per l’altre, sinó d’observar amb sinceritat què tens, què consumeixes i què necessites realment.

Aquí tens alguns consells pràctics per començar:

1. Revisa els espais de casa

Comença per una zona petita (un calaix, una prestatgeria) i fes tres piles: el que vols conservar, el que pots donar o vendre, i el que pots llençar. Sigues honest: ho fas servir? Et fa feliç? Té un propòsit clar?

2. Desaccelera el consum

Abans de comprar alguna cosa, espera 48 hores. Pregunta’t si realment ho necessites. Tria qualitat abans que quantitat.

3. Digitalitza’t amb criteri

Elimina aplicacions que no uses, revisa les teves subscripcions i crea espais digitals més nets. Limita l’ús de xarxes a franges concretes.

4. Simplifica l’agenda

Revisa quins compromisos et generen estrès o desgast. Aprèn a dir que no i a reservar temps per tu mateix.

5. Practica la gratitud

Un estil de vida minimalista no és de privació, sinó de valoració. Apreciar el que tens t’ajuda a no necessitar tant.

El minimalisme pot aplicar-se en una ciutat com Mataró?

Sí, i cada vegada més persones ho fan. Encara que visquem en ciutats on tot ens convida a consumir, també tenim recursos locals que ens ajuden a viure amb més consciència:

• Mercats municipals on pots comprar a granel i evitar envasos.

• Xarxes de segona mà i intercanvi com Wallapop o grups locals.

• Biblioteques per accedir a llibres, pel·lícules i música sense acumular.

• Espais naturals per passejar i connectar amb l’entorn sense gastar.

• Tallers i activitats de consum responsable a centres cívics.

A més, Mataró compta amb entitats, associacions i comerços que promouen la sostenibilitat, l’economia circular i les pràctiques de vida conscient.

Conclusió: menys coses, més vida

El minimalisme no és una moda. És una resposta profunda i necessària a un sistema que ens ha ensenyat que el valor està en acumular. Quan trenquem amb aquesta idea i ens preguntem què ens fa falta de veritat, obrim la porta a una vida més plena, amb menys estrès i més presència.

No es tracta de viure amb només 100 objectes o de tenir una casa buida. Es tracta de triar amb intenció, desfer-se de l’innecessari i fer espai per al que importa. A Mataró, com a qualsevol lloc, aquest canvi comença per un mateix, i cada petit pas compta.

Menys coses, més llibertat. I potser també, més felicitat.

imatge:https://www.capgros.com/uploads/s1/12/58/45/1/rom-7526_7_960x634.jpeg

Vivim en un món en transformació. L’emergència climàtica, la digitalització accelerada, les crisis sanitàries i els canvis en els hàbits laborals estan alterant profundament la manera com vivim, treballem i ens relacionem amb l’espai urbà. En aquest context, les ciutats mitjanes com Mataró es troben davant d’un moment clau, amb noves oportunitats però també grans reptes.

Si durant dècades el relat urbanístic s’ha centrat en les grans metròpolis (Barcelona, Madrid, París…), avui cada cop més veus apunten al potencial de les ciutats intermèdies per esdevenir motors de canvi, innovació i qualitat de vida. Però perquè això passi, cal una mirada estratègica i valenta.

Aquest article analitza el paper de Mataró com a ciutat mitjana en el segle XXI, les oportunitats que se’n deriven i els riscos que cal evitar si volem garantir un futur equilibrat, sostenible i amb arrels al territori.

Què entenem per ciutat mitjana?

Les ciutats mitjanes són aquelles que, sense tenir la dimensió de les grans capitals, concentren serveis, infraestructures i població suficient per oferir una vida urbana completa. Mataró, amb més de 130.000 habitants, és un clar exemple: capital del Maresme, amb connexions ferroviàries, universitat, serveis hospitalaris i teixit comercial i empresarial propi.

Aquest tipus de ciutat té una escala humana, però amb possibilitats de dinamitzar tot un territori. En el cas de Mataró, la seva situació costanera, la proximitat amb Barcelona i el seu patrimoni cultural i econòmic li donen un caràcter únic.

Oportunitats per a ciutats com Mataró

1. Descentralització postpandèmia i teletreball

La pandèmia de la COVID-19 va provocar un canvi radical en la manera de treballar. Milers de persones van descobrir que podien fer la seva feina des de casa, o des de qualsevol lloc amb connexió. Això ha generat una oportunitat clara per a ciutats com Mataró: atreure persones que busquen fugir del ritme accelerat de Barcelona, però que volen mantenir una bona qualitat de serveis.

Aquest nou flux residencial pot revitalitzar l’economia local, impulsar la rehabilitació d’habitatges i fer créixer sectors com la restauració, l’educació o la cultura.

2. Reequilibri territorial i descongestió metropolitana

Mataró pot exercir un paper clau en el reequilibri territorial de Catalunya. Si es dota de bones infraestructures de mobilitat, serveis i accés a la cultura i el coneixement, pot contribuir a descongestionar l’àrea metropolitana i frenar la dependència centralista.

Ciutats mitjanes fortes generen territoris més justos, més resilients i més cohesionats.

3. Espais més habitables i verds

Per la seva dimensió, Mataró pot desenvolupar models urbanístics més sostenibles i accessibles que no serien viables a grans ciutats. L’aposta per una mobilitat verda, la promoció d’habitatge assequible, els espais públics de qualitat o les comunitats energètiques locals són línies a explorar.

A més, ciutats com Mataró poden recuperar la connexió amb l’entorn natural —el mar, la riera, el Parc del Montnegre— com a element de salut, lleure i sostenibilitat.

4. Innovació i economia de proximitat

Amb un teixit de petites i mitjanes empreses, una tradició industrial i una creixent xarxa de projectes innovadors, Mataró pot posicionar-se com a laboratori d’innovació social, tecnològica i ambiental. El suport a l’emprenedoria local, l’impuls a l’economia circular o les cooperatives poden reforçar un model propi, diversificat i resilient.

Riscos i amenaces a tenir en compte

No obstant això, aquest potencial no s’ha de donar per fet. També hi ha riscos que poden frenar o fins i tot revertir aquest impuls.

1. Gentrificació i augment del preu de l’habitatge

L’arribada de nous residents amb més poder adquisitiu pot generar pressió sobre el mercat immobiliari, fent pujar els preus i dificultant l’accés a l’habitatge per a la població local. Aquest fenomen, conegut com a gentrificació, pot desplaçar veïns i alterar l’equilibri social.

És essencial establir polítiques d’habitatge protegit, foment del lloguer assequible i rehabilitació d’edificis en desús amb criteris socials.

2. Pèrdua d’identitat i model urbà copiat

El desig d’atraure nous habitants o turistes pot portar algunes ciutats a copiar models forans, perdre el seu caràcter i caure en l’homogeneïtzació. L’autenticitat i l’arrelament són claus per a un desenvolupament sostenible i amb sentit.

Mataró ha de posar en valor la seva identitat pròpia: el patrimoni industrial, el modernisme, les entitats locals, la memòria obrera i el vincle amb el mar i el camp.

3. Dependència de la mobilitat amb Barcelona

Si no s’impulsen prou llocs de treball locals i formació de qualitat, Mataró pot quedar com a ciutat dormitori, amb dependència de la capital per estudiar o treballar. Això genera col·lapses de mobilitat i desequilibris territorials.

Cal fomentar un teixit econòmic diversificat, potent i arrelat al territori, així com una oferta educativa atractiva i adaptada als reptes de futur.

4. Inacció davant del canvi climàtic

Les ciutats costaneres com Mataró són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic: pujada del nivell del mar, temporals, calorades extremes i problemes hídrics. Si no s’actua amb previsió, la vulnerabilitat pot augmentar.

La transició energètica, la resiliència climàtica i la gestió sostenible de l’aigua i el verd urbà han de ser eixos centrals del planejament urbanístic.

Què pot fer Mataró per aprofitar aquest moment?

• Impulsar una estratègia urbana pròpia, amb participació ciutadana i visió a llarg termini.

• Invertir en mobilitat sostenible i connectivitat digital de qualitat per fer viable el teletreball i l’activitat local.

• Protegir i activar el parc d’habitatge públic i assequible.

• Donar suport a iniciatives econòmiques locals, socials i ecològiques.

• Crear espais de trobada, cultura i innovació per fer de la ciutat un lloc atractiu per viure i créixer.

• Enfortir l’educació i la formació professional, adaptant-les als sectors emergents.

• Establir aliances amb altres ciutats mitjanes per compartir estratègies i fer front comú als reptes compartits.

Conclusió: una oportunitat que no podem desaprofitar

Mataró, com moltes altres ciutats mitjanes catalanes, té l’oportunitat de liderar un nou model urbà, més equilibrat, sostenible i humà. Però això no passarà sol. Cal visió, lideratge polític, implicació ciutadana i capacitat de pensar més enllà dels quatre anys de mandat.

En un món cada cop més imprevisible i accelerat, les ciutats com Mataró poden ser espais de seguretat, innovació i benestar. Però només si sabem cuidar el que ens fa únics i construir col·lectivament el futur que volem.

imatge:https://images.pexels.com/photos/16366333/pexels-photo-16366333/free-photo-of-gos-mascotes-gat-urba.jpeg?auto=compress&cs=tinysrgb&w=1260&h=750&dpr=1

Cada vegada més llars a Mataró tenen animals de companyia. Segons dades de l’Ajuntament, més d’un 30% dels domicilis registren almenys un gos o un gat, i la xifra continua creixent. Aquesta realitat no és exclusiva de la nostra ciutat: arreu de Catalunya, les mascotes formen part cada vegada més central de la vida familiar i emocional de les persones.

Però aquesta convivència humana-animal dins l’espai urbà també planteja nous reptes. Com podem garantir el benestar de les mascotes i alhora respectar la convivència amb la resta de ciutadans? Quines són les responsabilitats que comporta tenir un animal en entorns com Mataró? Què podem fer per fomentar una convivència més cívica i saludable per a tothom?

Aquest article reflexiona sobre la situació actual, exposa bones pràctiques i ofereix recursos útils per a propietaris, veïns i institucions.

Més mascotes, més responsabilitats

En les últimes dècades, el rol de les mascotes ha canviat profundament. Si abans el gos es considerava una eina de vigilància i el gat un caçador de rosegadors, avui són membres de ple dret de moltes famílies, amb accés a serveis veterinaris, alimentació especialitzada i fins i tot psicologia animal.

Aquesta transformació ha tingut conseqüències positives: més consciència sobre els drets dels animals, més adopcions responsables i més inversió en el seu benestar. Però també ha generat conflictes en l’espai públic: excrements no recollits, sorolls, gossos deslligats o situacions de por en espais comuns.

És per això que, tenir una mascota en entorn urbà, no és només un acte afectiu, sinó també una responsabilitat social.

Principals reptes de convivència urbana amb animals

1. Recollida d’excrements i miccions

Tot i que Mataró disposa de papereres amb dispensadors de bosses i senyals clars, encara hi ha molts carrers amb presència freqüent d’excrements de gos. Aquest fet genera molèsties, problemes d’higiene i mala imatge urbana.

Les orines, tot i no deixar rastre sòlid, també poden ser font de conflicte, especialment en portals, cantonades o façanes de comerços. Algunes ciutats han començat a exigir netejar amb aigua o productes específics després de cada micció, una pràctica que cada cop es normalitza més.

2. Gossos deslligats fora de les zones permeses

L’ordenança municipal de Mataró estableix que els gossos han d’anar lligats a la via pública, excepte a les àrees d’esbarjo habilitades. Tot i això, és habitual veure gossos corrent lliurement per places o parcs, cosa que pot generar por en infants, molèsties a altres animals o fins i tot accidents.

3. Sorolls i lladrucs continus

A les comunitats de veïns, un dels conflictes més habituals són els lladrucs prolongats de gossos sols a casa. Aquest comportament pot indicar ansietat per separació i afecta tant el benestar del gos com la convivència amb els veïns.

4. Abandonament i manca de xipatge

Tot i els avenços, encara hi ha casos de mascotes abandonades o trobades sense identificar. El xipatge és obligatori, però la seva aplicació no és universal. Sense xip, és gairebé impossible recuperar l’animal o sancionar conductes irresponsables.

Bones pràctiques per a una convivència exemplar

1. Educació i socialització de la mascota

Un gos educat és un gos que pot viure millor a la ciutat. Socialitzar-lo amb altres animals, persones i situacions urbanes des de petit és fonamental per prevenir pors, agressivitat o conductes destructives.

Avui dia hi ha moltes opcions d’ensinistrament en positiu, que es poden fer individualment o en grup. A més, l’estimulació mental i física diària és essencial per evitar problemes de comportament.

2. Complir amb la normativa local

Cal conèixer i respectar les ordenances municipals: portar el gos lligat, recollir els excrements, portar-lo amb morrió si és potencialment perillós, no accedir a zones prohibides (com algunes platges a l’estiu) i garantir el seu registre i xipatge.

L’Ajuntament de Mataró disposa d’un registre d’animals domèstics i ofereix informació actualitzada al seu web. També es pot consultar la normativa específica a través de l’ordenança de tinença d’animals.

3. Participar de la comunitat animalista local

A Mataró hi ha diverses entitats i associacions que promouen l’adopció responsable, l’educació canina i la protecció animal. Participar-hi ajuda a crear xarxa, resoldre dubtes, fer voluntariat i fomentar bones pràctiques.

Alguns noms destacats:

• Protectora d’Animals de Mataró (SPAM): fa dècades que promou l’adopció i el benestar animal.

• Etocan i altres centres d’educació canina: ofereixen formació, assessorament i socialització.

• Grups de veïns amb mascotes: presents a xarxes socials, comparteixen consells i organitzen quedades o activitats.

4. Informar i dialogar, no enfrontar

Quan hi ha conflictes veïnals relacionats amb mascotes, el diàleg és fonamental. Abans de denunciar o generar tensió, pot ser útil parlar amb la persona afectada, explicar el problema i buscar solucions conjuntes.

A vegades, qui deixa el gos sol no és conscient dels lladrucs. O qui no recull l’excrement pot ser un visitant. El civisme es construeix amb empatia i responsabilitat compartida.

Les institucions també tenen un paper clau

L’administració pública ha d’anar més enllà de sancionar i ha de crear entorns i recursos que facilitin la tinença responsable. Algunes propostes que ja es duen a terme o que es podrien impulsar:

• Àrees d’esbarjo caní ben dissenyades i mantingudes

• Campanyes de sensibilització periòdiques

• Xerrades informatives als centres cívics

• Ajuts per a la castració o adopció

• Suport a la formació i l’educació canina

També és clau fomentar la col·laboració amb entitats animalistes i veïnals per recollir propostes i millorar l’entorn de convivència.

Conclusió: convivència i benestar van de la mà

Tenir una mascota a la ciutat és una alegria i una responsabilitat. Els animals ens aporten afecte, companyia i benestar emocional. Però també depenen totalment de nosaltres per viure en condicions dignes i segures. Conviure amb mascotes en entorns urbans és possible, però requereix educació, civisme i respecte mutu.

Quan cada persona compleix amb les seves responsabilitats i l’administració acompanya amb recursos i sensibilització, guanyem tots: els animals, els propietaris i tota la comunitat. Mataró pot ser una ciutat amiga dels animals si ho fem entre tots.

imatge:https://jaumecentelles.cat/wp-content/uploads/2024/06/podcast.jpg?w=923

En els darrers anys, els podcasts han viscut una autèntica explosió arreu del món. Aquest format d’àudio, que permet escoltar continguts a la carta, ha captivat oients de totes les edats. Catalunya no n’és una excepció. De fet, els podcasts en català viuen una època daurada, amb propostes cada cop més variades, professionals i compromeses amb la llengua.

Siguis aficionat a la política, a la cultura pop, al true crime o a la música independent, hi ha un podcast en català que encaixa amb tu. I si tens una història per explicar, cada cop és més fàcil crear-ne un des de casa. En aquest article explorarem l’estat actual dels podcasts en català, et recomanarem algunes perles imprescindibles i t’explicarem com iniciar el teu propi projecte pas a pas.

Per què ens agraden tant els podcasts?

El podcast ha revolucionat la forma en què consumim informació i entreteniment. Permet aprendre mentre camines, condueixes o cuines, i tria el contingut segons els teus interessos, no segons una graella horària imposada.

A diferència de la ràdio tradicional, el podcast ofereix proximitat, flexibilitat i un to més íntim. El format pot ser curt o llarg, seriós o distès, estructurat o conversacional. I, el més important, dóna veu a creadors independents, col·lectius i iniciatives petites que abans no tenien espai als grans mitjans.

L’estat dels podcasts en català: creixement sostingut

Tot i que la majoria de podcasts que escolten els catalans són en castellà o anglès, el podcasting en català no para de créixer. Plataformes com iVoox, Spotify o Apple Podcasts han afavorit la seva difusió, i cada vegada hi ha més creadors que aposten per fer contingut en la nostra llengua.

Segons un estudi de la Fundació.cat i l’Observatori de la Llengua, el nombre de podcasts actius en català ha crescut un 40% entre 2022 i 2024. Aquest augment es deu tant a iniciatives independents com a mitjans públics i privats que han obert nous canals de comunicació en format àudio.

A més, projectes com La Mira, Ràdio Primavera Sound, Catalunya Ràdio o Crític han impulsat espais nous, experimentals i en català que combinen qualitat sonora i temàtiques d’interès públic.

10 podcasts en català que no et pots perdre

Aquí tens una selecció diversa de podcasts en català, recomanats per temàtiques i estils:

1. Crims (Catalunya Ràdio)

Un clàssic del true crime català. Casos reals de crims que han sacsejat el país, explicats amb una narració impecable per Carles Porta.

2. Gent de Merda

Podcast d’humor irreverent amb entrevistes i comentaris socials desacomplexats. Una mirada fresca i sense filtres.

3. La Sotana

Futbol i sàtira política. Una barreja d’esport i actualitat amb to provocador i molt seguidors fidels.

4. Les Golfes

Debats feministes, sexualitat, identitat de gènere i cultura amb una mirada inclusiva i jove.

5. Mòbil, cartera, claus

Relats personals i vivències quotidianes narrades amb sensibilitat i to literari. Perfecte per escoltar caminant.

6. L’irradiador (iCat)

Cultura, llibres, art i entrevistes a creadors i creadores. Ideal per estar al dia de l’escena cultural catalana.

7. Ciència amb accent

Un podcast que apropa la ciència i la divulgació a tothom, en català i amb un to proper.

8. Ràdio Volta

Tot sobre el ciclisme i el món de les dues rodes. Ideal per a aficionats i esportistes.

9. Els Experts (iCat)

Actualitat musical, entrevistes, tendències i molt d’humor. Programa dinàmic i variat.

10. Diem-ne X

Converses sobre temes tabú i qüestions socials amb mirada crítica i perspectiva social.

Vull fer un podcast! Per on començo?

Fer un podcast el 2025 és més fàcil que mai. No necessites un estudi professional ni una gran inversió. Amb un mòbil, un micròfon senzill i una idea clara, pots començar avui mateix. Aquí tens els passos bàsics:

1. Defineix el teu format

Abans de gravar res, pensa en quin tipus de podcast vols fer:

• Conversa entre dues persones?

• Entrevistes amb convidats?

• Monòlegs breus?

• Històries en format narratiu?

Decideix també la durada, la freqüència de publicació i el to general del programa (informatiu, humorístic, seriós, relaxat…).

2. Tria el tema i l’audiència

Tot podcast hauria de tenir una temàtica clara i un públic en ment. No cal inventar la roda, però sí aportar un punt de vista únic. Pregunta’t: què puc aportar jo que no s’estigui dient igual?

3. Escriu un guió o esquema

Tot i que pots improvisar, tenir un esquema o guió t’ajudarà a mantenir un ritme, evitar repeticions i no perdre el fil.

4. Grava amb qualitat

Necessites un micròfon decent (n’hi ha per menys de 50 €), un ordinador o mòbil i un programa d’enregistrament (Audacity, GarageBand, Riverside…). Grava en un lloc silenciós i tanca finestres per evitar sorolls ambientals.

5. Edita amb senzillesa

Pots retallar silencis, afegir una sintonia o millorar el so. No cal que sigui perfecte, però sí agradable d’escoltar. Hi ha tutorials a YouTube per començar amb Audacity o Descript.

6. Puja’l a una plataforma

Necessitaràs un host (com Anchor, Podbean, Spreaker o iVoox). A partir d’aquí, el teu podcast estarà disponible a Spotify, Apple Podcasts i altres aplicacions.

7. Difon-lo

Crea un compte a xarxes socials, penja clips curts, demana feedback i aprofita comunitats afins. Si és en català, pots etiquetar @podcastsenCat o col·laborar amb altres projectes per fer créixer l’audiència.

Consells per mantenir la constància

• No t’obsessionis amb les estadístiques al principi.

• Programa episodis amb regularitat (setmanals, quinzenals…).

• Fes episodis curts si tens poc temps (10-20 minuts poden ser molt efectius).

• Sigues tu mateix: la proximitat és clau en aquest format.

• Escolta molts podcasts per aprendre dels millors.

Un format amb molt de futur

El podcasting en català no només és una eina de comunicació, sinó també una forma de fer país. Permet generar contingut de qualitat en la nostra llengua, promoure la cultura i donar visibilitat a veus diverses.

A més, l’àudio té avantatges únics: permet consumir continguts sense mirar pantalles, estimula la imaginació i crea una connexió íntima entre qui parla i qui escolta. És un format ideal per als temps que corren: mòbils, ràpids, però amb ganes de continguts més profunds.

Conclusió

El boom dels podcasts en català és una oportunitat per a creadors, oients i el futur de la llengua. Tant si ets un consumidor apassionat com si t’agradaria tenir el teu propi espai, aquest és el moment de fer el pas.

Comença per escoltar, inspira’t i després dona’t permís per crear. El teu podcast pot ser el pròxim que faci companyia a algú que camina per Mataró amb uns auriculars i ganes de sentir històries que l’enriqueixin.

imatge:https://cdn.appculturamataro.cat/medias/agenda/2021/c_crop,x_148,y_16,w_768,h_426%7Cc_fit,w_768,h_426%7Cc_auto/62472835a2a461aa2493175fbbd2ffb1.jpeg

El mes d’agost és sinònim de sol, vacances i activitats a l’aire lliure, i Mataró, capital del Maresme, esdevé un dels millors escenaris per gaudir d’aquest moment de l’any. Amb una combinació ideal de platges de qualitat, propostes culturals, festes populars i un entorn natural privilegiat, la ciutat ofereix un ventall de possibilitats que atreu tant els habitants locals com els visitants. Aquest estiu, Mataró vibra amb propostes per a totes les edats i gustos, i en aquest article repassem les millors opcions per viure l’agost com cal.

Una de les grans protagonistes de l’estiu a Mataró és, sens dubte, la platja. El municipi compta amb diversos trams de sorra daurada que s’estenen al llarg de la façana marítima, com la Platja del Varador, la del Callao o la de Sant Simó. Cadascuna ofereix una experiència diferent: la del Varador és ideal per a famílies, amb serveis, zones esportives i activitats nàutiques; la del Callao és una mica més tranquil·la i ideal per a relaxar-se amb un llibre o fer paddle surf; i la de Sant Simó, més natural i menys concorreguda, és perfecta per a qui busca un entorn més salvatge. A més, totes estan ben connectades amb el centre urbà i compten amb xiringuitos on degustar un arròs o una cervesa freda al vespre.

Però Mataró no viu només de mar. El mes d’agost arriba carregat d’activitats culturals. Una de les iniciatives més destacades és el cicle “Música a la Fresca”, que porta concerts de petit format a espais emblemàtics com el Parc Central, el Pati del Cafè Nou o la plaça de l’Ajuntament. La programació inclou des de jazz i música clàssica fins a cantautors locals i grups emergents. També hi ha cinema a la fresca, amb projeccions de pel·lícules familiars i clàssics del cinema català i internacional.

L’agost és també sinònim de festes populars. Tot i que la Festa Major de Les Santes se celebra al juliol, l’ambient festiu continua a l’agost amb esdeveniments com la Festa del Barri de Cirera, la del Pla d’en Boet o la del Palau. Aquestes festes de barri mantenen viva la tradició amb cercaviles, castells, correfocs, activitats infantils i nits de ball a la fresca. Són ocasions perfectes per conèixer de prop el teixit associatiu de Mataró i gaudir de l’autèntic esperit popular.

Un altre aspecte a destacar és l’oferta de rutes i activitats a la natura. El Parc del Montnegre i el Corredor, a tocar de la ciutat, ofereix la possibilitat de fer excursions a peu o amb bicicleta, tot descobrint fonts, ermites i miradors amb vistes espectaculars sobre el Maresme. Durant l’agost, es fan també sortides guiades nocturnes per observar estels i conèixer la fauna nocturna, una activitat ideal per fer en família o en parella.

Els amants de la gastronomia també tenen motius per visitar Mataró a l’agost. Molts restaurants locals ofereixen menús d’estiu amb productes de temporada com tomàquet, meló, síndria, peix blau i vi jove. A més, alguns xefs locals proposen sopars maridats en espais singulars com masies o jardins, convertint el menjar en una experiència. Els mercats municipals, com el de la Plaça de Cuba, mantenen la seva activitat i són un bon lloc per comprar productes frescos i descobrir la cuina de proximitat.

No podem oblidar la programació familiar, que és molt rica durant l’agost. Biblioteques, museus i entitats culturals ofereixen tallers infantils, contacontes, activitats creatives i jocs d’aigua en diferents punts de la ciutat. El Museu de Mataró, per exemple, organitza rutes temàtiques per a nens i nenes, com la ruta romana o la descoberta del patrimoni modernista, fomentant l’aprenentatge a través del joc i l’experiència.

A nivell comercial, tot i que l’agost és un mes més relaxat, el comerç local de Mataró es manté actiu. La campanya “Estiu al carrer” fomenta la compra a botigues de barri amb promocions, descomptes i activitats als eixos comercials. A més, el Mataró Parc continua sent un centre neuràlgic de compres i lleure, amb aire condicionat i zones infantils per passar les hores més caloroses del dia.

També és un mes ideal per descobrir el patrimoni històric de la ciutat amb menys aglomeracions. Espais com la Basílica de Santa Maria, el Clos arqueològic de Torre Llauder o Can Serra es poden visitar tranquil·lament. Algunes d’aquestes visites es fan amb guies especialitzats que expliquen les llegendes i fets històrics més rellevants de la ciutat, aportant una nova mirada a espais que sovint passen desapercebuts.

Finalment, cal destacar que Mataró és una ciutat ben connectada, amb tren directe a Barcelona, però també amb bones rutes per arribar a altres punts del Maresme com Arenys, Calella o Sant Pol, per si es vol fer una escapada d’un dia. També és habitual que durant l’agost s’organitzin rutes en vaixell des del port, amb sortides per veure la costa o practicar snorkel.

En resum, Mataró a l’agost és molt més que sol i platja. És cultura, festa, gastronomia, natura i comunitat. Tant si ets de la ciutat com si la visites per primera vegada, trobaràs activitats i racons per omplir les teves vacances d’estiu de bons records. Aprofita el moment i descobreix tot el que aquesta ciutat mediterrània pot oferir-te quan el sol és més intens i l’alegria més contagiosa.

imatge:https://creu-blanca.es/wp-content/uploads/9-Consejos-para-empezar-el-2025-de-manera-saludable-1.jpg

En els últims anys, el teletreball ha passat de ser una opció puntual a una realitat habitual per a milers de persones. El 2020, la pandèmia va forçar moltes empreses a adaptar-se a marxes forçades. Però el que semblava una mesura temporal ha esdevingut, el 2025, una forma de treball establerta, especialment en sectors tecnològics, creatius i administratius.

A Mataró i arreu de Catalunya, cada cop més professionals treballen des de casa, sigui a temps complet o en format híbrid. Ara bé, tot i que teletreballar ofereix una flexibilitat impagable, també comporta nous reptes: organització, límits, soledat, ergonomia, connexió emocional amb l’equip… En aquest article analitzem els avantatges i riscos del teletreball el 2025, i t’oferim consells pràctics per fer-ho bé, mantenint el benestar i la productivitat.

L’evolució del teletreball: del privilegi a la normalitat

Fa només una dècada, treballar des de casa era un luxe reservat a autònoms, freelancers o perfils molt concrets. Avui, gràcies a l’accés a eines digitals, la millora de les connexions i el canvi cultural que ha implicat la pandèmia, el teletreball és present a empreses petites, mitjanes i multinacionals.

A Catalunya, segons dades del Departament de Treball, més del 30% dels treballadors de sectors com tecnologia, finances, màrqueting o educació treballen remotament, almenys alguns dies a la setmana. A Mataró, moltes empreses han implementat models híbrids i s’han obert espais de coworking per facilitar alternatives al domicili.

Els avantatges més destacats del teletreball

Treballar des de casa no és només una comoditat. Ben gestionat, pot millorar la qualitat de vida, la conciliació i fins i tot la productivitat.

1. Flexibilitat horària i personal

Moltes empreses permeten gestionar l’horari de forma autònoma, mentre es compleixin els objectius. Això permet adaptar-se millor a la vida familiar, fer pauses quan cal o treballar en les hores més productives de cada persona.

2. Estalvi de temps i diners

No haver de desplaçar-se cada dia suposa una reducció important de costos (transport, benzina, àpats fora de casa) i de temps (en ciutats com Barcelona, el trajecte mitjà supera els 45 minuts). Aquest estalvi pot dedicar-se a activitats personals o de cura.

3. Millor concentració (en entorns tranquils)

Treballar des de casa pot reduir les interrupcions pròpies de les oficines: soroll, reunions innecessàries o converses informals. Molts treballadors afirmen que, a casa, poden aprofundir més en tasques que requereixen focus.

4. Possibilitat de viure fora de grans ciutats

El teletreball ha permès a moltes persones viure a ciutats mitjanes com Mataró, prop del mar, amb millor qualitat de vida i menys estrès. Aquesta tendència pot contribuir a descongestionar les grans urbs i dinamitzar el territori.

Però no tot són flors i violes: riscos del treball remot

Tot i els avantatges, el teletreball mal gestionat pot afectar la salut física i mental, així com el rendiment laboral.

1. Dificultat per desconnectar

Quan casa i feina comparteixen espai, costa posar límits. És habitual revisar correus fora d’hores, allargar jornades o sentir que “sempre estàs disponible”. Aquesta hiperconnexió pot provocar esgotament i estrès crònic.

2. Aïllament social

La manca de contacte físic amb companys pot generar sensació de solitud, desvinculació de l’equip i menys sentit de pertinença. Tot i les videotrucades, la comunicació es torna més asèptica i menys espontània.

3. Problemes de salut postural

No totes les llars estan preparades per treballar 8 hores seguides. Molts treballadors fan servir cadires de cuina, taules poc ergonòmiques o portàtils sense suports. Això pot derivar en dolors musculars i lesions.

4. Difícil visibilitat dins l’equip

Quan treballes en remot, pot ser més difícil fer-te notar, demanar una pujada de sou o participar en decisions importants. La manca de “presència” pot generar desigualtats si no es gestiona bé des de l’empresa.

Consells pràctics per teletreballar millor el 2025

1. Crea una rutina clara

Levant-te a la mateixa hora, vesteix-te (encara que no surtis), esmorza amb calma i comença la jornada amb una estructura clara. Defineix franges horàries per treballar i per descansar.

2. Defineix un espai exclusiu per a la feina

Encara que visquis en un pis petit, intenta reservar un racó per treballar. Separar espais físics ajuda a separar espais mentals. Si pots, inverteix en una cadira ergonòmica i un suport per al portàtil.

3. Comunica proactivament amb l’equip

No esperis que et preguntin. Explica què estàs fent, demana ajuda quan calgui i comparteix avenços. Fer-se present en remot requereix més intencionalitat.

4. Fes pauses actives

Cada 90-120 minuts, aixeca’t, estira’t, camina, fes respiracions profundes. La pausa no és pèrdua de temps, sinó necessitat fisiològica per rendir millor i evitar tensions.

5. Estableix límits digitals

Apaga notificacions fora de l’horari laboral, no contestis correus a les 22h, i comunica les teves franges de disponibilitat. La desconnexió digital és un dret reconegut a la llei.

6. Cuida el contacte humà

Fes videotrucades amb càmera, participa en trobades presencials si es proposen, i mantén una vida social activa fora de la feina. Les persones som éssers socials, i això no canvia en remot.

Empreses responsables, teletreball saludable

El teletreball funciona millor quan no recau tota la responsabilitat en l’individu. Les empreses tenen un paper clau a l’hora de garantir condicions justes i saludables:

• Formar equips en comunicació remota i lideratge distribuït

• Establir objectius clars i mesurables (i no control per hores)

• Promoure el dret a la desconnexió

• Ajudar amb l’equipament bàsic (cadira, monitor, etc.)

• Organitzar trobades periòdiques (presencials o virtuals) per cohesionar l’equip

El futur del treball és híbrid?

Molts experts coincideixen que el futur del treball no serà 100% presencial ni 100% remot, sinó híbrid. És a dir, combinar dies de teletreball amb trobades periòdiques a l’oficina per mantenir la cultura de l’equip, innovar i enfortir vincles.

Ciutats com Mataró poden sortir beneficiades d’aquest model. La proximitat amb Barcelona, els serveis disponibles i la qualitat de vida fan que moltes persones es traslladin a viure-hi mantenint feines remotes. Això obre oportunitats per als negocis locals, el sector immobiliari i la vida comunitària.

Conclusió: més que una moda, un canvi de paradigma

Treballar des de casa no és una moda passatgera. És un canvi profund en la manera com entenem el treball, el temps i la llibertat personal. Però per funcionar a llarg termini, cal fer-ho bé: amb organització, límits, respecte per la salut i una nova cultura laboral basada en la confiança.

Amb les eines adequades, una actitud responsable i el suport d’empreses conscients, el teletreball pot ser una eina poderosa per millorar la qualitat de vida i transformar la societat. I el 2025, això ja no és una utopia. És una realitat en construcció.

imatge:https://ventijol.cat/wp-content/uploads/2021/07/limits_ventijol-scaled.jpg

Vivim envoltats de pantalles. Les consultem al matí quan ens llevem, durant la feina, a les estones d’oci i abans d’anar a dormir. Missatges de WhatsApp, notificacions de correu, vídeos curts a Instagram, alertes de notícies i correus laborals que arriben a qualsevol hora del dia. Fins i tot quan no les mirem, les pantalles hi són: al rellotge intel·ligent, al televisor, als rètols del carrer. En aquest entorn tan hiperconnectat, desconnectar s’ha convertit en un acte de resistència.

Però, per què ens costa tant? Què hi ha darrere d’aquesta dependència? I sobretot, què podem fer —com a individus i com a societat— per recuperar el control del nostre temps i la nostra atenció?

La hiperconnexió com a norma

Des de fa més d’una dècada, els dispositius mòbils han passat de ser eines a convertir-se en extensions de nosaltres mateixos. Les dades ho confirmen: a Catalunya, segons un informe del 2024 de la Fundació .cat, el 87% de la població utilitza el mòbil més de tres hores al dia, i gairebé un 40% supera les cinc hores.

Aquest ús intensiu no sempre està relacionat amb l’oci. Moltes feines requereixen estar connectat constantment. Els missatges laborals arriben per WhatsApp, les reunions es fan per videotrucada i la disponibilitat 24/7 s’ha normalitzat en molts sectors. El problema és que aquesta connexió contínua no es limita a l’horari laboral, i la frontera entre feina i vida personal s’esborra.

El disseny que atrapa

Les aplicacions i plataformes digitals estan pensades per captar l’atenció i mantenir-nos enganxats el màxim de temps possible. Es tracta d’una estratègia conscient: les notificacions constants, el “scroll infinit” i els sistemes de recompensa variable (com els likes o els missatges que desapareixen) activen mecanismes de dopamina al cervell que ens generen addicció.

Aquesta realitat ha estat estudiada àmpliament per experts en neurociència i psicologia. El disseny addictiu no és casual: plataformes com TikTok o Instagram es basen en algoritmes que aprenen què ens agrada i ens ho mostren sense pausa, eliminant la necessitat de prendre decisions. Això provoca que, sovint, entrem a l’app per “5 minuts” i en sortim 40 minuts després, sense saber ben bé com hem arribat fins allà.

Impacte en la salut i les relacions

Els efectes de l’excés de connexió són múltiples. A nivell físic, l’ús prolongat de pantalles està relacionat amb problemes de visió, dolors cervicals i alteracions del son. La llum blava, especialment a la nit, interfereix en la producció de melatonina, l’hormona que regula el cicle del son.

A nivell emocional, la saturació d’estímuls pot provocar estrès, ansietat, baixa tolerància a la frustració i dificultat per concentrar-se. A més, l’exposició constant a les vides aparentment perfectes d’altres persones pot generar sentiments d’insuficiència o frustració, especialment entre joves.

També cal destacar l’impacte en les relacions personals. És habitual veure grups d’amics en un bar, tots mirant el mòbil, o famílies sopant mentre cadascú està pendent de la seva pantalla. La connexió digital ha substituït, en part, la connexió humana directa.

El repte de posar límits

Desconnectar no és fàcil. El problema no és només tecnològic, sinó també cultural i social. Hi ha una pressió implícita per estar sempre disponible. Quan no contestes un missatge a temps, algú es pot molestar. Si no mires els correus fora d’hores, pots sentir-te “poc professional”. I si no estàs a totes les xarxes, sembla que et quedis fora del món.

Però cada vegada més persones comencen a qüestionar aquest model. L’interès pel digital minimalism (minimalisme digital), els retirs digitals, les hores sense pantalles o les aplicacions que limiten l’ús del mòbil són indicadors d’un moviment creixent: el de recuperar el control sobre el nostre temps i atenció.

Estratègies per desconnectar amb sentit

Desconnectar no vol dir renunciar a la tecnologia, sinó utilitzar-la de manera més conscient i saludable. Aquí tens algunes estratègies útils per començar:

1. Estableix horaris digitals

Reserva franges del dia sense pantalles: per exemple, no mirar el mòbil fins després d’esmorzar, evitar l’ús abans d’anar a dormir, o crear un espai lliure de pantalles a l’hora dels àpats.

2. Apaga les notificacions innecessàries

Les notificacions són una font constant d’interrupció. Deixa només les imprescindibles (com les trucades o missatges importants) i desactiva la resta.

3. Fes servir eines que et mostrin el teu ús real

Aplicacions com Digital Wellbeing (Android) o Temps de pantalla (iOS) et permeten veure quant temps passes a cada app i posar-hi límits automàtics.

4. Reorganitza les aplicacions

Col·loca les apps que vols usar menys en carpetes ocultes o fora de la pantalla principal. Deixa visibles només aquelles que realment necessites.

5. Practica activitats sense pantalles

Llegir, caminar, cuinar, fer esport o conversar són activitats que poden ajudar-te a reconnectar amb el món físic i reduir la dependència digital.

I les institucions, què poden fer?

No tot ha de recaure en l’individu. Les administracions, les escoles i les empreses també poden promoure una cultura més saludable:

• Les escoles poden educar en ús responsable de la tecnologia, no només en competències digitals.

• Les empreses poden establir polítiques de desconnexió real, com evitar correus fora de l’horari laboral.

• Les campanyes públiques poden sensibilitzar sobre els riscos de la hiperconnexió i promoure hàbits més sans.

També cal que la legislació vagi adaptant-se a aquesta realitat, garantint drets com la desconnexió digital i regulant els efectes nocius d’algoritmes dissenyats per maximitzar el temps d’ús.

Una nova relació amb la tecnologia és possible

La solució no és tornar enrere ni rebutjar el progrés. La tecnologia ha aportat enormes beneficis: comunicació instantània, accés a informació, noves formes de treball i aprenentatge. Però com qualsevol eina poderosa, requereix criteri, límits i responsabilitat.

Desconnectar és una forma de connectar millor: amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten, amb el món real. I en un moment en què l’atenció és un recurs escàs, cuidar-la és un acte de salut i llibertat.

imagen:https://www.kids-cluster.com/wp-content/uploads/2024/09/back-to-school-2024-1.jpg

Amb l’arribada del mes de setembre, moltes famílies es preparen per una de les fites més importants del calendari anual: la tornada a l’escola. Aquesta etapa, tot i ser emocionant per a molts infants, pot resultar un període estressant per a pares i mares, tant des del punt de vista logístic com econòmic. És en aquest context que l’Ajuntament ha llançat la campanya “Comprar és apostar pel que és nostre”, una iniciativa que busca alleugerir la càrrega econòmica de les famílies i, alhora, dinamitzar el comerç local.

Ajuts directes a les famílies amb rendes baixes

Una de les mesures estrella d’aquesta campanya és l’atorgament de vals de 20 € destinats a la compra de material escolar i equipament esportiu. Aquests ajuts estan dirigits a famílies amb una renda anual inferior als 25.000 €, una mesura que pretén garantir l’equitat d’oportunitats i facilitar que cap infant comenci el curs sense els recursos bàsics necessaris.

Els vals es poden fer servir a papereries i botigues d’equipament esportiu del municipi que s’hagin adherit voluntàriament a la campanya. Això no només beneficia les famílies, sinó que també representa un suport directe a l’economia local, fomentant el consum de proximitat i ajudant al sosteniment de petits comerços que sovint competeixen amb grans superfícies i plataformes en línia.

Comerç obert i compromès amb l’educació

Els establiments participants han volgut sumar-se a la iniciativa amb entusiasme. Com a part de la campanya, allargaran els seus horaris entre el 26 d’agost i el 8 de setembre, cobrint així millor les necessitats de les famílies que treballen i tenen dificultats per fer compres dins l’horari habitual.

A més, moltes botigues han volgut aportar el seu granet de sorra oferint descomptes addicionals, promocions especials o serveis de reserva de material escolar. En alguns casos, les papereries ja ofereixen kits personalitzats segons les llistes oficials dels centres educatius, cosa que redueix el temps i l’estrès dels pares a l’hora de buscar el material corresponent.

Tallers formatius per a una compra conscient

Un altre dels punts destacats de la campanya són els tallers gratuïts que es duran a terme en diferents punts del municipi. S’hi abordaran temes com ara la tria de motxilles ergonòmiques, la prevenció de mals d’esquena, la compra conscient o el consum responsable. Aquestes sessions estan especialment pensades per a famílies que volen fer una compra més informada i saludable.

Experts en ergonomia, pediatres i professionals de l’educació impartiran aquestes formacions amb consells pràctics i demostracions de productes recomanats. Per exemple, es parlarà de com repartir el pes dins de la motxilla, quin tipus de calçat és més adequat per al dia a dia escolar o com detectar possibles mals hàbits posturals en els infants.

Reforçar el teixit comercial i social

L’aposta per la compra local no només beneficia econòmicament als comerços de la ciutat, sinó que també reforça els lligams socials i comunitaris. Quan una família compra a la papereria del barri o a la botiga d’esports de tota la vida, genera un contacte directe, personal i proper. A més, fomenta una economia més circular i resilient.

Segons dades del consistori, cada euro que es gasta al comerç local té un impacte més alt en l’economia del municipi que el mateix euro gastat en cadenes multinacionals o per internet. Aquesta circulació de la riquesa dins del mateix territori és clau per mantenir una ciutat viva, dinàmica i cohesionada.

Sostenibilitat i valors

Un dels missatges centrals de la campanya “Comprar és apostar pel que és nostre” és la promoció de valors com la sostenibilitat, la responsabilitat social i el consum crític. S’encoratja les famílies a evitar compres impulsives o innecessàries, i a prioritzar productes duradors, de qualitat i amb menor impacte ambiental.

En aquest sentit, alguns establiments adherits oferiran productes de fabricació local, materials reciclats o reutilitzables, i es fomentarà la reutilització de motxilles i llibres de cursos anteriors. A més, hi haurà punts d’intercanvi de llibres i estris escolars en biblioteques i centres cívics, com a alternativa sostenible i solidària.

Coordinació amb les escoles

Un altre punt important és la coordinació entre l’Ajuntament i els centres educatius. Les escoles han rebut informació sobre la campanya perquè puguin fer-ne difusió entre les famílies. També han col·laborat elaborant llistes de materials més essencials i evitant, en la mesura del possible, exigències innecessàries o productes difícils de trobar.

A més, alguns centres s’han ofert com a seu per acollir els tallers i activitats informatives, reforçant la idea que la tornada a l’escola no és només un tràmit de compres, sinó una ocasió per educar també en el consum conscient i el suport mutu.

Valoració ciutadana

Les primeres reaccions de la ciutadania han estat molt positives. Moltes famílies amb rendes baixes han agraït el gest de suport municipal, especialment en un context marcat encara per les conseqüències econòmiques de la inflació i l’encariment dels subministraments bàsics.

Els comerciants, per la seva banda, han valorat molt positivament la visibilitat que els dona la campanya i l’increment de visites a les botigues. Algunes botigues han informat que les reserves de productes han augmentat un 20 % respecte al mateix període de l’any anterior.

Com sol·licitar els vals

Les famílies interessades poden sol·licitar els vals de 20 € fins al 5 de setembre a través de la seu electrònica municipal o de manera presencial a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, aportant la documentació que acrediti la renda familiar. Un cop validada la sol·licitud, rebran el val en format digital o imprès, que podran utilitzar a qualsevol dels establiments participants abans del 15 de setembre.

A més, a la pàgina web de l’Ajuntament es pot consultar el llistat actualitzat de comerços adherits, així com el calendari dels tallers i activitats complementàries.

Una tornada a l’escola més humana i responsable

La tornada a l’escola 2025 a la ciutat no serà només una cursa per comprar llibretes, motxilles i sabatilles noves. Gràcies a iniciatives com aquesta campanya municipal, es vol transformar aquest moment en una experiència més tranquil·la, educativa, solidària i arrelada al territori. Comprar local no és només una qüestió econòmica, sinó també una aposta per la comunitat, pel medi ambient i per un model de consum més ètic i sostenible.

Amb l’impuls de la campanya “Comprar és apostar pel que és nostre”, l’Ajuntament convida tothom a reflexionar, decidir i actuar amb responsabilitat en aquesta tornada a l’escola, prioritzant els petits gestos que generen grans canvis.