Category: Sin categoría (Page 6 of 9)

imatge:https://capgros.elnacional.cat/uploads/s1/12/58/41/9/rom-7483.jpeg

Vivim en una era marcada per una transformació accelerada gràcies a la tecnologia. La digitalització no només està canviant la manera com treballem o ens comuniquem, sinó que també afecta les dinàmiques socials, culturals i econòmiques de les ciutats. Mataró, com a ciutat mitjana amb forta activitat industrial i cultural, no és aliena a aquests canvis.

Aquest article analitza com la tecnologia està influint en la vida quotidiana dels mataronins, els reptes que planteja i les oportunitats que genera per a la comunitat local.

La digitalització de la vida quotidiana

La tecnologia ha modificat molts aspectes de la vida a Mataró, des de la forma com accedim a serveis fins a com establim relacions personals.

Comunicació i xarxes socials

L’ús massiu d’internet i de les xarxes socials ha redefinit la manera com les persones interactuen. A Mataró, especialment entre els més joves, aquestes plataformes són un canal clau per compartir informació, opinions i experiències. Tot i això, també plantegen desafiaments com la desinformació o la manca de privacitat.

Serveis digitals i administració pública

L’Ajuntament de Mataró ha implementat eines digitals per facilitar l’accés a serveis públics, com ara la tramitació online d’impostos, la reserva d’espais culturals o la participació ciutadana. Aquestes iniciatives augmenten l’eficiència i la transparència, però també plantegen la necessitat de garantir l’accessibilitat per a tots els ciutadans, evitant la bretxa digital.

Educació i formació

Les escoles i instituts de Mataró han integrat les TIC com a part essencial del currículum. La pandèmia va accelerar aquesta tendència, amb un augment de l’ús de plataformes d’aprenentatge online. A més, la ciutat compta amb centres de formació professional i universitària que ofereixen cursos relacionats amb la tecnologia, preparant els joves per a un mercat laboral canviant.

Reptes socials i digitals

Malgrat els avantatges, la implantació de la tecnologia també presenta obstacles:

La bretxa digital

Una part de la població de Mataró, especialment gent gran o col·lectius vulnerables, té dificultats per accedir o utilitzar les tecnologies digitals. Aquest fet pot generar exclusió social i dificultats per accedir a serveis bàsics.

Seguretat i privacitat

L’ús massiu d’internet implica riscos relacionats amb la protecció de dades personals i la seguretat informàtica. És important que tant institucions com ciutadans siguin conscients d’aquests riscos i adoptin mesures adequades.

Impacte en l’ocupació

La digitalització provoca canvis en el mercat laboral, amb una demanda creixent de perfils tecnològics però també la desaparició d’alguns llocs de treball tradicionals. A Mataró, això requereix una adaptació constant dels treballadors i una oferta formativa que respongui a aquestes noves necessitats.

Oportunitats per a Mataró

La tecnologia ofereix moltes oportunitats per millorar la qualitat de vida i impulsar el desenvolupament local:

Smart City i sostenibilitat

Mataró està explorant projectes que utilitzen tecnologia per fer la ciutat més intel·ligent i sostenible, com ara la gestió eficient de l’energia, el control de residus o la mobilitat sostenible. Aquestes iniciatives milloren la convivència i la cura del medi ambient.

Foment de l’emprenedoria digital

La ciutat ha creat espais d’innovació i coworking per recolzar startups i emprenedors tecnològics. Això potencia l’economia local, crea ocupació i promou la creativitat.

Inclusió digital

Es duen a terme programes per formar a persones en risc d’exclusió social en habilitats digitals, amb l’objectiu que tothom pugui beneficiar-se de les oportunitats que ofereix la tecnologia.

La cultura digital com a element integrador

La tecnologia també ha transformat la cultura i les formes d’oci a Mataró. Festivals, museus i entitats culturals han incorporat eines digitals per arribar a un públic més ampli i oferir experiències innovadores.

L’ús de plataformes online per a la venda d’entrades, visites virtuals o esdeveniments en streaming ha ampliat l’accessibilitat cultural. Així mateix, les xarxes socials permeten la difusió i promoció de la cultura local més enllà del territori.

Conclusions

La transformació tecnològica és un fenomen imparable que afecta tots els àmbits de la vida a Mataró. Tot i els reptes que suposa, les oportunitats són grans si s’aposta per una estratègia inclusiva i sostenible que impliqui tots els actors locals.

Per aconseguir-ho, és necessari continuar invertint en formació, infraestructures i projectes innovadors, així com garantir que ningú quedi enrere en la nova era digital. La tecnologia pot ser un motor de progrés social, econòmic i cultural, convertint Mataró en una ciutat més competitiva, cohesionada i preparada per als reptes del futur.

imatge:https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTabZjrpbECUFNXWESj2XJ41vwFfZWHSzD2Pw&s

El comerç local ha estat, tradicionalment, un dels pilars econòmics i socials de Mataró. Botigues de barri, mercats municipals i negocis familiars han donat vida als carrers de la ciutat, generant ocupació, identitat i cohesió comunitària. No obstant això, en els darrers anys aquest model ha hagut de fer front a profundes transformacions, especialment derivades de la digitalització, la irrupció de les grans plataformes de venda en línia i els canvis en els hàbits de consum.

Aquest article analitza com està evolucionant el comerç de proximitat a Mataró, quins són els principals desafiaments que afronta, però també quines oportunitats té per reinventar-se i continuar jugant un paper central en la vida urbana.

Un ecosistema comercial en transició

Mataró compta amb una àmplia i diversa xarxa comercial, amb eixos com el centre històric, l’eix Ronda–Via Europa, els mercats municipals (Plaça de Cuba, Plaça Gran) i els comerços dels barris. Tot i la força del teixit comercial, els darrers anys s’han accentuat dificultats estructurals:

– Pèrdua de clientela en determinats sectors, especialment joves que opten per la compra en línia.
– Augment dels costos de lloguer i dificultats per mantenir locals oberts.
– Manca de relleu generacional en comerços familiars.
– Canvis en la mobilitat urbana que afecten l’accessibilitat a determinades zones comercials.
– Competència amb grans superfícies i plataformes digitals com Amazon, Glovo o Zalando.

Aquests factors han generat un escenari complex, amb tancaments de negocis i una percepció de crisi en alguns sectors. Tanmateix, també han sorgit iniciatives innovadores i nous models que aposten per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència del comerç de proximitat.

L’impacte de la digitalització

La digitalització ha sacsejat profundament el món del comerç. El creixement del comerç electrònic, accelerat per la pandèmia de la COVID-19, ha provocat un canvi estructural en la manera com les persones compren. Ara bé, aquest procés també ha obert oportunitats per al petit comerç, si sap aprofitar les eines digitals a favor seu.

A Mataró, alguns comerços han fet passos importants per adaptar-se:

– Creació de botigues en línia pròpies.
– Presència activa a xarxes socials com Instagram i Facebook.
– Sistemes de comandes per WhatsApp o telèfon.
– Col·laboració amb plataformes locals de venda digital.
– Digitalització de la gestió interna (facturació, stock, CRM).

A més, l’Ajuntament i entitats com la Fundació TecnoCampus o la Unió de Botiguers han impulsat formacions i subvencions per ajudar al sector a fer el salt digital.

Reptes pendents del comerç local

Tot i els avenços, el comerç local encara té camí per recórrer. Alguns dels reptes més destacats són:

1. Digitalització real i útil

No es tracta només de tenir una web o un perfil a Instagram, sinó d’utilitzar la tecnologia per millorar l’experiència del client, optimitzar processos i crear valor afegit. Això inclou serveis com la venda omnicanal, la recollida en botiga (click & collect), les passarel·les de pagament segures o la gestió intel·ligent del magatzem.

2. Fidelització de la clientela

Davant la competència global, cal reforçar la vinculació emocional i pràctica amb els clients. Això passa per un servei personalitzat, una atenció pròxima, sistemes de fidelització, activitats comunitàries o col·laboracions amb altres negocis.

3. Renovació generacional

Molts establiments històrics de Mataró es troben davant la jubilació dels seus propietaris, sense un relleu clar. Calen polítiques que afavoreixin l’emprenedoria jove en el comerç i la transmissió de negocis viables.

4. Reformulació de l’oferta

El comerç local ha d’oferir allò que el client no troba en línia: productes singulars, serveis adaptats, experiències sensorials, relació humana. També cal innovar en formats, horaris, disseny d’interiors i propostes comercials.

5. Sostenibilitat i valors

El consumidor cada cop és més sensible a aspectes com la petjada ecològica, l’origen dels productes o l’ètica empresarial. El comerç local pot esdevenir referent en aquest àmbit si aposta per proveïdors de proximitat, packaging sostenible, economia circular i transparència.

Oportunitats per al comerç mataroní

Tot i els reptes, el comerç de Mataró també disposa d’elements a favor:

1. Proximitat i confiança

El vincle directe amb la clientela és un actiu de gran valor. La confiança en el comerciant, el tracte humà, el coneixement del producte i la rapidesa en la resposta són elements difícils de replicar per grans plataformes.

2. Identitat local

Els comerços són part del patrimoni viu de la ciutat. Donen identitat als barris, expliquen històries i formen part de la memòria col·lectiva. Reforçar aquesta identitat pot generar un relat positiu que atregui nous clients.

3. Turisme de qualitat

Amb la consolidació del turisme de proximitat i cultural, el comerç pot esdevenir una experiència més dins de l’oferta turística de Mataró. Productes locals, artesania, gastronomia i serveis personalitzats poden atraure visitants.

4. Aliances estratègiques

La col·laboració entre comerços, amb entitats culturals o educatives, amb el sector tecnològic o amb l’administració pot generar sinergies interessants. Per exemple, activitats conjuntes, campanyes de promoció o esdeveniments temàtics.

5. Transformació dels espais comercials

L’aparador físic pot reinventar-se com a espai d’experiència, tast, formació o trobada. Alguns negocis ja combinen venda amb tallers, exposicions o degustacions.

Bones pràctiques a Mataró

Diversos negocis de Mataró han esdevingut referents pel seu enfocament innovador i adaptatiu:

– Llibreries com Dòria Llibres han combinat la venda de llibres amb esdeveniments culturals, clubs de lectura i una presència digital molt cuidada.
– Botigues de moda com La Modista han apostat per productes artesanals, xarxes socials i serveis a mida.
– Fleques i pastisseries com Can Targa han integrat sistemes de comanda anticipada i reforçat la seva identitat com a negocis familiars de qualitat.

Aquestes iniciatives demostren que el comerç local pot competir si aposta per la creativitat, la qualitat i l’arrelament al territori.

El paper de les institucions i la ciutadania

Perquè el comerç local pugui consolidar-se i créixer, cal un compromís compartit entre diversos actors:

– Administració local: cal continuar oferint suport tècnic, formació, ajudes a la digitalització, accions de promoció i un entorn urbà afavoridor (accessibilitat, aparcament, neteja, seguretat).
– Entitats comercials: han de jugar un paper clau en la dinamització col·lectiva, l’organització de campanyes i la interlocució amb les administracions.
– Clients i veïns: cada compra és una decisió amb impacte. Apostar pel comerç local significa invertir en la pròpia ciutat, en llocs de treball i en cohesió social.

Conclusió

El comerç local de Mataró té futur, però no serà una continuació del passat. Caldrà reinventar-se, digitalitzar-se, fer-se més atractiu i sostenible. Però també caldrà mantenir allò que el fa únic: el tracte humà, la qualitat, la proximitat, la història.

Si sabem combinar tradició i innovació, tecnologia i valors, comunitat i competitivitat, Mataró pot esdevenir un referent de comerç urbà resilient. El repte és col·lectiu, i la solució passa per una ciutat que aposta pels seus comerços, no només com a llocs de compra, sinó com a espais de vida.

imatge:https://www.mataro.cat/ca/subsites/projectes-europeus/next-generation-eu-pla-de-recuperacio-transformacio-i-resiliencia/re-natura-mataro-projecte-de-renaturalitzacio-i-resiliencia-dels-espais-periurbans-i-urbans-de-mataro/04_riera-sant-simo_mod.jpg/@@images/image/large

L’agricultura urbana és una tendència que s’estén per ciutats d’arreu del món com a resposta a reptes ambientals, socials i alimentaris. A Mataró, aquesta pràctica ha guanyat terreny en els darrers anys, consolidant-se com una eina de transformació urbana i social. Els horts comunitaris, escolars o terapèutics són cada cop més habituals, i contribueixen a fer de la ciutat un espai més verd, sostenible i inclusiu.

Aquest article explora el desenvolupament de l’agricultura urbana a Mataró, els tipus de projectes que existeixen, els beneficis que aporta i els desafiaments que afronta. També posa en valor l’impuls ciutadà i institucional que hi ha darrere d’aquesta aposta pel quilòmetre zero i la sobirania alimentària.

Què és l’agricultura urbana?

L’agricultura urbana és el conjunt de pràctiques agrícoles i hortícoles que es desenvolupen dins o als voltants de les ciutats. Pot incloure des d’horts domèstics fins a projectes col·lectius amb vocació social, educativa o econòmica. Aquest tipus d’agricultura permet produir aliments frescos a prop del lloc de consum, reduint l’impacte ambiental i fomentant l’autosuficiència.

A més, l’agricultura urbana no només produeix aliments, sinó també comunitat, cohesió social i consciència ecològica. A les ciutats mediterrànies com Mataró, amb espais verds limitats i una alta densitat poblacional, aquests projectes són especialment valuosos.

L’inici dels horts urbans a Mataró

El moviment d’agricultura urbana a Mataró va començar a guanyar força a principis del segle XXI, amb les primeres experiències d’horts escolars i horts d’iniciativa veïnal. Amb el temps, l’Ajuntament i diferents entitats socials van començar a col·laborar per impulsar projectes més estructurats i amb una mirada comunitària.

Una fita important va ser la creació dels horts urbans municipals, que posen a disposició de la ciutadania parcel·les de terreny on conrear de manera ecològica. Aquest model s’ha anat estenent per diversos barris, com Rocafonda, Cirera o Cerdanyola, i ha generat una gran demanda entre la població.

Tipologies d’horts urbans a Mataró

Els horts urbans de Mataró es poden classificar en diferents tipologies segons la seva finalitat i model de gestió:

1. Horts comunitaris

Són espais gestionats col·lectivament per veïns i veïnes o per entitats del barri. Aquests horts tenen una funció social i participativa, i sovint esdevenen punts de trobada i convivència. Alguns exemples destacats són els horts de Rocafonda i el de Can Noè, que combinen producció d’aliments amb activitats educatives i culturals.

2. Horts municipals

Promoguts per l’Ajuntament, aquests horts es cedeixen temporalment a ciutadans que compleixen determinats requisits, com estar jubilats, viure a prop o comprometre’s amb la cura de l’espai. La cessió és gratuïta i temporal, i sovint s’hi realitzen tallers de formació i trobades.

3. Horts escolars

Moltes escoles de Mataró tenen el seu propi hort, integrat dins del projecte educatiu. Aquests horts permeten treballar valors com la responsabilitat, el respecte pel medi i l’alimentació saludable, i ofereixen als infants una experiència directa amb la natura. Escoles com l’Antonio Machado o la Camí del Cros han desenvolupat projectes d’hort escolar reconeguts.

4. Horts socials o terapèutics

Són horts orientats a col·lectius en situació de vulnerabilitat o com a eina de teràpia. Algunes entitats socials, com la Fundació Maresme o Càritas, utilitzen l’horticultura com a recurs per a la inserció laboral, la millora emocional o el desenvolupament de competències personals.

Beneficis múltiples per a la ciutat

Els horts urbans aporten beneficis a molts nivells:

– Ambientals: milloren la qualitat de l’aire, redueixen l’efecte illa de calor, fomenten la biodiversitat i contribueixen a la gestió sostenible dels residus orgànics.
– Socials: promouen la inclusió, el treball en equip, la convivència intergeneracional i la participació ciutadana.
– Educatius: són espais d’aprenentatge actiu on es poden treballar continguts de ciències naturals, alimentació, salut, economia circular i sostenibilitat.
– Econòmics: tot i que no substitueixen el sistema alimentari, ajuden a reduir la despesa familiar en aliments frescos i poden generar oportunitats d’ocupació.
– Emocionals: el contacte amb la terra i el ritme de la natura té efectes positius sobre la salut mental i emocional de les persones.

Implicació institucional i ciutadana

L’Ajuntament de Mataró ha inclòs l’agricultura urbana dins les seves polítiques de sostenibilitat i participació. A través de regidories com Medi Ambient o Benestar Social, s’impulsen programes d’horts municipals, subvencions a entitats i accions formatives.

D’altra banda, hi ha una forta implicació ciutadana. Diverses entitats i plataformes, com la Xarxa d’Horts Urbans o grups ecologistes locals, treballen per visibilitzar i defensar aquests espais, sovint davant de projectes urbanístics que en poden amenaçar la continuïtat.

Reptes actuals

Tot i els avenços, l’agricultura urbana a Mataró també ha de superar alguns reptes:

– Disponibilitat de sòl: la pressió urbanística dificulta la consolidació d’espais permanents per a horts.
– Accés universal: cal garantir que els horts siguin accessibles a persones de totes les edats, capacitats i orígens.
– Formació i acompanyament: moltes persones que s’inicien en l’horticultura urbana necessiten orientació tècnica i suport.
– Visibilitat i reconeixement: sovint, l’impacte d’aquests projectes no es valora prou en les polítiques públiques.

Exemples inspiradors

Alguns projectes d’èxit a Mataró poden servir de model:

– Hort de Can Noè: situat al barri de Rocafonda, aquest hort combina producció ecològica, activitats escolars i accions comunitàries.
– Hort de l’Escola Camí del Cros: integrat dins del projecte educatiu de l’escola, inclou compostatge i participació de les famílies.
– Projecte Sembrant Futur: una iniciativa de Càritas Mataró que ofereix formació i ocupació en horticultura a persones en risc d’exclusió.

El futur de l’agricultura urbana a la ciutat

La consolidació dels horts urbans a Mataró demostra que una altra manera de viure la ciutat és possible. Més enllà de produir aliments, aquests espais promouen valors com la sostenibilitat, la sobirania alimentària i la justícia social. De cara al futur, caldrà reforçar la xarxa d’horts, garantir-ne el manteniment i vincular-los a altres iniciatives com els menjadors escolars, els mercats de proximitat o les cooperatives de consum.

També és fonamental incorporar l’agricultura urbana dins del planejament urbanístic, garantint espais verds productius en cada barri i aprofitant solars en desús per transformar-los en recursos col·lectius.

Conclusió

L’agricultura urbana no és una moda passatgera, sinó una estratègia de ciutat intel·ligent i sostenible. A Mataró, els horts comunitaris són molt més que espais de cultiu: són llocs d’aprenentatge, de cohesió i d’empoderament. Representen un pas endavant cap a una ciutat més verda, més justa i més humana.

Si volem ciutats habitables i resilients davant del canvi climàtic i les desigualtats socials, cal que seguim sembrant, literalment i metafòricament, projectes d’aquest tipus. Mataró, en aquest sentit, ja és una ciutat sembrada de futur.

imatge:https://entitatsmataro.cat/diseno-sin-titulo-1.png/@@images/0af79e20-bd45-41d6-bbc2-930654efdc34.png

Mataró és una ciutat que es mou, s’organitza i s’implica. Si una cosa defineix la seva identitat cívica i comunitària és el teixit associatiu, ampli i actiu, que cobreix gairebé tots els àmbits de la vida social: des de l’esport fins a la cultura, passant per l’educació, la solidaritat o el medi ambient. La vida associativa mataronina no només és rica per la quantitat d’entitats existents, sinó per la qualitat i la constància de la seva tasca.

Aquest article explora què significa aquesta vida associativa, com s’organitza, quins són els seus àmbits principals, i com contribueix a fer de Mataró una ciutat cohesionada, viva i participativa. També repassa alguns reptes que afronten les entitats i reflexiona sobre el paper del voluntariat, fonamental per mantenir aquest ecosistema actiu.

Un teixit associatiu consolidat

Amb més de 700 entitats censades, Mataró és una de les ciutats catalanes amb més densitat associativa per habitant. Aquesta xifra és significativa si es té en compte que la ciutat ronda els 130.000 habitants. Això vol dir que gairebé tothom participa o ha participat, d’una manera o altra, en alguna activitat col·lectiva: una coral, una colla castellera, un club esportiu, una associació de veïns, un esplai o una ONG.

Aquesta força associativa és hereva d’una tradició cooperativa i solidària que arrenca de fa dècades. Ja al segle XIX, Mataró comptava amb mutualitats, societats obreres i agrupacions culturals. Durant la postguerra, moltes entitats van mantenir viva la cultura catalana i la consciència social, sovint des de la discreció. I amb l’arribada de la democràcia, aquest teixit es va expandir i diversificar.

Àmbits de participació: un ventall molt ampli

Les entitats mataronines poden agrupar-se en diversos àmbits d’actuació. A continuació, en destaquem alguns dels més rellevants:

Cultura popular i tradicional

La cultura popular és un dels motors de la vida associativa a Mataró. Destaquen les colles castelleres, com els Capgrossos de Mataró, que tenen un paper actiu en les festes majors i en la projecció de la ciutat. També hi ha agrupacions de gegants, grallers, diables i grups de dansa tradicional, que participen en actes com Les Santes, la festa major de la ciutat, considerada una de les més potents de Catalunya.

A més, Mataró acull corals, agrupacions teatrals, grups de música popular i diverses entitats vinculades a la cultura catalana, com Òmnium Cultural o el Casal Popular El Tabaran, que promouen actes culturals, debats i tallers.

Esport i lleure

El món esportiu és un altre dels grans pilars. Hi ha desenes de clubs de futbol, bàsquet, atletisme, natació, arts marcials i altres disciplines. Destaquen entitats com el Centre Natació Mataró, amb una llarga trajectòria i èxits en competicions nacionals, o el Club Esportiu Mataró, molt actiu en l’esport base.

Els esplais, caus i entitats de lleure educatiu també tenen un paper clau en l’educació no formal de la infància i l’adolescència. Entitats com l’AEiG Sant Josep o l’Esplai Garbí ofereixen activitats de cap de setmana, colònies i valors de convivència, respecte i solidaritat.

Acció social i solidaritat

A Mataró hi ha un teixit d’entitats que treballen en l’àmbit social, ja sigui donant suport a col·lectius vulnerables, promovent la inclusió o defensant els drets humans. Entitats com Càritas Interparroquial, la Fundació El Maresme, Creu Roja Mataró o Revolta treballen des de diferents àmbits: alimentació, habitatge, discapacitat, inserció laboral o drets de les persones migrades.

També existeixen plataformes de suport mutu, bancs del temps, iniciatives per compartir coneixements o recursos, i col·lectius que promouen l’ecologisme i el consum responsable.

Educació, feminismes i medi ambient

La participació ciutadana s’expressa també a través d’entitats que defensen la igualtat de gènere, la justícia climàtica o l’educació alternativa. A Mataró hi trobem col·lectius feministes, assemblees ecologistes i grups de suport escolar, com també entitats que promouen la inclusió digital o l’educació crítica.

Aquestes iniciatives, sovint nascudes de la base, tenen un gran potencial transformador i interpel·len directament les institucions.

El paper del voluntariat

El voluntariat és la columna vertebral de moltes entitats. Sense la dedicació desinteressada de centenars de persones que hi aporten hores, energia i coneixements, el teixit associatiu no podria funcionar. A Mataró, el voluntariat es desplega en múltiples formes: des del monitoratge de caus i esplais fins al suport a menjadors socials, passant per la gestió d’actes culturals o la cura de persones grans.

Moltes entitats ofereixen formació als seus voluntaris i voluntàries, ja sigui en àmbits tècnics o en valors com l’empatia, la comunicació o la responsabilitat. A més, participar com a voluntari o voluntària sovint genera un fort sentiment de pertinença i millora la salut emocional.

Reptes de futur

Tot i la seva força, la vida associativa a Mataró afronta diversos reptes:

– Relleu generacional: moltes entitats tenen dificultats per captar joves que assegurin la continuïtat del projecte.
– Sostenibilitat econòmica: la dependència de subvencions o quotes pot generar inestabilitat.
– Burocràcia: els requisits administratius i legals són cada vegada més exigents, i moltes entitats petites no tenen prou recursos per gestionar-los.
– Visibilitat: moltes iniciatives valuoses no tenen el ressò mediàtic o institucional que mereixen.

Per afrontar aquests reptes, cal una col·laboració estreta entre entitats, administracions i ciutadania. També és important repensar els espais de participació, incorporar eines digitals i afavorir les xarxes de suport mutu entre associacions.

Espais i infraestructures

La ciutat compta amb diversos espais públics i equipaments cedits o compartits per a ús associatiu. El Casal de Joves de Can Xammar, el Centre Cívic Cabot i Barba o l’Espai Gatassa són alguns exemples d’equipaments que acullen activitats de tota mena. També hi ha centres cívics de barri que actuen com a nodes de dinamització social i cultural.

Aquests espais són fonamentals per al desenvolupament de les entitats, però sovint caldria millorar-ne l’accessibilitat, la dotació tècnica i la gestió compartida.

Una ciutat més viva i cohesionada

La vida associativa fa de Mataró una ciutat més cohesionada, creativa i resilient. La capacitat de crear xarxes, d’organitzar-se col·lectivament i de respondre a necessitats reals és un valor que cal cuidar i potenciar. A més, la participació ciutadana reforça la democràcia, enforteix els vincles entre persones i millora la qualitat de vida.

Per tot plegat, cal continuar apostant per polítiques de suport a les entitats, reconèixer la seva tasca i obrir nous espais perquè tothom, independentment de l’edat, l’origen o la condició, pugui sentir-se part activa de la ciutat.

Conclusió

Mataró no s’entén sense el seu teixit associatiu. Aquesta xarxa d’entitats, persones i projectes és el cor que batega al marge de l’administració però al servei del bé comú. És cultura, és solidaritat, és compromís, és comunitat.

Participar-hi és una oportunitat d’aprendre, de créixer i de transformar. I és també una invitació oberta a tothom que vulgui formar part d’una ciutat més humana, més justa i més viva.

imatge:https://www.femturisme.cat/_fotos/pobles/main/mataro.jpg

Descobrir Mataró caminant és una de les millors maneres de gaudir del seu patrimoni, la seva història i la seva vida quotidiana. L’urbanisme compacte de la ciutat, la seva combinació d’elements històrics i moderns, i la proximitat al mar fan que sigui ideal per ser explorada a peu, sense presses i amb la mirada atenta.

Aquest article et proposa cinc rutes temàtiques per conèixer Mataró des d’angles diferents: des del seu llegat romà fins als racons naturals del litoral, passant pel patrimoni modernista, la memòria obrera i els espais culturals emergents. Són itineraris aptes per a tots els públics i ideals per a turistes tranquils, famílies o residents que vulguin redescobrir la seva ciutat.

Ruta 1: Mataró Romana – Iluro sota els teus peus

Mataró té un passat romà que sovint passa desapercebut. L’antiga ciutat d’Iluro va ser un nucli important de la Hispània Citerior i encara en queden vestigis amagats sota els carrers actuals.

Itinerari suggerit:

– Comença per Can Llauder, una vil·la romana situada al carrer de la República Argentina. Les restes de mosaics, termes i estructures arquitectòniques permeten entendre la vida quotidiana romana.
– Continua pel Museu de Mataró – Can Serra, on hi ha exposicions permanents sobre Iluro, amb objectes arqueològics trobats en excavacions.
– Acaba al centre històric, on plaques i senyals informatius marquen alguns punts de l’antiga muralla romana i altres restes subterrànies.

Durada estimada: 1,5 hores.
Recomanació: fer la visita en diumenge al matí, quan hi ha menys trànsit i més calma per observar.

Ruta 2: Modernisme i arquitectura singular

Mataró té un patrimoni modernista notable, en part gràcies a l’empremta d’arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, que hi va néixer i desenvolupar part de la seva carrera.

Itinerari suggerit:

– Inicia al Nau Gaudí, la primera obra de Gaudí, avui convertida en espai d’exposicions.
– Segueix cap a la casa Coll i Regàs, obra de Puig i Cadafalch, exemple magnífic de l’arquitectura burgesa del tombant del segle XX.
– Continua pel carrer d’Argentona i la plaça de les Tereses, on hi ha diversos edificis amb façanes decorades amb ceràmica i ferro forjat.
– Acaba al Mercat de la Plaça de Cuba, un exemple d’arquitectura del ferro amb influències modernistes.

Durada estimada: 2 hores.
Recomanació: fer la ruta al vespre, quan la llum realça els detalls arquitectònics.

Ruta 3: Memòria obrera i Mataró industrial

Entre els segles XIX i XX, Mataró va ser una ciutat industrial amb una forta presència del tèxtil. Aquesta activitat va marcar la fisonomia urbana, la composició social i el desenvolupament econòmic. Encara avui es poden recórrer espais que en parlen.

Itinerari suggerit:

– Inicia al Museu de Mataró – Can Marfà Gènere de Punt, un espai que explica l’evolució del tèxtil a la ciutat, amb maquinària, testimonis i documents.
– Visita les antigues colònies obreres i fàbriques del barri de l’Havana, avui en procés de reconversió.
– Passeja pel Carrer de la Riera i el barri de l’Escorxador, zones tradicionals amb edificis d’estil fabril reconvertits.
– Acaba a Can Xalant, antic centre de creació artística i lloc de memòria per a projectes comunitaris.

Durada estimada: 2,5 hores.
Recomanació: complementar la ruta amb lectures sobre història local o entrevistes a antics treballadors industrials.

Ruta 4: Espais naturals i litoral

Mataró no només és ciutat; també és natura. Aquesta ruta et permet descobrir espais verds, miradors i trams de litoral que conviden al passeig i a la contemplació.

Itinerari suggerit:

– Comença a la platja del Varador, amb el seu passeig marítim i accés accessible.
– Segueix fins al Port de Mataró, amb barques de pescadors, terrasses i vistes obertes al mar.
– Puja fins al Turó de Cerdanyola, un mirador des d’on es veu tota la ciutat i el litoral.
– Acaba al Parc Central Nou, amb àmplies zones de gespa, jocs infantils i biodiversitat urbana.

Durada estimada: 2 hores.
Recomanació: ideal per fer en família, portar prismàtics per observar aus i aprofitar els bancs per fer pícnic.

Ruta 5: Mataró creativa i alternativa

La ciutat té una escena cultural viva, amb espais independents, iniciatives artístiques i rutes alternatives que s’escapen del turisme tradicional. Aquesta ruta proposa una mirada més contemporània i alternativa.

Itinerari suggerit:

– Visita Can Gassol, centre de creació escènica i punt de trobada de companyies locals.
– Posa rumb al MAU (Mostra d’Art Urbà) i explora alguns murals destacats repartits pel barri de Rocafonda o Cerdanyola.
– Entra a llibreries independents com Dòria Llibres, que a més organitzen recitals i xerrades.
– Descobreix galeries alternatives, com l’Espai Capgròs o projectes de fotoperiodisme com Documenta.

Durada estimada: 2,5 hores.
Recomanació: consultar l’agenda cultural abans per coincidir amb alguna activitat en directe.

Beneficis del turisme lent i a peu

Practicar el turisme a peu aporta beneficis evidents:

– Permet una millor observació dels detalls arquitectònics, socials i culturals.
– Fomenta una mobilitat sostenible i redueix l’impacte ambiental.
– Potencia el comerç local, ja que incentiva les aturades espontànies en bars, botigues i mercats.
– Ofereix una experiència més autèntica, amb interaccions directes amb la gent del territori.

Per això, Mataró hauria de continuar impulsant rutes senyalitzades, materials informatius i guies que fomentin aquest model turístic respectuós i enriquidor.

Conclusions

Mataró és una ciutat rica en paisatges, històries i formes de vida. Recórrer-la a peu és la millor manera d’entrar en contacte amb la seva essència: una barreja de modernitat i tradició, de mar i muntanya, de memòria i futur.

Amb aquestes cinc rutes, qualsevol persona pot apropar-se a la ciutat amb una mirada curiosa i oberta, descobrint racons amagats, aprenent detalls sorprenents i participant activament en la seva vida urbana. Una experiència que recomanem no només a visitants, sinó també als propis habitants de Mataró, que sovint desconeixen les meravelles que tenen a tocar de casa.

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/7133c2ab-b4f2-42e1-86cb-7ec627bfd2a9_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Passejant pels carrers de Mataró, especialment pels barris més antics o per les zones industrials, és fàcil topar-se amb una paret convertida en llenç, un mural ple de color o un grafit que, més enllà de la seva estètica, vol transmetre un missatge. L’art urbà ha esdevingut en els últims anys una forma d’expressió poderosa i transformadora que ha trobat a Mataró un espai per créixer i comunicar.

Aquest article explora com l’art urbà s’ha integrat a la ciutat, quins són els artistes i col·lectius més destacats, quin paper hi juguen les institucions i quina recepció té entre la ciutadania. A més, reflexiona sobre com aquest art pot contribuir a la memòria col·lectiva, la regeneració urbana i la identitat cultural local.

Una breu definició d’art urbà

L’art urbà, també conegut com a street art, inclou un conjunt divers d’expressions artístiques fetes a l’espai públic: grafits, murals, plantilles (stencils), adhesius, instal·lacions efímeres, mosaics, etc. A diferència de l’art institucionalitzat en museus o galeries, l’art urbà es caracteritza per la seva accessibilitat, el seu vincle amb l’entorn i, sovint, el seu caràcter reivindicatiu.

Encara que en el passat era vist sovint com un acte vandàlic, avui dia ha guanyat un reconeixement cada cop més ampli, tant per la qualitat artística de moltes peces com pel seu valor social i cultural.

Un paisatge visual en evolució

A Mataró, l’art urbà ha evolucionat al llarg de les últimes dècades. Des dels primers grafits fets de manera clandestina als anys noranta, sovint amb signatures o tags com a forma d’identitat del barri, fins a les actuals intervencions murals promogudes des de festivals i institucions culturals.

Actualment, hi ha diversos espais a la ciutat que actuen com a galeria a cel obert:

– El Parc Central i els seus voltants, on es poden veure murals de gran format.
– El barri de Cerdanyola, amb parets que mostren la creativitat jove i comunitària.
– El polígon de Valldeix, un espai industrial que serveix com a llenç experimental.
– El front marítim i la zona de l’Estació, amb peces de temàtica social i mediambiental.

Aquestes intervencions visuals no només embelleixen l’espai urbà, sinó que sovint fan referència a temes locals: la història tèxtil de Mataró, la lluita pels drets socials, el feminisme, la memòria obrera o l’ecologia.

Artistes i col·lectius destacats

La ciutat compta amb un teixit creatiu molt actiu. Alguns noms propis comencen a sonar amb força tant a escala local com nacional:

– Txemy Basualto, artista d’origen xilè establert a Mataró, que ha participat en projectes de gran format amb una estètica molt personal, combinant retrats amb geometria abstracta.
– Pau Morales, muralista vinculat a projectes d’art comunitari que treballa amb escoles i entitats veïnals.
– Col·lectiu Blanquisme, format per joves artistes locals que utilitzen plantilles i tipografia per transmetre missatges socials i polítics.
– LaCasaCalba, espai autogestionat que organitza trobades d’art urbà i promou el diàleg entre artistes visuals, músics i activistes.

A més, Mataró rep periòdicament la visita d’artistes d’altres punts de Catalunya o fins i tot internacionals gràcies a festivals i iniciatives puntuals.

Festivals i iniciatives municipals

Un dels motors més importants per a la consolidació de l’art urbà a Mataró ha estat la celebració de projectes i festivals, com:

– Mataró Art Wall, un projecte que convida artistes a intervenir parets de la ciutat durant uns dies concrets de l’any. Les obres tenen una durada limitada i sovint es renoven, donant lloc a una exposició viva.
– Tallers d’art mural a instituts, impulsats des del Departament d’Educació i Joventut, que combinen la formació artística amb valors com la cooperació, la diversitat o la memòria històrica.
– Convocatòries obertes de l’Ajuntament per pintar murs en espais cedits, a través de processos participatius.

Aquestes iniciatives han ajudat a canviar la percepció de l’art urbà com un acte vandàlic cap a una manifestació cultural reconeguda i valorada, capaç de revitalitzar espais degradats o invisibilitzats.

L’art urbà com a eina de memòria i identitat

Un dels aspectes més interessants de l’art urbà és la seva capacitat per capturar moments històrics, homenatjar figures oblidades o donar veu a col·lectius invisibilitzats. A Mataró trobem exemples concrets:

– Un mural en record a les dones treballadores del tèxtil, al barri de l’Escorxador.
– Intervencions temporals vinculades al 25N i al 8M, que reivindiquen els drets de les dones.
– Grafits antifeixistes que recorden les lluites veïnals dels anys vuitanta.
– Homenatges als artistes de carrer que han desaparegut o han estat reprimits.

Aquestes peces, efímeres o no, formen part d’una memòria visual col·lectiva que complementa els monuments tradicionals i permet una lectura crítica del passat i del present.

Conflictes, límits i debat ciutadà

Tot i els avanços, l’art urbà continua generant debat. Algunes de les tensions més habituals són:

– La línia entre art i vandalisme: no totes les intervencions són autoritzades, i algunes es fan en façanes privades o espais protegits.
– L’apropiació institucional: quan l’administració promou murals, hi ha qui critica que es buida l’art de la seva funció crítica o es seleccionen només artistes afins.
– La gentrificació cultural: hi ha el risc que l’art urbà sigui usat com a element decoratiu per revaloritzar barris i expulsar-ne els veïns originals.
– El vandalisme real, quan es malmeten obres d’art ja existents o es cobreixen missatges socials amb eslògans buits.

Aquestes tensions són part del propi ADN de l’art urbà i obren un espai de debat interessant sobre quin paper ha de tenir aquest art en l’espai públic i com ha de ser la seva relació amb les institucions i amb la comunitat.

Futur i reptes per a Mataró

Perquè l’art urbà pugui continuar creixent a Mataró i consolidar-se com una forma cultural rellevant, caldria:

– Mapar i protegir les obres existents, especialment les de major valor artístic o social.
– Ampliar els espais autoritzats, per evitar la criminalització d’artistes joves.
– Incorporar l’art urbà als itineraris culturals i turístics de la ciutat, reconeixent-ne el valor patrimonial.
– Fomentar projectes intergeneracionals, on els artistes col·laborin amb escoles, casals d’avis, associacions de veïns o entitats socials.
– Crear un arxiu digital amb les obres més destacades, per preservar la seva memòria quan siguin esborrades o modificades.

Conclusions

L’art urbà a Mataró és molt més que pintura sobre paret. És un reflex del batec de la ciutat, de les seves contradiccions i dels seus somnis. És una eina de participació, una manera d’embellir l’espai comú i, sobretot, una veu visual que expressa allò que sovint no troba lloc en els canals oficials.

Si sabem escoltar aquesta veu i cuidar-ne l’expressió, podem convertir Mataró en un referent cultural, obert, creatiu i participatiu. I això, més enllà dels murs, pot transformar també les relacions entre les persones i el sentit que donem a viure la ciutat.

imatge:https://www.elpuntavui.cat/imatges/63/57/alta/780_0008_6357098_adec7dfc5624280ccc6cd9c7af682a20.jpg

En un context globalitzat on les grans superfícies i les plataformes digitals dominen els hàbits de consum, cada vegada més ciutadans i ciutadanes de Mataró estan optant per una altra via: les cooperatives de consum. Aquest model, que prioritza el producte local, la sostenibilitat i la democràcia interna, està ressorgint amb força a la ciutat i a la comarca del Maresme.

Aquest article fa una mirada detallada a aquest fenomen creixent, analitzant els motius de la seva aparició, els projectes que ja funcionen a Mataró i els reptes que afronta aquest moviment per consolidar-se com una alternativa real i transformadora.

Què és una cooperativa de consum?

Una cooperativa de consum és una entitat formada per persones que s’uneixen voluntàriament per cobrir les seves necessitats de consum de manera col·lectiva i sostenible. A diferència dels comerços tradicionals, les cooperatives no tenen ànim de lucre, sinó que es basen en principis com la gestió democràtica, la transparència, el respecte al medi ambient i el suport a l’economia local.

Aquestes organitzacions poden adoptar diferents formes: botigues cooperatives de productes ecològics, grups de compra conjunta, supermercats cooperatius, etc. En tots els casos, el seu objectiu és oferir productes de qualitat, sovint ecològics i de proximitat, a preus justos tant per al consumidor com per al productor.

El ressorgiment a Mataró

Encara que les cooperatives no són una novetat a Catalunya, els últims anys han viscut un renovat interès, especialment entre persones joves, famílies conscienciades i col·lectius socials. A Mataró, aquest fenomen ha anat creixent a partir de 2020, arran de la pandèmia de la COVID-19 i l’augment de la consciència col·lectiva sobre la importància del consum responsable.

Entre els projectes més destacats a Mataró trobem:

1. La Magrana Vallesana

Tot i el nom que remet al Vallès, La Magrana Vallesana va obrir una seu a Mataró l’any 2021. És una cooperativa de consum ecològic i responsable que agrupa una vuitantena de famílies. Funciona a través d’un sistema de comandes mensuals i ofereix productes frescos, de temporada i directes de petits productors del Maresme.

A més de proveir aliments, la Magrana organitza tallers, xerrades i activitats comunitàries per fomentar una cultura de consum conscient.

2. La Peixateria Cooperativa

Situada al barri de l’Havana, aquesta cooperativa va néixer de la voluntat de recuperar el comerç de barri, evitar el tancament de botigues històriques i apostar per la venda de producte fresc, local i just. A més de peix, ofereixen verdures, fruites, llegums i productes d’higiene ecològics. La gestió de l’espai es fa de manera horitzontal i els socis participen activament en les decisions del dia a dia.

3. Rebost Solidari del Pla d’en Boet

Aquest projecte combina la lògica de les cooperatives amb l’acció social. En aquest cas, es tracta d’un rebost col·laboratiu on famílies amb pocs recursos poden accedir a productes de primera necessitat de manera digna i participativa. Alhora, es fomenta la compra conjunta a pagesos i elaboradors locals, creant una cadena solidària de consum que beneficia a tots els agents implicats.

Quins motius impulsen aquest canvi de model?

Les raons que porten moltes persones a unir-se a una cooperativa de consum són diverses i responen a una inquietud compartida davant el model capitalista de producció i distribució. Entre els motius més habituals trobem:

– La necessitat de consumir aliments més sans i ecològics, lliures de pesticides, transgènics o additius nocius.
– La voluntat de reduir l’impacte ambiental, prioritzant productes de proximitat i evitant embalatges innecessaris.
– El suport a l’economia local, amb un tracte directe amb productors de la comarca.
– El rebuig als grans distribuïdors que imposen preus abusius als pagesos i treballen amb criteris purament mercantils.
– El desig de participar en un projecte col·lectiu, on es comparteixen responsabilitats i valors.

El valor afegit: comunitat, educació i transformació

Les cooperatives de consum no només són punts de compra: també són espais de trobada, d’intercanvi i d’educació. A Mataró, moltes d’aquestes iniciatives promouen activitats com:

– Tallers de cuina saludable i de temporada.
– Xerrades sobre sobirania alimentària i emergència climàtica.
– Visites a pagesos i productores locals.
– Campanyes per reduir el malbaratament alimentari.
– Col·laboracions amb escoles i instituts per fomentar l’educació ambiental.

Aquest enfocament integral ajuda a crear una nova cultura del consum, que no només posa el focus en el producte, sinó també en els valors que hi ha darrere de cada compra.

Reptes pendents: escalar sense perdre l’essència

Malgrat els avanços, el moviment cooperatiu de consum a Mataró també afronta reptes importants:

– La sostenibilitat econòmica: moltes iniciatives depenen del voluntariat i tenen dificultats per mantenir-se a llarg termini sense ajuts públics.
– La manca d’espais físics adequats: obrir una botiga o un rebost cooperatiu requereix recursos que sovint no estan a l’abast.
– La necessitat de creixement organitzat: ampliar el nombre de socis sense perdre la participació activa i l’autogestió és un equilibri delicat.
– La comunicació i difusió: cal fer arribar el projecte a més gent, superant la percepció elitista que a vegades tenen aquestes iniciatives.

El paper de les administracions i la societat civil

Per consolidar aquestes alternatives, és clau el suport institucional. L’Ajuntament de Mataró ha començat a donar suport a algunes iniciatives, especialment des de l’àrea de promoció econòmica i sostenibilitat. No obstant això, caldria una aposta més clara, amb:

– Ajuts directes a cooperatives de consum i producció ecològica.
– Cessió d’espais municipals per a iniciatives comunitàries.
– Programes educatius als centres escolars sobre consum responsable.
– Incentius fiscals per als projectes de l’economia social.

També la societat civil té un paper fonamental: donar suport a aquestes iniciatives amb la participació activa, la compra conscient i la difusió del model.

Cap a un consum transformador

La nova onada de cooperatives de consum a Mataró representa molt més que una moda o una tendència. És un signe de canvi de mentalitat, una aposta pel territori, per la salut i per una economia més justa. En un món on les decisions de compra tenen cada vegada més impacte global, optar per consumir de manera cooperativa i local és també una forma de fer política des de la quotidianitat.

Aquestes cooperatives no són perfectes ni exemptes de dificultats, però mostren que hi ha altres camins possibles, on les persones i el planeta són el centre. Si volem un futur més habitable, més saludable i més democràtic, les cooperatives de consum són una peça clau per avançar-hi des del municipi, des del barri, des de casa.

imatge:https://infotur.scene7.com/is/image/cta/151126_jbast-07-0220

Situat entre el Maresme i el Vallès Oriental, el Parc Natural del Montnegre i el Corredor és un dels espais naturals més extensos i desconeguts de la província de Barcelona. Tot i que molts mataronins l’han sentit anomenar o hi han fet alguna excursió puntual, aquest pulmó verd amaga una riquesa natural i patrimonial que mereix ser descoberta amb calma. El parc, amb més de 15.000 hectàrees, ofereix paisatges que van des de la frondositat mediterrània fins a racons plens de misteri i llegendes, passant per ermites romàniques, restes prehistòriques i masies centenàries.

Un mosaic de paisatges: el Montnegre i el Corredor

El parc es divideix en dues grans unitats de relleu: el Montnegre, més abrupte i boscós, i el Corredor, amb altituds més suaus i clarianes que permeten una millor visibilitat del paisatge. Aquesta dualitat fa que el parc sigui ideal tant per a caminadors experimentats com per a famílies amb criatures que volen gaudir d’una jornada tranquil·la a la natura.

Els boscos de sureres, pins i alzines es barregen amb castanyers, arbres de ribera i prats naturals. La biodiversitat és notable: hi habiten espècies com la geneta, el senglar, el teixó, ocells rapinyaires, granotes autòctones i una àmplia varietat de papallones i insectes pol·linitzadors. A la primavera i a la tardor, la varietat de bolets i plantes florides converteixen el parc en un espectacle natural digne d’explorar amb ulls atents.

Un patrimoni cultural mil·lenari

Més enllà de la riquesa ecològica, el parc conserva un patrimoni arquitectònic i cultural de gran valor històric. El Corredor i el Montnegre han estat habitats des de temps prehistòrics, com ho demostren les restes de dòlmens i menhirs escampats per diversos punts del parc, com el Dolmen de Pedra Gentil, prop de Vallgorguina.

Altres elements destacats són les ermites romàniques, algunes encara en actiu i altres convertides en vestigis arqueològics. L’ermita del Corredor, situada al punt més alt del massís, és un dels punts més emblemàtics i visitats. La seva festivitat principal, l’Aplec del Corredor, reuneix centenars de persones cada any.

També hi ha masies històriques com Can Bosc, Can Miloca o Can Clarens, algunes de les quals han estat rehabilitades i serveixen avui com a cases rurals o centres d’interpretació. Aquestes masies conserven l’essència de la vida rural catalana i ofereixen una finestra al passat agrícola i ramader del Maresme.

Rutes i excursions per descobrir el parc

Una de les millors maneres de conèixer el parc és a peu o en bicicleta. El parc disposa de desenes de rutes senyalitzades de diferents dificultats i durades. Aquí en destaquem algunes:

Ruta a l’ermita del Corredor des de Canyamars

Un recorregut circular de dificultat mitjana, ideal per fer en família. A mesura que s’avança pel camí, el paisatge canvia i es pot observar la varietat forestal del parc. L’arribada a l’ermita és un moment perfecte per fer una parada, esmorzar i gaudir de les vistes.

Ruta del dolmen de Pedra Gentil

Sortint des de Vallgorguina, es pot arribar a aquest impressionant dolmen, una construcció megalítica envoltada de misteris i llegendes. El camí és fàcil i apte per a totes les edats.

Travessa del Montnegre

Per als excursionistes més experimentats, existeix la possibilitat de fer la travessa completa del Montnegre, des de Sant Celoni fins a Sant Andreu de Llavaneres o Dosrius. És una ruta exigent però plena de recompenses visuals i espirituals.

Llegendes i misteris entre els arbres

El Parc del Montnegre i el Corredor també és ric en llegendes que han passat de generació en generació. Algunes d’aquestes històries tenen com a protagonistes éssers màgics, bruixes o fenòmens inexplicables.

Una de les llegendes més conegudes és la de les bruixes de Pedra Gentil, que segons la tradició, es reunien les nits de lluna plena per celebrar rituals pagans al voltant del dolmen. Tot i que no hi ha proves històriques d’aquests esdeveniments, el lloc conserva una aura mística que atrau amants de l’esoterisme i la simbologia antiga.

També es parla de llums estranyes entre els arbres, d’aparicions fantasmals a les masies abandonades i de sons inexplicables durant les nits de tempesta. Aquests relats han inspirat escriptors locals i fins i tot alguns creadors audiovisuals que han utilitzat el parc com a escenari per a rodatges.

Un espai per al lleure i l’educació ambiental

El parc també és un gran recurs pedagògic. Diverses escoles del Maresme fan sortides escolars a aquest espai per ensenyar als infants el valor de la natura, la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Els centres d’interpretació ofereixen tallers, visites guiades i activitats adaptades per a tots els públics.

A més, és un espai ideal per practicar esports a l’aire lliure com el senderisme, la BTT, l’orientació o simplement la contemplació. Algunes zones compten amb taules de pícnic, fonts naturals i àrees recreatives perfectes per passar el dia en família.

Protecció i sostenibilitat

Com qualsevol espai natural protegit, el parc té unes normes d’ús que cal respectar. Està prohibit fer foc, acampar fora de les zones permeses, recollir espècies protegides o deixar deixalles. La preservació del parc depèn tant de les autoritats com dels visitants.

També és important el paper de les entitats locals i les associacions ambientals que vetllen per la conservació de l’ecosistema, impulsen campanyes de neteja i sensibilització i col·laboren amb les administracions per garantir-ne la viabilitat.

Conclusions: un tresor per redescobrir

El Parc del Montnegre i el Corredor és molt més que un espai verd. És un refugi de biodiversitat, una aula viva d’història, un escenari de llegendes i un lloc de connexió espiritual amb la natura. A només mitja hora de Mataró, ofereix una escapada perfecta per desconnectar del ritme urbà i reconnectar amb l’essencial.

Conèixer aquest parc és també una forma de valorar el territori, la seva història i la seva cultura. I potser, també, una oportunitat per descobrir racons que, malgrat la seva proximitat, encara ens són desconeguts.

imatge:https://capgros.elnacional.cat/uploads/s1/55/16/50/5e-forti-32_11_1280x644.jpeg

Tot i que avui en dia Mataró és coneguda per la seva platja, el comerç actiu i els esdeveniments culturals, amaga entre els seus paisatges una història de guerra, supervivència i resistència. Els búnquers i refugis antiaeris de la ciutat i del Maresme són testimonis muts d’un passat convuls: la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquests elements de defensa i protecció, molts encara desconeguts per la població, formen part d’un patrimoni històric que mereix ser redescobert i valorat.

El context històric: quan el Maresme era zona estratègica

Durant la Guerra Civil, Mataró i les poblacions del Maresme van jugar un paper important. La seva proximitat a Barcelona i la seva situació costanera les feien vulnerables als bombardejos aeris i als desembarcaments militars. A partir de 1937, amb l’entrada en escena de l’aviació italiana i alemanya al servei del bàndol franquista, es va intensificar la construcció de refugis i búnquers per protegir la població civil.

Els ajuntaments i comitès de defensa locals van coordinar les obres, sovint amb l’ajuda de la mateixa ciutadania. Es van excavar refugis sota escoles, esglésies, fàbriques i places, i es van construir búnquers a zones estratègiques del litoral, preparats per repel·lir hipotètics atacs per mar.

Què és un búnquer i quina diferència hi ha amb un refugi?

Els refugis antiaeris eren espais subterranis, normalment construïts sota terra o dins d’edificis, pensats per protegir la població civil dels bombardejos aeris. Tenien capacitat per a desenes o centenars de persones i estaven equipats amb sistemes de ventilació, bancs, i fins i tot punts de llum.

En canvi, els búnquers costaners eren estructures de defensa activa. Normalment construïts amb formigó armat, es col·locaven a prop del mar o a punts elevats amb bona visibilitat, des d’on podien controlar l’arribada d’embarcacions enemigues. Alguns estaven armats amb metralladores o canons lleugers.

Els búnquers i refugis que encara existeixen a Mataró i rodalies

A Mataró i als municipis veïns encara es poden localitzar diversos vestigis d’aquesta arquitectura militar:

El búnquer de la platja del Varador (Mataró)

Un dels més visibles, situat prop del port, pràcticament a tocar de la sorra. Encara que avui està tancat, des de fora es pot observar la seva estructura cilíndrica i robusta. Durant anys ha estat víctima del vandalisme i l’oblit, però recentment hi ha hagut iniciatives per protegir-lo i contextualitzar-lo.

Refugi antiaeri del Parc Central (Mataró)

Situat sota una de les zones verdes més grans de la ciutat, aquest refugi va ser descobert durant unes obres públiques. Encara no està obert al públic, però forma part d’un projecte municipal per posar en valor la memòria històrica de la ciutat.

Els búnquers de Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac

Aquests municipis també conserven restes ben visibles de búnquers costaners. Alguns estan integrats en el paisatge i sovint passen desapercebuts per als turistes o fins i tot per als veïns. Destaquen pel seu bon estat de conservació i per la vista estratègica que ofereixen sobre el mar.

La importància de conservar la memòria històrica

Els búnquers i refugis no són només formigó vell o estructures abandonades. Són testimonis d’un passat que encara avui genera debat i emoció. Recuperar-los no vol dir glorificar la guerra, sinó recordar per no repetir, comprendre com es va viure i quin impacte va tenir en la població civil.

Diversos ajuntaments del Maresme han impulsat en els darrers anys projectes de recuperació del patrimoni bèl·lic, amb visites guiades, plafons informatius i activitats escolars. Tanmateix, encara hi ha molt a fer. Alguns d’aquests espais continuen oblidats, degradats o fins i tot amagats sota construccions modernes.

Rutes històriques i propostes culturals

Fer una ruta per aquests espais pot esdevenir una experiència molt enriquidora, especialment per a joves i famílies. Algunes idees:

• Itinerari del litoral defensiu: un passeig pel passeig marítim de Mataró amb parada als punts on es conserven búnquers o on hi havia emplaçaments defensius.

• Visita escolar als refugis: crear tallers i itineraris guiats per a escoles, amb contextualització històrica, entrevistes a supervivents i activitats interactives.

• Exposicions temporals: col·laboracions amb museus locals per mostrar objectes trobats, fotografies d’arxiu i documents de l’època.

• Mapatge col·laboratiu: una eina online on la ciutadania pugui aportar informació sobre ubicacions desconegudes o poc documentades.

L’interès creixent pel turisme de memòria

El turisme cultural relacionat amb la memòria històrica està creixent a tot Catalunya. Espais com el Born Centre de Cultura i Memòria, els espais de la Batalla de l’Ebre o la línia del front del Pallars són exemples d’una aposta per entendre el passat a través del territori.

El Maresme, i en concret Mataró, té un potencial enorme per sumar-se a aquesta tendència, oferint rutes i activitats que combinin natura, història i educació.

Una crida a l’acció ciutadana

Conservar el patrimoni no és només tasca de les institucions. Els veïns i veïnes poden jugar un paper clau: participant en campanyes, difonent informació, col·laborant amb historiadors locals i exigint a les administracions que protegeixin aquests espais.

En definitiva, els búnquers de Mataró i del Maresme són molt més que estructures de formigó. Són portes al passat, testimoniatges d’un temps difícil però ple d’històries humanes. Preservar-los i compartir-los és una forma de fer comunitat, de comprendre millor qui som i d’enfortir la nostra identitat col·lectiva.