Category: Sin categoría (Page 4 of 6)

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/7133c2ab-b4f2-42e1-86cb-7ec627bfd2a9_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Passejant pels carrers de Mataró, especialment pels barris més antics o per les zones industrials, és fàcil topar-se amb una paret convertida en llenç, un mural ple de color o un grafit que, més enllà de la seva estètica, vol transmetre un missatge. L’art urbà ha esdevingut en els últims anys una forma d’expressió poderosa i transformadora que ha trobat a Mataró un espai per créixer i comunicar.

Aquest article explora com l’art urbà s’ha integrat a la ciutat, quins són els artistes i col·lectius més destacats, quin paper hi juguen les institucions i quina recepció té entre la ciutadania. A més, reflexiona sobre com aquest art pot contribuir a la memòria col·lectiva, la regeneració urbana i la identitat cultural local.

Una breu definició d’art urbà

L’art urbà, també conegut com a street art, inclou un conjunt divers d’expressions artístiques fetes a l’espai públic: grafits, murals, plantilles (stencils), adhesius, instal·lacions efímeres, mosaics, etc. A diferència de l’art institucionalitzat en museus o galeries, l’art urbà es caracteritza per la seva accessibilitat, el seu vincle amb l’entorn i, sovint, el seu caràcter reivindicatiu.

Encara que en el passat era vist sovint com un acte vandàlic, avui dia ha guanyat un reconeixement cada cop més ampli, tant per la qualitat artística de moltes peces com pel seu valor social i cultural.

Un paisatge visual en evolució

A Mataró, l’art urbà ha evolucionat al llarg de les últimes dècades. Des dels primers grafits fets de manera clandestina als anys noranta, sovint amb signatures o tags com a forma d’identitat del barri, fins a les actuals intervencions murals promogudes des de festivals i institucions culturals.

Actualment, hi ha diversos espais a la ciutat que actuen com a galeria a cel obert:

– El Parc Central i els seus voltants, on es poden veure murals de gran format.
– El barri de Cerdanyola, amb parets que mostren la creativitat jove i comunitària.
– El polígon de Valldeix, un espai industrial que serveix com a llenç experimental.
– El front marítim i la zona de l’Estació, amb peces de temàtica social i mediambiental.

Aquestes intervencions visuals no només embelleixen l’espai urbà, sinó que sovint fan referència a temes locals: la història tèxtil de Mataró, la lluita pels drets socials, el feminisme, la memòria obrera o l’ecologia.

Artistes i col·lectius destacats

La ciutat compta amb un teixit creatiu molt actiu. Alguns noms propis comencen a sonar amb força tant a escala local com nacional:

– Txemy Basualto, artista d’origen xilè establert a Mataró, que ha participat en projectes de gran format amb una estètica molt personal, combinant retrats amb geometria abstracta.
– Pau Morales, muralista vinculat a projectes d’art comunitari que treballa amb escoles i entitats veïnals.
– Col·lectiu Blanquisme, format per joves artistes locals que utilitzen plantilles i tipografia per transmetre missatges socials i polítics.
– LaCasaCalba, espai autogestionat que organitza trobades d’art urbà i promou el diàleg entre artistes visuals, músics i activistes.

A més, Mataró rep periòdicament la visita d’artistes d’altres punts de Catalunya o fins i tot internacionals gràcies a festivals i iniciatives puntuals.

Festivals i iniciatives municipals

Un dels motors més importants per a la consolidació de l’art urbà a Mataró ha estat la celebració de projectes i festivals, com:

– Mataró Art Wall, un projecte que convida artistes a intervenir parets de la ciutat durant uns dies concrets de l’any. Les obres tenen una durada limitada i sovint es renoven, donant lloc a una exposició viva.
– Tallers d’art mural a instituts, impulsats des del Departament d’Educació i Joventut, que combinen la formació artística amb valors com la cooperació, la diversitat o la memòria històrica.
– Convocatòries obertes de l’Ajuntament per pintar murs en espais cedits, a través de processos participatius.

Aquestes iniciatives han ajudat a canviar la percepció de l’art urbà com un acte vandàlic cap a una manifestació cultural reconeguda i valorada, capaç de revitalitzar espais degradats o invisibilitzats.

L’art urbà com a eina de memòria i identitat

Un dels aspectes més interessants de l’art urbà és la seva capacitat per capturar moments històrics, homenatjar figures oblidades o donar veu a col·lectius invisibilitzats. A Mataró trobem exemples concrets:

– Un mural en record a les dones treballadores del tèxtil, al barri de l’Escorxador.
– Intervencions temporals vinculades al 25N i al 8M, que reivindiquen els drets de les dones.
– Grafits antifeixistes que recorden les lluites veïnals dels anys vuitanta.
– Homenatges als artistes de carrer que han desaparegut o han estat reprimits.

Aquestes peces, efímeres o no, formen part d’una memòria visual col·lectiva que complementa els monuments tradicionals i permet una lectura crítica del passat i del present.

Conflictes, límits i debat ciutadà

Tot i els avanços, l’art urbà continua generant debat. Algunes de les tensions més habituals són:

– La línia entre art i vandalisme: no totes les intervencions són autoritzades, i algunes es fan en façanes privades o espais protegits.
– L’apropiació institucional: quan l’administració promou murals, hi ha qui critica que es buida l’art de la seva funció crítica o es seleccionen només artistes afins.
– La gentrificació cultural: hi ha el risc que l’art urbà sigui usat com a element decoratiu per revaloritzar barris i expulsar-ne els veïns originals.
– El vandalisme real, quan es malmeten obres d’art ja existents o es cobreixen missatges socials amb eslògans buits.

Aquestes tensions són part del propi ADN de l’art urbà i obren un espai de debat interessant sobre quin paper ha de tenir aquest art en l’espai públic i com ha de ser la seva relació amb les institucions i amb la comunitat.

Futur i reptes per a Mataró

Perquè l’art urbà pugui continuar creixent a Mataró i consolidar-se com una forma cultural rellevant, caldria:

– Mapar i protegir les obres existents, especialment les de major valor artístic o social.
– Ampliar els espais autoritzats, per evitar la criminalització d’artistes joves.
– Incorporar l’art urbà als itineraris culturals i turístics de la ciutat, reconeixent-ne el valor patrimonial.
– Fomentar projectes intergeneracionals, on els artistes col·laborin amb escoles, casals d’avis, associacions de veïns o entitats socials.
– Crear un arxiu digital amb les obres més destacades, per preservar la seva memòria quan siguin esborrades o modificades.

Conclusions

L’art urbà a Mataró és molt més que pintura sobre paret. És un reflex del batec de la ciutat, de les seves contradiccions i dels seus somnis. És una eina de participació, una manera d’embellir l’espai comú i, sobretot, una veu visual que expressa allò que sovint no troba lloc en els canals oficials.

Si sabem escoltar aquesta veu i cuidar-ne l’expressió, podem convertir Mataró en un referent cultural, obert, creatiu i participatiu. I això, més enllà dels murs, pot transformar també les relacions entre les persones i el sentit que donem a viure la ciutat.

imatge:https://www.elpuntavui.cat/imatges/63/57/alta/780_0008_6357098_adec7dfc5624280ccc6cd9c7af682a20.jpg

En un context globalitzat on les grans superfícies i les plataformes digitals dominen els hàbits de consum, cada vegada més ciutadans i ciutadanes de Mataró estan optant per una altra via: les cooperatives de consum. Aquest model, que prioritza el producte local, la sostenibilitat i la democràcia interna, està ressorgint amb força a la ciutat i a la comarca del Maresme.

Aquest article fa una mirada detallada a aquest fenomen creixent, analitzant els motius de la seva aparició, els projectes que ja funcionen a Mataró i els reptes que afronta aquest moviment per consolidar-se com una alternativa real i transformadora.

Què és una cooperativa de consum?

Una cooperativa de consum és una entitat formada per persones que s’uneixen voluntàriament per cobrir les seves necessitats de consum de manera col·lectiva i sostenible. A diferència dels comerços tradicionals, les cooperatives no tenen ànim de lucre, sinó que es basen en principis com la gestió democràtica, la transparència, el respecte al medi ambient i el suport a l’economia local.

Aquestes organitzacions poden adoptar diferents formes: botigues cooperatives de productes ecològics, grups de compra conjunta, supermercats cooperatius, etc. En tots els casos, el seu objectiu és oferir productes de qualitat, sovint ecològics i de proximitat, a preus justos tant per al consumidor com per al productor.

El ressorgiment a Mataró

Encara que les cooperatives no són una novetat a Catalunya, els últims anys han viscut un renovat interès, especialment entre persones joves, famílies conscienciades i col·lectius socials. A Mataró, aquest fenomen ha anat creixent a partir de 2020, arran de la pandèmia de la COVID-19 i l’augment de la consciència col·lectiva sobre la importància del consum responsable.

Entre els projectes més destacats a Mataró trobem:

1. La Magrana Vallesana

Tot i el nom que remet al Vallès, La Magrana Vallesana va obrir una seu a Mataró l’any 2021. És una cooperativa de consum ecològic i responsable que agrupa una vuitantena de famílies. Funciona a través d’un sistema de comandes mensuals i ofereix productes frescos, de temporada i directes de petits productors del Maresme.

A més de proveir aliments, la Magrana organitza tallers, xerrades i activitats comunitàries per fomentar una cultura de consum conscient.

2. La Peixateria Cooperativa

Situada al barri de l’Havana, aquesta cooperativa va néixer de la voluntat de recuperar el comerç de barri, evitar el tancament de botigues històriques i apostar per la venda de producte fresc, local i just. A més de peix, ofereixen verdures, fruites, llegums i productes d’higiene ecològics. La gestió de l’espai es fa de manera horitzontal i els socis participen activament en les decisions del dia a dia.

3. Rebost Solidari del Pla d’en Boet

Aquest projecte combina la lògica de les cooperatives amb l’acció social. En aquest cas, es tracta d’un rebost col·laboratiu on famílies amb pocs recursos poden accedir a productes de primera necessitat de manera digna i participativa. Alhora, es fomenta la compra conjunta a pagesos i elaboradors locals, creant una cadena solidària de consum que beneficia a tots els agents implicats.

Quins motius impulsen aquest canvi de model?

Les raons que porten moltes persones a unir-se a una cooperativa de consum són diverses i responen a una inquietud compartida davant el model capitalista de producció i distribució. Entre els motius més habituals trobem:

– La necessitat de consumir aliments més sans i ecològics, lliures de pesticides, transgènics o additius nocius.
– La voluntat de reduir l’impacte ambiental, prioritzant productes de proximitat i evitant embalatges innecessaris.
– El suport a l’economia local, amb un tracte directe amb productors de la comarca.
– El rebuig als grans distribuïdors que imposen preus abusius als pagesos i treballen amb criteris purament mercantils.
– El desig de participar en un projecte col·lectiu, on es comparteixen responsabilitats i valors.

El valor afegit: comunitat, educació i transformació

Les cooperatives de consum no només són punts de compra: també són espais de trobada, d’intercanvi i d’educació. A Mataró, moltes d’aquestes iniciatives promouen activitats com:

– Tallers de cuina saludable i de temporada.
– Xerrades sobre sobirania alimentària i emergència climàtica.
– Visites a pagesos i productores locals.
– Campanyes per reduir el malbaratament alimentari.
– Col·laboracions amb escoles i instituts per fomentar l’educació ambiental.

Aquest enfocament integral ajuda a crear una nova cultura del consum, que no només posa el focus en el producte, sinó també en els valors que hi ha darrere de cada compra.

Reptes pendents: escalar sense perdre l’essència

Malgrat els avanços, el moviment cooperatiu de consum a Mataró també afronta reptes importants:

– La sostenibilitat econòmica: moltes iniciatives depenen del voluntariat i tenen dificultats per mantenir-se a llarg termini sense ajuts públics.
– La manca d’espais físics adequats: obrir una botiga o un rebost cooperatiu requereix recursos que sovint no estan a l’abast.
– La necessitat de creixement organitzat: ampliar el nombre de socis sense perdre la participació activa i l’autogestió és un equilibri delicat.
– La comunicació i difusió: cal fer arribar el projecte a més gent, superant la percepció elitista que a vegades tenen aquestes iniciatives.

El paper de les administracions i la societat civil

Per consolidar aquestes alternatives, és clau el suport institucional. L’Ajuntament de Mataró ha començat a donar suport a algunes iniciatives, especialment des de l’àrea de promoció econòmica i sostenibilitat. No obstant això, caldria una aposta més clara, amb:

– Ajuts directes a cooperatives de consum i producció ecològica.
– Cessió d’espais municipals per a iniciatives comunitàries.
– Programes educatius als centres escolars sobre consum responsable.
– Incentius fiscals per als projectes de l’economia social.

També la societat civil té un paper fonamental: donar suport a aquestes iniciatives amb la participació activa, la compra conscient i la difusió del model.

Cap a un consum transformador

La nova onada de cooperatives de consum a Mataró representa molt més que una moda o una tendència. És un signe de canvi de mentalitat, una aposta pel territori, per la salut i per una economia més justa. En un món on les decisions de compra tenen cada vegada més impacte global, optar per consumir de manera cooperativa i local és també una forma de fer política des de la quotidianitat.

Aquestes cooperatives no són perfectes ni exemptes de dificultats, però mostren que hi ha altres camins possibles, on les persones i el planeta són el centre. Si volem un futur més habitable, més saludable i més democràtic, les cooperatives de consum són una peça clau per avançar-hi des del municipi, des del barri, des de casa.

imatge:https://infotur.scene7.com/is/image/cta/151126_jbast-07-0220

Situat entre el Maresme i el Vallès Oriental, el Parc Natural del Montnegre i el Corredor és un dels espais naturals més extensos i desconeguts de la província de Barcelona. Tot i que molts mataronins l’han sentit anomenar o hi han fet alguna excursió puntual, aquest pulmó verd amaga una riquesa natural i patrimonial que mereix ser descoberta amb calma. El parc, amb més de 15.000 hectàrees, ofereix paisatges que van des de la frondositat mediterrània fins a racons plens de misteri i llegendes, passant per ermites romàniques, restes prehistòriques i masies centenàries.

Un mosaic de paisatges: el Montnegre i el Corredor

El parc es divideix en dues grans unitats de relleu: el Montnegre, més abrupte i boscós, i el Corredor, amb altituds més suaus i clarianes que permeten una millor visibilitat del paisatge. Aquesta dualitat fa que el parc sigui ideal tant per a caminadors experimentats com per a famílies amb criatures que volen gaudir d’una jornada tranquil·la a la natura.

Els boscos de sureres, pins i alzines es barregen amb castanyers, arbres de ribera i prats naturals. La biodiversitat és notable: hi habiten espècies com la geneta, el senglar, el teixó, ocells rapinyaires, granotes autòctones i una àmplia varietat de papallones i insectes pol·linitzadors. A la primavera i a la tardor, la varietat de bolets i plantes florides converteixen el parc en un espectacle natural digne d’explorar amb ulls atents.

Un patrimoni cultural mil·lenari

Més enllà de la riquesa ecològica, el parc conserva un patrimoni arquitectònic i cultural de gran valor històric. El Corredor i el Montnegre han estat habitats des de temps prehistòrics, com ho demostren les restes de dòlmens i menhirs escampats per diversos punts del parc, com el Dolmen de Pedra Gentil, prop de Vallgorguina.

Altres elements destacats són les ermites romàniques, algunes encara en actiu i altres convertides en vestigis arqueològics. L’ermita del Corredor, situada al punt més alt del massís, és un dels punts més emblemàtics i visitats. La seva festivitat principal, l’Aplec del Corredor, reuneix centenars de persones cada any.

També hi ha masies històriques com Can Bosc, Can Miloca o Can Clarens, algunes de les quals han estat rehabilitades i serveixen avui com a cases rurals o centres d’interpretació. Aquestes masies conserven l’essència de la vida rural catalana i ofereixen una finestra al passat agrícola i ramader del Maresme.

Rutes i excursions per descobrir el parc

Una de les millors maneres de conèixer el parc és a peu o en bicicleta. El parc disposa de desenes de rutes senyalitzades de diferents dificultats i durades. Aquí en destaquem algunes:

Ruta a l’ermita del Corredor des de Canyamars

Un recorregut circular de dificultat mitjana, ideal per fer en família. A mesura que s’avança pel camí, el paisatge canvia i es pot observar la varietat forestal del parc. L’arribada a l’ermita és un moment perfecte per fer una parada, esmorzar i gaudir de les vistes.

Ruta del dolmen de Pedra Gentil

Sortint des de Vallgorguina, es pot arribar a aquest impressionant dolmen, una construcció megalítica envoltada de misteris i llegendes. El camí és fàcil i apte per a totes les edats.

Travessa del Montnegre

Per als excursionistes més experimentats, existeix la possibilitat de fer la travessa completa del Montnegre, des de Sant Celoni fins a Sant Andreu de Llavaneres o Dosrius. És una ruta exigent però plena de recompenses visuals i espirituals.

Llegendes i misteris entre els arbres

El Parc del Montnegre i el Corredor també és ric en llegendes que han passat de generació en generació. Algunes d’aquestes històries tenen com a protagonistes éssers màgics, bruixes o fenòmens inexplicables.

Una de les llegendes més conegudes és la de les bruixes de Pedra Gentil, que segons la tradició, es reunien les nits de lluna plena per celebrar rituals pagans al voltant del dolmen. Tot i que no hi ha proves històriques d’aquests esdeveniments, el lloc conserva una aura mística que atrau amants de l’esoterisme i la simbologia antiga.

També es parla de llums estranyes entre els arbres, d’aparicions fantasmals a les masies abandonades i de sons inexplicables durant les nits de tempesta. Aquests relats han inspirat escriptors locals i fins i tot alguns creadors audiovisuals que han utilitzat el parc com a escenari per a rodatges.

Un espai per al lleure i l’educació ambiental

El parc també és un gran recurs pedagògic. Diverses escoles del Maresme fan sortides escolars a aquest espai per ensenyar als infants el valor de la natura, la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Els centres d’interpretació ofereixen tallers, visites guiades i activitats adaptades per a tots els públics.

A més, és un espai ideal per practicar esports a l’aire lliure com el senderisme, la BTT, l’orientació o simplement la contemplació. Algunes zones compten amb taules de pícnic, fonts naturals i àrees recreatives perfectes per passar el dia en família.

Protecció i sostenibilitat

Com qualsevol espai natural protegit, el parc té unes normes d’ús que cal respectar. Està prohibit fer foc, acampar fora de les zones permeses, recollir espècies protegides o deixar deixalles. La preservació del parc depèn tant de les autoritats com dels visitants.

També és important el paper de les entitats locals i les associacions ambientals que vetllen per la conservació de l’ecosistema, impulsen campanyes de neteja i sensibilització i col·laboren amb les administracions per garantir-ne la viabilitat.

Conclusions: un tresor per redescobrir

El Parc del Montnegre i el Corredor és molt més que un espai verd. És un refugi de biodiversitat, una aula viva d’història, un escenari de llegendes i un lloc de connexió espiritual amb la natura. A només mitja hora de Mataró, ofereix una escapada perfecta per desconnectar del ritme urbà i reconnectar amb l’essencial.

Conèixer aquest parc és també una forma de valorar el territori, la seva història i la seva cultura. I potser, també, una oportunitat per descobrir racons que, malgrat la seva proximitat, encara ens són desconeguts.

imatge:https://capgros.elnacional.cat/uploads/s1/55/16/50/5e-forti-32_11_1280x644.jpeg

Tot i que avui en dia Mataró és coneguda per la seva platja, el comerç actiu i els esdeveniments culturals, amaga entre els seus paisatges una història de guerra, supervivència i resistència. Els búnquers i refugis antiaeris de la ciutat i del Maresme són testimonis muts d’un passat convuls: la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquests elements de defensa i protecció, molts encara desconeguts per la població, formen part d’un patrimoni històric que mereix ser redescobert i valorat.

El context històric: quan el Maresme era zona estratègica

Durant la Guerra Civil, Mataró i les poblacions del Maresme van jugar un paper important. La seva proximitat a Barcelona i la seva situació costanera les feien vulnerables als bombardejos aeris i als desembarcaments militars. A partir de 1937, amb l’entrada en escena de l’aviació italiana i alemanya al servei del bàndol franquista, es va intensificar la construcció de refugis i búnquers per protegir la població civil.

Els ajuntaments i comitès de defensa locals van coordinar les obres, sovint amb l’ajuda de la mateixa ciutadania. Es van excavar refugis sota escoles, esglésies, fàbriques i places, i es van construir búnquers a zones estratègiques del litoral, preparats per repel·lir hipotètics atacs per mar.

Què és un búnquer i quina diferència hi ha amb un refugi?

Els refugis antiaeris eren espais subterranis, normalment construïts sota terra o dins d’edificis, pensats per protegir la població civil dels bombardejos aeris. Tenien capacitat per a desenes o centenars de persones i estaven equipats amb sistemes de ventilació, bancs, i fins i tot punts de llum.

En canvi, els búnquers costaners eren estructures de defensa activa. Normalment construïts amb formigó armat, es col·locaven a prop del mar o a punts elevats amb bona visibilitat, des d’on podien controlar l’arribada d’embarcacions enemigues. Alguns estaven armats amb metralladores o canons lleugers.

Els búnquers i refugis que encara existeixen a Mataró i rodalies

A Mataró i als municipis veïns encara es poden localitzar diversos vestigis d’aquesta arquitectura militar:

El búnquer de la platja del Varador (Mataró)

Un dels més visibles, situat prop del port, pràcticament a tocar de la sorra. Encara que avui està tancat, des de fora es pot observar la seva estructura cilíndrica i robusta. Durant anys ha estat víctima del vandalisme i l’oblit, però recentment hi ha hagut iniciatives per protegir-lo i contextualitzar-lo.

Refugi antiaeri del Parc Central (Mataró)

Situat sota una de les zones verdes més grans de la ciutat, aquest refugi va ser descobert durant unes obres públiques. Encara no està obert al públic, però forma part d’un projecte municipal per posar en valor la memòria històrica de la ciutat.

Els búnquers de Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac

Aquests municipis també conserven restes ben visibles de búnquers costaners. Alguns estan integrats en el paisatge i sovint passen desapercebuts per als turistes o fins i tot per als veïns. Destaquen pel seu bon estat de conservació i per la vista estratègica que ofereixen sobre el mar.

La importància de conservar la memòria històrica

Els búnquers i refugis no són només formigó vell o estructures abandonades. Són testimonis d’un passat que encara avui genera debat i emoció. Recuperar-los no vol dir glorificar la guerra, sinó recordar per no repetir, comprendre com es va viure i quin impacte va tenir en la població civil.

Diversos ajuntaments del Maresme han impulsat en els darrers anys projectes de recuperació del patrimoni bèl·lic, amb visites guiades, plafons informatius i activitats escolars. Tanmateix, encara hi ha molt a fer. Alguns d’aquests espais continuen oblidats, degradats o fins i tot amagats sota construccions modernes.

Rutes històriques i propostes culturals

Fer una ruta per aquests espais pot esdevenir una experiència molt enriquidora, especialment per a joves i famílies. Algunes idees:

• Itinerari del litoral defensiu: un passeig pel passeig marítim de Mataró amb parada als punts on es conserven búnquers o on hi havia emplaçaments defensius.

• Visita escolar als refugis: crear tallers i itineraris guiats per a escoles, amb contextualització històrica, entrevistes a supervivents i activitats interactives.

• Exposicions temporals: col·laboracions amb museus locals per mostrar objectes trobats, fotografies d’arxiu i documents de l’època.

• Mapatge col·laboratiu: una eina online on la ciutadania pugui aportar informació sobre ubicacions desconegudes o poc documentades.

L’interès creixent pel turisme de memòria

El turisme cultural relacionat amb la memòria històrica està creixent a tot Catalunya. Espais com el Born Centre de Cultura i Memòria, els espais de la Batalla de l’Ebre o la línia del front del Pallars són exemples d’una aposta per entendre el passat a través del territori.

El Maresme, i en concret Mataró, té un potencial enorme per sumar-se a aquesta tendència, oferint rutes i activitats que combinin natura, història i educació.

Una crida a l’acció ciutadana

Conservar el patrimoni no és només tasca de les institucions. Els veïns i veïnes poden jugar un paper clau: participant en campanyes, difonent informació, col·laborant amb historiadors locals i exigint a les administracions que protegeixin aquests espais.

En definitiva, els búnquers de Mataró i del Maresme són molt més que estructures de formigó. Són portes al passat, testimoniatges d’un temps difícil però ple d’històries humanes. Preservar-los i compartir-los és una forma de fer comunitat, de comprendre millor qui som i d’enfortir la nostra identitat col·lectiva.

imatge:https://itequia.com/wp-content/uploads/2023/10/2109.i605.035.S.m005.c12.business-artificial-intelligence-big-set-scaled.jpg

La intel·ligència artificial (IA) està transformant a gran velocitat la manera com treballem, vivim i ens relacionem. De sistemes que redacten textos o creen imatges, a algoritmes que prenen decisions mèdiques, financeres o empresarials, la IA ja no és una promesa de futur: és una realitat present i accelerada.

Davant d’aquest panorama, moltes persones es fan una pregunta inquietant: quin serà el paper dels éssers humans en un món dominat per la intel·ligència artificial? Aquest article explora escenaris possibles, sectors afectats, noves oportunitats i el que podem fer com a societat per garantir que la IA no substitueixi la humanitat, sinó que la potenciï.

El punt d’inflexió: IA generativa i automatització avançada

Les IA generatives com ChatGPT, Bard o Midjourney han demostrat que tasques fins ara considerades exclusivament humanes poden ser replicades —i en alguns casos millorades— per màquines. Això inclou:

• Redacció de textos periodístics o publicitaris

• Traduccions automàtiques molt precises

• Creació de codi informàtic

• Disseny gràfic o conceptual

• Composició musical o narrativa

• Assessorament legal o mèdic bàsic

A més, la robotització en sectors com la logística, la indústria o la restauració continua creixent. I amb la millora de la visió artificial, la mobilitat autònoma i la capacitat d’aprenentatge automàtic, cada cop són més les feines que poden ser parcialment o totalment automatitzades.

Quines feines tenen més risc?

Segons diversos estudis (com el del World Economic Forum o el McKinsey Global Institute), les ocupacions més vulnerables són aquelles que són:

• Altament repetitives o estructurades

• Basades en regles clares i predicibles

• Amb poc component creatiu o emocional

• De processament de dades purament mecànic

Alguns exemples:

• Administratius i processadors de dades

• Caixers i treballadors de punts de venda

• Operadors de centres de trucades

• Xofers i repartidors (amb vehicles autònoms)

• Treballadors en línies de producció

I quines feines tenen futur?

Les tasques més difícils de replicar per la IA són les que impliquen:

• Empatia i comprensió emocional profunda

• Judici moral i responsabilitat legal

• Pensament creatiu no predictible

• Capacitat de lideratge i visió estratègica

• Adaptabilitat en entorns canviants

Professions amb alt potencial de futur:

• Psicologia, educació, treball social

• Direcció estratègica i lideratge d’equips

• Professions artístiques i creatives

• Investigació científica amb orientació ètica

• Professions tècniques que dissenyen, gestionen i regulen la IA

• Especialistes en sostenibilitat i transició ecològica

• Especialistes en dades, ciberseguretat i drets digitals

Què faran les empreses?

Les empreses tenen un paper clau en la forma com es gestionarà la transició:

• Algunes optaran per reduir plantilles i substituir humans per IA per reduir costos

• Altres apostaran per models híbrids, on la IA fa part de la feina i les persones supervisen, interpreten i humanitzen

• Les més avançades promouran la requalificació dels seus equips per afrontar els nous reptes

El factor diferencial estarà en la capacitat de combinar la potència de la IA amb el talent humà.

I els governs?

Els poders públics hauran de legislar i actuar en àmbits com:

• Protecció dels drets laborals en entorns automatitzats

• Control ètic de l’ús de la IA en àmbits sensibles

• Fiscalitat que compensi la pèrdua de cotitzacions per substitució de llocs de treball

• Programes massius de requalificació i formació digital

• Reforç dels serveis públics on la humanitat és clau: sanitat, educació, cultura…

Cap a una nova definició de treball

Potser el gran repte no és només mantenir els llocs de treball, sinó repensar què entenem per treball en el segle XXI. Si la IA allibera les persones de tasques rutinàries, caldrà valorar més:

• El treball de cures, sovint invisible però essencial

• La creativitat, l’expressió i el pensament lliure

• L’aprenentatge permanent i l’educació continuada

• L’activisme, el voluntariat i la participació comunitària

• La recerca del benestar col·lectiu i la qualitat de vida

Potser ens dirigim cap a un futur on treballar menys sigui possible… però només si redistribuïm els beneficis del progrés tecnològic de manera justa.

Què pots fer tu?

Com a persona treballadora o estudiant, pots:

• Aprendre a col·laborar amb la IA: no lluitar-hi, sinó complementar-la

• Enfortir habilitats humanes: empatia, comunicació, adaptabilitat, pensament crític

• Formar-te en àrees amb projecció: dades, ètica digital, sostenibilitat, creativitat

• Implicar-te en debats socials i polítics sobre el futur del treball

Conclusió

La IA no és només una eina potent: és una força de canvi estructural. Ignorar-la no és una opció, però tampoc ho és resignar-se a un futur distòpic. Tenim l’oportunitat de decidir com volem que sigui aquest futur.

El treball humà no desapareixerà. Però caldrà redefinir-lo, protegir-lo i dignificar-lo, en un món on les màquines poden fer molt… però mai tot.

imatge:https://initeconline.com/wp-content/uploads/2019/12/reputacio-digital.png

En el passat, el prestigi professional es mesurava pel títol que apareixia en una targeta de visita: director, gerent, enginyer, advocat. L’escala jeràrquica era clara, i el valor d’una trajectòria venia definit per la posició assolida dins una organització. Però en l’era digital, aquest paradigma està canviant ràpidament. Cada cop més, el que defineix el prestigi no és tant el càrrec que ocupes com la veu que tens, l’impacte que generes, la teva presència digital i la comunitat que et reconeix com a referent.

Aquesta transformació està afectant tots els àmbits: professionals autònoms, emprenedors, treballadors per compte d’altri, creatius, científics, educadors… Ja no n’hi ha prou amb tenir un bon currículum: cal ser visible, aportador i coherent a la xarxa.

En aquest article explorarem com ha evolucionat el concepte de prestigi laboral, què entenem avui per reputació digital i com construir-la de manera estratègica i autèntica.

El canvi de paradigma

Tradicionalment, el prestigi es vinculava a:

• El títol acadèmic

• L’empresa on es treballava

• El nombre de persones que es tenien sota supervisió

• L’antiguitat i els anys d’experiència

• El sou com a indicador d’èxit

Però avui, molts professionals amb càrrecs “modests” tenen una gran influència digital, mentre que d’altres amb títols rellevants romanen invisibles fora del seu entorn immediat. Això és especialment evident en sectors com:

• Tecnologia i startups

• Comunicació i màrqueting

• Educació i formació online

• Disseny, art i creació de continguts

• Consultoria i coaching

La pregunta ja no és “quin càrrec tens?”, sinó “quin valor aportes?” i “qui et coneix pel que saps fer?”.

Què és la reputació digital?

La reputació digital és la percepció que les altres persones tenen de tu a través dels canals digitals. Aquesta imatge es construeix a partir de:

• Allò que publiques (articles, vídeos, posts, comentaris)

• Allò que altres diuen de tu (testimonis, recomanacions, interaccions)

• La coherència entre el que proclames i el que fas

• El teu posicionament temàtic (a què et dediques i com ho comuniques)

A diferència de la reputació clàssica, basada en contextos tancats, la reputació digital és oberta, observable i permanent.

Per què és tan rellevant avui?

1. Visibilitat i oportunitats
Moltes oportunitats laborals, col·laboracions i projectes no arriben per canals formals, sinó per connexions digitals. Una bona reputació et converteix en una opció confiable i reconeguda.

2. Autoritat i credibilitat
Compartir coneixement de valor et posiciona com a expert o referent. I això obre portes: conferències, formacions, consultories, lideratge de projectes…

3. Diferenciació
Davant milers de perfils similars, tenir una veu pròpia i reconeixible t’ajuda a destacar i a connectar amb públics concrets.

4. Capital relacional
Una comunitat activa a xarxes professionals és una font de suport, oportunitats i aprenentatge continu.

Com construir una bona reputació digital?

No es tracta de fer autopromoció constant, sinó de construir una presència coherent, generosa i alineada amb els teus valors. Algunes claus:

1. Escull el teu focus temàtic
De què vols parlar? En què ets expert o vols ser-ho? Quins temes t’apassionen? Centrar-te en un àmbit ajuda a crear una identitat clara.

2. Crea contingut de valor
Comparteix idees, reflexions, consells, eines, experiències… No cal ser perfecte ni viral: cal ser útil i autèntic.

3. Interactua i escolta
Comenta, pregunta, recomana altres professionals. La reputació no és només parlar: és participar d’una conversa col·lectiva.

4. Sigues constant
Millor poc i sovint que molt i de forma esporàdica. La confiança es construeix amb el temps.

5. Cuida la teva imatge digital
Actualitza el teu perfil, utilitza una foto professional, explica què fas amb claredat i mostra exemples del teu treball.

6. Demana feedback i recomanacions
Opinions d’altres professionals, testimonis de clients o estudiants poden reforçar la teva credibilitat.

Plataformes clau

• LinkedIn: la reina de la reputació professional. Perfecta per compartir continguts, articles, interaccions i teixir xarxa.

• Twitter/X: molt útil per posicionar idees, seguir referents i participar en debats professionals.

• Medium/Substack/Blogs: canals propis per aprofundir en temes i generar autoritat.

• YouTube o TikTok professional: formats visuals per educar, divulgar i connectar.

• Podcasts: una eina potent per crear comunitat i transmetre coneixement.

Exemples reals

• Docents que comparteixen materials i metodologies i acaben sent convidats a ponències internacionals.

• Professionals del màrqueting que creen newsletters amb milers de subscriptors i monetitzen el seu coneixement.

• Arquitectes o dissenyadors que mostren projectes i atreuen clients a través d’Instagram o LinkedIn.

• Advocats joves que expliquen el seu dia a dia i esdevenen veus reconegudes del dret digital.

Reputació ≠ Influència banal

No es tracta de ser un “influencer” superficial. La reputació digital no es basa en seguidors, sinó en confiança, coherència i aportació. Hi ha professionals amb comunitats petites però altament fidels i actives, i això és molt més valuós que milers de seguidors passius.

Conclusió

En el món laboral actual, la reputació digital és la nova targeta de presentació. No substitueix la competència ni l’experiència, però les complementa i potencia.

Construir-la no és una opció per a persones “mediàtiques”: és una eina de posicionament, visibilitat i connexió per a qualsevol professional del segle XXI.

imatge:https://estigma.som360.org/sites/default/files/styles/landscape_558x370/public/2023-08/SL%20a%20la%20feina.png?h=d1cb525d&itok=AoAAqQ2a

El món laboral està vivint una transformació profunda. Els canvis tecnològics, l’augment de la incertesa, la digitalització, la pressió per ser productius i l’erosió de les fronteres entre la vida professional i la personal estan afectant la salut mental dels treballadors com mai abans. En aquest context, la psicologia del treball ja no pot limitar-se a prevenir riscos laborals: ha de redefinir el benestar en un entorn professional radicalment diferent.

Aquest article explora com la psicologia del treball s’està adaptant als nous temps, quins són els principals riscos psicològics en l’entorn laboral actual i futur, i com les empreses, institucions i individus poden construir xarxes de suport emocional que afavoreixin la salut mental i el desenvolupament humà.

Una nova era de malestar silenciós

Segons dades de l’OMS, els trastorns d’ansietat i depressió són una de les principals causes de baixa laboral a escala global. A més, informes recents apunten que, després de la pandèmia, s’ha produït un increment significatiu de l’estrès crònic, el sentiment de desconnexió i la pèrdua de sentit dins les organitzacions.

Alguns factors que ho expliquen:

• Pressió constant per assolir objectius

• Multitasca i falta de descans real

• Comunicació digital permanent (mails, xats, videotrucades)

• Por a perdre la feina per l’automatització

• Poca claredat en els rols i les funcions

• Solitud en el teletreball o treball híbrid

• Falta de reconeixement o valoració del treball fet

Tot això ha portat a l’aparició del concepte de burnout digital i a una nova onada d’abandonaments voluntaris (la “gran dimissió”) en cerques de feines amb més sentit o menys pressió.

Del burnout al propòsit: una nova mirada psicològica

La psicologia del treball tradicional es basava en evitar el malestar. Però avui s’obre camí una visió més àmplia, que no només busca prevenir el patiment, sinó fomentar el benestar, el sentit i la realització professional.

Aquest canvi de paradigma es fonamenta en tres eixos:

1. De la salut mental reactiva a la proactiva
No esperar que la persona “exploti”, sinó generar condicions que previnguin l’estrès i l’esgotament.

2. Del lloc de treball com a font d’estrès a espai de desenvolupament
El treball pot ser un factor protector, si es gestionen bé els riscos i es cuida l’entorn emocional.

3. Del focus individual al focus sistèmic
Els problemes psicològics no són només personals: tenen arrels estructurals, organitzatives i culturals.

Quins són els nous riscos psicosocials?

Els nous entorns de treball porten associats nous riscos, entre els quals destaquen:

• Hiperconnexió: estar disponible permanentment

• Aïllament social: especialment en el teletreball

• Micromanagerisme digital: supervisió constant via software

• Despersonalització: relacions fredes, impersonals i poc empàtiques

• Discriminació algorítmica: IA que penalitza perfils per dades esbiaixades

• Inestabilitat laboral crònica: contractes curts, feines intermitents, freelance precaris

• Càrrega emocional: especialment en sectors com educació, salut, serveis socials o atenció al client

Què hi pot fer la psicologia del treball?

Les noves funcions del psicòleg/a del treball o de l’organització inclouen:

• Dissenyar sistemes de treball que minimitzin l’estrès

• Fomentar la comunicació empàtica dins els equips

• Implementar programes de suport emocional (coaching, escolta activa, mediació)

• Avaluar els riscos psicosocials de forma periòdica

• Col·laborar amb RRHH per promoure la conciliació i el reconeixement

• Formar líders emocionalment intel·ligents

• Promoure espais segurs per parlar obertament de salut mental

Xarxes de suport: l’arma més potent

Cap persona pot sostenir la seva salut mental de forma aïllada. És imprescindible construir xarxes de suport que incloguin:

• L’equip directe de companys i companyes

• La figura del líder com a facilitador

• Espais formals de contenció emocional

• Xarxes informals: grups de conversa, moments de desconnexió real

• Accés a professionals externs quan calgui

Una cultura d’empresa que normalitzi el malestar ocasional, que escolti i actuï, pot fer una gran diferència.

El propòsit: el nou antídot contra la desconnexió

Un dels aspectes centrals del benestar psicològic és sentir que allò que fem té sentit. Treballar només per diners o obligació acaba generant frustració i apatia. Quan una persona percep que la seva feina contribueix a un objectiu més gran, connecta amb valors o impacta positivament en els altres, la seva motivació es multiplica.

Les organitzacions poden ajudar a reforçar aquest propòsit:

• Compartint la missió i visió de forma clara

• Posant en valor els èxits, petits i grans

• Celebrant els avenços col·lectius

• Oferint espais per a la creativitat i la iniciativa personal

Exemple d’iniciatives positives

• Empreses que fan una pausa col·lectiva diària per meditar, caminar o conversar

• Startups que reserven un dia al mes per “treball significatiu”: projectes socials o personals

• Consultores que ofereixen suport psicològic gratuït per a tot el personal

• Equips que fan rotacions de tasques per evitar la monotonia i estimular el creixement

Conclusió

La psicologia del treball ja no pot limitar-se a evitar l’estrès o gestionar conflictes. Ha de contribuir a construir entorns de treball més humans, flexibles i plens de sentit.

El benestar emocional no és un luxe, sinó un factor clau de rendiment, fidelització i innovació. I les organitzacions que ho entenguin no només cuidaran millor la seva gent, sinó que estaran millor preparades per afrontar el futur.

imatge:https://www.rac1.cat/files/og_thumbnail/files/fp/uploads/2023/12/12/65783dc92a4ca.r_d.3991-1879-2283.jpeg

Vivim una època de canvis profunds en tots els àmbits, i l’educació no n’és una excepció. En un món on les habilitats que avui són crucials poden quedar obsoletes en pocs anys, cada vegada hi ha més veus que qüestionen el sistema educatiu tradicional, basat en assignatures aïllades, exàmens memorístics i recorreguts acadèmics rígids. En contraposició, neix amb força el concepte d’educació líquida, una manera d’entendre l’aprenentatge basada en la flexibilitat, la interdisciplinarietat i la connexió amb la realitat.

Aquest enfocament posa èmfasi en aprendre fent, resoldre problemes reals, treballar per projectes i adaptar-se constantment. És un model que pren el seu nom del concepte de “modernitat líquida” de Zygmunt Bauman, i que busca dotar les persones de competències útils per a un món canviant, incert i altament digitalitzat.

En aquest article, analitzarem què és exactament l’educació líquida, com s’aplica, quins avantatges ofereix i per què pot ser una peça clau en la formació de les generacions que hauran de conviure amb la intel·ligència artificial, el canvi climàtic i la transformació constant del món laboral.

Què és l’educació líquida?

L’educació líquida no és un mètode tancat, sinó una manera d’entendre l’aprenentatge com un procés continu, personalitzat i connectat amb el context. A diferència del sistema tradicional, que divideix el coneixement en assignatures estanques (matemàtiques, història, llengua…), aquest model proposa:

• Aprenentatge per projectes interdisciplinaris

• Metodologies actives: aprendre fent, investigant, experimentant

• Flexibilitat en els continguts, ritmes i formes d’avaluació

• Ús intensiu de tecnologies digitals i recursos en línia

• Acompanyament personalitzat i tutorització constant

• Connexió amb problemes reals i reptes socials

No es tracta d’eliminar els continguts clàssics, sinó de reorganitzar-los i aplicar-los de manera integrada.

Per què neix aquesta proposta?

La necessitat de repensar l’educació respon a diverses tendències globals:

1. Canvi en el món laboral
Segons el Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum, les habilitats més demandades en els propers anys seran la resolució de problemes, el pensament crític, la creativitat, la comunicació i l’aprenentatge continu. Cap d’aquestes es fomenta amb exàmens tradicionals.

2. Digitalització i accés universal a la informació
Amb internet, tothom pot accedir a continguts teòrics en qualsevol moment. El que cal és saber com aplicar-los, seleccionar-los i contrastar-los.

3. Canvi en els interessos i motivacions dels alumnes
Els joves d’avui volen saber per què estudien allò que estudien. Volen participar, experimentar i crear, no només escoltar i repetir.

4. Emergència climàtica i social
Els reptes del segle XXI no es poden abordar des d’una sola disciplina. Cal visió sistèmica, empatia i capacitat de treballar en equip.

Com funciona l’aprenentatge per projectes?

L’aprenentatge per projectes és un dels eixos de l’educació líquida. Es tracta de proposar situacions reals o simulades que plantegen reptes complexos, i que requereixen l’ús combinat de diferents coneixements i habilitats.

Exemples:

• Crear una campanya contra el malbaratament alimentari

• Simular el disseny d’una ciutat sostenible

• Desenvolupar una aplicació mòbil per a una necessitat local

• Investigar les causes d’un conflicte històric i fer una presentació teatral

• Dissenyar una exposició sobre dones científiques oblidades

L’alumnat treballa en equips, pren decisions, experimenta, fracassa, torna a intentar-ho i finalment presenta el resultat.

Quins avantatges té?

1. Motivació
Quan l’aprenentatge està connectat amb interessos reals, l’alumnat es compromet més i participa activament.

2. Desenvolupament de competències transversals
Es fomenta la comunicació, la col·laboració, la resolució de conflictes, la creativitat i l’autonomia.

3. Aprenentatge significatiu
En aplicar els coneixements en contextos reals, aquests tenen més sentit i es retenen millor.

4. Preparació per al món real
Els reptes actuals (laborals, socials, ambientals) requereixen visió global, capacitat d’aprendre a aprendre i actitud proactiva.

5. Diversitat i inclusió
Aquest model permet adaptar-se a diferents estils d’aprenentatge i ritmes personals, afavorint la igualtat d’oportunitats.

Reptes per a la seva implementació

No tot són avantatges. L’educació líquida presenta també desafiaments importants:

• Formació del professorat en noves metodologies

• Canvi cultural dins les institucions educatives

• Avaluació més complexa i menys estandarditzada

• Resistència de famílies i sectors que valoren més els mètodes tradicionals

• Necessitat de recursos materials i temps de preparació

Malgrat això, cada vegada més escoles, instituts i universitats estan incorporant elements d’aquest model en el seu dia a dia, sovint amb resultats molt positius.

Casos inspiradors

Escoles d’innovació pedagògica a Catalunya com l’Escola Sadako (Barcelona), Escola El Martinet (Ripollet) o l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) ja treballen amb projectes integrats i amb una estructura molt més flexible que la tradicional.

Universitats com la UOC o la Universitat de Girona aposten per itineraris competencials, avaluació contínua i aprenentatge connectat amb l’entorn.

I a fora?

Països com Finlàndia, Nova Zelanda, Canadà o els Països Baixos estan liderant aquesta transformació a nivell internacional, amb sistemes educatius centrats en l’alumne, l’aprenentatge per descobriment i la integració de competències transversals.

Conclusió

L’educació líquida no és una moda pedagògica. És una resposta necessària a un món que ja no pot formar les persones per a una sola feina, una sola disciplina o una sola manera de pensar. Calen ciutadans capaços d’adaptar-se, aprendre, desaprendre i tornar a aprendre al llarg de tota la vida.

Per això, posar en marxa projectes educatius flexibles, significatius i connectats amb la realitat és una aposta valenta… però també imprescindible. Perquè el futur ja és aquí, i cal estar preparats per navegar-lo.

imatge:https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQM9dEWAF2QnGk0asBhVHPM94esC98J3IhbCQ&s

Quan arriba l’estiu, res no ve més de gust que sopar a l’aire lliure, envoltat de bona companyia, una brisa suau i plats deliciosos. A Mataró, la combinació de gastronomia de qualitat i terrasses encantadores converteix cada àpat en una experiència especial. Aquest estiu 2025, la ciutat ofereix una oferta gastronòmica renovada i variada, amb restaurants que aposten per cuina creativa, producte local i espais pensats per gaudir del bon temps.

En aquest article, et proposem una selecció dels millors restaurants amb terrassa a Mataró per als teus sopars d’estiu, juntament amb algunes novetats i consells per aprofitar-los al màxim.

Per què triar una terrassa per sopar a Mataró?

Sopar a l’aire lliure no només és una qüestió de comoditat, sinó també una manera de connectar amb el ritme pausat i mediterrani de l’estiu:

Gaudir del clima suau i de les nits càlides.

Vibrar amb l’ambient animat dels carrers i places.

Sentir la brisa marina als restaurants propers al passeig marítim.

Viu l’experiència d’un sopar sense presses, amb sobretaules llargues i molta conversa.

Els millors restaurants amb terrassa a Mataró 2025

Salitre Beach Club

Situat a la Platja del Varador, el Salitre combina una cuina mediterrània moderna amb una de les millors vistes al mar de la ciutat. A la seva terrassa podràs gaudir de plats com tonyina roja a la planxa, fideuàs o amanides fresques, tot maridat amb vins blancs del Maresme.

Ideal per un sopar romàntic o una celebració amb amics.

Restaurant Sangiovese

En ple centre històric, a tocar de la Plaça Gran, aquest restaurant italià aposta per productes de qualitat i una carta que combina clàssics com les pizzes de massa fina amb propostes creatives com la lasanya de carbassó o els gnocchis de remolatxa.

La seva terrassa interior, envoltada de plantes, crea un ambient íntim i acollidor.

El Nou-Cents

Un clàssic que no falla. Aquest restaurant de cuina de mercat ofereix una terrassa urbana molt agradable per degustar plats com el tàrtar de tonyina, el filet de vedella amb foie o la seva famosa crema catalana casolana.

Un espai perfecte per als amants de la bona cuina i les sobretaules llargues.

Barhaus

A prop del Passeig de la Muralla, aquest gastrobar modern aposta per una carta fresca i dinàmica: hamburgueses gurmet, bowls saludables, braves reinventades i tapes creatives.

La seva terrassa informal és ideal per sopars relaxats i trobades desenfadades.

Petit Temptacions

Aquest petit restaurant del barri de l’Havana és una joia amagada que aquest estiu 2025 ha ampliat la seva terrassa. Ofereix una cuina d’autor amb tocs asiàtics i caribenys, i un menú de tapes fusión que sorprèn a cada plat.

No et perdis el seu ceviche tropical o el tataki de salmó.

Novetats gastronòmiques 2025

Aquest estiu, han obert nous espais amb terrassa que ja són tendència:

La Brisa Rooftop

Una terrassa elevada amb vista panoràmica sobre el port i el centre històric. Cuina mediterrània d’autor i una carta de còctels espectacular.

Imprescindible per gaudir d’una posta de sol mentre sopes.

El Rebost del Mar

Nou espai a la zona de Sant Simó que aposta per una cuina basada en el peix fresc, les mariscades i els arrossos mariners, en una terrassa encantadora a pocs metres del mar.

Consells per gaudir al màxim d’un sopar a la terrassa

Reserva amb antelació: Les millors terrasses s’omplen ràpidament, especialment els caps de setmana.

Tria la millor hora: Per evitar la calor, l’hora ideal per sopar a l’estiu és entre les 21:00 i les 22:00.

Informa’t del menú: Molts restaurants ofereixen menús especials d’estiu o plats fora de carta amb productes de temporada.

Gaudeix de la música en viu: Algunes terrasses programen concerts acústics o sessions de DJ per animar els sopars.

Deixa espai per al postre: Aquest 2025 molts locals aposten per postres refrescants i originals, com sorbets artesans, mousses de fruita o gelats casolans.

Sopars temàtics i experiències gastronòmiques

Aquest estiu, molts restaurants de Mataró ofereixen propostes especials:

Nits de tapes i vi: sopars degustació amb maridatge de vins.

Sopars sota les estrelles: amb menús especials i ambientació romàntica.

Tastets de temporada: menús basats en productes locals com tomàquets, síndries, préssecs o peix blau.

Brunchs nocturns: alguns locals reinventen el concepte de brunch adaptant-lo a sopars frescos i informals.

Terrasses ideals per a grups i celebracions

Si busques un espai per celebrar un aniversari, una trobada familiar o una festa d’estiu, aquests locals són perfectes:

La Saletta Garden: gran terrassa amb espai privat, perfecte per grups grans.

Restaurant Marina Port: vistes al port esportiu i menús per a grups.

El Racó d’en Manel: cuina tradicional catalana amb espais reservats per a sopars íntims o multitudinaris.

L’alternativa: sopar take away a la platja

Alguns locals de Mataró també ofereixen servei de take away estiuenc: pots encarregar un sopar especial per emportar i gaudir-lo directament a la platja.

Una opció perfecta per a un sopar improvisat sota la lluna, amb el so de les onades de fons.

Conclusió

Aquest estiu 2025, Mataró es confirma com una ciutat ideal per gaudir dels sopars a la fresca. Amb una oferta gastronòmica diversa, espais cuidats i l’ambient relaxat del Maresme, cada terrassa ofereix una experiència única per viure l’estiu amb tots els sentits.

Tria el teu restaurant, reserva la teva taula i gaudeix d’un estiu de sabors, brises i nits inoblidables a Mataró.

imatge:https://ilurosport.cat/wp-content/uploads/2023/06/CEMfem2022-23Gran-930×620.jpg

El 2025, Mataró viu un moment d’efervescència en l’àmbit de l’esport femení. Cada vegada són més les dones i nenes que practiquen esport de forma regular, i cada vegada més equips, clubs i institucions aposten per donar visibilitat i suport a l’activitat esportiva femenina. La ciutat, amb una llarga tradició esportiva, es consolida com un referent en la promoció de l’esport en clau d’igualtat.

Un increment notable de la participació femenina

En els darrers anys, Mataró ha experimentat un augment sostingut del nombre de llicències esportives femenines. Disciplines com la natació, el futbol, l’atletisme, el waterpolo, el bàsquet i el voleibol han vist com les seves seccions femenines creixien tant en nombre com en qualitat.

Les escoles esportives municipals també han registrat un increment notable d’inscripcions de nenes, que troben en l’esport una eina d’empoderament personal i una font de valors com la superació, la cooperació i la disciplina.

Clubs que aposten per l’esport femení

CN Mataró: referent en waterpolo femení

El Club Natació Mataró és un autèntic emblema de l’esport femení a la ciutat. El seu equip de waterpolo femení competeix a la màxima categoria estatal i ha aconseguit en els darrers anys grans èxits, tant a nivell nacional com internacional. Amb jugadores destacades que sovint formen part de la selecció espanyola, el CN Mataró és un exemple de com el treball seriós i el suport institucional poden portar l’esport femení al màxim nivell.

CE Mataró: impulsant el futbol femení

El Centre Esportiu Mataró ha apostat amb força pel futbol femení, creant una estructura sòlida de base amb equips en diferents categories d’edat. Aquest 2025, el primer equip femení competeix en categories superiors i treballa per consolidar-se com a referent al Maresme.

A més, impulsen campanyes escolars per fomentar la pràctica del futbol entre les nenes des de ben petites.

La Unió Esportiva Mataró: atletisme i igualtat

En atletisme, la UE Mataró fa temps que aposta per la promoció de l’esport femení, amb una gran presència de dones en categories inferiors i absolutes. La participació en campionats de Catalunya i d’Espanya ha portat a l’aparició de figures prometedores que ja comencen a despuntar.

Esdeveniments que donen visibilitat

Curses femenines i populars

Mataró organitza anualment curses populars amb una participació femenina creixent. Algunes curses exclusivament femenines, com la Cursa de la Dona, no només fomenten l’activitat física sinó que també serveixen per recaptar fons per causes socials com la lluita contra el càncer de mama.

Tornejos de waterpolo i futbol femení

Torneigs com el Trofeu Internacional de Waterpolo Femení i competicions de futbol base permeten donar visibilitat al talent femení i acostar l’esport d’elit al públic general.

Jornades d’esport femení

Cada any, Mataró celebra jornades dedicades a la promoció de l’esport femení, amb taules rodones, exhibicions i activitats obertes a tothom. Aquests esdeveniments busquen trencar estereotips i reivindicar el paper de les dones en l’esport.

Figures emergents que fan història

Paula Crespí, waterpolista internacional

La jove Paula Crespí, formada al CN Mataró, ja és considerada una de les grans promeses del waterpolo espanyol. Amb només 20 anys, ha debutat amb la selecció absoluta i es perfila com una peça clau del futur equip nacional.

Carla Solé, velocista revelació

Carla Solé, atleta de la UE Mataró, ha estat campiona de Catalunya en 100 metres llisos i ha participat en diverses competicions internacionals sub-23. El seu treball i la seva constància la situen com una figura a seguir en els propers anys.

Júlia García, futbolista amb projecció

Júlia García, jugadora del CE Mataró, destaca per la seva qualitat tècnica i la seva visió de joc. Amb ofertes de clubs de primera divisió femenina, el seu futur promet portar el nom de Mataró molt lluny.

Reptes de futur per l’esport femení a Mataró

Tot i els avenços, encara queden reptes importants:

Augmentar el finançament i la visibilitat mediàtica dels equips femenins.

Facilitar la conciliació entre la vida esportiva, acadèmica i professional de les esportistes.

Garantir l’accés igualitari a instal·lacions i recursos esportius.

Combatre estereotips de gènere que encara persisteixen en algunes disciplines.

La implicació de les institucions, els clubs i la societat en general serà clau per continuar avançant cap a una veritable igualtat esportiva.

Mataró, una ciutat que aposta per l’esport en femení

Aquest 2025, Mataró reafirma el seu compromís amb l’esport femení. Una aposta que va més enllà dels resultats esportius: és una aposta per l’empoderament, la igualtat d’oportunitats i la construcció d’una ciutat més justa i inclusiva.

Les nenes i dones de Mataró troben avui més referents, més espais i més oportunitats per viure l’esport com una part fonamental de la seva vida. Un pas endavant que enforteix la ciutat i inspira futures generacions.