MATARÓ NEWS:

imatge:https://cdn.appculturamataro.cat/medias/agenda/2022/c_crop,x_45,y_2,w_768,h_426%7Cc_fit,w_768,h_426%7Cc_auto/c5bf89070824da5d056ffcef6a2c2102.jpeg

Mataró, capital del Maresme, no és només una ciutat amb història i patrimoni: també és un viver de creativitat emergent. I en aquest ecosistema cultural, els joves tenen un paper cada vegada més protagonista, implicant-se activament en entitats, festivitats i processos de creació artística. Lluny del tòpic que els vincula a la passivitat o al desinterès, els joves mataronins estan impulsant canvis, trencant esquemes i obrint espais d’expressió pròpia.

Joventut i cultura: molt més que públic

Una de les primeres transformacions destacables és que els joves no només assisteixen a esdeveniments culturals: també els organitzen, els creen i els reinventen. En molts casos, prenen les regnes de projectes que connecten amb la seva generació, però també obren ponts intergeneracionals.

Des de festivals autogestionats fins a tallers d’art urbà, les iniciatives sorgides de col·lectius juvenils no només aporten dinamisme, sinó també una mirada renovadora i compromesa amb el seu entorn.

Entitats juvenils que bateguen cultura

A Mataró, trobem una xarxa molt activa d’entitats formades, dirigides o dinamitzades per joves. Aquestes són algunes de les més destacades:

• Sala Clap / Espai Jove Cafè Nou: més que una sala de concerts, és un node de creació, formació i trobada per a joves músics i públic inquiet. S’hi programen assajos oberts, tallers, concerts i jam sessions.

• Col·lectiu Loop Mataró: una associació que impulsa projectes audiovisuals, de disseny gràfic i expressió artística amb una clara mirada juvenil.

• Associació Sàlvia: grup de joves feministes que combinen la reivindicació social amb l’organització de cicles culturals, exposicions i poesia escènica.

• Fes-te Jove Mataró: una de les iniciatives més potents de participació. És un festival organitzat pels i per als joves, amb música, esports, tallers i debats.

Aquestes entitats no només desenvolupen activitats culturals, sinó que també serveixen com escola de lideratge i gestió cultural per a molts joves.

Festes populars amb accent jove

Les grans festes de Mataró també han vist com la participació juvenil ha anat a més. A la Festa Major de Les Santes, molts joves hi tenen un paper protagonista, ja sigui com a:

• Integrants de comparses i colles (diables, geganters, bastoners…).

• Participants en concerts i activitats de nit.

• Voluntaris en l’organització i la logística.

El Desvetllament Bellugós, la Nit Boja o el No n’hi ha prou són cites imprescindibles per a molts joves mataronins, però també oportunitats perquè s’impliquin en la cultura popular des de dins.

A més, cada cop més joves s’interessen per la percussió, el foc, la dansa tradicional o el disseny d’imatgeria festiva, fent que les tradicions evolucionin sense perdre l’essència.

Art i creació: l’onada jove d’expressió local

L’art contemporani i urbà és un dels canals preferits per a l’expressió juvenil. A Mataró, el muralisme, el rap, el teatre social, la dansa urbana o el vídeoart tenen veu pròpia gràcies a joves creadors que aposten per una estètica pròxima, potent i sovint reivindicativa.

Exemples inspiradors:

• Clara Romero, jove il·lustradora mataronina, ha exposat al Cafè de Mar i al Centre Cívic Pla d’en Boet. Combina temàtiques socials i poètiques amb un estil molt personal.

• “Rap per la igualtat”, un projecte en què alumnes d’instituts de la ciutat creen lletres i bases musicals per treballar temes com el feminisme, el racisme o l’ecologisme.

• Projecte Art al Carrer, amb suport del Consell Comarcal i entitats locals, ha permès a joves muralistes intervenir parets urbanes amb missatges transformadors.

• Teatre amb joves: obres com “Ni princesa ni sabata” o “Tot allò que som”, creades en tallers amb adolescents, han estat presentades al Teatre Monumental amb gran èxit de públic.

Aquestes propostes no només donen espai a la creativitat, sinó que també obren debats sobre el món actual i generen comunitat.

Equipaments i suports per a la joventut cultural

L’Ajuntament i altres organismes públics han creat espais i ajudes específiques per al foment de la cultura juvenil. Alguns dels més rellevants són:

• Casa de la Música de Mataró: programa cursos, cessions d’espais, enregistraments i assessorament per a grups emergents.

• Espai Jove Rocafonda: punt de trobada per a joves del barri, amb activitats que combinen cultura, formació i convivència.

• Ajuts per a projectes culturals juvenils, des de microajudes per a fanzines fins a subvencions per a produccions teatrals o documentals.

• Participació als Pressupostos Participatius Joves, que permet als joves decidir com invertir part dels recursos públics en projectes del seu interès (incloent-hi culturals).

Testimonis de joves protagonistes

“Amb el meu grup de música vam començar assajant en un garatge, però ara tenim suport del Clap i toquem a festes de la ciutat. És un somni fer sentir la nostra veu.”
— Dani R., músic de 22 anys.

“La cultura és una eina de canvi. A través dels nostres vídeos parlem del que ens afecta com a joves: l’habitatge, la salut mental, el racisme. No volem només entretenir, volem fer pensar.”
— Aisha L., realitzadora audiovisual.

“Ser part de Les Santes des de dins és brutal. No només vius la festa, la crees. És una manera de sentir que formes part de Mataró.”
— Marina V., balladora de bastons.

Reptes pendents i futur

Tot i les moltes iniciatives i el dinamisme latent, els joves creadors de Mataró també es troben amb alguns obstacles:

• Dificultat per accedir a espais d’assaig o exhibició, especialment fora del centre.

• Poca visibilitat als canals de comunicació oficials.

• Intermitència en els ajuts econòmics, que complica la continuïtat dels projectes.

• Manca de connexió entre generacions, fet que a vegades provoca incomprensions entre la cultura juvenil i la tradicional.

Per això, una de les propostes recurrents dels col·lectius és la creació d’un Consell Cultural Jove, que serveixi de pont entre els joves i les institucions culturals de la ciutat.

Una escena viva, amb molt futur

La cultura jove a Mataró no és només una realitat, sinó una oportunitat. Una oportunitat per enfortir el teixit cultural local, per renovar tradicions, per incloure totes les veus i per fer de la ciutat un lloc on la creativitat i la participació juvenil siguin centrals.

Invertir en els joves creadors, escoltar les seves propostes i oferir-los espais de llibertat i expressió no és només apostar per la cultura: és apostar pel futur de Mataró.

imatge:https://www.capgros.com/uploads/s1/12/42/54/0/aprofitar-zona-del-turo-cerdanyola_7_960x634.jpeg

En un món cada cop més conscient dels límits del planeta, la sostenibilitat ja no és una opció: és una necessitat. I tot i que els grans canvis sovint depenen de polítiques globals, les accions locals poden tenir un impacte transformador. A Mataró, aquesta consciència ha anat creixent en els darrers anys, tant des de l’àmbit institucional com des de la ciutadania organitzada, les escoles, les empreses i les entitats. La ciutat s’està convertint —pas a pas— en un laboratori de pràctiques verdes amb una visió clara: fer de Mataró un lloc més habitable, saludable i resilient.

El compromís institucional: plans i estratègies municipals

L’Ajuntament de Mataró ha aprovat diversos plans i projectes que tenen la sostenibilitat com a eix transversal. Entre ells destaca el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que estableix mesures per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adaptar la ciutat als efectes del canvi climàtic.

Aquest pla inclou accions concretes com:

• Instal·lació de plafons solars a equipaments municipals.

• Promoció de la mobilitat sostenible: carrils bici, pacificació del trànsit i foment del transport públic.

• Millora de l’eficiència energètica a escoles i edificis públics.

• Ampliació de zones verdes i espais d’ombra per combatre l’efecte illa de calor.

Un exemple destacable és l’espai Mataró Circular, el centre de referència per a la promoció de l’economia circular i la reducció de residus.

Mobilitat sostenible: menys fums, més salut

Un dels grans reptes ambientals urbans és la mobilitat. A Mataró, el canvi de model ja ha començat:

• Carrils bici: la xarxa s’ha anat ampliant, connectant barris i facilitant la intermodalitat amb trens i autobusos.

• Aparcaments per a bicicletes segures: com els bicibox o zones cobertes a prop d’equipaments clau.

• Busos híbrids i elèctrics: una part de la flota de Mataró Bus ja funciona amb energia neta.

• Zones de baixes emissions: es treballa per reduir la contaminació a l’entorn de les escoles i el centre.

A més, iniciatives com la Setmana de la Mobilitat Sostenible o els tallers sobre conducció eficient i mobilitat elèctrica tenen com a objectiu sensibilitzar la població.

Residus i reciclatge: cap al residu zero

Tot i que Mataró encara té molt recorregut en el reciclatge, hi ha iniciatives que estan canviant la tendència:

• Recollida porta a porta: s’ha implantat en alguns barris i es preveu estendre-ho progressivament.

• Deixalleries mòbils i fixes: faciliten la gestió de residus especials i voluminosos.

• Educació ambiental a escoles: molts centres escolars participen en projectes com “Escoles + Sostenibles” on es treballa el compostatge, l’hort escolar o la reducció de plàstics.

A més, cooperatives com Solidança o Rezero col·laboren amb el consistori per donar una segona vida a roba, electrodomèstics i altres materials.

Espais verds i biodiversitat urbana

Una ciutat més verda no només és més bonica, també és més saludable i habitable. A Mataró s’han fet esforços per naturalitzar espais urbans, augmentar la presència d’arbres i promoure la biodiversitat.

• Parcs com el Central, el Nou Parc Central o el Parc de Cerdanyola han incorporat zones de vegetació autòctona, camins naturals i zones per a la fauna urbana.

• Els horts urbans, tant escolars com comunitaris, estan en expansió i permeten a molts ciutadans reconnectar amb la terra i l’alimentació conscient.

• El Projecte Refugi Climàtic, en escoles i centres cívics, transforma patis i espais durs en zones verdes d’ombra i frescor.

També destaca la tasca de Grup Natura Mataró, una entitat que promou sortides de descoberta, neteges de platges i accions de custòdia del territori.

Energia renovable i autoconsum

Un altre gran eix de la sostenibilitat local és l’impuls a l’energia neta i distribuïda. A Mataró hi ha:

• Instal·lacions solars fotovoltaiques en equipaments com escoles, biblioteques i pavellons.

• Projectes d’autoconsum compartit entre veïns, cada cop més populars.

• Campanyes d’ajudes i subvencions per instal·lar plaques solars en habitatges privats i comunitats.

La cooperativa Som Energia i altres plataformes locals també ofereixen alternatives per consumir energia verda de forma col·lectiva.

El comerç sostenible i de proximitat

Els mercats de Mataró, botigues de barri i projectes com Mataró Sense Plàstics estan promovent una altra manera de consumir:

• Reutilització d’envasos i sistemes de retorn.

• Productes de temporada i de quilòmetre zero.

• Reducció del malbaratament alimentari.

També proliferen els negocis de roba de segona mà, tallers de reparació, grups de consum agroecològic o espais com Can Fugarolas, on la cultura i la sostenibilitat conviuen.

Testimonis locals: veus que transformen

“Amb l’hort comunitari de Vista Alegre hem après a cultivar, però també a compartir i cuidar el barri. És un espai verd i social molt important.”
— Montserrat M., voluntària de l’Hort de Vista Alegre

“A l’escola ens hem compromès a reduir els embolcalls d’un sol ús. Cada infant porta el seu berenar amb carmanyola i tovalló de roba. Ha estat un canvi petit però molt significatiu.”
— Gemma R., mestra a l’Escola Joan Coromines

“Amb la meva comunitat hem instal·lat plaques solars. A més d’estalviar, estem contribuint a un futur millor. És més fàcil del que sembla.”
— Jordi F., veí del barri de Cirera

Què pots fer tu? 10 accions sostenibles a Mataró

1. Anar a peu o en bici per desplaçaments curts.

2. Portar la teva bossa i carmanyola quan compres al mercat.

3. Comprar aliments de temporada i de productors locals.

4. Fer servir el transport públic en lloc del cotxe.

5. Participar en neteges de platja o voluntariats ambientals.

6. Estalviar aigua i energia a casa.

7. Compostar les restes orgàniques.

8. Reutilitzar i reparar abans de llençar.

9. Informar-te sobre les opcions d’energia renovable.

10. Parlar amb els teus veïns per impulsar canvis a la comunitat.

Un futur verd comença ara, i comença aquí

La sostenibilitat no és una utopia llunyana ni un ideal abstracte. És una realitat quotidiana que es construeix amb gestos concrets, col·lectius i compromesos. A Mataró, ja hi ha molta gent fent-ho possible. El futur verd no només és desitjable: és possible, i comença amb tu.

imatge:https://maresmegourmet.com/wp-content/uploads/2021/02/torrada-de-mar.jpg

Amb el final de l’estiu i l’arribada del setembre, Mataró es transforma. Les platges s’esvaeixen de la quotidianitat, el ritme s’estabilitza i les parades del mercat s’omplen de colors càlids i productes frescos de temporada que conviden a cuinar amb calma. La gastronomia local també fa aquest pas: dels menjars lleugers i frescos de juliol i agost, a les elaboracions més equilibrades, nutritives i reconfortants. És moment de reconnectar amb la cuina del Maresme, amb les receptes de les àvies, amb els productes de proximitat i amb el plaer de menjar bé cada dia.

El Maresme, territori de conreu i mar

La comarca del Maresme, amb Mataró com a capital, gaudeix d’una posició privilegiada entre la serra del Corredor i el Mediterrani. Aquesta ubicació permet una agricultura rica i variada, on predominen les hortalisses, fruites i flors comestibles. Les carxofes de primavera deixen pas a les mongetes tendres, els tomàquets de sucar, les figues, els pebrots vermells i els carbassons.

A finals d’agost i principis de setembre, un dels protagonistes indiscutibles és la poma de relleno del Maresme, amb denominació d’origen protegida, molt apreciada per les seves característiques úniques i la seva textura ideal per farcir o cuinar al forn.

Pel que fa al mar, la costa mataronina segueix oferint productes fresquíssims com el pop de roca, les sèpies, els seitons o les gambes, que continuen sent part fonamental de molts plats locals.

Mercats i compra de proximitat: el retorn a la cuina de casa

Després dels mesos d’estiu en què el ritme canvia i sovint es menja més fora de casa, setembre representa un retorn a les rutines, però també a la cuina. Els mercats de Mataró, com el Mercat de la Plaça de Cuba i el Mercat del Centre, tornen a ser punts neuràlgics per omplir el rebost amb producte de temporada, de proximitat i amb cara i ulls: els venedors et coneixen, et recomanen, t’informen.

Aquesta connexió directa amb el producte i el productor ajuda a prendre consciència del que mengem, de com cuinem i de com podem fer-ho millor per a la nostra salut i per al planeta.

5 productes de temporada imprescindibles aquest setembre

1. Figa coll de dama: dolça i suculenta, perfecta tant per a plats dolços com salats. Marida molt bé amb formatges suaus, embotits com el pernil o fruits secs com les nous.

2. Tomàquet de penjar del Maresme: ideal per sucar pa amb tomàquet o per fer gaspatxos amb el darrer toc d’estiu.

3. Carabassa: amb l’inici de setembre, ja es comença a veure a les parades. Bona per fer cremes, guisats o simplement al forn amb romaní.

4. Pebrot escalivat: després de rostir-lo al forn, es pot conservar dies a la nevera. És bàsic per a les amanides, les coques i els plats de verdura.

5. Raïm: a punt per a la verema, és un clàssic de setembre. S’utilitza tant fresc com en plats cuinats o postres.

Receptes senzilles i locals per tornar a la cuina

1. Coca de recapte de verdures de temporada

Ingredients:

• Pasta de full o de coca (casolana o comprada)

• Pebrots vermells

• Albergínies

• Ceba

• Oli d’oliva verge extra

• Sal i pebre

Elaboració: escaliva els vegetals al forn durant 45 min a 180 °C. Un cop freds, pela’ls i talla’ls a tires. Col·loca sobre la massa, rega amb oli d’oliva i enforna 20-25 minuts. Ideal per sopars lleugers o pícnics.

2. Figuetes amb formatge fresc i mel

Ingredients:

• Figuetes madures

• Formatge fresc de cabra o mató

• Mel local (com la del Montnegre)

• Nous o ametlles torrades

Elaboració: parteix les figues, col·loca una cullerada de formatge a sobre, rega amb mel i decora amb fruits secs. És una tapa exquisida o un postre sa i elegant.

3. Pop a la brasa amb patates i allioli suau

Ingredients:

• Pop fresc o bullit

• Patates noves

• Oli d’oliva, all, julivert i ou (per a l’allioli)

Elaboració: bull el pop si és fresc. Talla i salta a la paella amb oli i julivert. Serveix amb patata bullida o al forn i una culleradeta d’allioli. Un clàssic mediterrani ple de sabor.

4. Crema de carbassa amb gingebre i taronja

Ingredients:

• Carbassa

• Ceba

• Gingebre fresc

• Suc de mitja taronja

• Brou vegetal

Elaboració: salteja la ceba i la carbassa, afegeix el gingebre ratllat, cobreix amb brou i cuina 20 minuts. Tritura i afegeix un toc de taronja. Serveix calent o tebi.

Restaurants i cuiners locals que aposten pel producte de temporada

Cada vegada més cuiners de Mataró opten per incorporar productes de temporada i receptes tradicionals a les seves cartes. Restaurants com La Marineta, Sangiovese, Tres Leones, Acuario, o espais més moderns com Panoràmic o Salazogue aposten per menús de migdia i tapes elaborades amb productes del Maresme.

Molts d’aquests establiments treballen amb proveïdors locals o fins i tot tenen hort propi. Aquests mesos, veurem plats com risottos de ceps, seitó arrebossat amb samfaina, bacallà amb crema de carabassa o postres amb figues i ametlla.

Espais gastronòmics i activitats que tornen

A Mataró, setembre també significa el retorn de les aules de cuina als centres cívics i a entitats com el Casal de Gent Gran o l’Espai Gatassa. A més, tornen esdeveniments com:

• Tallers de cuina saludable al CAP (organitzats amb l’ICS o l’Ajuntament)

• Tastets de vins del Maresme a la Casa Capell o al Foment

• Mercats temàtics de producte local o ecològic

Aquestes activitats fomenten no només la gastronomia com a plaer, sinó també com a eina de salut, sostenibilitat i cultura.

Una gastronomia que ens connecta amb el territori

Tornar a la rutina no vol dir renunciar al plaer de menjar bé. Al contrari: pot ser l’excusa ideal per reconnectar amb els sabors autèntics, redescobrir productes que tenim a tocar i donar valor a la feina de pagesos, pescadors, cuiners i venedors de proximitat. A Mataró, la gastronomia no és només un fet cultural o social: és una forma de vida.

imatge:https://esportiumaresme.cat/wp-content/uploads/2025/05/esportiu-maresme-maig-2025-44.jpg

Setembre arriba amb el seu ritme particular, a cavall entre la nostàlgia de l’estiu que s’acaba i l’embranzida que suposa començar un nou curs, una nova etapa o simplement reprendre la vida quotidiana amb nous propòsits. A Mataró, aquest mes és sinònim de retorn, però també d’oportunitats per redescobrir la ciutat, participar en activitats, apuntar-se a tallers i, en definitiva, tornar a la rutina amb una dosi d’energia positiva. Aquesta guia pràctica recull els esdeveniments, espais i iniciatives que faran més amè i inspirador aquest retorn a la normalitat.

Una ciutat activa que no s’atura

Encara que l’estiu és una època intensa a Mataró, amb les Santes, els concerts i les activitats a l’aire lliure, setembre manté el pols viu. Des del primer cap de setmana, els parcs, centres cívics, biblioteques, poliesportius i equipaments culturals es tornen a omplir de vida. És el moment ideal per apuntar-se a nous cursos, descobrir espais de trobada o reprendre hàbits saludables. Tant si ets una persona jove que comença els estudis, una família que organitza el calendari setmanal o un jubilat amb ganes de mantenir-se actiu, hi ha opcions per a tothom.

Tallers i cursos per a totes les edats

Un dels grans atractius de setembre és la reobertura de l’oferta formativa i lúdica als centres cívics de la ciutat. El Centre Cívic Espai Gatassa, el Centre Cívic Pla d’en Boet o el Centre Cívic Cerdanyola ofereixen un ventall ampli de cursos: ioga, pilates, ball en línia, teatre, informàtica, cuina, pintura i moltes altres disciplines que combinen el lleure amb l’aprenentatge. La majoria d’aquests cursos tenen preus molt accessibles i estan pensats per fomentar la participació comunitària.

Per als joves, l’Espai Jove Cafè Nou i l’Espai Jove Rocafonda tornen a oferir activitats gratuïtes com tornejos de videojocs, tallers de rap, creació audiovisual, sessions de DJ, grups de debat i suport a l’orientació acadèmica. És un bon moment per socialitzar, aprendre noves habilitats i implicar-se en la vida comunitària de manera activa.

Els infants, per la seva banda, poden gaudir d’extraescolars a escoles, esplais i equipaments com Can Noè o la Biblioteca Pompeu Fabra, on es programen contacontes, hores del conte i tallers de manualitats, ciència o música.

Esport per tornar amb energia

Setembre també és el mes perfecte per reprendre o començar la pràctica esportiva. Mataró compta amb una àmplia xarxa d’instal·lacions esportives municipals com el Complex Esportiu El Sorrall, el Palau Josep Mora, el camp del Camí del Mig o les pistes de la Zona Esportiva Municipal del Pla d’en Boet. Clubs i entitats ofereixen jornades de portes obertes, inscripcions obertes i promocions per iniciar-se en esports com la natació, el futbol, el vòlei, el bàsquet o el patinatge artístic.

Per aquells que prefereixen l’esport al carrer, el Passeig Marítim i el Parc Central són escenaris ideals per córrer, fer ioga o fer rutes en bicicleta. A més, aquest setembre torna el programa “Activa’t a Mataró”, amb classes gratuïtes de gimnàstica suau, zumba o estiraments als parcs de la ciutat, especialment adreçades a persones grans.

Cultura i espectacles per gaudir del retorn

Les arts escèniques també reprenen força durant el mes de setembre. El Teatre Monumental programa obres de teatre contemporani, monòlegs i espectacles familiars. L’Ateneu de la Fundació Iluro acull exposicions d’art local i activitats de divulgació. A més, tornen els cicles de cinema a la fresca en alguns barris com Rocafonda i Cirera, i les sessions de cinema VOSE al Foment.

També és un bon moment per descobrir nous llibres i lectures. Les biblioteques municipals actualitzen els seus catàlegs amb novetats editorials, organitzen clubs de lectura i xerrades amb autors locals. A Mataró, la lectura no és només un plaer individual, sinó una eina de cohesió i participació col·lectiva.

Fires i mercats per connectar amb la ciutat

Al setembre continuen les fires i mercats setmanals, que es converteixen en espais de trobada entre veïns i veïnes. El mercat del Pla d’en Boet i el del Centre ofereixen producte fresc, proximitat i una experiència de compra molt diferent dels grans supermercats. A més, tornen algunes cites destacades com la Fira d’Artesania o el Mercat del Col·leccionista, amb propostes singulars i ambient familiar.

També es comença a parlar de les activitats de tardor: fires de la cervesa, mostres gastronòmiques i festes de barri com les de Cerdanyola o Vista Alegre, que mantenen viva la cultura popular i el veïnatge.

Benestar emocional i social: una prioritat

El retorn a la rutina també pot suposar una càrrega emocional, especialment després d’un estiu intens o d’un canvi d’etapa vital. A Mataró, cada vegada hi ha més recursos dedicats al benestar emocional. Espais com el Servei d’Atenció Psicològica Municipal, el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) o l’Espai Jove oferixen tallers de gestió emocional, atenció individualitzada i grups de suport.

Per a col·lectius específics, com famílies amb infants, persones grans o persones amb diversitat funcional, també es programen activitats orientades a la salut mental i el suport mutu. La xarxa de suport comunitari que s’ha anat construint a Mataró en els últims anys és un recurs valuós per començar setembre amb una mirada més compassiva i empoderada.

Consells pràctics per començar amb bon peu

1. Planifica, però deixa espai per a l’espontaneïtat: Revisa l’oferta d’activitats al web de l’Ajuntament o als perfils socials dels equipaments. Però no t’omplis el calendari de cop. Deixa temps per improvisar.

2. Prioritza el benestar: Apunta’t a activitats que t’ajudin a estar bé físicament i emocionalment. Fer esport, crear o compartir et donarà més energia que les obligacions constants.

3. Connecta amb la comunitat: Participar en activitats locals et permet conèixer gent nova, sentir-te arrelat i descobrir tot el que la ciutat pot oferir-te.

4. Implica’t amb els teus interessos: Si tens una passió o un projecte, potser és el moment de sumar-te a alguna entitat o grup local relacionat.

5. Evita el retorn brusc: Recupera hàbits com menjar a hores, dormir bé i limitar l’ús de pantalles, però sense presses. Setembre és un pont, no una carrera.

Una ciutat que comença de nou

Cada setembre, Mataró es desperta amb nous propòsits. Els carrers tornen a omplir-se de passos ràpids, motxilles, bicicletes i converses de cafè a primera hora. Però dins d’aquest moviment hi ha també moltes oportunitats de créixer, compartir i viure amb plenitud. Aquesta ciutat, gran però propera, ofereix múltiples camins per començar de nou amb energia i il·lusió. Només cal aturar-se un moment, mirar al voltant i deixar-se portar per tot allò que ja està passant.

imatge:https://www.mataro.cat/ca/actualitat/agenda/una-ciutat-imaginada-1/@@images/9e6d127b-53f1-454a-8e50-3bb825b0d986.jpeg

Mataró és una ciutat amb una història rica i una presència viva, però també és un espai en constant transformació, on les decisions del present configuraran la realitat de demà. Qui millor per imaginar aquest futur que els nens i nenes que avui recorren els seus carrers, estudien a les seves escoles i somien amb la ciutat que volen habitar? Aquest article recull les visions i somnis dels més petits, fruit d’entrevistes realitzades a diferents centres educatius de Mataró, i ofereix una mirada fresca i esperançadora sobre el futur urbà i social de la ciutat.

Els nens i nenes de Mataró, amb edats compreses entre els 7 i els 12 anys, ens expliquen què els agrada de la seva ciutat, què canviaria i com s’imaginen Mataró d’aquí a vint o trenta anys. La seva perspectiva és un mosaic d’idees que reflecteixen preocupacions actuals però també esperances i creativitat.

Un dels temes que més es repeteix entre els entrevistats és el desig de més espais verds i zones de joc. Molts nens expliquen que els agradaria tenir més parcs on poder córrer, jugar i estar en contacte amb la natura. També reclamen una ciutat més segura, amb carrers més tranquils i amb menys cotxes, perquè puguin sortir sols a passejar o anar a l’escola amb tranquil·litat. Aquesta preocupació per la seguretat i la qualitat de l’entorn és una mostra clara de com perceben el seu entorn immediat.

Pel que fa a la tecnologia, els nens i nenes veuen Mataró com una ciutat connectada, amb més pantalles interactives, robots que ajudin a les tasques quotidianes i vehicles elèctrics o voladors que no contaminen. Aquesta visió futurista revela la importància que la tecnologia ja té a les seves vides i com esperen que serveixi per millorar la qualitat de vida i la sostenibilitat.

També apareixen en les seves respostes idees relacionades amb la cultura i la convivència. Molts expressen el desig que Mataró sigui un lloc on tothom es respecti, on hi hagi més activitats per a joves i espais per compartir amb amics i familiars. Aquestes reflexions evidencien una consciència social que valora la diversitat i la inclusió com a pilars fonamentals del futur.

Per a molts d’aquests nens, la ciutat ideal és aquella que combina elements tradicionals amb innovació. Volen conservar la història i els símbols que defineixen Mataró, com els edificis antics, les festes populars i els mercats, però també integrar noves formes de viure i relacionar-se. Així, la ciutat del futur és un equilibri entre arrels i modernitat.

Aquestes entrevistes ens conviden a reflexionar sobre quines polítiques públiques són necessàries per atendre les necessitats i expectatives de les generacions futures. És fonamental escoltar les veus dels infants per construir espais més habitables, sostenibles i justos. Invertir en educació, medi ambient, mobilitat i cultura és, sens dubte, una aposta pel futur que els nens i nenes de Mataró ja estan imaginant i esperant.

En resum, la visió dels nens i nenes de Mataró ens ofereix una guia esperançadora per repensar la ciutat. El seu futur és un projecte col·lectiu que comença ara, i que depèn de com gestionem el present i del compromís de tota la comunitat per construir un Mataró millor per a tothom, especialment per als qui més ho necessiten: els més petits.

imatge:https://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/347380/160617761/maresme-BV.png/c6961d5f-b347-4bf2-95c9-40c7f8c7b070?version=1.0&t=1530025519976&download=true

IMATGE:https://www.capgros.com/uploads/s1/25/62/03/nou-parc-central-fotos-r-gallofre-2.jpeg

En un món marcat per la saturació d’informació, el consumisme desmesurat i la pressa constant, el minimalisme urbà s’ha convertit en una opció atractiva per a moltes persones que busquen més qualitat de vida i menys estrès. Aquesta tendència global, que defensa viure amb menys però millor, s’adapta perfectament a la realitat de Mataró, una ciutat que combina la vida costanera amb la vida urbana, i que permet explorar noves maneres de relacionar-nos amb l’espai, els objectes i el temps.

El minimalisme no és només una moda estètica o un estil decoratiu; és una filosofia que proposa simplificar, alliberar-nos del superflu i prioritzar el que realment aporta valor i benestar. Aplicar el minimalisme a la vida urbana significa replantejar la manera com habitem la ciutat, com consumim i com gestionem el nostre dia a dia. Però, per què és tan rellevant ara a Mataró? Quins avantatges aporta i com podem incorporar-lo de manera realista i accessible?

Mataró i el repte d’una vida més simple

Mataró és una ciutat que combina zones densament poblades com el centre i alguns barris amb entorns més tranquils i naturals a la seva perifèria. Aquesta combinació ofereix una oportunitat ideal per al minimalisme urbà: viure a prop de serveis i transport públic, aprofitant l’oferta cultural i comercial, però també gaudir d’espais oberts i zones verdes que conviden a la calma i a la reflexió.

No obstant això, la vida urbana sovint ve carregada de tensions: pressa per arribar a tot arreu, acumulació d’objectes, presència constant de pantalles i publicitat, i una sensació de manca de temps i espai personal. En aquest context, el minimalisme urbà pot ser un respir i una resposta pràctica per reconnectar amb allò essencial.

Què significa viure amb menys a Mataró?

Viure amb menys no vol dir privar-se, sinó reduir l’excés per fer espai a allò que ens fa realment feliços i saludables. A Mataró, això pot traduir-se en diversos àmbits:

• Reducció de l’espai habitable: Els pisos i apartaments de la ciutat, sovint de mides moderades, conviden a pensar en un moblament funcional i reduït. Optar per mobles multifuncionals, evitar l’acumulació d’objectes innecessaris i mantenir l’ordre pot transformar qualsevol habitatge en un refugi de calma.

• Consum responsable: Evitar compres impulsives, apostar per productes locals i sostenibles, i prioritzar la qualitat per sobre la quantitat són formes de consumir que ajuden a disminuir la pressió econòmica i ambiental.

• Mobilitat sostenible: Mataró compta amb una xarxa de carrils bici i transport públic accessible. Apostar per desplaçaments a peu, en bicicleta o amb transport públic és una forma de viure amb menys cotxe, menys contaminació i més salut.

• Temps per a un mateix: Dedicant menys temps a activitats superficials o consumistes, és possible recuperar moments per al descans, la lectura, l’exercici o la connexió amb familiars i amics.

Exemples reals i iniciatives locals

Diversos mataronins i mataronines ja estan incorporant el minimalisme a la seva vida quotidiana. Per exemple, la Sara, una jove dissenyadora gràfica, explica com va decidir simplificar la seva rutina i el seu espai després de traslladar-se a un pis més petit

imatge:https://cdn.appculturamataro.cat/medias/agenda/2023/c_crop,x_2,y_130,w_1492,h_828%7Cc_fit,w_768,h_426%7Cp_480/3fc9e896058993cd864867e12a4c3586.jpeg

Hi ha ciutats que es defineixen per les seves infraestructures, pel seu entorn natural o pel seu llegat històric. Però Mataró, més enllà del mar, del centre històric o dels seus carrers plens de vida, s’explica millor a través de les persones que la formen. En silenci, lluny dels focus, molts mataronins i mataronines han superat obstacles immensos i han convertit situacions difícils en camins de creixement personal, social o professional. Són històries de superació que emocionen, que interpel·len i que, sobretot, inspiren. Històries que demostren que, fins i tot en els moments més foscos, hi ha llum.

La Mariam, una nova vida després de travessar el desert

La Mariam va arribar a Mataró fa vuit anys, després d’un viatge llarg i perillós des del Senegal. Travessar el desert, sobreviure en camps de trànsit a Líbia i pujar a una pastera van ser només algunes de les proves que va haver d’afrontar. Quan va trepitjar la platja de Tarifa, només portava un telèfon vell i una fotografia esquinçada del seu fill petit. A Mataró va començar de zero, sense papers, sense feina i sense parlar ni una paraula de català o castellà.

Però va trobar una mà estesa al centre cívic de Rocafonda, on una voluntària li va ensenyar a llegir i escriure en castellà. Amb el temps, va obtenir l’alta com a treballadora domèstica, i anys després, el permís de residència. Ara la Mariam treballa en una escola com a monitora de menjador, està cursant formació de vetlladora escolar i ha aconseguit portar el seu fill, avui adolescent, a viure amb ella. La seva història és una mostra viva de coratge, tenacitat i esperança.

L’Eudald, de l’atur a l’emprenedoria ecològica

L’Eudald havia treballat vint anys com a lampista en una empresa de la comarca. Quan va arribar la crisi del 2008, va perdre la feina i, amb més de cinquanta anys, li va resultar impossible tornar a trobar un lloc al sector. Durant gairebé dos anys va estar cobrant un subsidi mínim, patint per pagar el lloguer i pensant que no podria recuperar la seva estabilitat.

Un dia, passejant pel barri de Cirera, es va adonar que molts contenidors de reciclatge estaven plens de material mal gestionat. Va començar a informar-se sobre economia circular, i amb el suport d’una cooperativa local, va fundar un petit negoci de manteniment d’instal·lacions sostenibles i reciclatge creatiu. Avui, “ReparEco Mataró” dona feina a tres persones, ofereix tallers a escoles i participa en iniciatives mediambientals. El que semblava un final professional s’ha convertit en un projecte amb impacte social.

La Judit, un nou començament després de la malaltia

Amb només 32 anys, a la Judit li van diagnosticar un càncer de mama. Treballava com a administrativa en una empresa del polígon, tenia una filla petita i una vida aparentment estable. El tractament va ser llarg i dur. Va perdre el cabell, pes i confiança. Però també va descobrir una força interior que desconeixia.

Durant la convalescència, va començar a escriure un blog per explicar la seva experiència. Amb el temps, aquell espai digital es va convertir en una comunitat d’altres dones en situacions semblants. Quan va acabar el tractament, va decidir formar-se en comunicació emocional i avui treballa com a coach en un centre de benestar de l’Havana. Organitza xerrades a l’Hospital de Mataró i col·labora amb entitats que donen suport a malaltes de càncer. Diu que la malaltia li va treure molt, però també li va donar un nou sentit a la vida.

En Kevin i la força de l’esport contra l’exclusió

Kevin va créixer a Rocafonda, en un entorn on molts joves cauen en la desmotivació o l’abandonament escolar. Ell mateix va deixar els estudis a tercer d’ESO i va començar a fer feines esporàdiques. Però res no acabava de funcionar. Fins que un monitor del Casal Jove li va proposar apuntar-se a un projecte esportiu de futbol inclusiu.

Aquell simple pas va canviar-ho tot. L’esport li va donar rutines, autoestima i una nova mirada. Al cap d’un any, va decidir reprendre els estudis a l’Escola d’Adults i ara està acabant un cicle formatiu d’Activitats Físiques i Esportives. Però no només això: en Kevin s’ha convertit en entrenador voluntari d’un equip de nens del barri i és una figura de referència positiva per molts adolescents que s’hi veuen reflectits. De no veure sortida, a ser el mirall on d’altres poden somiar.

La Teresa, una jubilació que transforma

La Teresa havia treballat tota la vida com a mestra de primària al barri de Vista Alegre. Quan es va jubilar, va notar un gran buit. Però lluny de caure en la inactivitat, va decidir posar els seus coneixements al servei de la comunitat. Va començar com a voluntària ensenyant català a persones nouvingudes, i després va implicar-se en un projecte d’alfabetització digital per a gent gran.

Ara coordina un espai setmanal al centre cívic on es troben joves i persones grans per intercanviar coneixements, històries i experiències. Ella diu que el més important que ha après és que “la vida només té sentit si la compartim”. En una etapa vital que molts viuen com un tancament, la Teresa ha obert una nova porta a l’activisme social i intergeneracional.

L’ànima de Mataró: les seves històries

Tots aquests noms —Mariam, Eudald, Judit, Kevin, Teresa— podrien ser substituïts per molts altres. Perquè la força de Mataró no és només el seu patrimoni, ni la seva ubicació, ni tan sols les seves institucions. La força real de la ciutat rau en les persones que, malgrat les dificultats, trien avançar. En els que han perdut i tornen a començar. En els que han patit, però no s’han rendit. En aquells que converteixen l’adversitat en oportunitat, i ho fan no només per ells mateixos, sinó també pel seu entorn.

Aquestes històries de superació ens recorden que tothom té una batalla invisible, però també un potencial immens. I que, potser, el que fa gran una ciutat no és només el que es veu, sinó tot allò que, com aquestes vides, brilla des del silenci i la constància.

imagen:https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/145bc57f-2f66-4e2d-9285-11ce3729a830_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg

Hi ha ciutats que es poden descriure per les seves grans avingudes, per la seva arquitectura imponent o per l’empremta històrica que porten al damunt. Però Mataró, més enllà del seu llegat romà, de la seva façana marítima o de la força cultural que la defineix, s’explica millor a través dels seus barris. Perquè són els veïnats els que li donen vida, personalitat i ànima. I qui ha crescut, ha estimat o ha viscut en un barri mataroní sap que hi ha una essència especial que no es troba enlloc més.

La vida de barri a Mataró no és només una manera d’ubicar-se geogràficament dins del mapa de la ciutat. És una manera de viure, de relacionar-se, de formar part d’una petita comunitat dins d’un conjunt més gran. Cada barri té les seves olors, els seus ritmes, les seves places i les seves històries.

Cerdanyola: la força de la diversitat

És impossible parlar dels barris de Mataró sense començar per Cerdanyola. Un barri on conviuen cultures, llengües i tradicions d’arreu del món. A primera vista pot semblar un espai dens, urbanísticament compacte, però dins de cada pati interior, de cada botiga de barri, de cada parc, hi ha vida.

Els dissabtes al matí, els carrers s’omplen de famílies que van a comprar a les botigues de tota la vida: la fruiteria de confiança, la carnisseria amb el client habitual, el forn que encara fa pa amb crosta gruixuda i olor a poble. Les veïnes es coneixen pel nom. Els nens juguen amb llibertat i les festes populars, com la de Sant Joan o la castanyada, es viuen amb intensitat perquè són espais on tot el barri es retroba.

Havana i el batec del mar

A tocar del mar, el barri de l’Havana té una personalitat tranquil·la, però decidida. Potser és per la seva proximitat a la platja, o per la vida que es respira al passeig marítim, però tot s’hi mou amb un altre ritme. Els veïns de l’Havana saben que viure prop del mar no és només una qüestió estètica: és una manera d’entendre la calma i el temps. El mar, aquí, no és decoració: és banda sonora i horitzó.

Als estius, les finestres s’obren de bat a bat per deixar entrar la brisa. Els sopars a la fresca omplen els patis i les terrasses. I les activitats de l’Associació de Veïns són una mostra del compromís social i cultural que hi ha amb el barri. Qui viu a l’Havana sap que la seva és una identitat que mira cap a fora, però que arrela fort a dins.

Cirera i Rocafonda: comunitat i resistència

Dos barris que, tot i les seves diferències, comparteixen una mateixa força: la de la comunitat que s’organitza, que resisteix i que tira endavant. A Cirera, les famílies treballadores han teixit, amb el temps, una xarxa de suport mutu que es fa evident quan algú té un problema, una malaltia, o simplement necessita ajuda per cuidar els nens. La confiança entre veïns, la salutació diària i el respecte pel comerç local encara tenen un pes real.

A Rocafonda, les onades migratòries han deixat una petjada multicultural que no només s’ha sabut integrar, sinó que ha enriquit la vida diària. Des de les botigues de menjar halal fins als tallers de cuina organitzats pel casal del barri, aquí conviuen realitats molt diferents que fan del dia a dia una experiència d’aprenentatge constant. És un barri viu, creatiu i que no es resigna. Quan el barri pateix, el barri respon. Amb manifestacions, amb accions veïnals, amb esperança.

El Centre: entre tradició i moviment

El Centre de Mataró té un peu al passat i un altre al futur. És el barri dels mercats, dels carrers estrets que desemboquen en places plenes de vida, de les botigues de tota la vida que conviuen amb negocis nous, cafeteries amb encant i espais culturals com Can Palauet o la Nau Gaudí. Aquí s’hi respira història, però també dinamisme.

Els matins de diumenge, la Plaça de Santa Anna és un punt de trobada intergeneracional. Gent gran que llegeix el diari mentre pren un cafè, parelles joves que passegen, nens que corren lliures… I a les tardes, les activitats culturals, les exposicions, els concerts o les xerrades omplen el barri d’un batec que no s’atura.

La Llàntia, Vista Alegre i Mataró Parc: nous barris, nous reptes

Mataró també té barris que han crescut de manera més recent i que encara busquen una identitat pròpia. La Llàntia o Vista Alegre són zones residencials tranquil·les, amb una població diversa i amb una qualitat de vida molt valorada per les famílies. L’associacionisme hi comença a créixer, i tot i la manca de serveis en algunes zones, el sentiment de barri s’està construint amb fermesa.

El cas de Mataró Parc i els voltants és diferent. És un espai més comercial i menys residencial, però cada cop més habitat. El repte és crear vincles socials allà on abans només hi havia espais de pas. I això passa, com sempre, per les persones: per les famílies que s’hi instal·len, pels comerços que s’arrelen, per les escoles que donen vida.

Què tenen els barris de Mataró que no trobes enlloc més?

Potser la resposta és senzilla: tenen ànima. Tenen records col·lectius, veïns que s’ajuden, activitats de carrer que omplen l’estiu, festes majors que no només celebren, sinó que uneixen. Tenen una manera d’entendre el veïnatge que no es pot comprar ni construir amb presses. Tenen, en definitiva, una identitat compartida.

Mataró no seria Mataró sense els seus barris. I els barris no serien el que són sense la gent que els viu, que els estima i que els transforma dia a dia. Aquesta és la veritable riquesa de la ciutat. No està als edificis més alts ni als titulars de premsa, sinó en cada salutació al carrer, en cada conversa de balcó, en cada petit gest que fa que la vida de barri sigui única.

I això, a Mataró, és més que una manera de viure. És una manera de ser.

imagen:https://hips.hearstapps.com/hmg-prod/images/cuentas-de-instagram-optimistas-1673345930.jpg

Vivim en una època en què la connectivitat és constant. Estem hiperconnectats a través dels telèfons mòbils, ordinadors, tauletes i rellotges intel·ligents. Rebem notificacions a tota hora, contestem missatges de manera quasi immediata i ens sentim culpables si no donem resposta ràpida a un correu o un WhatsApp. Aparentment, aquest entorn ens fa més eficients, més informats i més relacionats. Però, al mateix temps, cada vegada més veus alerten sobre el desgast emocional, la manca de concentració i la sensació de buit que comporta aquest estil de vida. Realment estem connectats… o més aviat atrapats?

A Mataró, com a tantes altres ciutats mitjanes, aquest fenomen pren una forma molt concreta. Les noves generacions han crescut amb mòbil a la mà. Els joves de 16 a 30 anys, segons dades del Consell Comarcal del Maresme, passen de mitjana entre 6 i 9 hores al dia davant de pantalles. Però no només ells: adults i fins i tot gent gran han incorporat amb naturalitat les videotrucades, les xarxes socials i les aplicacions per fer tràmits, comprar, llegir o socialitzar. Tot sembla passar per una interfície digital.

L’ansietat de la notificació

En una entrevista realitzada per aquest article, l’Anna, una estudiant de 22 anys de la Universitat Pompeu Fabra però veïna de Mataró, admet que se sent aclaparada: “El meu telèfon sona cada cinc minuts. Missatges del grup de la uni, notificacions d’Instagram, avisos del calendari… Em costa concentrar-me per llegir o per estudiar”. I afegeix: “Quan ho desactivo, em sento culpable. Penso que estic perdent-me alguna cosa important”.

Aquest fenomen rep el nom de FOMO (Fear of Missing Out) i afecta sobretot a la població jove. Però també té impacte sobre la qualitat del son, la salut mental i les relacions interpersonals. Psicòlegs com la mataronina Carla S., especialitzada en teràpies digitals, ho veuen cada setmana a consulta: “Molts pacients no poden deixar de mirar el mòbil, ni tan sols durant el menjar. Això genera una sensació de dependència i redueix la capacitat d’atenció”.

El valor del silenci i del temps sense pantalla

La desconnexió digital no implica renunciar a la tecnologia, sinó reaprendre a fer-la servir amb consciència. És el que proposen iniciatives com la de l’Associació Desconnecta’t, que ofereix tallers a Mataró per fomentar hàbits digitals saludables. Un dels seus responsables, en Jordi M., apunta: “Ens hem oblidat de l’espai sense estímuls. El cervell necessita estones de calma per processar, per crear, per descansar. Sense això, augmenten l’ansietat, l’insomni i fins i tot la depressió”.

Hi ha persones que han optat per mesures radicals. L’Enric, un autònom de 39 anys, explica que va comprar un telèfon sense connexió a Internet per a l’ús diari, i només encén el seu smartphone a les tardes. “Va ser dur al principi, però ara em sento més present. He recuperat el plaer de llegir i d’estar amb els meus fills sense interrupcions”.

Altres opten per fórmules intermitents: establir franges horàries sense pantalla (per exemple, durant els àpats o abans de dormir), limitar les notificacions, deixar el mòbil a una altra habitació, o fer “caps de setmana sense xarxes”.

La paradoxa del benestar digital

Les mateixes empreses tecnològiques han començat a parlar de benestar digital. Google i Apple han incorporat funcions que mesuren el temps de pantalla, permeten posar límits d’ús o activar modes de concentració. Però és una paradoxa: la solució als efectes nocius de la tecnologia passa, aparentment, per més tecnologia.

A Mataró, alguns centres escolars com l’Institut Miquel Biada estan explorant iniciatives per educar en l’ús digital conscient. Amb tallers dirigits a alumnes i famílies, promouen una reflexió sobre l’impacte de la hiperconnexió en la vida acadèmica i personal. “No es tracta de demonitzar el mòbil, sinó d’aprendre a fer-ne un ús equilibrat”, diu la tutora d’un dels cursos.

Desconnectar per tornar a connectar

La vida digital ha vingut per quedar-se, però el repte és que no ens esclavitzi. La desconnexió real implica reconèixer que el silenci té valor, que l’avorriment és font de creativitat, i que mirar als ulls d’algú, sense pantalles pel mig, segueix sent essencial.

En una societat com la nostra, accelerada i sovint saturada d’informació, aturar-se no és perdre el temps. És, potser, l’acte més revolucionari. Estàs desconnectat? O millor dit… et permets estar-ho?

Aquest estiu pot ser una oportunitat per intentar-ho. Deixar el mòbil a casa durant una passejada pel Passeig Marítim. Escriure en una llibreta en comptes de tuitejar. Llegir un llibre a l’ombra dels plataners de la Plaça Gran. Petites accions que poden ajudar-nos a recuperar una part de nosaltres mateixos.

Desconnectar no vol dir desaparèixer. Vol dir, simplement, respirar. I això, al final del dia, pot ser el més humà que podem fer.